Pee març 2013

3.041 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.041
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
2.786
Acciones
Compartido
0
Descargas
9
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.
  • Vivim en una societat que s'ha anat definint com a complexa i líquida (Bauman, 2007).Una societat on les paraules canvi i mobilitat esdevenen quotidianitat. Una societat amb grans transformacions en l'àmbit professional, en el familiar i en el relacional La Unió Europea, a la conferència de Lisboa 20001, va establir un model educatiu basat en el coneixement i la competitivitat, però, alhora, orientat cap a un creixement sostenible i cap a la consecució d’una major cohesió social La societat catalana, que participa plenament d'aquest repte, amb nous horitzons, noves exigències i un augment considerable de població immigrada en el darrers anys, situa el fenomen educatiu en el nucli de les accions de transformació social. Però els centres educatius, malgrat la implicació i l'esforç de molts i molts professionals, no poden esdevenir, tots sols, agents de transformació social. Més que mai, sorgeix la necessitat d’una acció coordinada entre els diferents agents socials que actuen en una zona geogràfica determinada en benefici de tots els nois i noies. La Llei 12/2009, de 10 de juliol, d’educació (LEC) fa una aposta decidida per proporcionar una educació de qualitat a tota la ciutadania, amb la necessària participació de tots els membres de la comunitat educativa per aconseguir aquest objectiu tan necessari però, alhora, tan difícil. (I defineix el concepte de comunitat educativa i de comunitat escolar .) D'altra banda, la llarga i fructífera implicació municipal en temes educatius i el desenvolupament dels Projectes educatius de ciutat i la Xarxa de ciutats educadores han fet aflorar, de forma explícita, la consciència i la necessitat de coordinar i orientar totes les accions ciutadanes cap a un projecte i objectius comuns.
  • Aquesta diapositiva mostra la làmina dels PEE, que es va enviar a tots els centres per a fer-ne la difusió i sensibilització, en el moment en què es van iniciar el 2005 i mostra què són els PEE. Però què són? Definició:Els Plans educatius d’entorn són una iniciativa oberta i innovadora de cooperació educativa entre el Departament d’Ensenyament i les entitats municipalistes, amb el suport i la col·laboració d'altres departaments de la Generalitat, que tenen com a objectiu aconseguir l’èxit educatiu de tot l’alumnat i contribuir a la cohesió social mitjançant l'equitat, l’educació intercultural, el foment de la convivència i l’ús de la llengua catalana. L'element estratègic clau és aconseguir continuïtat i coherència entre les accions dels diferents agents educatius que operen en un territori, tant si pertanyen a l’educació formal com a la no formal o informal. La interacció comunitària de tots els agents educatius, socials, econòmics, culturals, artístics, esportius i de lleure per aconseguir un mateix sentit entre la dinàmica escolar i l’extraescolar, entre un temps escolar organitzat i tutoritzat i un temps personal, sovint, massa abandonat Cal una xarxa organitzada i el compromís de tots els agents de l’entorn. Els centres educatius s’han d'obrir a l’entorn i l'entorn social ha d'agafar més consciència de la tasca educadora dels diferents agents socials. És una nova forma d’entendre el fet educatiu, més enllà dels centres educatius. L'èxit educatiu té més a veure amb la continuïtat i coherència de les diferents actuacions que reben els infants i joves que no pas amb la suma de moltes accions descoordinades i sense un sentit ben definit. Per aconseguir-ho, cal treballar i interactuar comunitàriament. Cal una nova cultura organitzativa, la cultura de l’aprenentatge en xarxa.
  • S’inicien el 2005 en una fase pilot amb 25 plans. A partir d’aquí s’amplien fins als actuals. La diferència 98 PEE vs 80 mun. S’explica perquè hi PEE que inclouen diferents municipis i municipis que tenen subPEE (Terrassa, Sabadell, Sant Cugat). El conveni dura 6 anys i després es pot renovar. Els que van entrar a la primera fase ja el van renovat. La renovació és per a 2 anys. Aquest any han entrat nous municipis, no és el cas del Vallès Occidental.
  • Badia, Barberà, Ripollet, Cerdanyola i Terrassa (2004-2005) Rubí i Sabadell (2005-2006) A Terrassa, Sabadell i Sant Cugat han organitzat el PEE en diferents PEE més petits, per fer-los més operatius. a Sabadell n’hi ha 4, a Terrassa 3 i a Sant Cugat 2
  • DESTINATARIS El destinatari del PEE és tot l’alumnat, amb una especial cura per aquells que més ho necessiten. Abarquen el període formatiu de l’infant/adolescent 0->18 anys vetllant per la cohrència del canvi d’etapa educativa i dels diferents moments i temps de l’alumnat. També és molt important la relació amb les famílies, perquè la famíla educa i cal sumar esforços, per això també en són destinataris. En els PEE s’atenen les necessitats de l’alumnat i de les seves famílies d’una manera global; per això es vol donar una resposta integral i no parcel·lada a partir d’una proposta educativa coherent.
  • Per tot això que hem dit, Un Pla educatiu d’entorn abasta el temps escolar, extraescolar i no-escolar dels infants i dels joves i incideix en els àmbits següents: Àmbit familiar. La vinculació de les famílies en el procés educatiu Àmbit de l’educació formal. Convé crear una veritable xarxa escolar en un barri o una localitat, a partir del diàleg, la reflexió i la interacció intercentres, amb l’objectiu de compartir un projecte comú, Són especialment importants els moments de transició entre les diferents etapes. Àmbit de l’educació no formal. És molt important afavorir l'associacionisme i laparticipació infantil i juvenil. Convé potenciar les activitats fora de l’horari lectiu:culturals, esportives, artístiques i d’educació en el lleure. Àmbit de l’educació informal. Qualsevol fet social i cultural té algun tipus d'influència sobre la població. Internet o els mitjans de comunicació poden ser alguns exemples, però també ho són els espais urbans o el teixit comercial d’un territori. No podem menystenir el poder que exerceix aquest àmbit damunt de l’alumnat i, en especial, sobre aquelles personalitats més fràgils.
  • La metodologia d’una pla d’educatiu d’entorn és “el treball en xarxa” La finalitat que hem de compartir tots és la de crear una xarxa ben intercomunicada i de participació. CARACTERÍSTIQUES D’UN TREBALL EN XARXA 1- Projecte comú 2- Passar dels interessos particulars als objectius compartits 3- Espai d’intercanvi : Anar més enllà dels límits de les competències professionals per aconseguir un espai d’intercanvi creatiu. Aprendre de l’experiència de l’altre, creixer a partir de les diferents mirades... 4- Decisió per acord ( Tal se val anar anar pas a pas, el que importa és anar tots alhora..) 5- Acció-reflexió constant per a la millora .( permet una millora constant del projecte) ACTITUDS PER A UN TREBALL EN XARXA: Cal una actitud dialogant, positiva, amb voluntat de compartir, d’imp li c a ció i de coresponsabilització.
  • Comissió representativa-institucional. És l’òrgan de decisió. Acull els representants de les diferents entitats, associacions i organismes que hi participen (Ajuntament, Departament d’Ensenyament i altres departaments o institucions). Comissió operativa. És l’espai on es fa possible que el Pla funcioni i es dinamitzi. No és un òrgan decisori, és un òrgan de gestió. Li correspon coordinar i dinamitzar el treball de les comissions participatives, assegurar la coherència de les actuacions amb els objectius establerts i fer possible que les decisions institucionals es concretin i es realitzin. Ha d’elaborar el pla d’actuació i la memòria de cada curs a partir de les propostes de les comissions i de les prioritats establertes que presenta a la comissió representativainstitucional per a la seva aprovació. Comissions participatives o Grups de treball. Grups formats per diferents agents educatius que interactuen i reflexionen sobre un tema específic per diagnosticar necessitats, elaborar propostes d’actuacions i criteris d'avaluació. No són grups de gestió. La reflexió, igual que l’aprenentatge, exigeix temps i actitud de diàleg. Per articular l’acció d’aquests grups amb la resta de l’acció del Pla, la figura del coordinador/a és imprescindible. El coordinador/a serà el responsable de vehicular les propostes a les comissions de gestió i de decisió oportunes.
  • Zona d’actuació d’un Pla educatiu d’entorn: Zona que com a mínim comprengui una 0/18 C entres d’educació infantil Centres d’educació primària Centres d’educació secundària Centres d’adults Per garantir la coherència educativa i l’optimització organitzativa seria convenient fer coincidir, en la mesura del possible, aquesta zona d’actuació amb el radi d’acció dels agents educatius que intervenen en el Pla educatiu d’entorn. Per exemple: zona d’escolarització (això potenciaria aspectes com la distribució equitativa de l'alumnat …) zona dels serveis educatius integrats (coincidir en zona permetria compartir un projecte i per tant millorar els resultats vers els objectius pretesos) ...
  • Pel que fa a l’entorn, depenent del PEE hi intervindran unes entitats o unes altres. A la diapositiva, extreta d’un PEE concret, veiem que hi intervenen associacions de veïns, les biblioteques, entitats esportives i juvenils, diferents tècnics de l ‘ajuntament: del pla de barris, de desenvolupament comunitari, de districte, de la regidoria d’educació, també hi intervenen representats del CAP...
  • A les diapositives següents veurem exemples d’activitats dels PEE. Tallers TEA o PROA U na acció positiva que vol proporcionar a l’alumnat que viu en un entorn socioculturalment desafavorit unes condicions que l’ajudin a seguir el currículum escolar, a adquirir hàbits d’organització i d’estudi, a planificar el treball escolar i a aprofitar totes les oportunitats que té al voltant en el seu procés de desenvolupament personal . Es tracta de: reforç dels hàbits escolars, desenvolupament de tècniques d’estudi, aportació d’estratègies de col·laboració, desenvolupament d’actituds positives envers l’aprenentatge, ús dels recursos del centre (biblioteca, equipaments informàtics, etc.), ajuda per als deures escolars, foment del gust per la lectura, activitats lúdiques i cooperatives per afavorir la integració de l’alumnat nouvingut, accés als recursos de l’entorn (biblioteca del barri o poble, ludoteques, centres de lleure, etc.). E l monitor /a ha de ser una persona que l’alumnat pugui prendre de referent en el seu procés d’aprenentatge, que li faci valorar l’esforç i que el faci sentir a gust a l’escola .   Fundació Autònoma Solidària Durant el curs 2010-2011 CROMA va atendre a 292 infants  i joves a sis escoles de primària i quatre instituts de secundària dels municipis de Sabadell, Rubí i Cerdanyola del Vallès. Es van dur a terme 28 tallers d'estudi, en què van participar 72 estudiants universitaris.
  • Generalment les activitats esportives estan vinculades al PCEE. Encara que no tots els centres de PEE també formen part del PCEE, la majoria, sí.
  • Tenen a veure amb el que com a PEE hagin prioritzat dins dels objectius, d’acord amb les necessitats concretes diagnosticades.
  • Són activitats diverses, generalment tallers, cursos, xerrades, en aquest cas concret veiem un exemple de taller de cuina, on a més de treballar la integració i la relació del centre amb la família… es treballa la llengua. I un altre d’n taller d’informàtica fet per alumnes voluntaris (voluntariat, APS..) Aquestes activitats solen tenir una dotació finalista.
  • Importància dels espais: punt de trobada i de realització de les activitats, però també, per la importància de “fer-lo nostre” (alumnat -i respectar-lo- aspecte convivencial entre alumnes i espais barri) i també per relacionar l’alumnat amb la comunitat (aspecte convivencial entre alumnes i persones del barri)
  • L’avaluació del Pla educatiu d’entorn l’entenem com un procés necessari per a la millora permanent i que forma part del propi desenvolupament del projecte. És un procés amb caràcter cíclic i constant que evoluciona a partir de la reflexió sobre els resultats de les actuacions, els processos realitzats i l’assoliment dels objectius. Un procés d’avaluació requereix, en el seu desenvolupament, dos punts de vista complementaris: l’intern i l’extern. L’avaluació interna estarà formada per l’avaluació inicial, la memòria anual, l’avaluació de procés al cap de tres anys i una última avaluació final o d’impacte al cap de sis anys . Avaluació inicial Ha de detectar les necessitats educatives i socials que hi ha al municipi en el moment que s’inicia el Pla educatiu d’entorn. Disposa d’un instrumental analític (indicadors) construït sobre els objectius dels plans educatius d’entorn que permet realitzar, mitjançant una actualització periòdica (inici, mig i final del PEE), avaluacions progressives de la implementació dels corresponents programes d’actuacions del Pla educatiu d’entorn. Els resultats d’aquesta avaluació serviran com a referent per a l’avaluació de procés i l’avaluació final o d’impacte Memòria anual Es fa en finalitzar cada curs escolar per reflexionar sobre el funcionament del Pla educatiu d’entorn, comprovar el grau d’assoliment dels objectius planificats i plantejar propostes de millora sobre les quals es planificarà el Projecte d’actuacions del curs següent. Aquesta memòria anual ha de ser aprovada per la Comissió representativa-institucional. Avaluació de procés Aquesta eina, prevista per a la meitat del conveni del Pla educatiu d’entorn, vol ser un moment de reflexió compartit i participat per tal de fer els canvis necessaris en el rumb del Pla de manera que s’assoleixin al màxim els seus objectius. És a dir, es pretén reflexionar des d’una perspectiva que tingui en compte el passat, el present i el futur a partir d‘una visió retroactiva -què vam fer?, què hauríem d’haver fet?- , d’una visió interactiva -què estem fent?- i d’una visió proactiva -què farem?- Aquesta avaluació ha de permetre comparar els impactes i canvis tant a nivell substantiu, com relacional i cultural del projecte. Avaluació final Valorar el grau d’impacte. Com, de quina manera i fins a quin punt la realitat educativa de la zona d’influència del Pla educatiu d’entorn ha estat transformada.Aquesta avaluació té dues finalitats: Conèixer, mitjançant una comparativa amb els resultats de la fase inicial, quin és l’impacte sobre l’èxit educatiu i la cohesió social i sobre cadascun dels objectius generals dels plans educatius d’entorn. Reflexionar sobre la situació i planificar les línies de continuïtat del treball educatiu endegat en el territori d’una manera sostenible. Els Plans educatius d’entorn es conceben com un procés social i comunitari que es construeix des de la transparència i el coneixement compartit. Alhora, aquesta perspectiva de transparència, quan es planteja en un context de recursos públics aportats tant per la Generalitat com pels ajuntaments, remet a una necessària rendició de comptes que estableix, clarament, de quina forma s’han emprat aquests recursos. En aquest sentit, el Departament d’Ensenyament afavorirà el desenvolupament d’avaluacions externes.
  • Pee març 2013

    1. 1. PLANS EDUCATIUS D’ENTORN Equip LIC Vallès Occidental 2013
    2. 2. Mai vaig creure que poguéssim transformarel món, però crec que tots els dies es poden transformar les coses. Françoise Giroud (1916-2003)
    3. 3. FASES D’EXPANSIÓ ciació (any 2005) • Foment de treball en xarxa a totes les localitat • Pilotatge: 25 Plans d’entorn 04-05.xtensió Increment progressiu en funció de les necessitats i de la maduresa del treball en xarxa. Actualment hi ha 98 PEE a tot Catalunya repartits en 80 municipis.
    4. 4. AL VALLÈS OCCIDENTAL PLANS EDUCATIUS D’ENTORN A 7 MUNICIPIS BADIA RUBÍ BARBERÀ SABADELL CERDANYOLA SANT CUGAT TERRASSA
    5. 5. DESTINATARIS Per a tot l’alumnat Alumnat Alumnat amb risc nouvingut de marginació Alumnat adolescent ESTRATÈGIES UNIVERSALS I FOCALITZADESEtapa 0-18
    6. 6. ÀMBITS D’INCIDÈNCIA La continuïtat educativa entre els diferents temps de l’alumne/a ha de potenciar l’èxit escolar, el desenvolupament de la personalitat i l’aprenentatge de la vida social Temps no-escolar Temps extraescolar Espai escolar Temps escolar Temps lectiu
    7. 7. OBJECTIUS I LÍNIES D’INTERVENCIÓ1. Contribuir a incrementar l’èxit 1. Incentivació i suport: promocióacadèmic. de lèxit escolar de tot lalumnat. 2. Impuls en l’àmbit comunitari d’accions d’orientació i seguiment acadèmico- professional .2. Contribuir a millorar les 3. Afavoriment d’actuacionscondicions descolarització. comunitàries per prevenir labsentisme . 4. Projecció de la xarxa educativa en l’entorn social .
    8. 8. OBJECTIUS I LÍNIES D’INTERVENCIÓ3. Potenciar la participació en 5. Acollida de lalumnat i de lesactivitats i espais de convivència famílies que sincorporen a lade l’entorn escolar. zona/localitat 6. Afavoriment de la participació de lalumnat i de les seves famíies en activitats fora de l’escola. 7. Incentivació i suport a l’activitat esportiva 8.Creació despais de trobada i convivència
    9. 9. OBJECTIUS I LÍNIES D’INTERVENCIÓ4. Millorar la presència i l’ús social 9. Promoció de l’ús social de lade la llengua catalana com a llengua catalana com a llenguallengua compartida i de cohesió, en compartida i de cohesió .un marc de respecte i valoració dela diversitat lingüística. 10. Promoció de l’accés a les llengües d’origen5. Potenciar l’educació en valors i el 11.Promoció de línies d’actuaciócompromís cívic. per a leducació en valors i el compromís cívic 12. Promoció de l’associacionisme
    10. 10. OBJECTIUS I LÍNIES D’INTERVENCIÓ6. Potenciar l’educació en el lleure. 13. Promoció de leducació en el lleure7. Potenciar el treball i 14. Promoció de les xarxesl’aprenentatge en xarxa de tots elsagents educatius que operen en elterritori:- Enfortir els vincles entre les 15. Contribució a l’enfortiment delsfamílies i el centre educatiu. vincles centre educatiu – família –- Enfortir la xarxa entre centres entorneducatius.- Enfortir la relació entre elscentres educatius i l’entorn
    11. 11. METODOLOGIA: TREBALL EN XARXAPlans educatius d’entorn un treball de col·laboració: Característiques Actituds Compartir un projecte •Dialogant Passar d’uns interessos particulars a uns objectius comuns •Positiva •Amb voluntat de compartir Crear un espai d’intercanvi • Implicació Entendre l’acord com a eina de decisió • CoresponsabilitzacióEstablir una millora constant a partir de l’acció i la reflexió
    12. 12. GESTIÓ I ORGANITZACIÓ Departament Ajuntament d’Ensenyament Consellera Alcalde/essa d’Ensenyament Conveni
    13. 13. GESTIÓ I ORGANITZACIÓ Alcalde/essa Consellera d’Ensenyament Ajuntament Departament Ensenyament Regidor/a Director/a d’Educació dels SSTT Conveni Inspector/a Tècnic/a d’Educació LIC SE ( EAP,CRP) Dinamitzador/aLideratge LideratgeInstitucional Educatiu
    14. 14. GESTIÓ I ORGANITZACIÓ Departament d’Ensenyament Ajuntament Director/a Regidor/aREPRESENTATIVACOMISSIÓ LOCAL SSTT Educació Representants Assessor/a Tècnic/a Tècnic/a associacions i LIC Representants Representants entitats Municipals Serveis Educatius Representants dels directors de centres Regidor/a d’Educació o persona que deleguiOPERATIVACOMISSIÓ Inspector/a - Assessor/a LIC – Representant/s Serveis educatius Representant/s Direcció Centres Altres components designats per l’Ajuntament i la Comissió local representativa
    15. 15. DESCRIPCIÓ DELS AGENTS. ELS CENTRES ESCOLES Serveis Servei INSTITUTS socials mediació EAP CLIC CRP CENTRES Inspecció CONCERTATS LLARS ALIC DIRECCIÓ D’INFANTS ESCOLES D’ ADULTS
    16. 16. DESCRIPCIÓ DELS AGENTS. L’ENTORN Biblioteques Associacions Tècnic/a de veïns PPIB Infermeres Tècnic/a CAP PDC AMPA i famílies Entitats Tècnic/a Tècnic/a esportives Districte PAME Entitats juvenils
    17. 17. TALLERS D’ESTUDI ASSISTIT• Pretenen proporcionar a l’alumnat que viu en un entorn sòcioculturalment desafavorit unes condicions que l’ajudin a seguir el currículum escolar i a adquirir hàbits d’organització i d’estudi.http://www.xtec.cat/web/comunitat/entorn_pee_bonesp
    18. 18. ACTIVITATS ESPORTIVES • Les activitats esportives del PEE estan organitzades pel Pla Català de l’Esport Escolar. • Les activitats esportives s’organitzen mitjançant les associacions esportives de cada centre, que estan formades per pares i mares, mestres o professors/es i el director/a. • A cada centre hi ha un coordinador/a d’esports amb hores de dedicació.http://www.xtec.cat/alfresco/d/d/workspace/SpacesStore/3cc92533-5b22-4784-8626-7
    19. 19. ACTIVITATS DE SUPORT A LA LECTURAActuacions de promoció de la lectura més enllà de làmbit escolar i lestabliment de xarxes de suport a les biblibioteques escolars.
    20. 20. ACTIVITATS AMB FAMÍLIES Es pretén enfortir la relació de les famílies i l’escola a partir de les activitat adreçades a les mares i pares, amb cursos de llengua, d’informàtica, tallers de cuina…
    21. 21. ELS ESPAISCENTRES ESPAISEDUCATIUS PÚBLICSCENTRES AJUNTAMENTCÍVICSBIBLIOTECA TEATRE
    22. 22. AVALUACIÓ DEL PLA Avaluació del procés Avaluació inicial DiagnosiAvaluació final i propostes de millora http://www.xtec.cat/web/comunitat/entorn_pee_documents_aval
    23. 23. PER SABER-NE MÉS…http://www.xtec.cat/web/comunitat/entorn_pee
    24. 24. CONCLUSIÓPartíem d’Estratègies diverses: – Estratègia municipal pròpia. – Estratègies del Departament d’Ensenyament i dels centresAvancem cap a Una Estratègia compartida

    ×