L’Art Nouveau <ul><li>Neix a Bèlgica i s’estén ràpidament al llarg dels anys 80.  </li></ul><ul><li>Art Nouveau   : a Bèlg...
<ul><li>Casa Tassel </li></ul><ul><li>1892-1893 </li></ul><ul><li>Brussel·les </li></ul><ul><li>Art Nouveau </li></ul>
Víctor Horta  (1861-1947) Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova ma...
Integrà totes les arts, sent  l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de por...
1900, Víctor Horta treballant al seu despatx
<ul><li>Elements tècnics i estructurals: </li></ul><ul><li>Vivenda particular </li></ul><ul><li>Ferro,vidre,pedra,fusta i ...
Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra.  A la part posterior s’hi construí un jardí d’h...
Planta baixa i golfes  Primer i segon pis Espai interior : Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escal...
Jardí Carrer Escala de servei Escala principal
Interpretació La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil.  Els motius vegetals que omplen tota la casa són un s...
planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de càrrega) l’escala ordena la disposició de les...
Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar... Planta del vestíbul
columnes de ferro forjat  bigues de ferro ala vista capitells molt originals amb motius vegetals La “sobrietat” de la faça...
traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant tulipes amb motius vegetals la sensualitat de la línia corba és present...
la seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les el terreny no sobrava i la casa s'adequa a les poques...
façana estreta i simple  cos central curvilini i de vidre  columnes de pedra  columnes de metall amb reixa molt original t...
Casa del Poble 1896-99; Brusel·les  Construïda per a la Federació del Partit Obrer.  Gran façana ondulant de ferro i de vi...
 
Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls dec...
Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Social...
Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96
París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica
Villa la Hublotière,  d'Hector Guimard  Casa esglaonada Rue Vauvin París, d'Henri Sauvage
Estacions de metro a París i Viena Otto Wagner H. Guimard
Olbrich Otto Wagner
Rennie McIntosh
 
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

31e l'art nouveau europeu

816 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
816
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
4
Acciones
Compartido
0
Descargas
31
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

31e l'art nouveau europeu

  1. 2. L’Art Nouveau <ul><li>Neix a Bèlgica i s’estén ràpidament al llarg dels anys 80. </li></ul><ul><li>Art Nouveau : a Bèlgica i França Jugendstil : a Alemanya Modern Style : a la Gran Bretanya Modernisme : a Catalunya Sezessionstil : a Àustria Stile Liberty : a Itàlia </li></ul><ul><li>Critica la deshumanització que comporta la difusió de la indústria moderna. </li></ul><ul><li>La natura és la gran font d’inspiració. Les línies corbes i ondulants </li></ul><ul><li>Utilització de nous materials: ferro i vidre. </li></ul><ul><li>Unificació de totes les arts: arquitectura, mobiliari, joies, robes (recull una certa tradició gòtica) </li></ul><ul><li>L’antecedent: Art & Craft (Art i Ofici) – William Morris – recuperació de l’artesania enfront del maquinisme, recuperació de la creativitat artística. </li></ul>Disseny de paper pintat. William Morris. 1884 William Morris
  2. 3. <ul><li>Casa Tassel </li></ul><ul><li>1892-1893 </li></ul><ul><li>Brussel·les </li></ul><ul><li>Art Nouveau </li></ul>
  3. 4. Víctor Horta (1861-1947) Arquitecte belga. Fou un dels màxim exponents de l’Art Nouveau. Molt aviat va buscar una nova manera d’expressar l’arquitectura, d’acord amb la seva època. La primera obra important que se li encarregà fou la Casa Tassel de Brussel·les, on ja apareixen els elements característics que desenvoluparà més endavant, com les estructures vista de ferro colat, la planta lliure i una gran atenció als elements ornamentals. Horta vigilava la decoració interior de tots els seus edificis, fins i tot els mobles. Víctor Horta (1861-1947)
  4. 5. Integrà totes les arts, sent l’interiorisme molt important, tenint cura fins al mínim detall de la decoració: poms de portes, baranes, reixes, mosaics, pintures de parets, llums, mobles, etc.
  5. 6. 1900, Víctor Horta treballant al seu despatx
  6. 7. <ul><li>Elements tècnics i estructurals: </li></ul><ul><li>Vivenda particular </li></ul><ul><li>Ferro,vidre,pedra,fusta i ceràmica </li></ul><ul><li>Edifici estret de tres pisos </li></ul><ul><li>Columnes de ferro i estructura arquitravada. </li></ul>
  7. 8. Les línies de les parets són la continuació de les dels mosaics del terra. A la part posterior s’hi construí un jardí d’hivern sostingut per una estructura metàl·lica vista
  8. 9. Planta baixa i golfes Primer i segon pis Espai interior : Planta estreta i allargada. Distribució determinada per l’escala. Només rep llum pel davant i darrere, i la claraboia del sostre Carrer Jardí
  9. 10. Jardí Carrer Escala de servei Escala principal
  10. 11. Interpretació La Casa Tassel és un edifici privat de caràcter civil. Els motius vegetals que omplen tota la casa són un símbol de la seva integració en la natura, malgrat trobar-se al mig de la ciutat. D’aquesta manera la burgesia s'allunyava de la massificació i l’embrutiment de la indústria, la qual l’enriquia a la vegada. De fet aquest era l’objectiu dels artistes modernistes, volien millorar la imatge de les ciutats industrials amb edificis originals, inspirats en la natura, recuperant la bellesa perduda amb la industrialització. L’originalitat volia oposar-se a l’estandarització, al treball en sèrie que sortia de les fàbriques. L’antecedent en l’ús del ferro per Eiffel i altres va fer que Horta l’integrés en les seves construccions, i l’utilitzà igual com element constructiu que decoratiu. Fou encarregada pel Sr. Tassel, professor de Geometria Descriptiva de la Universitat de Brusseles. La funció de l’edifici era residencial. Declarada per la UNESCO, l’any 2000, patrimoni de la humanitat, juntament amb les altres tres cases que va fer a Brussel·les (Solvay, Van Eetvelde, i la seva pròpia casa, avui Museu Horta.
  11. 12. planta allargada, estreta i profunda. Planta lliure (prescindeix del murs de càrrega) l’escala ordena la disposició de les habitacions en els tres pisos claraboia de vidre la disposició interior ve determinada per l’escala que neix al vestíbul
  12. 13. Al primer pis hi a el vestíbul, el guarda-roba, la sala d’estudi, el saló d’estar... Planta del vestíbul
  13. 14. columnes de ferro forjat bigues de ferro ala vista capitells molt originals amb motius vegetals La “sobrietat” de la façana no deixa imaginar la fastuositat interior. claraboia de vidre
  14. 15. traços curvilinis “coup de fouet” i ritme ondulant tulipes amb motius vegetals la sensualitat de la línia corba és present en tot l’interior La natura en forma de motius vegetals sembla apoderar-se de tota la casa Elements decoratius
  15. 16. la seva forma estreta i profunda és justificada perquè a Brussel·les el terreny no sobrava i la casa s'adequa a les poques possibilitats del sòl. Espai exterior
  16. 17. façana estreta i simple cos central curvilini i de vidre columnes de pedra columnes de metall amb reixa molt original terrassa
  17. 18. Casa del Poble 1896-99; Brusel·les Construïda per a la Federació del Partit Obrer. Gran façana ondulant de ferro i de vidre. Fou enderrocada l’any 1967 Casa Solvay 1895 - 1900 Brusel·les Casa Horta 1898 , avui Museu Horta Brusel·les
  18. 20. Un projecte de casa unifamiliar fou l’hotel Solvay, de Brussel·les de 1894. Aquí s’aprecia el seu interès pels detalls decoratius i el seu “cop de fuet”.
  19. 21. Dels seus edificis públics més famosos destaca la Casa del Poble, de Brussel·les, de 1899. Va ser la seu del Partit Socialista. Va fer-hi una façana de vidre i ferro que s’anticipava molts anys al desenvolupament arquitectònic. Fou derruïda el 1967. És considerat com un dels antecedents de l’arquitectura moderna, sobre tot per l’ús d’estructures vista de ferro i façanes de vidre pla.
  20. 22. Hotel Baron van Eetvelde, vestíbul i façana. Brussel·les, 1895-96
  21. 23. París, 1925. Exposició d’Arts Decoratives. Pavelló de Bèlgica
  22. 24. Villa la Hublotière, d'Hector Guimard Casa esglaonada Rue Vauvin París, d'Henri Sauvage
  23. 25. Estacions de metro a París i Viena Otto Wagner H. Guimard
  24. 26. Olbrich Otto Wagner
  25. 27. Rennie McIntosh

×