1. UNITAT 8
L'ACTIVITAT COMERCIAL
I LES COMUNICACIONS

2. EL COMERÇ
El comerç és l’activitat per mitjà de la qual els
recursos que s’obtenen de la natura, els
objectes fabricats i els serveis es posen a
disposició dels consumidors.
Cada cop hi ha més comerç, amb una major
distància entre el lloc de producció i el de
consum. Amb la globalització s'incrementa i és
més difícil de controlar. Actualment, el comerç es
desenvolupa a escala planetària i és un dels
principals factors del desenvolupament
econòmic mundial. És un servei destacadíssim,
bàsic per a l’economia, car no produïm tot allò
que necessitem.

3. La circulació de persones, de productes i
de serveis necessita xarxes i mitjans de
transport ràpids i segurs.
Les comunicacions necessiten
tecnologies avançades per tal que la
informació es transmeti al mateix
moment de produir-se.
Els intercanvis creen un mercat. Als
mercats concrets s'exposen les
mercaderies i es comercialitzen. Als
mercats abstractes es negocien
mercaderies absents. Un cas intermedi
és el de es fires de mostres.
Cal diferenciar entre venda a l'engròs o
venda al detall.

4. Normalment el circuït de distribució més común és el següent:
productor - intermediari (majorista) - comerciant (minorista) –
consumidor
Presenta una gran diversitat: botigues, cooperatives, grans
superfícies, catàleg, internet …
Parlem de fluxos comercials referint-nos al moviment entre
venedors i compradors produït pels intercanvis comercials.
Aquests fluxos poden ser de matèries primeres, de productes
manufacturats, de capital, i cada cop més d'informació.

5. 07
Les característiques del comerç actual
L’activitat comercial actual es caracteritza per:
- La creixent especialització.
- L'augment del volum del comerç, que és ja una activitat
global (millores en el transport i la comunicació).
- Moure enormes quantitats de productes molt diferents. Per
fer-ho necessita uns mitjans de transport de gran capacitat i
eficàcia, a preus raonables.
- Crear una xarxa de relacions d’àmbit mundial (eliminació
progressiva de les barreres al lliure comerç, millora dels
transports i les comunicacions).
- Ser una activitat, juntament amb el transport, que ocupa
moltes persones.
- El desenvolupament del sector de la logística.

6. - La presència d'intermediaris, entitats financeres i
asseguradores (encareixen el producte, tot i que creen riquesa).
- Ser una activitat cada cop més especialitzada.
- Concentrar-se, de forma creixent, en un reduït nombre
d’empreses.
- Concentrar-se la demanda sobretot en algunes zones
concretes (grans ciutats, zones industrials).

7. En relació amb l'àmbit de l'activitat comercial, parlem de
comerç interior i de comerç exterior.
COMERÇ INTERIOR
És aquell que es dóna dins el mateix Estat, que és
l'encarregar de regular-lo. A mesura que augmenta la riquesa,
augmenta el comerç interior.
Pot ser local, comarcal, provincial, regional o estatal.
Pot ser a l’engròs, dut a terme pels majoristes que compren
grans quantitats de mercaderies i les venen a comerciants o a
empreses, o al detall, que ven directament al públic petites
quantitats.

8. A Espanya el comer interior és dual:
al costat de grans empreses
(nacionals o multinacionals) trobem
empreses petites (generalment
familiars).
El comerç genera a l'Estat el 16%
de l'ocupació total.
Els béns d'equipament no
necessiten intermediris, car es fan
per encàrrec. Són béns molt cars,
en la comercialització dels quals es
practica el lising (llogar la
maquinària pagant una renda, amb
la possibilitat de compra en finalitzar
el termini) o el rènting (llogar
maquinària pagant una renda,
incloent el manteniment i
l'assegurança, però sense opció de
compra especificada).

9. Els béns de consum presenten una
comercialització diferent segons el seu
tipus.
Els aliments frescos necessiten una
ràpida comercialització (són béns
peribles). Normalment hi ha múltiples
intermediaris entre el productor i el
consumidor (encareix el producte).
Darrerament prosperen les
associacions de productors i
cooperatives, per reduir la presència
d'intermediaris.
La comercialització dels béns de
consum durable continua molt atomitzat
en petites botigues, tot i que des de fa
dècades augmenta la pressió de les
grans superfícies (ofereixen preus més
competitius, marques blanques, una
gran gamma de productes...).

10. La competència de les grans superfícies significa el tancament de
petits comerços. Per això ha decaigut la funció comercial en molts
centres urbans.
Per això ara es limita l'obertura de nous centres o es promou la
instal·lació combinada amb mercats o comerços tradicionals.

11. La distribució del comerç interior
depèn bàsicament del grau de
desenvolupament econòmic, de
l'existència d'un mercat de
consum ampli i amb poder
adquisitiu suficient, així com de la
disponibilitat d'una xarxa de
transport eficient.
Aquests factors afavoreixen la
concentració en barris urbans i
localitats ben connectades, amb
alta densitat de població i amb
elevats nivells de renda (Madrid,
Catalunya, Navarra i el País
Basc).

12. Si es té en compte el pes
de les empreses en el
conjunt nacional
destaquen Catalunya,
Andalusia, Madrid i la
Comunitat Valenciana.

13. Les àrees comercials són l'espai geogràfic on la població es
desplaça per comprar articles que no són de primera necessitat, o
bé cercant serveis especialitzats.
Les àrees comercials es relacionen amb la jerarquia urbana,
permeten establir àrees d'atracció i planificar la comercialització
d'un producte o servei.
Les grans metròpolis estatals o regionals (Madrid, Barcelona,
València, Sevilla, Saragossa, Bilbao) tenen àrees que ultrapassen
les seves comunitats autònomes. Altres ciutats són centres
d'atracció menor.

14. Mataró Parc
Zona centre
Màgic Badalona
Montigalà
Carrer del Mar

15. COMERÇ EXTERIOR
És aquell que es dóna entre Estats, servint per tal de
complementar l’economia nacional.
En les darreres dècades s'ha disparat, gràcies a les millores en
els transports i les comunicacions, i a l'adopció de polítiques
lliurecanvistes (acords GATT, OMC).
Afecta a primeres matèries, productes, serveis, capital i mà
d’obra. És mesurat en la balança comercial i en la de pagaments

16. La Balança comercial relaciona el valor de les importacions
(compres, pagaments) i de les exportacions (vendes, ingressos)
d’un Estat durant un any. Pot ser positiva (superàvit) o negativa
(dèficit).
La Balança de pagaments relaciona ingressos i pagaments entre
el país i l'exterior. Té tres capítols bàsics, productes, serveis i
capitals. Pot ser deficitària o excedentària.
Les importacions i les exportacions ens mostra el valor del comerç
internacional d’un país. La seva proporció respecte el PNB ens
indica el grau d’obertura o dependència econòmica del país.

17. Hi ha dues posicions bàsiques respecte el comerç internacional.
El liberalisme econòmic és partidari del lliurecanvisme. Per tal
d'afavorir el comerç cal limitar o eliminar els aranzels.
El proteccionisme econòmic es partidari de limitar el comerç
internacional. Considera que cal “protegir” l'economia nacional
amb aranzels. És típic en moments de crisi econòmica o en
economies dèbils. Aquesta posició origina les anomenades
guerres comercials.
La tendència actual globalitzadora s'ha vist afavorida pel
lliurecanvisme, i és el resultat de l'evolució al llarg dels darrers
50 anys. Diversos organismes i institucions (BM, FMI, OMC,
Conferències GATT …) defensen la necessitat de potenciar el
lliurecomerç i ampliar el lliurecanvisme. Argumenten que
generarà més producció i més benestar.

18. 07
Des de la segona meitat del segle XX, el comerç internacional
ha experimentat un desenvolupament espectacular: inclou
espais molt amplis i augmenta constantment el seu valor
econòmic.
El major volum d’intercanvis es realitza entre la Unió Europea,
el Japó, la Xina, Àsia Oriental i els Estats Units. Es
comercialitza sobretot amb productes manufacturats.

20. 07
La mundialització dels intercanvis ha obligat molts països a
agrupar-se en blocs comercials per eliminar rivalitats i regular els
fluxos.
Aquests blocs comercials tenen en comú la proximitat espacial, la
unió duanera, la redistribució industrial, la creació de polítiques
comunes (front comú) i la complementarietat i unió d’esforços.

21. El 1944, amb els Acords de Bretton Woods, entre d’altres
actuacions es parlava de la creació de l’OMC.
El 1947, es signà l'Acord GATT per regular el comerç
internacional. Es continuava parlant de crear l’OMC, però mentre
es creava s'havien de donar rondes negociadores, que s'anirien
repetint al llarg dels anys.
Aquestes rondes negociadores tractaven diverses qüestions:
➢ El comerç dels productes industrials.
➢ La lluita contra el comerç deslleial.
➢ La necessitat d'evitar el proteccionisme en el tèxtil i l'agricultura.
➢ Regular el comerç de serveis (GATS)‫‏‬
➢ Regular les Inversions Directes Estrangeres (IDE), la propietat
intel·lectual, lluitar contra les falsificacions ...

22. La Ronda Uruguai, del 1994 insistí en la necessitat de treure els
aranzels dels productes tèxtils i agrícoles.
Igualment, es constatava la major complexitat del comerç mundial.
Per això, finalment el 1995 es creà l'OMC.

23. La màxima autoritat en l'estructura de l'OMC és la conferència
ministerial. Es troba formada per respresentants de tots els
membres i es reuneix, com a mínim, cada dos anys.
La tasca diària de l'OMC es troba a càrrec del Consell General,
màxima autoritat entre conferències, i format també per tots els
membres de l'OMC.
Les decisions de l'OMC es prenen per consens. S'aplica el principi
d'un país, un vot. No es preveu el vot ponderat, com és el cas del
FMI.

24. L'OMC té els objectius com els dels Acords GATT però ampliats:
➢ Afavorir l'aplicació dels acords.
➢ Fer de fòrum negociador.
➢ Cooperar amb BM i FMI.
➢ Examinar les polítiques comercials
➢ Recolzar la lluita per la preservació del mediambient.
➢ Recolzar el desenvolupament (per exemple creant standards
laborals)‫.‏‬
➢ Controlar els drets intel·lectuals (atorga patents a nivell
mundial)‫.‏‬
L'OMC és cada cop més forta, sobretot ara que també inclou la
Xina.

25. Ara bé, actualment constatem grans diversitats. Per exemple, els
23 països amb més indústria controlen el 71% comerç mundial.
En canvi, el 25% de la població mundial, la més pobre, únicament
aporta l'1,1% del comerç global.
D’altra banda, cal considerar el problema de l’intercanvi desigual.
Per intentar reduir aquestes diferències i col·laborar amb el
desenvolupament dels països del S aparegué el Comerç Just.
“El comerç just hauria de ser comercial i el comerç tradicional
hauria de ser just”

26. EL COMERÇ JUST
Al món hi ha desigualtats econòmiques i socials, que incideixen en
els evidents desequilibris comercials. Aquests són qüestionables
èticament i ecològicament, car el comerç mundial no considera
l’impacte humà, social o mediambiental.
Per exemple, els països del S liberalitzen el seu comerç, però tenen
problemes comercials, com la baixada del preu de les primeres
matèries (intercanvi desigual) o el proteccionisme del N.
Paulatinament s'ha anat produïnt una clara presa de consciència,
que ha propiciat l'aparició de l'alternativa del comerç just.
El 1964, OXFAM creà OCJ. Ja el 1969 s'obrí primera botiga de CJ a
Holanda (caldrà esperar fins el 1986 per tenir la primera botiga de CJ
a Espanya). El 1990 es creà l'AECJ (Associació Europea del Comerç
Just)‫ .‏‬A Espanya existeix l'Organització de Comerç Alternatiu i
Solidari (OCAS), integrada per una gran diversitat d’organitzacions
(INTERMÓN, Alternativa 3, Equimercado, Ideas ....).

27. El comerç just sorgeix com a alternativa,
per això ha de ser útil a productors i
consumidors.
Té tota una sèrie d'objectius:
- Conscienciar els consumidors
(campanyes informatives)‫‏‬
- Promoure la producció i comercialització
sostenible (a nivell social, econòmic i
mediambiental).
- Reduir la pobresa del S, donant-li accés al
mercat del N.
- Millorar les condicions dels productors.
- Incidir en les polítiques dels països del N
(p.e.: UE) demanant el recolzament als
productes de CJ (traient aranzels,
reconeixent les marques...)

28. Les associacions de comerç just contacten directament amb els
productors del S, evitant així els intermediaris i els especuladors.
Pels productes es paga el “preu just”. Es tracta d'un preu negociat,
que ha de cobrir la despesa total de producció (incloent les socials i
mediambientals)‫ .‏‬Es vol axií garantir una vida digna i la inversió
futura (avança 40% o 50%). Es tracta de posar en marxa la
producció i evitar l'endeutament.

29. Els productors però s’han de comprometre a acceptar tota una
sèrie de condicions, com funcionar democràticament, tenir
condicions de treball “acceptables”, potenciar la igualtat de gènere
o respectar el medi.
Com a contrapartida, a banda d'obtenir un bon preu,
aconsegueixen l’accés als mercats del N.
Els productes de CJ són de gran varietat, com productes
d'artesania, roba o joguines. Ara bé, prop del 60% són aliments
(cafè, cacau).
Darrerament les vendes augmenten. Aquests articles no sempre
són més cars (no hi ha intermediaris)‫ .‏‬A banda, cal considerar la
seva bona qualitat i la col·laboració amb el S que proporcionen
(concepte de justícia social).
Els crítics del CJ són els economistes liberals. Consideren que és
una intervenció injusta en el mercat, que genera més excedents

30. El comerç exterior d'Espanya
Espanya es troba integrada al bloc
comercial de la UE, que és el més
important del món. Espanya comercia dins
de la UE aproximadament el 70% de les
seves exportacions i el 59% de les
importacions. La relació comercial és
especialment intensa amb Alemanya,
França i Itàlia.
De la resta del món ,
destaquen les relacions
amb Amèrica i amb la zona
del Golf Pèrsic.

32. Entre els països rics s'intercanvien bàsicament els mateixos tipus
de productes (vehicles, combustibles, maquinària...). En el cas
espanyol, malgrat el que es creu, les estadístiques demostren que
Espanya no és un gran exportador de primeres matèries i de
productes agrícoles.
La balança comercial
espanyola es
caracteritza per un
saldo negatiu (les
exportacions cobreixen
aproximadament el
65% de les
importacions).

33. El dèficit de la balança comercial es
veu tradicionalment compensat en
la balança de pagaments gràcies al
turisme. Darrerament però, els
ingresos pel turisme no compensen
el dèficit i s'està produint un gran
endeutament de l'Estat degut al
valor desmesurat de les
importacions (compra de petroli,
manca de competitivitat de la
nostra economia).

34. El comerç a Catalunya
El 2006 el comerç representava el 19,2% de la producció total del
sector serveis de Catalunya, ocupant el 15,5% de la població activa
catalana.
La forma d’empresa predominant en el sector és la PIME,
generalment constituïda per un treballador autònom amb un
nombre de treballadors inferior a 10.
La distribució territorial del comerç no és homogènia. Prop del 70%
de les llicències d’activitat econòmica comercial s’ubiquen a la
demarcació de Barcelona, mentre que Lleida tenia només el 7%.
En un futur el comerç català s’hauria d’adaptar a la globalització
econòmica, que comporta l’arribada de productes importats a preus
baixos, la presència d’empreses estrangeres i noves formes i
estratègies de venda.

35. Les principals característiques del comerç català són:
- El domini de la petita empresa familiar, amb un grau
d’atomització elevat.
- Un associacionisme comercial feble, que no permet aprofitar
les economies d’escala.
- Un gran de professionalització baix, amb escassa
implantació de les modernes tècniques de venda i gestió.
- Un índex alt d’habitants per establiment.

36. Les principals tendències del comerç
català són:
- El protagonisme creixent dels centres
comercials enfront dels establiments
tradicionals.
- La concentració de la distribució en
poques empreses.
- La proliferació de noves formes de
venda (franquícies, outlet, venda
electrònica...)
- El ressorgiment en els últims anys del
comerç de proximitat.

37. El gruix de l'activitat comercial té lloc
dintre de Catalunya i amb la resta
d'Espanya. Les exportacions tenen
un paper més discret.
L'activitat comercial es manté
estable, tot i que la crisi ha provocat
un lleuger descens.
Catalunya té unes 300
multinacionals, moltes de les quals
produeixen en l'exterior, gestionant
únicament aquí.
El comerç exterior català té un pes important en el conjunt de l'Estat
espanyol (el 35,5% de les empreses exportadores d'Espanya són
catalanes). Catalunya ocupa el primer lloc tant pel que fa a les
importacions com a les exportacions. Ara bé, presenta un dèficit
notable en la balança comercial (deslocalització).

39. ELS TRANSPORTS
La Revolució Industrial comportà la
revolució dels transports. El transport
evolucionà, convertint-se en molt més
eficaç, capaç de transportar la
producció en massa i assegurar la
venda.
Començà un paulatí augment de la
dimensió del mercat, que propicià
l'increment dels intercanvis a nivell
mundial, així com una major integració
econòmica a escala regional, nacional i
supranacional.
El transport esdevení un sector molt
dinàmic, la qual cosa va permetre la
seva evolució i millora, multiplicant-se
les inversions. Així, els transports van
fer-se cada cop més econòmics, ràpids
i segurs.

40. La revolució als mitjans de transport en els darrers cinquanta
anys ha tingut com a objectiu transportar quantitats més grans
de persones i de càrrega, de forma més ràpida, segura i
econòmica. Els canvis més significatius són:
- L’augment del tonelatge.
- La intermodalitat en el transport de mercaderies.
- L’augment de la velocitat.
- La millora en la infraestructura viària.
- L’augment de la seguretat.
- La reducció del preu del transport.
- Els avenços en les telecomunicacions.

41. Cal distingir entre transport i comunicació.
Comunicació vol dir posar en relació llocs diferents amb canals o
vies de comunicació (per exemple, el fil telefònic)‫.‏‬
Transport vol dir portar, traslladar persones o mercaderies d’un lloc
a un altre.
Un mitjà de transport és l'element físic per fer el transport. Hi ha
una gran varietat, depenent de la distància, del producte … Pot ser
fixe (carretera, oleoducte...) o mòbil (diferents vehicles).
Un sistema de transport són les diverses formes en que es pot fer
el transport o desplaçament (aeri, terrestre o marítim).‫‏‬

42. Les xarxes de transport són la distribució de les vies de transport
pel territori Són un conjunt d’infraestructures per on poden circular
fàcilment els vehicles.
Estan formades per eixos o línies que uneixen dos o més punts
connectats entre si i en forma de xarxa que s’estén sobre un
territori de forma més o menys densa.
Els llocs centrals d’aquests eixos són els nusos de transport.
Les xarxes de transport han de complir tota una sèrie d'objectius:
- Garantir el transport de persones i béns.
- Garantir l’activitat econòmica, connectant els centres econòmics.
- Garantir la difusió d'idees, tècniques i cultures.
- Garantir l'equilibri social i territorial del país, evitant al
desconnexió d’algunes zones)
- Reduir l’impacte ecològic.

43. Les xarxes de transport poden presentar
una major o menor densitat. Els factors que
intervenen en aquesta realitat són
bàsicament tres: el nivell de
desenvolupament econòmic, la densitat
d'assentaments humans i els condicionants
físics del territori.
Les xarxes de transports poden ser
polaritzades (totes les vies convergeixen en
un punt, anomenat nus)‫ ‏‬o interconnectades
(no hi ha un únic centre).
Les xarxes de transport són jerarquitzades.
Segons l’ús i els tipus dels eixos ajuden a la
jerarquia urbana (quan més important és un
punt, més vies de comunicació hi
convergiran). Per això la seva planificació
condiciona el desenvolupament d’una zona
o país. Aquesta planificació es troba
condicionada per la ideologia de l’equip de
planificadors.

44. Les xarxes de transport donen idea del grau de desenvolupament
d’un país. Per exemple, podem establir una relació entre el volum de
trànsit i el volum de desenvolupament.
Els països desenvolupats tenen millors xarxes de transport i millors
vies de comunicació. Es tracta de xarxes més denses i variades, que
connecten sobretot zones urbanes i industrials, tot i que no hi ha
zones sense connexió. Aquests països acaparen la major part dels
fluxos comercials.
En canvi, els països subdesenvolupats presenten una xarxa
incomplerta, amb àmplies zones desconnectades. Bàsicament
connecten zones productes primeres matèries amb centres
d’exportació.

46. ELS SISTEMES DE TRANSPORT
TERRESTRES
Carreteres i autopistes
Tenen una funció principal en el sistema, gràcies a la velocitat,
capacitat i flexibilitat. Cal destacar que és el sistema que
presenta una densitat sobre el territori més elevada. Es tracta
d'una xarxa molt estructurada.
Per aquests avantatges, és el sistema més utilitzat en la curta
distància, tant per persones com per mercaderies.
Presenten però alguns problemes, com ara la degradació del
medi i la saturació, sobretot en les ciutats i els seus accesos.

47. Ferrocarril
El les darreres dècades experimentà una certa crisi, deguda a la seva
manca de flexibilitat i a la competència, de l'avió en llargues
distàncies, i de l'automòbil en distàncies mitjanes.
Tot i això, els experts consideren que el seu futur és bo, i que per això
cal potenciar-lo. Hi ha diverses raons:
➢ És més ecològic, car és un sistema de transport col·lectiu.
➢És competitiu per mercaderies a mitjana distància, car resulta força
econòmic
➢Resulta competitiu en el transport de persones a mitjana distància
300/500 Km, com demostra l'alta velocitat
➢ Resulta molt útil amb l’extensió urbana, car permet millorar el
transport urbà (tramvia, metro) i la connexió entre l'àmbit urbà i
suburbà (Rodalies). Per exemple, l'Àrea Metropolitana de Barcelona,
per potenciar-lo encetà la integració tarifària.

48. 07
Transports terrestres

50. MARÍTIM
Fluvial
Es desenvolupa en rius i canals. És un sistema lent però molt
econòmic ideal per transportar grans volums, sense pressa.
Marítim
Referint-nos al tansport de passatgers, pateix molt la competència
d’altres sistemes, cosa que ha comportat una reducció del
passatge. Ara però, pot recuperar terreny gràcies als creuers i
transbordadors (ferry-boats)‫.‏‬
Respecte el transport de mercaderies, a escala global és el
principal sistema emprat, car resulta molt econòmic en relació al
volum transportat, tot i tenir l'inconvenient de la lentitud.

51. Els vaixells intenten ser més competitius. Per aquesta raó es fan
més grans, especialitzats i ràpids.
Els ports s'han d'adaptar aquesta nova realitat (més calat). Per
potenciar-los hi arribaden diverses vies de comunicació, i hi
conflueixen rutes marítimes i terrestres. A banda, es potencia el
transport combinat, gràcies als contenidors i remolcs.

52. 07
Transport marítim

53. AERI
Durant la segona meitat del segle XX experimentà un gran
desenvolupament, guanyant en seguretat, capacitat de càrrega i
economia.
Cada cop és més competitiu, sobretot gràcies a la rapidesa. Té
l'inconvenient del preu en relació al volum i el pes de la càrrega.
És un transport car perquè els avions consumeixen molt carburant
i necessiten un manteniment rigorós.
És un gran sistema sobretot per a passatgers, en mitjanes i
llargues distàncies. No resulta òptim per transportar grans volums
de mercaderies.
Els sistemes de transports són bàsics. Actualment es vol
potenciar una solució mixta, que consisteix en la integració de
diversos sistemes de transport durant un mateix trajecte. Això
permet reduir despeses. Aquí rau la gran importància de les
empreses de logística.

54. 07
Transport aeri

56. LA XARXA DE TRANSPORT A
ESPANYA I CATALUNYA
A Espanya s'ha incrementat de manera
constant en les darreres dècades el tansport,
tant pel que fa als desplaçaments com al
volum de mercaderies.
Les infraestructures de comunicació s'han
modernitzat gràcies en gran part als fons de
cohesió de la UE (pràcticament un 30% de la
inversió).
Constatem un descens del transport marítim
i del ferrocarril. El ferrocarril és menys
flexible i té el problema de la xarxa radial.
Per potenciar-lo s'inverteix en rodalies i l'alta
velocitat. Per contra, augmenten el transport
aeri i per carretera (de fet, la major part dels
fluxos són per carretera).

58. Transport terrestre.
El protagonisme indiscutible és de la xarxa de carreteres, en la qual
s'han invertit moltíssims recursos (en detriment del ferrocarril). És
l'element fonamental d'organització de l'espai i l'economia.
El model espanyol presenta problemes de congestió, impacte
ambiental i augment constant de la demanda de noves vies.
La xarxa d'alta capacitat (dos carrils per sentit, com a mínim),
clarament radial, suporta la meitat del trànsit total. Actualment es
treballa en millorar la connectivitat entre els radis.

59. La xarxa ferroviària presenta un traçat
també radial, encara que no tan evident
com la xarxa de carreteres. El 1941 es
creà RENFE, que connectà les capitals de
províncies, encara que amb un servei molt
deficient.
Actualment la xarxa ferroviària presenta
seriosos problemes:
- L'amplada de via diferent de l'europea.
- Molts trams són de via única.
- Deficiències en algunes infraestructures.
S'intenta incentivar el transport ferroviari
de mercaderies (afavorir la ruptura de
càrrega...) i el de passatgers per a
distàncies mitjanes i curtes (rodalies, trens
ràpids i l'AVE).

61. Transport marítim.
És molt rendible per transportar grans
càrregues a llargues distàncies. Cal adaptar els
ports al nou sistema de contenidors i crear les
ZAL (zones d'activitat logística).
A Espanya hi ha més de 200 ports, destacant
els de Bilbao, Tarragona, Barcelona i València
(importants zones d'activitat logística, ZAL). En
el cas dels passatgers domina el trànsit intern
(entre illes, entre Ceuta i Melilla i la Península).
L'exterior es veu aturat per la competència de
l'avió.
El volum més destacat de mercaderies
correspon als líquids a doll (petroli, olis,
productes químics...) els sòlids a granel (carbó,
minerals...) i la mercaderia en general.
El port de Sevilla és el més destacat pel que fa
al transport fluvial.

63. Transport aeri.
Ha experimentat un gran creixement, sobretot
internacional. S'han multiplicat el nombre
d'aeroports, encara que destaquen els de Madrid,
Barcelona i Palma.
Tradicionalment era només de passatgers, tot i
que ara cada cop més hi ha també un creixent
transport de mercaderies.
L'aeroport més destacat és el de Madrid, que a
més de comunicar amb tots els aeroports
d'Espanya, fa de hub (nus de coordinació)
internacional. Aquesta tasca és reivindicada des
de fa temps per l'aeroport del Prat, el segon en
importància.
Destaquen també els aeroports de les zones
turístiques (Palma, Les Palmes, Tenerife...).

64. La UE vol millorar la xarxa de transport, i per això hi ha tota una
sèrie de projectes que afecten Espanya, com l'Eix ferroviari d'alta
velocitat del sud-oest d'Europa, que connectarà la xarxa espanyola
amb l'europea, l'Eix multimodal Portugal/Espanya amb la resta
d'Europa, o l'Eix ferroviari Sines-Madrid-París.
La UE vol fomentar el transport intermodal, per reduir la
contaminació i els embussos (per això fomenta les “autopistes del
mar”).
La política espanyola de transport es regeix pel Pla Director
d'Infraestrutures (PDI). Darrerament s'ha creat el PEIT (Pla
Estratègic d'Infraestructures i Transports).
La xarxa de transport espanyola s'integra en la xarxa europea.
Aquesta connexió s'està veient afavorida per l'arribada de fons
europeus, encara que queda molt per fer. L'exemple més destacat
són el problemes de connexió del ferrocarril.

65. Els objectius més immediats
pel que fa a la política
espanyola de transport són:
- Potenciar el ferrocarril
(corregir la xarxa radial i
estendre l'amplària europea)
- Completar la xarxa de
carreteres d'alta capacitat i
millorar la gestió.
- Consolidar els ports com a
nodes intermodals de
mercaderies.
- Millorar la connexió dels
aeroports.

66. Accessibilitat per carretera Accessibilitat per ferrocarril
MENOR ACCESSIBILITAT MAJOR ACCESSIBILITAT
•Fronteres •Eixos radials
•Zones interiors poc poblades •Litoral mediterrani
•Corredor de l'Ebre

69. El transport a Catalunya
L’existència d’una xarxa de comunicacions ben
desenvolupada i eficient és un element cabdal en la
vertebració dels territoris i en la dinàmica econòmica dels
països.
Actualment és en vigor el Pla d’infraestructures del transport
de Catalunya 2006-2026.
A Catalunya, tant la xarxa ferroviària com de carreteres
presenta una estructura radial, amb centre a l’àrea de
Barcelona, tot seguint el litoral i les valls fluvials. Això ha
afavorit la concentració de la població i les principals activitats
econòmiques en la franja litoral, provocant però problemes de
saturació en les vien en aquest sector del territori català.

70. A Catalunya, la xarxa de
carreteres té problemes seriosos
de col·lapses, car és una xarxa
molt desfasada.
La xarxa de carreteres afavoreix
la connexió amb Barcelona. Per
afavorir la connexió entre les
zones interiors s’han creat eixos
transversals (Eix Transversal, C-
25). Una altra obra important ha
estat l’Eix del Llobregat (C-16,
Barcelona-Manresa-túnel del
Cadí) per afavorir la connexió
amb França.

71. La xarxa ferroviària es va crear al
voltant de Barcelona i es va estendre.
Malauradament mai ha arribat a
completar una xarxa reticular, i la
connexió amb Europa és difícil
(amplada de via diferent). La majoria
dels serveis es centren a BCN i
queden moltes zones desassistides.
A Catalunya coexisteixen dues xarxes
de ferrocarril, la de RENFE i la de la
Generalitat. Des del 2010 rodalies
RENFE és gestionada per la
Generalitat.
En les últimes dècades s’ha fet un notable esforç de modernització
de la xarxa, ampliant la xarxa de metro o construint l’AVE (la
construcció de l'alta velocitat va portar una gran inversió, però és
deixà de banda la resta de la infraestructura).
L'AVE millora la connexió amb el centre i, en un futur, amb França.

72. El Govern vol crear noves línies
mixtes de trens de mercaderies i
viatgers (Eix Transversal, Eix
Transpirinenc i connexió amb els
ports de Barcelona i de
Tarragona), garantir la finalització
de la connexió de l’AVE amb
Europa i promoure els ferrocarrils
de velocitat alta.
També s’intenta fomentar l’Eix
Mediterrani.

73. La xarxa portuària catalana té 49
ports, la majoria de caràcter
esportiu. Els principals ports són
Barcelona, Tarragona (depenen
de l'Estat, car són d'interès
general), Palamós i St. Carles de
la Ràpita.
El port de Barcelona és el més
important, amb un gran nombre
de molls i atracadors. S'està
ampliant per tal de donar
resposta a l'augment del trànsit
de passatgers i de mercaderies.
També cal considerar els molls
de pesca i els destinants als
vaixells esportius.

74. El port de Taragona destaca port de Taragona
també per l'arribada
d'hidrocarburs i productes de la
indústria química.
L’any 2007 s’aprovà el Pla de
ports de Catalunya 2006-2015,
per tal de dinamitzar els ports i
fomentar la seva importància
econòmica. Caldria potenciar els
ports més petits com a
complement dels grans ports.
Igualment, caldria millorar la
connexió dels ports amb la resta
de transports.
port de Palamós

75. El transport aeri ha crescut molt en els darrers anys. Una bona
xarxa aeroportuària, amb bones connexions per als vols regionals i
amb vols intercontinentals directes, és un gran avantatge per a les
economies que volen ser competitives.
Catalunya té quatre aeroports
comercials (Barcelona ,
Girona, Reus, Lleida i
Sabadell) i set aeròdroms
d’aviació general i esportiva.
El principal és el de
Barcelona, recentmen t
ampliat, tot i la problemàtica
de la gestió (AENA).
Caldria continuar millorant i potenciant els aeroports de Girona,
Reus (sobretot dedicats al turisme) i el recentment construït de
Lleida. Per últim, caldria potenciar aeroports secundaris.

76. El Pla d’aeroports ,
aeròdroms i heliports de
Catalunya 2009-2015
preveu la construcció
nous aeròdroms i
heliports i, en general,
millorar les
infraestructures.

77. L'ampliació de l'aeroport del Prat (T1) ha de permetre arribar als
55 milions de passatgers a l'any. En gran part gràcies a Spanair,
la segona companyia espanyola en volum de passatgers,
adquirida per capital català.

78. Les connexions viàries amb Europa
Catalunya es troba a la cruïlla de dos
grans corredors econòmics i
estratègics europeus: la Diagonal
europea (de Lisboa a Kíev) i el
corredor Nord-Sud (Hamburg-Tànger).
La integració a la xarxa de transports (aeroportuaris, ferrocarrils o
carreteres) és un requisit per a la competitivitat de l’economia
catalana. Cal treballar en aquesta direcció, car la integració encara
és deficient.
Per exemple, les instal·lacions portuàries de Catalunya encara no
estan al mateix nivell que el potencial econòmic del territori, o
l’aeroport de Barcelona necessita connexió directa amb grans vols
internacionals.

79. Els eixos de desenvolupament i
l’equilibri territorial.
La posició geogràfica de Catalunya
fa que sigui un centre logístic de
primer ordre en el context europeu.
Les plataformes logístiques són
concebudes per donar suport a
l’activitat logística i de transport de
mercaderies. Per això és
fonamental la connexió amb vies
d’alta capacitat.
Les plataformes logístiques contribueixen al desenvolupament
econòmic i social del territori on s’ubiquen. Han d’ajudar al
transport, l’emmagatzemament i la distribució de mercaderies.

81. Els mitjans de comunicació
Per mesurar el grau de desenvolupament d'una
país, cada cop cal tenir més en compte la
importància dels mitjans de comunicació i
informació. Cal considerar els fluxes
d'informació, i per aquesta raó cal considerar
les TIC.
Tot i que en principi un mitjà de comunicació és
qualsevol instrument usat per a transmetre i
rebre dades, un mitjà de comunicació de
masses (Mass media) és un terme usat per
anomenar el sector dels mitjans de comunicació
específicament concebuts i dissenyats per
arribar a una gran audiència.

82. Els mitjans de comunicació necessiten grans inversions, per això es
troben controlats per grans grups inversors, amb interessos
particulars.
Els mass media tenen un gran poder sobre la població, car generen
corrents d'opinió.
La televisió és el principal mitjà d'informació i d'entreteniment. A
Espanya cal diferenciar entre la televisió en obert (pública o privada)
i la televisió de pagament.

83. En el sector que anomenem les TIC
trobem la informàtica, l'electrònica i la
telemàtica, claus en l'era digital.
Vivim una autèntica revolució digital i
dels mitjans de comunicació. Les
noves tecnologies ràpidament s'han
implantat, millorant de manera notable
les comunicacions, afavorint la
transmissió gairebé instantània de la
informació.
Aquest canvi es tradueix en el factor
multiplicador (com la tecnologia
millora una funció), el factor
d'implantació (amb quina rapidesa
s'ha implantat) i el factor
d'accessibilitat.