Paisatges d'Europa

1. A Europa podem distingir...
• Paisatge oceànic o atlàntic
• Paisatge mediterrani
• Paisatge continental
María Martínez Poy- 3 d’ESO/C
IES PRIORAT (Falset)

2.  El paisatge oceànicpaisatge oceànic és característic de la façana occidental del
continent europeu: també comprèn el nord i el nord-oest de la
Península Ibèrica.
 El clima oceànicclima oceànic es caracteritza per les seves temperatures suaus,
tant a l’hivern com a l’estiu, gràcies a l’acció reguladora del mar.
Les pluges hi són abundants tot l’any a causa dels vents de
procedència atlàntica (borrasques).
 El clima suau i humit afavoreix l’existència de boscosboscos de fulla
caduca (roures, castanyers, faigs) i de pratsprats, on pastura la
ramaderia de bestiar vacum. Els conreus del camp són: blat deblat de
moro, farratge, patates i pomers.moro, farratge, patates i pomers.

3. 

4.  En aquest climograma
podem observar que
l’amplitud tèrmica anual
en general és petita, i les
precipitacions són
considerables (1143 mm)
distribuïdes al llarg de
l'any, encara que el
màxim se situa a l'estació
hivernal. La temperatura
mitjana és de 11 ºC.

5.  La vegetació típica dels paisatges
oceànics son els boscos caducifolis de
roures.
 El roure exigeix menys humitat que el
faig, per la qual cosa s’hi troba en un
pis inferior a la faig. La seva fusta dura
s'utilitza per a la construcció i per a la
fabricació de mobles i vaixells. Està
sent substituït progressivament pel pi
Monterrey a causa del seu
aprofitament en la indústria paperera.
Es localitza principalment a Gal.lícia i
la Serralada Cantàbrica.

6. Bosc caducifoli format per faigs.
 La faig exigeix humitat i no tolera els
valors extrems en les temperatures,
per això es situa a les valls i als pisos
baixos, sent l'arbre per excel·lència de
les muntanyes humides. És un arbre
de muntanya amb fusta dura i de bona
qualitat, emprant-se per elaborar
mobles i estris . A mesura que avança
la seva regressió el faig està sent
substituït pel pi silvestre.

7.  Aquesta fotografia correspon a un
paisatge de landa.
 La landa és una densa vegetació de
matolls amb flors, l'altura de la qual pot ser
baixa o aconseguir els quatre metres. Les
espècies més abundants són el bruc, les
falgueres, la ginesta i el boix. La landa
apareéis com a degradació del bosc
caducifoli o com a vegetació entre els 1600
i 2000 metres d'altitud.

8. Les praderies
destaquen perquè
s'utilitzen, en la seva
major part, per la
pastura de bestiar.
El bosc atlàntic està
reduït avui a una
extensió equivalent
al 10% de la
superfície potencial.

9.  El paisatge Mediterrani és característic de les costes i de les illes
europees que banya el mar Mediterrani.
 El clima Mediterrani és característic perquè els estius són
calorosos i secs, a causa de la influència de la massa d’aire
subtropical. Els hiverns no són gaire freds a causa de la influència
del mar. Les precipitacions solen aparèixer a la primavera i la
tardor.
 Són típics els boscos de fulla perenne com les alzines i els pins, i
els arbustos de garrigues i estepes.
 Els conreus principals són el blat, la vinya i les oliveres.

11.  Climograma de Barcelona on
es pot apreciar que les
precipitacions són més
abundants a la primera i la
tardor.

12.  El pi és l’arbre típic del paisatge
mediterrani.
 El pi és una espècie secundària
que ha substituït en gran part a
l'alzina a causa de la seva
capacitat d'adaptació a tot tipus
de condicions climàtiques, al
seu creixement ràpid i als seus
aprofitament econòmic (fusta i
paper).

13.  L’alzina és típica als boscos de
fulla perenne.
L'alzina és l'arbre més característic i
estès del clima mediterrani. És resistent
a la sequera i s'adapta a tot tipus de
sòls. La seva fusta, molt dura i
resistent, s'utilitzava per a la fusteria i el
carboneig, el seu fruit la gla per a
l'alimentació del porc ibèric.
L'alzina surera : la seva fusta és molt
dura, s'utilitza per a la fabricació de
bótes i vaixells, i la seva escorça, per a
l'obtenció del suro (taps).

14.  Al sotobosc trobem la
garriga, formada per
arbustos i matolls de poca
alçada, que deixen zones
sense cobrir, on apareix la
roca.
 Espècies característiques
són el romaní, l’argelaga, i l
´espígol.
Romaní
Argelada
Espígol

15.  L'estepa s’hi troba on la
sequera impedeix el
creixement d'arbres i la
garriga ha estat degrada per
l'home. Està formada per
herbes baixes, barrejades
amb arbustos espinosos,
discontinus i baixos. Entre les
seves espècies destaquen el
margalló, la farigola la
lavanda, l'espart i l'espàrrec.
Espart

16.  El paisatge Continental es localitza a les terres de l’interior
d’Europa.
 Les temperatures són molt contrastades, els estius son
calorosos i els hiverns freds. Les precipitacions cauen
sobretot a l’estiu.
 La vegetació que hi ha és la taigà (tipus de paisatge format
pels boscos de coníferes de les regions de clima fred de
l’hemisferi nord de la Terra), també hi ha estepes i el bosc
caducifoli.

18.  En aquest climograma
observem la diferència
tèrmica entre els mesos
de l’hivern i l’estiu.

19. .
La taigà està composta per espècies de
fulla perenne, bàsicament coníferes com el
pi, avet i làrix. A l'hemisferi Sud no és tan
extensa, sobretot per la disminució de les
precipitacions, i està representada per
espècies de fulla caduca, com la faig, roure,
tell i castanyer.
La formació de vegetació continental més
important i representativa és la taigà.
Aquesta ocupa grans extensions en
àrees del nord d'Europa, bona part de
Sibèria, Estats Units i Canadà

20. A mesura que les
precipitacions
escassegen la taigà va
sent ocupada per les
praderies, i
posteriorment aquestes
queden reemplaçada per
les estepes les quals
cobreixen àmplies
extensions a l'Àsia
central.

21.  A l'Europa occidental les espècies
arbòries es concreten en un bosc
mixt d'avets i faigs que ocupa els
vessants humits de les muntanyes.
 No obstant això, a Europa central i
a la Rússia europea, ocupen
amplies extensions com a boscos
de transició entre la taigà
septentrional i els boscos
caducifolis, dominant els faigs.

22. Fins aquí el power point, la informació està treta de:
http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/
paisatge-continental-vegetacio-i-fauna.html
http://larondalladelprofessor.blogspot.com/2009/02/veget
acio-al-paisatge-oceanic.html