1. Tema 1.
La població Mundial
(apartats 6-8)
6. Estructura de la població
7. Les migracions
8. La població d’Espanya i Catalunya
Aquest material et serà útil per a treballar els continguts de la unitat.
Utilitza els enllaços que es faciliten per ampliar i complimentar la informació presentada.
No imprimeixis el document sencer. Treballa'l a través de la pantalla o bé selecciona aquelles parts que creguis bàsiques per
poder estudiar. Valora l'estalvi econòmic i mediambiental de la teva acció.
2. Apartat 6. Estructura de la població
Què estudia l’estructura d’una població?
• Edat
• Sexe: nombre d’home i dones
• Activitat econòmica (estructura ocupacional)
– Aquestes dades són útils per als governs a l’hora de
planificar les polítiques que s’han de dur a terme.
• Exemples: en funció de l’edat dels habitants d’un país
s’haurà de dedicar més pressupost a educació o serveis per
a la tercera edat.
3. L’estructura ocupacional de la població
• Per conèixer el grau de desenvolupament d’un país és important
saber com és l’estructura ocupacional o professional.
• La población activa d’un país es la quantitat de persones que
s’han incorporat al mercat de treball, és a dir, que tenen una feina o
que la buquen
– Població ocupada
– Població en atur
• Subsidi o prestació en atur (màxim 2 anys de subsidi per 6 anys treballats –mínim 1
any treballat -120 de subsidi))
• La població inactiva (no activa): persones que no tenen feina i que
no en busquen:
– Fora del mercat laboral (persones discapacitades, feines de la llar, estudiants –
majors de 16 anys-, jubilats)
– Menors de 16 anys
Ampliació:
• atur:
• http://ca.wikipedia.org/wiki/Atur
• http://www.oficinadetreball.cat/socweb/export/sites/default/socweb_ca/ciutadans/pres_desocup/prestacio_atur.html
(explicació de la prestació d’atur)
4. • Población ocupada: son las personas que tienen trabajo.
• Población desempleada: personas que no tienen trabajo pero lo están buscando.
• Población activa: población ocupada más la población desempleada.
• Población inactiva: personas que no tienen trabajo y tampoco lo están buscando.
sectores de la Población Activa
• sector primario: población empleada en las actividades economicas de agricultura,
ganadería, explotación forestal, caza, pesca y la explotación de las minas e
hidrocarburos.
• sector secundario: población ocupada en la actividad economica, la actividad
industrial; es decir, manufacturas, construcción, electricidad, gas, agua, etc.
• sector terciario: población que se dedica a las actividades comerciales, de transporte,
servicios en general, tanto publicos como privados.
5. 5
Taxa d’activitat:
Percentatge de població activa sobre el total de la població
Població activa
Població total
Taxa d’activitat = x 100
Població aturada
Població activa
Taxa d’atur = x 100
6. 6
Activitat:
Explica la següent afirmació
• El grau de desenvolupament d’un
país està condicionat pel
percentatge de població que treballa
en el sector terciari...
8. 8
Apartat 7. Les migracions
La variació de la població depèn de dos components:
•Moviment natural: Naixements i defuncions.
•Moviment migratori: Les immigracions i les emigracions.
Les persones que se'n van d'un lloc per a anar a un altre són emigrants.
Les persones que arriben a un lloc procedents d'un altre, per residir-hi
de manera permanent, són immigrants.
9. 9
MITJANS DE COMUNICACIÓ
TERRITORI DE REPULSIÓ
desigualtats !!!
D’ATRACCIÓ TERRITORI
MOVIMENTS MIGRATORIS
Dominen els elements
negatius sobre els positius
Dominen els elements
positius sobre els negatius
MITJANS DE TRANSPORT
Quines
Desplaçament de la informació
Desplaçament de les persones
10. 10
LA POBLACIÓ EN EL MÓN: Les migracions en l’actualitat.
Libros vivos
Causes de les migracions:
Per què emigra la gent ?
PER MOTIUS ECONÒMICS: Busquen una millora del nivell de vida.
PER MOTIUS POLÍTICS: Fugida d’un entorn hostil (guerres, persecucions
polítiques o religioses...).
Altres...
Migracions causades per catàstrofes: terratrèmols, males collites, etc.
Catàstrofes causades per l'ésser humà: guerres, persecucions, exilis
forçosos, repressions.
Causes socioculturals: desig de llibertat, atracció de la ciutat, bondat del
medi natural, etc.
11. 11
LA POBLACIÓ EN EL MÓN: Els moviments migratoris
Les migracions de treball són el resultat de l'existència de territoris amb
possibilitats econòmiques desiguals.
En les migracions de treball distingirem:
• Migracions interiors i migracions exteriors, segons
que es dirigeixin a un lloc situat dins de les fronteres del
mateix Estat o cap a un altre Estat.
• Migracions permanents, en les quals els immigrants
fixen la residència en un lloc nou.
• Migracions temporals o estacionàries, en què no hi ha
canvi de domicili.
12. 12
LA POBLACIÓ EN EL MÓN: MOVIMENTS MIGRATORIS
• Raons econòmiques
• Espais que atreuen població
( EUA i UE)
– Per activitat econòmica,
(industries o serveis)
– Bones perspectives de
feina
– Millors condicions de vida
13. 13
LA POBLACIÓ EN EL MÓN: Els moviments migratoris
Conseqüències de les migracions :
PER AL PAÍS EMISSOR:
•Se’n van les persones joves en edat
de treballar.
•Baixa la natalitat
•La població envelleix
•Paralització de l’economia
•Els familiars solen rebre diners que
els envien els que han emigrat.
PER AL PAÍS RECEPTOR
Rejoveniment de la població.
Augmenta la natalitat.
Creixement econòmic(més mà
d’obra i més consum).
Problemes d’integració entre
cultures diferents(racisme,
Marginació... ).
Condicions d’explotació laboral
15. 15
L’EMIGRACIÓ A ESPANYA
FINALS DEL s. XIX .
SEGLE XX
A Espanya hi va haver un important corrent
emigratori.
1ª meitat del segle: es produeixen importants
migracions interiors.
A partir de 1950: augmenten tant l’emigració exterior
com les migracions interiors.
A partir del 1960: Catalunya rep 1.280.000
immigrants procedents de les regions agràries
menys desenvolupades d’Espanya.
EMIGRACIÓ I MIGRACIONS INTERIORS
17. 17
Cap el
1975
EMIGRACIÓ I IMMIGRACIÓ A ESPANYA
Espanya deixa de ser un país d’emigració. També disminueixen les
migracions interiors.
FINALS DEL
s. XX
Immigració
creixent
Per millorar la situació laboral i les
condicions de vida .
Una cinquena part d’aquests immigrants
viuen a Catalunya
i representen un 8% de la població total
catalana .
LA IMMIGRACIÓ RECENT
18. Imagen de inmigarntes españoles de los años 50 en
Alemania. Foto: ARCHIVO El Periódico
18
Un barco de emigrantes para América.
http://www.edu.xunta.es/
L’EMIGRACIÓ ESPANYOLA
Martí Villardefrancos, Niños emigrantes tras perder el barco,
puerto de La Coruña, 1960 (colección del autor )
www.uv.es/.../docs/exphistoriafotografiacast.htm
Emigrantes españoles a punto de subir al tren. www.cervantesvirtual.com/
El último beso al hijo, ya en el tren, antes
de marchar para Alemania a trabajar.
http://canarias.indymedia.org/
19. Apartat 8. La població d’Espanya i Catalunya
Evolució de la població
espanyola Evolució segles XX-XXI
• 46.951.532 habitantes al
1 de enero de 2010, según el
Instituto Nacional de Estadística
(INE) http://www.ine.es/ (Instituto
Nacional de Estadística)
• 2013 Catalunya 7.553.650
habitants, segons Idescat
•1900 18.900.000 hab.
•1960 30.900.000 hab.
•2000 40.500.000 hab.
•2010 46.951.532 hab.
20. • La població espanyola ha seguit el model de transició
demogràfica dels països desenvolupats (com la majoria de
països de l’Europa occidental) amb les següents particularitats:
– s’inicia més tard l’etapa de transició o revolució demogràfica
– Episodi de grip de 1918
– Guerra Civil 1936-39
– 1955-65 Immigració interior (camp-ciutat) (regions més pobres a
regions més industrials)
– 1968-75 “Baby Boom”
– A partir del 2000
• Baixes taxes de natalitat
• Alta esperança de vida
• Envelliment de la població
23. Municipios con más de 100.000 habitantes (2009)
• Barcelona1.621.537
• Hospitalet257.038
• Badalona219.547
• Tarrasa210.941
• Sabadell206.493
• Tarragona140.323
• Lérida135.919
• Mataró121.722
• Santa Coloma119.717
• Reus107.118
23
24. Annexos
• Fonts d’informació
• El saldo migratori i el creixement real (total)
Fonts d’informació
•http://www.educaplus.org/geografia/mun_pibpc.html
•Libros vivos http://www.librosvivos.net/smtc/homeTC.asp?TemaClave=1087
•Presentacions sobre demografia http://www.slideshare.net/estribor/p-o-b-l-a-c-i-o-n
25. • Per calcular el creixement real d’una població hem de conèixer el
Saldo Migratori, és a dir, la diferència entre els que surten
( emigrants ) i els que entren ( immigrants ) i s’expressa amb la fórmula
següent:
Una vegada conegut el saldo migratori podem calcular el Creixement
Real d’una població amb la fórmula següent :
25
Saldo Migratori = Emigrants - Immigrants
CCrreeixixeemmeennt tR Reeaal l= = c crreeixixeemmeennt tn naatuturraal l+ + s saaldldoo m migigrraatotorrii
Notas del editor
La televisió és un dels mitjans de comunicació que difon millor la informació, perquè arriba gairebé a tots els racons de la Terra. Així, les persones poden prendre consciència de la seva realitat i comparar-la amb la d’altres llocs.
Per què són fonamentals els mitjans de comunicació en els fenòmens migratoris ?
En el siglo XIX la mayor parte de los españoles emigraban a América.
Los principales países receptores fueron: Argentina, México, Brasil y Cuba. Desde 1830 y hasta 1914 se da la emigración golondrina a Francia esto quiere decir que la gente se va a Francia en las épocas de campañas agrícolas y regresa todos los años.
La emigración en masa entre 1882-1935
Las grandes transformaciones demográficas económicas y sociales que tuvieron lugar en el continente europeo entre 1840 y 1930 afectaron a millones de personas. Hombres y mujeres de todos los rincones de Europa protagonizaron un gran movimiento migratorio hacia el otro lado del Atlántico. La emigración española hacia América Central y del Sur formó parte de esta epopeya europea.- ¿Cuántos españoles emigraron entre 1882- 1935?. Alrededor de 3 millones y medio fueron los españoles que dejaron el país con destino a América. Es lo que vino a denominarse la `emigración en masa´.- ¿Quiénes eran los emigrantes?. El perfil medio de los emigrantes era varón, joven y soltero en búsqueda de nuevas oportunidades de trabajo. Dos tercios eran agricultores, seguidos muy de lejos por trabajadores del comercio y del transporte, y con niveles de alfabetización superiores a la media de España. - ¿Por qué se fueron?. Principalmente, por causas económicas, ya que a comienzos del siglo XX España era un país de economía agraria escasamente modernizada, incapaz de generar trabajo y alimentos que mantuviesen los ya bajos niveles de vida de las generaciones anteriores. La evasión del servicio militar fue otro motivo para emigrar. Además, la información sobre las oportunidades económicas que existían en la otra orilla del Atlántico era transmitida por la correspondencia de familiares y amigos, de manera que funcionaba el "efecto llamada", generando cadenas migratorias que tuvieron mucha importancia en las zonas de mayor flujo emigratorio. También fue relevante la acción de los agentes reclutadores al servicio de las políticas migratorias de los países latinoamericanos.- ¿De donde eran los emigrantes?. Las regiones más afectadas por la migración fueron sin duda Galicia, Asturias y Canarias, seguidas muy de lejos por Cataluña y Castilla-León.- ¿Hacia qué países se dirigían?. Durante este periodo fueron Argentina y Cuba el destino preferido. Brasil, Uruguay, México y Chile constituyeron destinos secundarios
Durante la 2º República se inicia la emigración interior, primero a las ciudades y luego a las regiones industrializadas.
Tras el fin de la segunda guerra mundial Franco impide la emigración de España, cuando se permite España parte hacia Francia, Suiza y Alemania. Ya no se va tanto a América debido a que este continente pide gente cualificada y en la mayoría de los casos los emigrantes eran campesinos.
La corriente migratoria es menor a partir de 1967, ya que en Europa se exige una mayor cualificación a los inmigrantes, y se detiene a partir de la crisis de 1973. No solo detiene la corriente migratoria, sino que provoca un proceso de retorno.
En la actualidad España es un receptor de emigrantes.
España actualmente es un país que recibe inmigrantes debido a que en España ahora se vive bien no como a principios del S.XX cuando los españoles tenían que emigrar a otros países en busca de una nueva vida.
Los inmigrantes que llegan a España generalmente son de América del sur, África y Asia.
En España actualmente viven alrededor de 4 millones de inmigrantes (cerca de un 9% de la población).
Per calcular el creixement real d’una població hem de conèixer el saldo migratori, és a dir, la diferència entre els que surten ( emigrants ) i els que entren ( immigrants ) i s’expressa amb la fórmula següent: