1. PROGRAMA DE LA CANDIDATURA DE
JOSEP JOAN MORESO
A RECTOR DE LA
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
Febrer del 2009

2. Una novel—la [diu l’autora, nosaltres afegim 'un programa'] es fa
amb una quantitat d’intuïcions, amb una certa quantitat d’imponderables,
amb agonies i amb resurreccions de l’ànima, amb exaltacions,
amb desenganys, amb reserves de memòria involuntària... tota una alquímia.
Del 'Pròleg a Mirall Trencat', de Mercè Rodoreda.
La visió i els valors de la UPF 3
Un programa per encaminar-nos als 25 anys de la UPF 5
Estudis de qualitat i qualitat en la docència 7
Alta internacionalització 12
Lideratge en recerca 17
Bona governança i gestió eficient 21
Annex
Propostes concretes adreçades al PDI, al PAS i
als estudiants 25
2

3. VISIÓ UPF 2015
La Universitat Pompeu Fabra ha d’esdevenir una de les universitats
europees capdavanteres, que desenvolupi un model d’identitat pròpia teixit
amb una docència de qualitat, la proximitat als estudiants, una màxima
internacionalització i una rotunda orientació a la recerca i a la innovació. Els
tres àmbits que li són propis, ciències socials i humanitats, ciències
biomèdiques i ciències i tecnologies de la informació i la comunicació, situen
la persona i la seva relació amb la polis al bell mig del projecte de la
universitat.
Els valors de la Universitat que volem
Llibertat acadèmica
La llibertat acadèmica és el valor central de la universitat, entesa com a
absència de restriccions per fer recerca i docència, per parlar i publicar,
només sotmesa a les regles i pautes de la comunitat científica en una
societat democràtica, sense entrebancs en la recerca de la veritat.
Col—legialitat i subsidiarietat
La col—legialitat concep la universitat com un conjunt de persones que es
tenen igual consideració i respecte en la seva activitat acadèmica. Aquest
col—legi de professors s’expressa en un clima de cooperació entre iguals al
qual són incorporats els estudiants, de grau i de postgrau, i el personal
d’administració i serveis. El sistema de governança ha de ser capaç de
reproduir aquest valor de col—legialitat, que ha d’inspirar la constitució i
l’actuació del Claustre, el Consell de Govern, les Juntes de les Facultats i
Escoles i els Consells dels Departaments.
La subsidiarietat s’ha d’entendre com un compromís a prendre les decisions
el més a prop possible de l’àmbit al qual han d’afectar. Això comporta que
la direcció de la recerca de la universitat la decideixen els investigadors al si
dels seus grups de recerca, en el context dels departaments i instituts, i que
l’orientació docent dels estudis la decideixen els professors, d’acord amb els
estudiants i les persones de l’administració, al si de les Facultats i les
Escoles.
La unitat del saber: diversitat disciplinar i igual consideració
La universitat està concebuda com una recerca global i unitària del saber,
de manera que el coneixement de les disciplines més abstractes està
íntimament connectat amb les disciplines més aplicades, la comprensió de
les cultures més antigues és rellevant per a les societats del present. Per
aquesta raó, totes les disciplines representades a la universitat s’han de
concebre com a diverses en l’equitat i, els cultivadors d’aquestes han de ser
capaços d’apreciar les contribucions dels altres, produint així una
reciprocitat paritària entre els àmbits del coneixement. Aquesta igualtat ha
de traslladar-se també al reconeixement mutu que han de tenir les dues
grans tasques dels universitaris: la docència i la recerca.
3

4. Compromís amb la ciutat, el país i el món
El primer compromís de la Universitat és que la formació dels seus
estudiants i la recerca dels seus investigadors contribueixi decisivament a
millorar el benestar material i a enriquir el teixit social i cultural de la
societat de la qual forma part. En el nostre cas, això comença per un
compromís indefugible amb la ciutat de Barcelona: amb l’esperit
emprenedor de la seva indústria i del seu comerç, amb l’esperit de llibertat i
justícia de les seves associacions i institucions cíviques, amb l’esperit refinat
de la cultura, expressada als seus teatres, auditoris, museus, galeries,
editorials, llibreries, biblioteques. Aquest compromís ha de ser capaç
d’estendre’s i transformar-se en una contribució cabdal a la societat i a la
cultura catalana, espanyola i europea, fent més robustes les seves
institucions democràtiques, en un context on es formen i conviuen
ciutadans del món i per al món.
4

5. UN PROGRAMA PER ENCAMINAR-NOS ALS 25 ANYS DE LA
UNIVERSITAT POMPEU FABRA
El programa que es presenta a continuació té com a primera proposta
l’elaboració, durant els primers 6 mesos del mandat, d’una estratègia per a
la UPF del 2015, l’any en què la nostra universitat farà 25 anys. Una
estratègia conjunta i consensuada amb la participació de tots els col—lectius
que formem la universitat.
Presentem a continuació els 4 eixos què entenem que conformen el model
de la UPF i sobre els quals caldria basar l’estratègia UPF25anys.
El model UPF
1. Estudis de qualitat i qualitat en la docència
2. Alta internacionalització
3. Lideratge en recerca
4. Bona governança i gestió eficient
Una docència de qualitat i centrada en l’estudiant s’ha de basar en:
1.1 Desenvolupament flexible de l’EEES amb recursos suficients,
racionalitzant les càrregues de treball i amb la participació dels
estudiants
1.2 Desenvolupament de programes de suport i tutoria basats en el
seguiment integral dels estudiants durant la seva estada a la
Universitat
1.3 Atracció dels millors estudiants i formació dels millors graduats
mitjançant programes de captació i recompensa del talent amb
especial atenció a aquells estudiants amb pocs recursos
1.4 Creació i implantació de noves titulacions transversals que impliquin
a diverses facultats i/o departaments
1.5 Implantació d’un model coordinat d’oferta de postgrau entre els
departaments i l’IDEC que inclogui acords amb altres universitats i
institucions, locals i internacionals, per desenvolupar una oferta de
màxima qualitat
1.6 Impuls dels serveis als graduats i dels programes d’assessorament
professional
L’elevada internacionalització s’ha de sustentar en els següents principis:
2.1 Consolidació d’un model de docència internacional: aliances
internacionals i estudis transversals
2.2 Reforçament de l’Unitat de Relacions Internacionals
2.3 Creació de l’Oficina de Projectes Estratègics Internacionals (OPEI)
2.4 Consolidació de l’estructura acadèmica de suport a la mobilitat
2.5 Consolidació del model trilingüe d’Universitat
2.6 Enfortiment del vincle amb Catalunya i la ciutat de Barcelona
5

6. El desenvolupament del lideratge en recerca i tecnologia innovadora passa
per:
3.1 Disseny i nou impuls d’una política institucional de recerca
3.2 Ubicació idònia en l’entorn dels Campus d’Excel—lència Internacional
3.3 Desenvolupament del Projecte Icària (Parc de Ciències Socials i
Humanitats)
3.4 Articulació d’una política d’estructures mixtes en el marc del Grup
UPF
3.5 Desenvolupament d’un Pla Estratègic de Transferència
3.6 Universitats innovadores
Una bona governança i una gestió eficient s’ha d’articular entorn:
4.1 Articulació de les unitats acadèmiques basada en la col—legialitat)
4.2 Optimització i millora dels processos de gestió i model de retiment
de comptes
4.3 Definició d’un nou marc de relació entre les diferents institucions del
Grup UPF que cohesioni el sentiment de pertinença
4.4 Desenvolupament institucional basat en les persones: polítiques per
al PDI i PAS
4.5 Garantir una estructura de finançament suficient, desenvolupar un
programa de fundraising i continuar apostant per una planificació
estratègica de les inversions
4.6 Potenciar l’ús eficient de les TIC i els recursos d’informació en els
diferents processos de la institució
6

7. 1.- Estudis de qualitat i qualitat en la docència
1.1 Desenvolupament flexible de l’EEES amb recursos suficients,
racionalitzant les càrregues de treball i amb la participació dels estudiants
La Universitat Pompeu Fabra ha cregut i creu en els beneficis positius que
comporta la integració a l’EEES. Des de l’inici dels plans pilot el curs 2004-
05 fins els nous graus plenament adaptats per aquest curs acadèmic, la
Universitat ha realitzat un gran esforç per fer possible l’adaptació dels plans
d’estudi i n’ha esdevingut una institució capdavantera a Catalunya i a
Espanya. Tanmateix, per tal de fomentar el debat en el si de tota la
comunitat universitària i vetllar per una correcta aplicació de l’EEES
proposem:
• Accions orientades a comunicar i fomentar el debat sobre l’EEES
• Creació de comissions en el si de les juntes de cada facultat per
realitzar el seguiment de l’adaptació a l’EEES a cada estudi, detectar-
ne possibles disfuncions i proposar-hi millores
• Incorporació d’un estudiant per nivell (grau, postgrau, doctorat) al
Consell del CQUID
• Instar les facultats a que tractin la metodologia de Bolonya com a
tema monogràfic en una sessió oberta, almenys una vegada a l’any,
per fomentar el coneixement de l’EEES
• Modificar l’avaluació del professorat d’acord amb la nova estructura
de l’espai europeu, amb l’especificitat de cada nivell (grau, màster i
doctorat) i de les activitats pedagògiques realitzades (seminaris, etc.)
• Habilitació d’un espai web per visualitzar el resultat de les valoracions
i els canvis o millores introduïdes
• Programes de formació específica en mètodes docents actius i en gestió
dels grups de seminari que vetllin per una correcta aplicació de l’EEES
• Formació del professorat: les Unitats de Suport a la Qualitat i a la
Innovació Docent (USQUID) i el CQUID (Centre per a la Qualitat i la
Innovació docent), en coordinació amb els deganats, seran les
encarregades de diagnosticar-ne les necessitats i d’elaborar un pla
d’actuació per actuar en conseqüència
• Organització de focus groups amb l’alumnat per tal d’incloure la seva
valoració entorn la metodologia docent (mancances i solucions).
Aquestes sessions podrien ser finançades mitjançant les ajudes
docents MQD del Govern de la Generalitat
• Revisió del model de seminari i, si s’escau, adaptació a les necessitats
docents de cada titulació
• Extensió del Programa FIDU i acreditació com un curs de formació de
professors universitaris. Vinculació del programa als assistents de
docència (teaching assistants) mitjançant una estricta contractació
d’aquests en funció del seu correcte seguiment. Obligatorietat del
programa per a aquelles categories de professorat que, com els
lectors, es troben en tenure track.
• Mesures orientades a racionalitzar les càrregues de càrregues de treball
tant d’estudiants com de professors.
7

8. • Estudiants: creació d’unitats de coordinació docent (UCD) que vetllin
per una millor distribució de l’esforç de l’estudiant sense
sobrecàrregues innecessàries o excessives, sobretot en relació a les
activitats que es realitzen fora de l’aula. Aquesta funció també pot ser
desenvolupada pel cap d’estudis. En segon lloc, l’avaluació
continuada, el reconeixement explícit del treball de tot el trimestre,
ha de recollir-se de forma proporcional en l’avaluació final. En aquest
sentit, la ponderació de cada una de les tasques s’ha de fer explícita
amb el programa de l’assignatura a l’inici de cada curs
• Professorat: l’increment de la càrrega de treball és una queixa
freqüent però implícita en qualsevol canvi de model educatiu. El nou
model de Pla Activitat Docent (PAD) ha de corregir aquestes
disfuncions.
• Millores dels serveis en l’àmbit de les TIC i els recursos d’informació
• Préstec d’ordinadors portàtils: ampliació dels 100 actuals ordinadors
portàtils disponibles per al servei de préstec
• Accés a canals de televisió per IP: servei que permetrà visionar i
gravar canals de televisió en determinats punts de treball (com ara
les estacions audiovisuals de la Biblioteca) o per a aquells usuaris que
ho necessitin per a la docència i els seus projectes d’investigació
• Realitzar accions destinades a incrementar la compra de manuals i
bibliografies recomanades
• En darrer lloc, cal insistir en els eixos del model UPF de docència en el
marc de l’EEES, això és, continuar apostant per un model que:
• és flexible i té en compte les característiques dels estudiants i dels
estudis (com les característiques pròpies de cada assignatura o
l’asimetria de la presencialitat entre els cursos inicials i els superiors)
i que, per tant, obre la possibilitat d’una dedicació a temps parcial en
circumstàncies clarament establertes
• s’articula entorn una educació rigorosa; respecte als valors
democràtics; reconeixement dels drets i deures personals i socials;
anàlisi crítica de la realitat; coneixement de la societat catalana,
espanyola i europea; reconeixement de la transversalitat del
coneixement i acceptació de la diferència
• situa els estudiants al centre de l’aprenentatge mitjançant la
utilització de la pedagogia activa; reducció de classes teòriques;
augment del treball individual; importància de les competències
transversals; acció tutorial per als estudiants que ho necessiten; i
promoció de la mobilitat
• preveu l’aplicació progressiva de mètodes docents que traslladin als
alumnes el concepte de resolució de problemes mitjançant la
connexió entre els coneixements adquirits i les situacions
professionals on cal aplicar-los
• introdueix assignatures transversals destinades a presentar el principi
d’emprenedoria i la seva aplicació a les diferents titulacions
8

9. 1.2 Desenvolupament de programes de suport i tutoria basats en el
seguiment integral dels estudiants durant la seva estada a la Universitat
La qualitat de la docència passa pel manteniment del règim de
permanència, una de les principals causes, juntament amb les concessions
de cinquenes convocatòries, de l’elevat índex d’abandonament de la
Universitat. La implantació en els nous graus del curs d’introducció a la
Universitat està donant bons resultats, però cal continuar oferint el màxim
suport acadèmic als estudiants a tots els nivells dels estudis (grau, màster i
doctorat):
• Implantació d’un pla d’acció tutorial durant el grau que vetlli per
l’acompanyament acadèmic dels estudiants, detecti i corregeixi les
situacions de risc d’abandonament i augmenti el sentiment d’identitat de
l’alumnat amb la Universitat
• Desenvolupament d’un programa de mentors per als estudiants de
primer any entre els estudiants dels darrers cursos
• En el cas dels estudiants de postgrau, l’EEES permet reforçar i
estructurar la relació doctorand-director, per la qual cosa es proposa:
• Redacció d’un contracte d’obligacions i drets mutus
• Establiment d’un Pla d’acció tutorial (regularitat i seguiment de les
trobades)
• Creació d’incentius per les co-direccions i les tesis interdisciplinars
• Sistematitzar l’establiment de Premis Extraordinaris de doctorat a
tots els programes; i visualitzar-ne la importància amb el seu
lliurament en l’acte de graduació
1.3 Atracció dels millors estudiants i formació dels millors graduats
mitjançant programes de captació i recompensa del talent amb especial
atenció a aquells estudiants amb pocs recursos
Una Universitat basa la seva excel—lència, en gran part, en el nivell
acadèmic dels estudiants que hi accedeixen i dels graduats que forma. Cal
potenciar l’ingrés d’aquells alumnes més qualificats i premiar l’esforç dels
millors expedients acadèmics:
• Grau: accions combinades amb instituts de secundària per oferir beques
als millors alumnes (matriculació gratuïta sempre que compleixin els
requisits per cursar un grau a la UPF). En aquest sentit, cal prioritzar la
bonificació de les matrícules dels estudiants amb millors expedients en
els estudis que més ho necessitin.
• Màster: la captació dels millors estudiants es pot vehicular mitjançant
una bonificació en les matrícules o amb la seva contractació com a
assistents de docència en els programes FIDU. Si l’estratègia de la UPF
és focalitzada en el talent, la retenció dels millors estudiants de màster
es pot dur a terme mitjançant un programa de beques específic, adreçat
als alumnes més valuosos que vulguin fer doctorat i orientat a impulsar
una nova generació d’investigadors
• Doctorat: l’arribada dels millors estudiants de màster de totes les
universitats es pot incentivar mitjançant la seva contractació com a
assistents de docència durant 1-2 anys i en el període corresponent a la
duració de la tesi (3 anys)
9

10. 1.4 Creació i implantació de noves titulacions transversals que impliquin a
diverses facultats i/o departaments
Les titulacions transversals, aquelles que impliquen més d’una facultat o
departament, esdevindran el principal eix docent de la UPF post-2010 (la
data límit fixada per Europa perquè totes les titulacions hagin estat
adaptades a l’EEES). El nou Espai Europeu –i l’adaptació que n’ha fet la
UPF- van molt més enllà d’una simple reconversió administrativa de les
titulacions. En aquest sentit, estem segurs que la transversalitat acadèmica
pot ser un element definitori i diferenciador de la nostra Universitat davant
la resta i que contribuirà a situar la UPF en la línia d’altres universitats
europees de primer nivell.
• Els estudiants de les titulacions transversals es beneficiaran d’una
formació tant específica com genèrica òptimes per optar a qualsevol
tipus de màster, doctorat o feina, constituint així un nou tipus
d’acadèmics i professionals amb una capacitat analítica multidisciplinar
que els permeti participar de la nova Europa del 2015-2025.
• En segon lloc, també cal abordar la transversalitat dels estudis de
postgrau i articular algun sistema de gestió que la faci possible.
• Per als doctorats, cal crear un mecanisme pel qual un estudiant pugui
adscriure’s a més d’una línia de recerca (del mateix o de diversos
departaments). En aquest darrer cas, cal crear un sistema d’indicadors
que beneficiï aquest tipus de tesis per tal que els departaments es
beneficiïn directament d’aquests treballs, guanyant tant en visibilitat
com en finançament.
1.5 Implantació d’un model coordinat d’oferta de postgrau entre els
departaments i l’IDEC que inclogui acords amb altres universitats i
institucions, locals i internacionals, per desenvolupar una oferta de
màxima qualitat
L’adaptació a l’EEES fa necessària una organització coordinada dels
programes de postgrau post-2010 (diplomes de postgrau, màsters) de
manera que l’oferta sigui sempre acreditada per l’agència competent (AQU
o ANECA) i amb una clara separació entre aquesta característica i el seu
finançament. Això exclouria –per raons òbvies– als diplomes de postgrau i
altres cursos de menor durada. La línia d’actuació en el postgrau passa pel
desplegament de nous programes de màster; la reestructuració dels títols
propis des de la perspectiva de l’aprenentatge al llarg de la vida; la definició
de polítiques de professorat; i, en darrer lloc, la reformulació de l’estructura
IDEC i de la seva relació tant amb la Universitat com amb el tercer sector.
Per assolir aquest objectiu es proposen les següents actuacions:
• Desplegament de nous programes de màster:
• Impuls dels programes de formació ‘in company’ per millorar el perfil
professional dels membres del sector empresarial
• Impuls dels màsters a temps parcial adreçats, prioritàriament, a
aquells professionals de l’empresa amb el desig de reciclar-se o
canviar d’orientació
10

11. • Impuls de postgraus amb projecció internacional. L’IDEC es troba en
una situació òptima per realitzar acords amb institucions o
universitats estrangeres, especialment llatinoamericanes, per
elaborar programes que donin lloc a titulacions conjuntes o que
precisin d’estades a la nostra universitat per obtenir-les. A banda de
visualitzar i enfortir la presència de la UPF arreu, l’impuls d’aquest
tipus de postgrau busca incrementar el nombre d’estudiants dels
programes IDEC, especialment en una situació previsible de gran
competència
• Creació del màster de formació de professors de secundària
• Paral—lelament, la UPF pot vehicular aquest programa com una
font de penetració en els centres de secundària i obtenir la
fidelització dels graduats a través de posteriors acords de
col—laboració per a la seva formació continuada o per a la direcció
conjunta de treballs de recerca al batxillerat entre ells i professors de
la UPF
• Pendents de la norma que ho reguli, cal establir relacions de
partenariat amb alguns instituts per fomentar l’elaboració conjunta
de projectes de recerca i aplicació pedagògica, i fidelitzar les
pràctiques dels estudiants dels màster de secundària
• Reestructuració dels títols de menor durada des de la perspectiva de
l’aprenentatge al llarg de la vida (des d’ara, LLL per les seves sigles en
anglès, lifelong learning)
• Polítiques de professorat:
• Foment de la participació dels professors UPF en els programes de
postgrau de l’IDEC. La institucionalització de les polítiques iniciades
pel Consell d’Estudis en els darrers anys per fer més presents els
professors UPF en els diferents programes de l’IDEC no ha de
comportar l’establiment de ‘quotes’ però sí la seva consideració en
igualtat de circumstàncies.
• Creació d’una figura de professor que reconegui la col—laboració
estable (en intensitat i durada) a l’IDEC.
• Estudi de la viabilitat de captar professors del tercer sector, sobretot
per a l’àmbit dels màsters més orientats a la professionalització
• Reformulació de l’estructura IDEC i de la seva relació amb la Universitat i
el tercer sector
1.6 Serveis als graduats i programes d’assessorament professional
L’aprenentatge al llarg de la vida és un dels pilars de l’EEES. La UPF ha de
vetllar per enfortir la relació amb l’alumnat durant els anys acadèmics, al
temps que ha de cultivar i consolidar la seva relació amb els graduats,
augmentant-ne el seguiment, suport i orientació professional. En aquest
sentit es proposa el desplegament del Programa Alumni que, entre d’altres
accions, elabori un Programa d'Inserció i de qualificació professional (Career
Service) amb el suport del CQUID, l'OIL i el Consell Social.
• Desplegament del Programa Alumni
11

12. • Ampliació de la xarxa social i professional d’alumni i increment dels
serveis que la Universitat els pot oferir, mitjançant una política
d’actuació concreta que passi per una estreta coordinació entre el
Programa Alumni i les actuacions de fundraising que es desenvolupin.
• Estrènyer el vincle alumni-Universitat: participació dels alumni en
xerrades d’orientació professional i/o plantejar la contractació dels
més destacats com a professors convidats
• Oferir serveis de reciclatge professional i desenvolupament de
competències
• Potenciar un Programa d’inserció i qualificació professional (Career
Service) amb el suport del CQUID, l’Oficina d’Inserció Laboral (OIL), la
Fundació Alumni i el Consell Social, amb l’objectiu de complementar els
serveis de l’OIL mitjançant:
• Atenció personalitzada als postgraduats (tenint en compte l’orientació
dels màsters de la UPF i els seus doctorats)
• Cerca proactiva de treball pels doctorands i subscripció a les
associacions acadèmiques que difonen beques postdoctorals i
posicions acadèmiques
• Incentivar la contractació de doctors com a professionals del tercer
sector
• Complementar els estudis d’inserció laboral amb documentació sobre
la inserció acadèmica (becaris postdoc; alumni amb places en d’altres
universitats o institucions d’educació superior)
• Organització de cursos formatius a preus raonables amb l’objectiu de
facilitar la inserció laboral tant en el món acadèmic com professional,
i en el sector públic o privat
2.- Alta internacionalització
2.1 Consolidació d’un model de docència internacional: aliances
internacionals i estudis transversals
Cal definir una política de relacions internacionals ambiciosa que creï
l’estructura interna necessària per incrementar la participació de la UPF al
panorama internacional, amb l’objectiu d’augmentar la presència
institucional de la Universitat. Aquesta línia estratègica, d’una banda,
prioritza les aliances amb les xarxes europees; de l’altra, pretén coordinar
els esforços de la Universitat amb els de les autoritats autonòmiques,
estatals i europees competents per aprofitar els acords de col—laboració
entre els governs dels respectius països per impulsar projectes amb
Universitats autòctones.
• Aliances amb universitats internacionals que han de permetre estendre
els projectes estratègics de la Universitat, centrats en l’increment (en
qualitat i quantitat) dels programes de mobilitat oferts i en l’oferta de
nous tipus de titulacions. En aquest sentit, les titulacions conjuntes amb
d’altres universitats europees, nord americanes i d’Amèrica Llatina -que
suposen el reconeixement mutu i la possibilitat i/o necessitat de cursar
part dels estudis en l’altra universitat- esdevindran un instrument de
col—laboració clau els propers anys.
12

13. • Increment de la participació en xarxes europees temàtiques i en alguna
xarxa internacional de recerca o definida com a innovadora. Les
relacions amb les universitats europees han de permetre potenciar els
intercanvis d’alumnes i professors; i elaborar programes de grau i
màster conjunts, prèvia selecció de socis preferents, ja siguin grups
estratègics (Grup Maastricht) o universitats de natura internacional
(Venice International University). També es proposa la creació d’una
summer/winter school per a estudiants de postgrau i d’abast
internacional
• Implicació en accions i projectes de la UE per promoure la col—laboració
acadèmica a d’altres àrees del món
• Estudiar la possibilitat d’estendre l’A4U a universitats que puguin estar
interessades en col—laboracions preferents en l’àmbit de la recerca i la
internacionalització
• Consolidar el vincle amb universitats nord americanes i canadenques:
• Reforçar la captació d’estudiants pels nostres programes d’estudis
hispànics i europeus (PEHE), sobretot a la xarxa d’universitats
canadenques de prestigi; però sense oblidar els centres nord-
americans
• Continuar promovent la sortida d’estudiants UPF en el marc dels
programes de mobilitat
• Avaluar la possibilitat d’estendre el Programa de Study Abroad als
estudis biomèdics
• Explorar acords específics de titulacions amb Universitats
d’excel—lència, com la University of California, Berkeley (Humanitats),
la John Hopkins University (Medicina), el Massachusetts Institute of
Technology (Tecnologia), la New York University (Ciències socials) o
la State University of New York
• Explorar les possibilitats d’establir una aliança amb la New York
University
• Promoció de l’aliança amb la UAB i la UB (Grup Barcelona) per al
programa CASB per les relacions amb d’altres universitat nord-
americanes i canadenques
• Cal encaminar les negociacions amb els centres llatinoamericans
d’excel—lència a convertir la UPF en un dels seus referents universitaris a
l’hora d’iniciar qualsevol contacte amb Europa. Amb aquest objectiu, cal:
• Establir una política clara d’aliances amb un nombre reduït
d’universitats i sota criteris estratègics (influència i prestigi locals,
interès dels nostres estudiants i/o professors), polítics (incidència en
algun país específic, acords de cooperació internacional) o merament
científics (importància de la recerca)
• Aquesta política ha de contemplar l’establiment de titulacions
conjuntes a nivell de postgrau i entorn l’IDEC atès que, donat el
context actual, els acords en el grau esdevenen improbables
• Tanmateix, pels estudiants de grau, cal explorar la possibilitat de
concedir bonificacions o beques per a la realització de màsters
13

14. universitaris, que podrien obrir als estudiants la realització d’un
màster a la UPF o a Europa
• Malgrat l’interès potencial de les universitats asiàtiques, el context actual
no facilita l’aliança amb els centres d’aquesta zona. Tanmateix, cal
explorar el terreny i focalitzar la recerca de socis (universitats xineses,
coreanes, japoneses, índies)
2.2 Reforçament de la Unitat de Relacions Internacionals
El procés d’internacionalització de la nostra universitat ha estat possible
gràcies a l’esforç conjunt de PDI, PAS i estudiants. Els creixement de la
mobilitat i els nous reptes exigeixen, però, reforçar les estructures
institucionals que li donen suport. La implantació de l’EEES ha estès la
mobilitat al postgrau i al doctorat i, cada vegada, hi ha més demanda per
part dels recercadors i del professorat de serveis i de suport a la mobilitat.
D’altra banda, si volem que la internacionalització sigui part del model de la
UPF, aquest element llavors ha d’abastar transversalment tots els servies
fonamental de la Universitat (SGA, RRHH, UIPI, etc.). Per assolir aquests
objetius cal reforçar l’URI, amb més recursos i més professionals.
Proposem:
• Crear un front-office comú de l’OMA, la nova OPEI, el Punt d’Informació
de l’estudiant (PIE) i Recursos Humans on, físicament, es dugui a terme
l’atenció integral, coordinada i personalitzada dels estudiants,
postgraduats, recercadors i professors internacionals.
• Reforç de l’OMA en la seva missió de donar suport als professors i
recercadors procedents d’universitats estrangeres
• Crear mecanismes de coordinació amb el SACU en temes de cooperació
internacional
• Dotar d’una major visibilitat les activitats i oferta internacional de la UPF
a la web
• Dur a terme funcions destinades a atraure i captar el talent, com ara:
Atracció del talent
• Gestionar una beca de matrícula per any i àmbit de coneixement al
millor alumne d’intercanvi de grau per cursar un màster a la UPF
• Donar suport a aquells estudiants d’intercanvi de màster i doctorat
que puguin i vulguin impartir classes en anglès. Aquesta mesura es
pot combinar amb la matriculació al programa FIDU i la creació d’un
programa de “Pràctiques Docents” pel qual aquests estudiants rebrien
crèdits com a contrapartida per les classes ofertes
Formació de talent
• Promocionar breus estades de recerca internacionals entre els millors
alumnes de màster i doctorat UPF, aprofitant les relacions establertes
amb el PEHE i mitjançant un fons de beques específic similar al del
CASB
• Incentivar, amb Gestió Acadèmica i els programes de Doctorat, les
cotuteles de tesis amb Universitat/professors de prestigi
14

15. • Promoure convenis per afavorir l’estada dels postdocs i professors
lectors en centres internacionals d’acord amb els departaments
2.3 Creació de l’Oficina de Projectes Estratègics Internacionals (OPEI)
Cal enfortir les relacions ja desenvolupades i dotar als projectes de molta
més coherència i unió. Per aquest motiu, es proposa la creació de l’Oficina
de Projectes Estratègics Internacionals (OPEI), un back-office que donarà
suport als professors UPF per preparar i obtenir projectes i que,
concretament, vetllarà per:
• Fomentar les aliances estratègiques de la Universitat, mitjançant un
estudi sobre les necessitats de la UPF i una selecció de socis preferents
• Coordinar tot el procés de participació de la UPF en xarxes
internacionals: estudi diagnòstic de les necessitats/possibilitats de la
UPF; recollida d’informació sobre xarxes i requisits d’accés; pre-selecció;
preparació de la documentació per a la sol—licitud d’ingrés, etc.
• Oferir suport al professorat per obtenir i preparar projectes acadèmics
europeus, tant als Projectes del Programa Marc de la Unió Europea (i
similars) com als nombrosos projectes de col—laboració acadèmica que
convoca la UE (Erasmus Mundus Atlantis, Life Long Learning, etc.)
• Oferir el suport necessari per poder presentar projectes de cooperació
d’àmbit internacional
• Visualitzar els projectes acadèmics internacionals a la web de la UPF per
tenir-los presents en els indicadors d’internacionalització i d’excel—lència
docent
• Presentar-se a les convocatòries d’Erasmus Mundus en aquells
programes de màster de prestigi reconegut i elevat grau
d’internacionalització
• Fer les gestions necessàries per impulsar programes de doctorat
internacionals
2.4 Consolidació de l’estructura acadèmica de suport a la mobilitat
La internacionalització de la comunitat universitària és una tasca col—lectiva
que ha estat possible, en gran mesura, gràcies a la labor altruista dels
coordinadors de mobilitat i a l’actitud positiva dels estudiants. Així doncs,
cal reconèixer aquesta tasca i/o incentivar i/o promoure la participació de
totes les unitats i membres de la comunitat universitària. Es proposa:
• Creació d’una Comissió de Relacions Internacionals amb participació de
tots els àmbits i sectors de la comunitat universitària per tal de
dissenyar la política internacional
• Institucionalitzar la figura de Coordinador de mobilitat i crear una
Comissió de seguiment per a donar-li suport
• Crear un espai d’intercanvi d’experiències, acompanyament i orientació,
pensat perquè aquells estudiants que ja han realitzat la seva estada a
l’estranger aconsellin els que partiran; i perquè els estudiants de la UPF
acullin i donin suport a l’alumnat estranger
15

16. 2.5 Consolidació del model trilingüe d’Universitat
El Pla d’Acció pel Multilingüisme 2007-2013 (PAM) ha de vetllar per la
consolidació d’un campus trilingüe i la convivència pacífica entre totes les
llengües. En aquest sentit, el Principi de Seguretat Lingüística (PSL) ha de
garantir la publicació de la informació relativa a les necessitats lingüístiques
de cada programa prèviament a la matriculació de l’alumne. Paral—lelament,
es proposa:
• Introducció del Principi de comprensió lingüística mútua (PCLM). La
presència d’estudiants que desconeixen el català en un aula de primer
curs de màster hauria de recomanar la utilització del castellà o de
l’anglès com a llengua de classe durant la primera meitat del trimestre
(obligatori) o durant tot aquest període (opcional). A partir d’aleshores,
el PSL no hauria de tenir cap limitació, atès que els estudiants haurien
d’haver après els mínims coneixements del català per seguir les classes.
• Major visualització dels cursos de català per a estrangers impartits des
del Programa d'Ensenyament d'Idiomes (PEI) i ampliació cels cursos de
català i castellà. Aquests cursos són gratuïts (amb un cost simbòlic
d’inscripció de 25 euros) i s’adrecen a estudiants d'intercanvi, de grau i
de postgrau i professorat de la UPF. El PEI també ofereix la possibilitat
de millorar en línia els coneixements de llengua catalana mitjançant el
programa SALC (Servei d’Autoformació en Llengua Catalana).
• Augment de l’oferta d’assignatures en anglès tant en el grau (per
permetre l’acollida d’Erasmus i la captació d’estudiants internacionals)
com en el postgrau (màsters i, eventualment, doctorat)
2.6 Enfortiment del vincle amb Catalunya i la ciutat de Barcelona
La UPF és una universitat urbana, compromesa amb la ciutat i el seu entorn
social i cultural. La UPF hauria d’esdevenir més tard o d’hora la universitat
de la ciutat de Barcelona, aprofitant que tots els seus campus estan dins de
la ciutat. El vincle amb Catalunya i la ciutat de Barcelona es pot potenciar
mitjançant:
• Establiment de sinèrgies entre el desenvolupament dels campus i els
projectes de desenvolupament urbà
• Impuls de projectes de dimensió significativa -de repercussió local,
estatal i europea- que parteixin del diagnòstic de les necessitats de la
ciutat de Barcelona i/o Catalunya i/o Espanya en una àrea determinada.
Alguns exemples:
• Ciències socials i humanitats: plans d’inclusió cultural en poblacions
immigrants amb recursos limitats o anàlisi de necessitats
econòmiques de les empreses públiques catalanes
• Ciències biomèdiques: plans d’educació sanitària d’adolescents
autòctons i immigrants en temes de salut pública amb participació
dels alumnes de les llicenciatures de ciències de la salut
• Ciències de la comunicació: disseny d’activitats d’aprenentatge de la
llengua catalana per a dones immigrants; desenvolupament del
programa ‘Tecnologia per a tothom’ amb la participació d’estudiants
de secundària i de formació professional
• Impuls d’accions específiques amb els organismes públics per millorar
l’oferta immobiliària dels estudiants estrangers i d’altres
16

17. • Organització de conferències i/o sessions de treball adreçades a un
públic concret i amb la participació d’eminències de qualsevol àmbit de
coneixement i/o procedència; amb l’objectiu de debatre temes
d’actualitat i/o preocupació social en un fòrum d’alt nivell
• Impuls d’acords de col—laboració amb les entitats culturals més rellevants
de la ciutat (Liceu, Palau de la Música, Centre de Cultura Contemporània
de Barcelona, Casa Àsia...). Aquesta col—laboració pot passar per:
• Cessió d’alguns espais UPF (sala d’exposicions) a centres d’art per tal
de fomentar la difusió cultural
• Continuant amb la línia impulsada pel PRBB, impulsar l’organització
d’activitats lúdico-culturals als campus (cinema a la fresca, debats
públics sobre temes d’actualitat amb invitació expressa de les entitats
corresponents)
• Finalment, la Universitat no pot oblidar la seva responsabilitat perquè la
dignitat i els drets de tots els éssers humans siguin honorats i
promoguts. Cal continuar donant suport als programes de cooperació i
desenvolupament internacionals
3.- Lideratge en recerca
3.1 Disseny i nou impuls d’una política institucional de recerca
La Universitat ha d’adoptar una cultura d’innovació i transferència
tecnològica en tots els àmbits de la recerca i que passa per una correcta
planificació (definint prioritats temàtiques amb més concreció que les
tradicionals àrees de coneixement) i una estructurada organització (tenint
presents els departaments, instituts universitaris i centres de recerca; els
centres tecnològics i els parcs de recerca que composen la Universitat). Les
mesures concretes per impulsar la recerca que es proposen són:
• Creació d’un Observatori per a l’exploració i prospectiva d’àmbits
emergents
• Creació d’unitats de gestió personalitzades pels grups o unitats de
recerca que ho requereixin per la complexitat o especificitat dels seus
projectes
• Millora del tractament de la informació associada als processos de
transferència (indicadors de recerca, aplicació de gestió de la recerca)
• Potenciar el Servei de Recerca amb presència als diferents Campus i una
clara orientació al PDI amb l’objectiu de:
• Incrementar la incorporació de personal a les activitats de recerca
finançat per programes públics
• Incrementar la participació de PDI en programes de recerca nacionals
i internacionals
• Potenciar la creació d’equips interdisciplinars de recerca, un repte
científic i per a la institució
• Impulsar la projecció internacional de la producció científica de la UPF
millorant-ne la seva visibilitat. Cal continuar apostant pel Portal de
Producció Científica de la UPF i impulsar les accions necessàries per:
• Acreditar el procediment del Portal de Producció Científica de manera
que permeti ser reconegut per les principals agències de qualitat
17

18. • Incrementar les entrades de dades pròpies de la institució (projectes
de recerca, convenis amb empreses, docència impartida, resultats
d’avaluació docent, càrrecs institucionals, etc.)
• Aplicar tècniques que millorin el posicionament de la recerca feta a la
UPF a partir dels buscadors més habituals
• Desenvolupament de tots els processos que agilitzin la transferència
industrial de tots els descobriments o invencions susceptibles
d’explotació
3.2 Ubicació idònia en l’entorn dels Campus d’Excel—lència Internacional
La definició de les línies prioritàries de la Universitat en política científica i
acadèmica passen per l’obtenció de finançament específic dins dels recursos
disponibles. En aquest sentit, l’Estrategia Universidad 2015, impulsada pel
MICINN preveu un pressupost inicial de 150 M€ en crèdits reemborsables i
19 M€ en subvencions per la creació de Campus d’Excel—lència Internacional
(CEI). En síntesi, aquests campus responen a la voluntat de promoure
l’agregació d’institucions que, compartint un mateix campus, elaborin un
projecte estratègic comú; i a la necessitat de crear un entorn acadèmic,
científic, emprenedor i innovador per obtenir una alta visibilitat
internacional. Per aquest motiu, es proposa:
• Posicionar la UPF en aquest entorn i aprofitar i difondre les seves
fortaleses en aquest àmbit: excel—lent reconeixement docent; intensa en
recerca i sectors específics; excel—lents indicadors de recerca; alt nivell
d’internacionalització; universitat urbana i plenament integrada a la
ciutat
• Establir una estratègia d’aliances amb institucions del nostre entorn per
tractar de tenir un paper rellevant en un dels propers Campus
d’Excel—lència
3.3 Desenvolupament del Projecte Icària (Parc de Ciències Socials i
Humanitats)
En aquests darrers anys, la Universitat ha realitzat una decidida aposta pels
Parcs de Recerca (Parc de Recerca Biomèdica de Barcelona, Parc Barcelona
Media i Parc de Ciències Socials i Humanitats) així com per les entitats
mixtes (Fundació Barcelona Media, Institut de Biologia Evolutiva, Institut
Barcelona d’Estudis Internacionals, Institut Municipal d’Investigació Mèdica,
Centre de Recerca en Epidemiologia Ambiental, etc.).
Cal continuar avançant en aquesta línia, per aquest motiu es proposa el
Desenvolupament del Projecte Icària (Parc de Recerca UPF en Ciències
Socials i Humanitats). Entre d’altres, els objectius del Parc, passen per:
• Esdevenir un espai físic pensat per a la recerca multidisciplinar en l’àmbit
de les Ciències Socials
• Promoure nous grups que donin resposta als reptes de la recerca en
Ciències Socials i Humanitats; i foment de la transversalitat
• Atraure institucions de reconegut prestigi i facilitar-ne l’ubicació en els
espais del Parc
18

19. • Millorar i visualitzar la recerca i transferència de coneixement envers la
societat, en l’àmbit de Ciències Socials i Humanitats, i entorn una marca
comuna
• Articular el conjunt d’entitats (UPF i Grup UPF) en l’àmbit de les Ciències
Socials i Humanitats
• Oferir serveis a empreses i institucions de l’entorn UPF, amb la
possibilitat d’oferir serveis de valor afegit a les entitats ubicades al Parc i
també a altres Parcs (PBM i PRBB), com:
• Utilització dels recursos del CRAI;
• Oficina de projectes (Servei de recerca);
• Assessorament per a la creació d’empreses i activitats
d’emprenedoria (Unitat d’Innovació);
• Assessorament en temes de propietat intel—lectual i industrial (Unitat
d’Innovació)
• Identificar i establir línies de col—laboració dels grups de recerca UPF amb
entitats ubicades als Parcs
• Posar a disposició, per iniciatives empresarials, d’espais flexibles a
costos competitius i amb serveis comuns (administració, marketing,
assessorament financer i legal, etc.)
3.4 Articulació d’una política d’estructures mixtes en el marc del Grup UPF
Cal potenciar les activitats i els resultats de la recerca augmentant la massa
crítica d’investigadors mitjançant la participació en estructures mixtes
(UPF/Institucions). Per aquest motiu, es proposa la definició d’un Marc de
Referència que estableixi:
• Mapa d’estructures mixtes i els acords corresponents, així com la un
marc per a la participació del PDI en aquestes en diferents modalitats
d’adscripció o col—laboració
• Elements de vinculació organitzativa: projectes i objectius d’Universitat
compartits; criteris comuns de comunicació, promoció i imatge; base de
dades d’informació compartida
• Potenciar la visibilitat de la UPF en els òrgans de govern de les
institucions del Grup UPF d’acord amb el marc de referència definit
• Incloure en el marc de referència elements que permetin quantificar els
beneficis mutus de cooperació amb una política ben definida d’usos
d’infraestructures de recerca, prestació de serveis i compensació per ús
dels actius materials i personals de les institucions.
3.5 Desenvolupament d’un Pla Estratègic de Transferència
El Pla Estratègic de Transferència, assentat en una Universitat excel—lent i
intensa en recerca, ha de promoure actuacions que afavoreixin la
transferència del coneixement. Entre d’altres, el pla preveu:
• Dotar d’una major projecció externa el potencial dels experts de la
Universitat, amb activitats pro-actives prop d’empreses i institucions,
organitzades des de la unitat corresponent. La unitat actuaria de vincle
entre aquestes institucions i el PDI de la UPF, encomanant al PDI aquells
informes encarregats pels agents externs, en funció de les seves àrees
d’especialització
19

20. • Desenvolupar una política clara d’incentius pels grups i investigadors
involucrats a la transferència
• Establir aliances amb altres universitats/institucions per crear una xarxa
de valorització de resultats (per ex. A4U)
• Disposar d’un fons propi per a la valorització de resultats
• Establir col—laboracions amb les entitats del Grup UPF, per aprofitar
sinèrgies, augmentar la massa crítica i incrementar les activitats de
transferència
• Desenvolupar normatives que simplifiquin els procediments per facilitar
la funció de la transferència (PI, EBt’s, figures de recerca..)
• Disposar d’espais i suport logístic per a la incubació d’empreses
• Disposar d’espais per grups de recerca vinculats a projectes (Projecte
Icària)
• Incorporar les experiències formatives de màsters i seminaris, d’entitats
del Grup UPF, adreçades a formació d’experts de R+D, innovació i
valorització
• Potenciar la Unitat d’Innovació com a unitat institucional per gestionar la
funció de la Transferència i donar valor a la recerca generada a la
Universitat
• Elaborar un Pla de comunicació per apropar la recerca al sector
socioeconòmic
3.6 Universitats innovadores
La Universitat expressa –i sempre ha expressat– el seu interès en cooperar
amb el tercer sector tant per desenvolupar noves empreses i reforçar la
competitivitat del país, com per augmentar la seva dimensió de
transferència tecnològica i innovació. Però, per això, cal veure la relació
entre Universitat i empresa no només des de l’angle d’allò que podem
obtenir l’una de l’altra sinó, sobretot, d’allò que podem construir tots
plegats. En aquest sentit:
• Cal fomentar el nombre de patents i d’spin-off vinculades a la Universitat
i contribuir a incrementar la reduïda ràtio (al conjunt de l’Estat espanyol
i en comparació amb la resta d’universitats europees) de doctors que hi
ha treballant en el tercer sector
• Al mateix temps, cal vetllar pel bon funcionament de les pràctiques a les
empreses, amb una millor especificació dels drets i deures en els
convenis de pràctiques que se subscriguin i promovent-ne la
internacionalització
• En darrer lloc, es proposa la creació d’un Comitè d’ètica d’activitats
empresarials, constituït per membres del Consell Social, PDI, estudiants i
òrgans de govern; i que s’encarregui de la redacció i difusió d’un Codi de
bones pràctiques de recerca i transferència del coneixement. La creació
d’aquest comitè –que ha de vetllar per a que la col—laboració amb el
sector privat es realitzi en un marc transparent– representa el
compromís de la Universitat a l’hora d’establir els mecanismes de control
i supervisió necessaris perquè aquestes relacions es produeixin amb el
major rigor possible
20

21. 4.- Bona governança i gestió eficient
El model col—legial de governança que es proposa fa seus els principis de
llibertat acadèmica; col—legialitat i subsidiarietat; diversitat disciplinar i
igualtat en el prestigi. Les línies d’actuació que es proposen són:
4.1 Articulació de les unitats acadèmiques basada en la col—legialitat
• La governança és un tema central del projecte UPF25 anys. El model que
es proposa, basat en la col—legialitat, ha de permetre articular millor la
relació entre el Consell de Direcció, el Consell de Govern i el Claustre
Universitari per tal d’enfortir la funció de govern de les diverses unitats,
facultats i departaments que composen la nostra Universitat
• D’altra banda, la participació de l’alumnat és un element essencial de la
vida universitària. En aquest sentit, cal fomentar la comunicació
bidireccional, fer créixer la participació, potenciar el rol del Consell
d’Estudiants i reforçar els canals institucionals de diàleg amb els alumnes
4.2 Optimització i millora dels processos de gestió i model de retiment de
comptes
• Potenciar les funcions de planificació i definició de processos per una
banda i els de retiment de comptes i qualitat per l’altra
• Desenvolupar un veritable pressupost per programes, implementar un
anàlisi de costos i un disseny de treball per objectius
• Definir els mecanismes d’avaluació de la qualitat amb el
desenvolupament de les unitats implicades
4.3 Definició d’un nou marc de relació entre les diferents institucions del
Grup UPF que cohesioni el sentiment de pertinença
• Aquest nou marc de relació ha d’estar directament lligat a les accions
descrites en el punt 3.4 incloent els mecanismes que garanteixin el flux
d’informació necessari entre institucions que beneficiï al Grup en general.
• És important que cada institució trobi el seu propi equilibri, depenent
dels patrons o participants, i a la vegada mostri els senyals d’identitats
de pertinença a un conjunt potent d’institucions entorn a la UPF.
4.4 Desenvolupament institucional basat en les persones: polítiques per al
PDI i PAS
• Polítiques per al PDI:
• Assegurar la claredat i la transparència dels principis reguladors de la
carrera acadèmica fent públics uns principis compartits per tots els
departaments
• Establiment d’un sistema més equitatiu per a la mesura de la
dedicació del PDI a la docència, la recerca i la gestió
• Institucionalitzar un servei d’assessorament individual per al PDI que
doni suport a la projecció de la carrera acadèmica i de recerca.
21

22. • Foment de la col—legialitat mitjançant l’habilitació d’espais de
convivència (clubs, graduate room) i la redacció i publicació d’un
manual de bones pràctiques
• Elaboració d’una nova planta de professorat actualitzada a les noves
titulacions oficials de grau i postgrau
• Renovació del Pla d’Emeritatge per millorar les condicions de treball
dels professors veterans i rejovenir la planta de PDI
• Augment de la dotació i revisió del programa de sabàtics
• Creació d’incentius per la franja Top 25% de docència del tipus:
• Cofre per als que assoleixin els trams anno suo;
• Premis de docència per a aquell professorat que figuri més d’una
vegada en el Top 20% de les avaluacions i que no hagi estat
premiat per la facultat i/o departament;
• Premis de docència per al professorat que hagi dirigit més tesis en
el temps previst, etc.
• Desenvolupament del Pla d’Igualtat
• Polítiques per al PAS:
• Intensificar les polítiques de formació per tal de millorar les
expectatives de promoció professional i ocupar-se correctament de
les demandes i peticions dels usuaris
• Continuar amb l’actual política de participació activa en les decisions
estratègiques de la Universitat i consolidar els instruments de
negociació tant en el marc de la UPF com de l’ACUP
• Incentivar el compromís amb la feina ben feta i el projecte de la
Universitat
• Reforçar el rol i les habilitats directives dels comandaments,
impulsant polítiques de direcció de les persones basades en la
professionalitat i el reconeixement
• Impuls de la carrera horitzontal
• Prosseguir amb l’actual política d’estabilització del personal interí per
tal de fomentar la seva ocupació en places estructurals
• Implantar l’e-Administració i desenvolupar el projecte Datawarehouse
per prosseguir amb el procés de modernització de l’administració, tot
facilitant la descripció dels processos interns i simplificant-los
• Adequar els horaris laborals a les noves necessitats dels usuaris dels
serveis facilitant, quan sigui possible, horaris de jornada continuada
• Desenvolupament del Pla d’Igualtat
• Desenvolupar polítiques de prevenció i aprovació dels protocols per
afrontar possibles situacions d’assetjament
• Possibilitar la mobilitat entre universitats i d’altres institucions
públiques
• Millora i extensió del Fons d’Acció Social per a situacions d’especial
necessitat
• Aprovació del nou reglament estable d’accés i provisió de llocs de
treball
22

23. 4.5 Garantir una estructura de finançament suficient, desenvolupar un
programa de fundraising i continuar apostant per una planificació
estratègica de les inversions
• La definició d’una estructura de finançament suficient passa per:
• Continuar millorant la posició relativa de la UPF al sistema mitjançant
la consolidació del perfil de la Universitat en el conjunt del sistema
universitari català
• Consolidar els ingressos per finançament variable en funció de
resultats i insistir en millorar el tractament dels resultats en el futur
sistema de finançament
• Millorar encara més les xifres de les activitats de recerca tot garantint
un major nivell d’ingressos per finançar les despeses generals que
genera
• Garantir una millor explotació del nostre patrimoni
• Concretar un quadre de comandament d’indicadors globals que
permeti fer el seguiment de les polítiques en matèria de finançament
segons els objectius fixats
• Desplegament d’un Programa de Fundraising que fomenti la captació de
recursos externs i que pot incloure des de la realització d’acords amb
empreses per projectes específics a la col—laboració dels antics alumnes
• Continuar apostant per una planificació estratègica de les inversions.
Entre l’any 2005 el 2008, la UPF ha realitzat una inversió de 96,3 milions
d’euros amb què s’ha contribuït, entre d’altres, a l’impuls i desplegament
dels tres campus universitaris i del PRBB1. Així, cal continuar amb
aquesta exitosa política estratègica i definir les prioritats per als propers
anys:
• Acabament i posada en marxa del Campus de Mar
• Ampliació del Campus de la Ciutadella, tot desenvolupant el “Projecte
Icària”
• Destinar l’edifici de l’Estació de França a seu o incubadora
d’organismes, empreses i grups de recerca, principalment de l’àmbit
de les ciències socials
• Completar les actuacions a la biblioteca al Dipòsit de les Aigües
4.6 Potenciar l’ús eficient de les TIC i els recursos d’informació en els
diferents processos de la institució
Una governança basada en l’accountability i el retiment de comptes passa
per una gestió de les TIC i els recursos d’informació que els inclogui com a
part substancial de la estratègia de la pròpia Universitat. Les TIC ens
permeten no només fer un ús més eficient dels recursos si no també
dissenyar nous procediments de comunicació institucional que fomentin la
participació i la creació de la xarxa social de la UPF. En aquest àmbit, es
proposa:
1
La informació detallada sobre els resultats es pot descarregar des de la web de la Universitat (memòries
acadèmiques; informes del rector al claustre). D’altra banda, el bloc de l’actual rector i candidat, JJ
Moreso, inclou un espai de Retiment de Comptes (www.jjmoreso.net)
23

24. • Utilitzar mecanismes-web que permetin sondejar la comunitat
Universitària de forma periòdica sobre aspectes d’actualitat o bé
estratègics sobre la institució
• Desenvolupament del projecte Datawarehouse (actualment en fase de
definició i estudi), eina que permetrà gestionar en un únic entorn la
informació resident en les diferents aplicacions informàtiques de gestió
−Sigm@, Hominis, Argos, @bac, etc.− establint diàleg bidireccional i
facilitant l’elaboració d’informes adequats a les diferents necessitats
d’informació de la Universitat i com a nucli del quadre de comandament
intern de la UPF
Desenvolupament de l’e-Administració amb aplicacions que permetran
•
una gestió més eficaç, una optimització dels recursos humans i una
simplificació dels processos administratius (automatitzant processos,
donant garanties i validesa al document electrònic, reduint costos, etc.)
Introduir millores substancials al sistema de correu electrònic com a eina
•
bàsica per a la gestió i comunicació, incrementant les capacitats actuals
de les bústies i introduint a la vegada una racionalització del seu ús a
partir de serveis alternatius
Millorar l’atenció de serveis claus per a la comunitat com són el PIE, La
•
Factoria, el SACU o d’altres oferint una finestreta única d’atenció i
seguiment de suggeriments i millores per part dels diferents col—lectius
24

25. Annex: Propostes concretes adreçades al PDI, al PAS i als
estudiants
Un projecte ambiciós com el que presentem no es pot fer, ni el volem fer,
sense la participació activa i el compromís de les persones, que són l’actiu
principal de la Universitat. Les persones han d’estar sempre al centre de
l’acció de govern.
En aquest annex es presenten les propostes concretes adreçades a
cadascun dels sectors de la Universitat. La participació en un dels Campus
d’Excel—lència Internacional, el desenvolupament del Projecte Icària, el nou
Pla Estratègic de Transferència o el desplegament d’un Programa de
Fundraising són projectes d’importància cabdal però de tarannà global -que
afecten al conjunt de la comunitat universitària- i que, per tant, no es
troben recollits en aquest annex
PDI
• Assegurar la claredat i la transparència dels principis reguladors de la
carrera acadèmica fent públics uns principis compartits per tots els
departaments (4.4)
• Establiment d’un sistema més equitatiu per a la mesura de la dedicació
del PDI a la docència, la recerca i la gestió (4.4)
• Institucionalitzar un servei d’assessorament individual per al PDI que
doni suport a la projecció de la carrera acadèmica i de recerca (4.4)
• Foment de la col—legialitat mitjançant l’habilitació d’espais de convivència
(clubs, graduate room) i la redacció i publicació d’un manual de bones
pràctiques (4.4)
• Elaboració d’una nova planta de professorat actualitzada a les noves
titulacions oficials de grau i postgrau (4.4)
• Renovació del Pla d’Emeritatge per millorar les condicions de treball dels
professors veterans i rejovenir la planta de PDI (4.4)
• Augment de la dotació i revisió del programa de sabàtics (4.4)
• Creació d’incentius per la franja Top 25% de docència (4.4)
• Participació en els programes de formació específica en mètodes docents
actius i en gestió dels grups de seminari que vetllin per una correcta
aplicació de l’EEES (1.1)
• Racionalització de les càrregues de treball (1.1)
• Participació dels beneficis d’una política de relacions internacionals
ambiciosa i dotada de l’estructura interna necessària per incrementar la
participació de la UPF al panorama internacional (2.1)
• Suport en la preparació i obtenció de projectes acadèmics mitjançant la
nova Oficina de Projectes Estratègics i Internacionals (OPEI) (2.3)
• Dotar d’una major projecció externa el potencial dels experts de la
Universitat, amb activitats pro-actives prop d’empreses i institucions
organitzades des de la unitat corresponent. La Unitat actuaria de vincle
entre aquestes institucions i el PDI de la UPF, encomanant al PDI aquells
informes encarregats pels agents externs, en funció de les seves àrees
d’especialització (3.5)
25

26. • Creació d’unitats de gestió personalitzades pels investigadors que ho
precisin per la complexitat o grandària dels seus projectes (3.1)
• Millora del tractament de la informació associada als processos de
transferència (indicadors de recerca, aplicació de gestió de la recerca)
(3.1)
• Potenciar el Servei de Recerca amb presència als diferents Campus i una
clara orientació al PDI amb l’objectiu d’incrementar la incorporació de
personal a les activitats de recerca finançat per programes públics; i
incrementar la participació de PDI en programes de recerca nacionals i
internacionals (3.1)
• Participació en les accions orientades a comunicar i fomentar el debat
sobre l’EEES (1.1)
• Extensió del Programa FIDU i acreditació com un curs de formació de
professors universitaris (1.1)
• Noves prestacions dels serveis en l’àmbit de les TIC i els recursos
d’informació: projecte d’ampliació del préstec d’ordinadors portàtils i
accés a canals de televisió per IP (1.1)
• Participació d’un nou model coordinat d’oferta de postgrau entre els
departaments i l’IDEC per tal de fomentar la participació dels professors
UPF en els programes de postgrau de l’IDEC; crear una figura de
professor que en reconegui la col—laboració estable (en intensitat i
durada); o estudiar la viabilitat de captar professors del tercer sector,
sobretot per a l’àmbit dels màsters, entre d’altres (1.5)
• Atenció integral, coordinada i personalitzada pels recercadors i
professors internacionals en un nou front-office comú d’una reforçada
OMA, la nova OPEI, el Punt d’Informació de l’estudiant (PIE) i Recursos
Humans (2.2)
• Promoure convenis per afavorir l’estada dels postdocs i professors
lectors en centres internacionals d’acord amb els departaments (2.2)
• Organització de conferències i/o sessions de treball adreçades a un
públic concret i amb la participació d’eminències de qualsevol àmbit de
coneixement i/o procedència; amb l’objectiu de debatre temes
d’actualitat i/o preocupació social en un fòrum d’alt nivell (2.6)
• Participació en el Comitè d’ètica d’activitats empresarials, que ha de
vetllar per a que la col—laboració amb el sector privat es realitzi en un
marc transparent (3.6)
• Articulació d’una política d’estructures mixtes en el marc del Grup UPF
(3.4)
• Creació d’un Observatori per a l’exploració i prospectiva d’àmbits
emergents (3.1)
• Potenciar la creació d’equips interdisciplinars de recerca (3.1)
• Desenvolupament del Pla d’Igualtat (4.4)
Estudiants
• La participació de l’alumnat és un element essencial de la vida
universitària. En aquest sentit, cal fomentar la comunicació bidireccional,
fer créixer la participació, potenciar el rol del Consell d’Estudiants i
reforçar els canals institucionals de diàleg amb els alumnes (4.4).
L’alumnat també ha de prendre un paper actiu en les accions orientades
a comunicar i fomentar el debat sobre l’EEES (1.1)
26

27. • Racionalització de les càrregues de treball (1.1)
• Noves prestacions dels serveis en l’àmbit de les TIC i els recursos
d’informació: projecte d’ampliació del préstec d’ordinadors portàtils;
accés a canals de televisió per IP; accions orientades a incrementar la
compra de manuals i bibliografies recomanades, etc. (1.1)
• Fer possible la conciliació de l’estudi i la vida laboral mitjançant la
diversificació d’horaris i d’avaluacions (1.1)
• Participació dels programes de suport i tutoria basats en el seguiment
integral de l’estudiant durant la seva estada a la Universitat: pla d’acció
tutorial i programa de mentors (1.2)
• Reforç de la relació doctorand-director via redacció d’un contracte
d’obligacions i drets mutus; l’establiment d’un Pla d’acció tutorial; la
creació d’incentius per les co-direccions i les tesis interdisciplinars; i la
sistematització de l’establiment de Premis Extraordinaris de doctorat a
tots els programes (1.2)
• Desenvolupament de programes de beques per a tots els nivells (grau,
màster i doctorat) i amb especial atenció a aquells estudiants amb pocs
recursos (1.3)
• Aposta per titulacions transversals que contribueixin a formar nou tipus
d’acadèmics i professionals amb una capacitat analítica multidisciplinar.
En el cas dels doctorats, s’està estudiant la manera de fer possible la
seva adscripció en més d’una línia de recerca (1.4)
• Desplegament de nous programes de màster a temps parcial i/o
postgraus de projecció internacional, projecte en col—laboració amb
l’IDEC (1.5)
• Participació en el Programa Alumni (1.6) (proposta també per als
graduats)
• Participació del Programa d’inserció i qualificació professional (1.6)
(proposta per als graduats)
• Atenció integral, coordinada i personalitzada pels estudiants i
postgraduats internacionals en un nou front-office comú d’una reforçada
OMA, la nova OPEI, el Punt d’Informació de l’estudiant (PIE) i Recursos
Humans (2.2)
• Atorgament d’una beca de matrícula per any i àmbit de coneixement al
millor alumne d’intercanvi de grau per cursar un màster a la UPF (2.2)
• Promocionar breus estades de recerca internacionals entre els millors
alumnes de màster i doctorat UPF, aprofitant les relacions establertes
amb el PEHE i mitjançant un fons de beques específic similar al del CASB
(2.2)
• Incentivar, amb Gestió Acadèmica i els programes de Doctorat, les co-
tuteles de tesis amb Universitat/professors de prestigi (2.2)
• Participació dels beneficis d’una política de relacions internacionals (2.2)
ambiciosa i dotada de l’estructura interna necessària per incrementar la
participació de la UPF en el panorama internacional (2.1)
• Augment de l’oferta d’assignatures en anglès tant en el grau com en el
postgrau (màsters i, eventualment, doctorat) (2.5)
• Impuls d’accions específiques amb els organismes públics per millorar
l’oferta immobiliària dels estudiants estrangers i d’altres (2.5)
• Impuls d’acords de col—laboració amb les entitats culturals més rellevants
de la ciutat. Aquesta col—laboració pot incloure tant la cessió d’alguns
espais UPF (sala d’exposicions) a centres d’art per tal de fomentar la
difusió cultural com, continuant amb la línia impulsada pel PRBB,
27

28. impulsar l’organització d’activitats lúdico-culturals als campus (cinema a
la fresca, debats públics sobre temes d’actualitat amb invitació expressa
de les entitats corresponents, etc.) (2.5)
• Participació en el Comitè d’ètica d’activitats empresarials, que ha de
vetllar per a que la col—laboració amb el sector privat es realitzi en un
marc transparent (3.6)
• Vetllar pel bon funcionament de les pràctiques a les empreses, amb una
millor especificació dels drets i deures en els convenis de pràctiques que
se subscriguin i promovent-ne la internacionalització (3.6)
PAS
• Intensificar les polítiques de formació per tal de millorar les expectatives
de promoció professional i ocupar-se correctament de les demandes i
peticions dels usuaris (4.4)
• Continuar amb l’actual política de participació activa en les decisions
estratègiques de la Universitat i consolidar els instruments de negociació
tant en el marc de la UPF com de l’ACUP (4.4)
• Incentivar el compromís amb la feina ben feta i el projecte de la
Universitat (4.4)
• Reforçar el rol i les habilitats directives dels comandaments, impulsant
polítiques de direcció de les persones basades en la professionalitat i el
reconeixement (4.4)
• Impuls de la carrera horitzontal (4.4)
• Prosseguir amb l’actual política d’estabilització del personal interí per tal
de fomentar la seva ocupació en places estructurals (4.4)
• Implantar l’e-Administració i desenvolupar el projecte Datawarehouse
per prosseguir amb el procés de modernització de l’administració, tot
facilitant la descripció dels processos interns i simplificant-los (4.4 i 4.6)
• Adequar els horaris laborals a les noves necessitats dels usuaris dels
serveis facilitant, quan sigui possible, horaris de jornada continuada
(4.4)
• Desenvolupament del Pla d’Igualtat (4.4)
• Desenvolupar polítiques de prevenció i aprovació dels protocols per
afrontar possibles situacions d’assetjament (4.4)
• Possibilitar la mobilitat entre universitats i d’altres institucions públiques
(4.4)
• Millora i extensió del Fons d’Acció Social per a situacions d’especial
necessitat (4.4)
• Aprovació del nou reglament estable d’accés i provisió de llocs de treball
(4.4)
• Participació en les accions orientades a comunicar i fomentar el debat
sobre l’EEES (1.1)
• Participació en el Comitè d’ètica d’activitats empresarials, que ha de
vetllar per a que la col—laboració amb el sector privat es realitzi en un
marc transparent (3.1)
28