29. FORAT NEGRE ESPAI AMB UNA GRAVETAT TAN GRAN QUE NO POT ESCAPAR NI LA LLUM.
30. LA LLUNA EN 3D ( ULL ESQUERRE: FILTRE ROIG, ULL DRET: FILTRE BLAU
31. Des de l’Antiguitat, l’home ha volgut s a b e r com és l’Univers A l’antiguitat, a Mesopotàmia, els habitants de la ciutat de Babilònia van construir l’enorme torre de Babel per observar els estels. Creien que la seva ciutat era el centre d’una franja de terra amb un tros de cel enganxat al damunt i que tot al voltant era ple d’aigua . Al segle VI aC, Tales, un savi grec, creia que la Terra era plana. El disc rodó flotava enmig d’una bola buida. El Sol i les estrelles penjaven de la superfície de l’esfera. Al segle V aC, els alumnes del matemàtic Pitàgores obser - varen que quan un vaixell s’allunyava cap a l’horitzó, el buc desapareixia de seguida, però continuava veient-se la vela. Segons ells, això demostrava que la terra és rodona. Un segle m é s tard, Aristòtil va confirmar aquesta observació.
32. TEORIES SOBRE LA TERRA: 1 LA TERRA TÉ EL CEL ENGANXAT. _____________________________ 2 LA TERRA ÉS PLANA. _________________________________ 3 LA TERRA ÉS REDONA __________________________________
57. En el principi dels temps, hi havia al cel milions d’estels. Estrelles de tots els colors: blanques, platejades, verdes, daurades, roges, blaves... Un dia, nervioses, s’acostaren a un astronauta que ja portava molt de temps per l’espai i era el seu amic i li digueren: Expliquen que aquella nit hi hagué una gran i bonica pluja d’estels. Alguns estels es col·locaren a la punta dels campanars de les esglésies, altres anaren als camps per jugar i córrer amb les cuques de llum, altres s’enganxaren a les joguines dels infants... La Terra quedà profusament il·luminada. - Astronauta amic, ens agradaria viure a la Terra, entre els homes com tú.. - Molt bé, digué l’astronauta. Faré que sigueu ben petites,amb el meu aparell reductor màgic per tal que pugueu baixar-hi.
58. Passà un temps i els estels decidiren abandonar la Terra i retornar a l’espai, deixant la terra fosca i trista. - Per què heu tornat? - Preguntà l’astronauta, a mesura que arribaven. - Amic astronauta, no ens ha estat possible quedar-nos a la Terra. Hi ha massa misèria i violència, molta maldat, hi sobra injustícia.Fins i tot xiquetes i xiquets que ens tiraven pedres,cridaven i no ens volien a prop seu .Ens dien que erem diferents que no els agradava el color de la nostra llum. - És clar! El vostre lloc és aquí a l’espai. Els xiquets i les xiquetes de la Terra no tenen cura d’ella,tiren el fem ,malgasten l’aigua i prefereixen la llum artificial abans que les estrelles de colors.
59.
60. I quan varen mirar a la Terra, l’estel no estava sol. La Terra, novament, estava il·luminada perquè hi havia un estel verd al cor de cada persona. Perquè era un poc màgic i va ensenyar als xiquets i xiquetes de la Terra a estimar el seu entorn ,a estimar la seua Terra.. Així algunes estrelles ,cometes i xicotets asteroides visiten de tant en tant la Terra per parlar amb el seu amic l’estel verd I comproven com poc a poc tots estimem cada dia un poc més al nostre planeta ,la Terra. Com tens, tu, el teu estel verd, el teu estel de l’esperança? I CONTE CONTAT ESPEREM QUE EL TEATRE EN NEGRE VOS HAJA AGRADAT!