5. Els respectius reis aniran adquirint cada cop més i més poder. Apareixen les MONARQUIES ABSOLUTISTES (Lluís XIV i Felip V) : “ El poder ve concedit per Déu!” “ És legal perquè és la meva voluntat!” (Lluís XIV, rei de França) Gran necessitat de transmetre grandesa, poder, perfecció, riquesa, ostentació,… religiositat quan calgui! Cal impressionar! L’ART serà el gran MITJÀ PROPAGANDÍSTIC !

7. EL BARROC (1600-1750) Barroc: perla irregular . Terme negatiu/crític proposat pels escriptors del s.XVIII per referir-se al recarregament, recargolament, irregularitat, artificialitat, “caprichositat”… de les obres d’art en general i de l’arquitectura en particular durant el s.XVII i primera meitat del XVIII.

12. Gran desenvolupament de la ciència: Galileu Galilei 1564-1642 J. Kepler 1571-1630 R. Descartes 1596-1650 I. Newton 1642-1727 Literatura: Cervantes 1547-1616 Molière 1622-1673 i de l’art (pintura, escultura...): Caravaggio 1571-1610 Velázquez 1599-1660 Murillo 1617-1682 Bernini 1598-1680 i El Greco, Zurbaran, Rubens, Vermeer, Rembrandt, Goya... Galileu

14. Per tal de captar l’atenció de l’espectador caldrà crear NOUS RECURSOS i utilitzar GRANS CONTRASTOS . Dins la música: Nous instruments Noves textures Nous efectes sonors Fort / Fluix Ràpid / Lent Enèrgic / Calmat Agut / Greu Solista / Conjunt Vertical / Contrapunt Vocal / Instrumental Natural / Ornamentat

15. Necessitat (voluntat) d’un canvi: - Camerata fiorentina o Camerata Bardi : grup d’humanistes, poetes, músics i intel·lectuals que sota el mecenatge del comte Bardi es reunien (entre 1573 i 1585) per discutir les tendències de l’art en general i de la música i el drama en particular. Donarà lloc a l’aparició de l’ ÒPERA . - Monteverdi (1567-1643), extraordinari músic que farà de pont entre l’estètica del Renaixement i del Barroc. Va escriure un gran nombre de madrigals, agrupats en 8 llibres. En el V Llibre de Madrigals, avisa de l’ús d’un nou estil compositiu o ”stilo moderno” per diferenciar-ho de l”stilo antiquo”. El 1607 presentarà “Orfeo, favola in música” , considerada la primera òpera de la història. El 1610 l’obra religiosa “Vespro della Beata Vergine” causarà tanta admiració en l’estament religiós que ja ningú dubtarà de la incorporació d’instruments en la música religiosa.

16. Nova textura: la melodia acompanyada . Apareix la necessitat d’escoltar la veu humana en solitari (melodia acompanyada) per tal d’expressar al màxim l’emotivitat del text. Les altres veus fan l’acompanyen. Tot i això, continuaran la textura homofònica i la contrapuntística.

17. Nou sistema d’acompanyament: el baix continu o xifrat . La veu greu, el baix, agafarà una gran importància com a suport harmònic de la música. És ininterromput i genera la base dels acords de l’acompanyament, suport indispensable de les melodies solistes. Les veus intermèdies perden importància, per la qual cosa només s’escriuran les dues veus extremes (melodia i base de l’acord). Després, aquest baix continu es xifrarà per indicar quins acords s’han de tocar per tal de completar l’acompanyament. Això permetia un gran estalvi d’espai i tinta!

18. Els instruments encarregats de fer el baix continu seran: - un instrument polifònic: clavicèmbal, orgue, llaüt… - un (o més) instruments melòdics greus: viola de gamba, violó o fagot.

22. En aquesta època, els instruments musicals experimenten un procés de canvi important . Es redueixen algunes famílies (flauta de bec), alguns instruments desapareixen (cromorn) i d’altres es modifiquen per perfeccionar-se (família de corda fregada, trompeta, oboè…). És l’època dels grans luthiers com els Stradivarius, els Amati o els Guarneri, constructors que, avui en dia, encara presenten algun misteri en les tècniques i materials que utilitzaren.

26. COMPOSITORS: Henry Purcell neix l’any 1658 a Anglaterra. Henry Purcell (1659-1695). Màxim representant del Barroc anglès. Organista de Westminster, dedicà la seva curta vida, 36 anys, a la composició vocal religiosa i les òperes. Als 20 anys, és nomenat organista de l’abadia de Westminster i, poc després, ja és compositor de la cort dels reis d’Anglaterra. Des del 1689, té l’encàrrec, entre d’altres, de posar música, cada 30 d’abril, a l’aniversari de la nova reina d’Anglaterra: Maria II. El 1695, Purcell li escriu el famós “Come ye son of art” : vital, alegre, jove... Sis mesos després, la reina mor de verola. Purcell escriu la “Música pel funeral de la Reina Maria” ... Un mes després, mor Purcell. La reina tenia 33 anys... Purcell, 36.

27. Claudio Monteverdi (1567-1643). Compositor italià que féu de pont entre el Renaixement i el Barroc. Destaca com a compositor de madrigals a l'estil polifònic renaixentista, tot i que, després de la seva òpera Orfeu (1607), la seva música anirà adaptant-se al nou estil barroc. Antonio Vivaldi (1678-1741). Violinista i compositor italià. Anomenat també el "pare vermell" (era capellà i pèl roig), treballà en diversos llocs encara que principalment a l'Hospital de la Pietà, institució que recollia i educava noies "òrfenes" de Venècia. La seva orquestra, formada íntegrament per a noies, va assolir fama europea. Vivaldi va compondre moltes obres per a orquestra, sobretot concerts, així com òperes i música vocal religiosa.

28. George Friederich Haendel (1685-1759). Compositor i organista alemany. Va estudiar a Alemanya i a Itàlia tot i que la seva màxima fama li ve d'Anglaterra, on estigué al servei dels principals monarques. Va escriure molts concerts, òperes i oratoris, d'entre el que destaca El Messies, amb el famós cor de l'Alel·luia. Fou enterrat amb tots els honors a l'abadia de Westminster. Johann Sebastian Bach (1685-1750). Compositor i organista alemany. Home molt religiós i vinculat al protestantisme, és considerat la culminació màxima de tota la música barroca. Membre d'una família de músics, va tenir 20 fills, alguns d'ells també excel·lents músics. La seva producció és extraordinàriament extensa, i inclou molta música religiosa i pedagògica. Hi ha la curiositat que Bach no va escriure cap òpera. Val a destacar el seu Oratori de Nadal, el Magnificat, la Passió segons Sant Mateu, la Passió segons Sant Joan o l'Art de la Fuga, un autèntic tractat mestre de com compondre fugues. Domenico Scarlatti (1685-1757). Compositor i clavecinista italià. Va treballar molts anys a Madrid. La seva música per teclat és extraordinària. Va compondre més de 600 sonates per clavecí.