2. Exercici 1.
Busca informació sobre els fruits
saborosos i explica el contingut del
llibre.
Els fruits saborosos és una de les
obres més importants de Josep
Carner i recull divuit poemes en
els quals mostra l’ideari
noucentista que promulga Eugeni
Els divuit poemes estàn
d’ors.
estructurats en el llibre
d’aquesta manera:

3. I. Com les maduixes.
La funció del fruit adquireix una
funció simbòlica en tots els
poemes. vol simbolitzar o
El que es
expressar amb les maduixes és
la perfecció del món.
II. Aglae i les
taronges
El personatge és comparat
amb un fruit.
Aglae, la protagonista que es
troba embarassada, es compparada
amb una taronja. La taronja és a
Aglae com Aglae eés al seu fill.

4. III. Els albercocs i les petites collidores
En aquest cas, el fruit simbolitza cap
personatge, simplement és un element més
del poema, en aquest cas serveix de
En aquest poema, el poeta fa un elogi a
menjar.
la sensatesa de la previsió que es veu
en els protagonistes.
IV. La poma escollida
En aquest poema es compara al
personatge amb una fruita, en aquest
cas una poma.
En aquest poema es veu la vellesa des
de diferents perspectives, la tristesa o
el dolor.

5. Les peres jovenetes
V.
La protagonista viu en un món
feliç, totalment idealitzat.
Es veu felicitat, harmonia, equilibri i
ordre.
Amb el pas del és comparat amb un fruit.
El personatge temps, la protagonista
descobreix la infelicitat, el desordre i
Amb peres primerenques.
el desequilibri. figues matinals
VI. Les
En aquest poema el fruit és usat, no
simbolitza a cap personatge
En aquest poema Carner utilitza la
ironia.

6. VII. Agavé i les castanyes
El personatge es veu representat amb
tedresa, però també amb solitud.
En el poema es pot veure la mort.
VIII. Les magranes flamejants
El fruit té una dimensió simbòlica.
En el qual les magranes simbolitzen
la sexualitat.
En aquest poema es veu representat
la sexualitat femenina dins d’un
marc de vida matrimonial.

7. Les cireres ingènues
XI.
És una composició mes aviat
didàctica, com una mena de fauna
rural.
a l’ambient del poema es veu alegria i
benaurança, això no altera a la
En aquest poema el fruit no
moralitat del poema
simbolitza a cap personatge, és
simplement utilitzat com u per
XII. Cal·lídia i els préssecs
exemple menjar.
La protagonista destaca per la seva
gran bellesa i sensualitat.
es veu un ambient d’exaltació vital.
El personatge es comparat amb un
fruit.
El préssec serveix per exaltar les

8. Les gracioses ametlles
IX.
El personatge es comparat amb un fruit.
En aquest poema es veu la brevetat de
la juventud i la vellesa que hi ha en
ella, i es veu comparada amb la flor
Es veu el goig/dolor.
d’un ametller.
X. Les prunes d'or
La protagonista destaca per la
seva gran bellesa i sensualitat. El
poema és un homenatge a la bellesa
iEl fruit té una dimensió
sensualitat femenina.
simbòlica.

9. XIII. Les nous del berenar
Aquest poema és un elogi a un valor
moral, el seny.
El fruit no simbolitza a cap
personatge, simplement és
utilitzat.es pot veure una
Al poema
finalitat didàctica i moral.
XIV. Les serves endreçades
El personatge es comparat amb un
fruit.
La protagonista s'enfronta a la
mort propera amb conformació i
serenitat.

10. XV. Les llimones casolanes
En aquest poema es veu exaltada la
felicitat i l’ordre quotidià domèstic.
El fruit no simbolitza a cap
personatge, simplement és
utilitzat. es comparada amb la
La llimona
protagonista per la seva acidesa i
aspror.
XVI. Els codonys tardorals
El personatge es comparat amb
un fruit.
Es veu la reflexió des de la
joventut de la vellesa futura.

11. XVII. Eglé i la síndria
En aquest poema, l fruit no es
simbolitza amb cap
personatge, s’utilitza com un element
delveu vitalitat i alegria en
Es poema.
l’ambient
XVIII. Els raïms immortals
Única composició escrita en versos
decasíl·labs. I actua com la
conclusió d’aquest llibre.
El fruit té una dimensió simbòlica.
En la primera estrofa es veu un
marc de ambient de natura amb
serenitat i radiant, en la segona
la pèrdua de la joventut i en la
tercera la rebel·lió contra el

12. Exercici 2
2. comenta un dels poemes d’aquest llibre (Els
fruits…)
La Poma Escollida
Alidé s'ha fet vella i Lamon és -Oh ma vida, mos peus són balbs
vellet, i sento que se me'n va la
i, més menuts i blancs, s'estan llum, 15
sempre a la vora. i et tinc a vora meu com la poma
Ara que són al llit, els besa el escollida
solellet. que es torna groga i vella i
Plora Alidé; Lamon vol consolar- encara fa perfurn.
la i plora. A1 nostre volt ningú no és dolç
-Oh petita Alidé, com és que amb la vellesa:
plores tant? 5 el fred ens fa temença, la
-Oh Lamon, perquè em sé tan vella negra nit horror,
i tan corbada criden els fills, les nores ens
i sempre sec, i envejo les nores parlen amb 'aspresa. 20
treballant, Què hi fa d'anar caient, si ens ne
i quan els néts em vénen em duem l'amor?
troben tan gelada.
I no et sabria péixer com en el

13. COMENTARI DEL POEMA
Com a tema principal del poema
és la mort. El pas de la
joventut, l'enyorança de la
joventut que l’envolta, que es
veu tant en els nens petitsde
El poema té cinc estrofes com
en les nores. cadascuna.
quatre versos
El poema presenta una
idealització de la realitat.
En aquest poema es veu la
vellesa des de diferents
perspectives, la tristesa o
el dolor.

14. Exercici 3.
Realitza algun exercici del llibre de text que es
trobi en l’apartat del noucentisme
8.
Una fonteta raja al peu de la
noguera.
Allà van cada tarda a berenar
els infants:
potser la font n’imita els salts
remorejants.
I la noguera, a tots, els fa de
mainadera
Aquest poema és un poema de Josep Carner del
llibre els fruits saborosos en que s’aprecia
clarament el tema de la natura idíl·lica i
civilitzada, ja que es presenta una natura
amable i harmònica contràriament a la natura

15. Exercici 4
Busca trets poètics o temes del noucentisme en alguns
poemes de Carner
angoixa de l’alta nit
Angoixa de l’alta nit,
quan el món fa olor de cleda,
quan és més gegant l’arbreda
pel caminal adormit.
La lluna, sense delit,
rutlla com vana moneda.
És l’hora callada i freda,
feta de mort i d’oblit.
Per cada testa adormida
passa un món mig esvaït
que no pesa i que no crida.
Angoixa de l’alta nit;
dorment o no, l’esperit
clos en una mitja vida.

16. Comentari del poema angoixa de l’alta nit
En el poema anterior, poema de
Josep Carner, narra com és la
nit, la seva naturalesa, i a partir
d’ aquesta nit intenta introduir el
tema de l’envelliment dins del tema
de la natura idíl·lica vist en les
tres primeres estrofes. En canvi, a
la darrera estrofa es pot
observar en aquesta frase “clos de
mitja vida” el temade l’envelliment
i el pas del temps.

17. SOLITUD SERENA
a esguards, esguards i
bonior de gent.
Mon cor s’adona
del passerell
que havia refilat tota
l’estona Dolça m’inunda
i amb tu en els ulls no la solitud, amb l’inoït
m’adonava d’ell. cantar.
Tot m’asserena l’arbre i el riu i l’ànima
aquest llanguir profunda,
de la llum de biaix en la tot es refà.
carena I lluny del goig amarg de
i la pau de la pols en el tes senderes
camí. ve el meu conhort,
I no val una fulla de i faig més dolç i meu que tu
ridorta no m’eres,
ni el plomissó de card com ungit de rosada, el
volant al vent teu record.

18. Comentari del poema serena solitud
En el poema de la diapositiva
anterior es poden veure dos
temes ben diferenciats, un la
natura idíl·lica i l’altra la
feminitat. En la primera
estrofa diu com és la noia la
seva cara i lo ideal i bonica
que és. Aquest tema de la
feminitat l’envolta amb la
natura amable i harmònica
pròpia del noucentisme