Presentació per a l'alumnat de 4t ESO

1. Júlia López Valera (Institut Banús)
Unitat 6: L’ÈPOCA DE L’IMPERIALISME

2. Júlia López Valera (Institut Banús)
L’ÈPOCA DE
L’IMPERIALISME
Any 1870 països
industrialitzats =
gran prosperitat
econòmica i gran
creixement
demogràfic.
Les grans potències
europees es llencen
a la conquesta de
noves terres
Per invertir els capitals excedents.
Per aconseguir matèries primeres a
cost baix.
Per trobar nous mercats per a la
seva producció industrial.
Llocs: Àsia i Àfrica
Imperis més
extensos: Britànic i
Francès.
Van explotar
econòmicament
i van controlar
políticament.

3. Júlia López Valera (Institut Banús)

4. FERDINAND DE LESSEPS
(ENGINYER FRANCÈS).
Canal de Panamà
(1914)
Canal de Suez
(1869)

5. Dos fenòmens emmarquen l’aparició i el desenvolupament de l’Imperialisme:
CONTEXT HISTÒRIC DE L’IMPERIALISME (1870-1914)
EL DESENVOLUPAMENT DE LA
SEGONA REVOLUCIÓ INDUSTRIAL
UN GRAN CREIXEMENT
DEMOGRÀFIC A EUROPA
GRAN CREIXEMENT ECONÒMIC
(Producció comerç i consum)
Europa duplica la seva
població.
Grans fluxos Migratoris
des d’ Europa cap altres
continents
CONTEXTHISTÒRIC

6. Júlia López Valera (Institut Banús)
IMPERIALISME: Domini d’un país (la
metròpoli) sobre d’altres (les colònies) per
mitjà de la força militar, econòmica o política.
En conseqüència, l’economia, la política i la
cultura de les colònies queden sotmeses als
interessos dels Estats estrangers
colonitzadors.

7. 1.ELSFACTORSIMPULSORSDEL’IMPERIALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
Des de finals del segle XIX, la Segona Revolució Industrial va transformar l’economia de les
principals economies europees. Gran Bretanya, França, Bèlgica, Alemanya... Europa es
llença a la conquesta de nous territoris.
1.1. Causes econòmiques i demogràfiques
 Fonamentalment van ser MOTIVACIONS ECONÒMIQUES:
1. Necessitat de buscar nous mercats per vendre l’excedent de la producció
industrial.
2. Volen comprar matèries primeres (carbó, ferro, cotó, cautxú...) i productes
colonials (sucre, xocolata, te...) al millor preu possible.
3. Volen invertir els seus excedents de capital a llocs on la mà d’obra, més
barata, els permetés obtenir beneficis més grans.
 També van haver-hi MOTIVACIONS DEMOGRÀFIQUES:
- Les transformacions econòmiques del s.XIX van tenir com a resultat un gran
augment de la població europea.
- Volum de població excedent que va estimular l’emigració cap a altres
continents.

8. 1.ELSFACTORSIMPULSORSDEL’IMPERIALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.2. Interessos polítics i estratègics.
 Les fronteres dels diferents estats s’havien estabilitzat molt. Poques possibilitats d’ampliar
territoris dins Europa. Es prepara l’expansió cap a altres continents.
 Volen construir imperis colonials per augmentar el seu prestigi i el seu poder internacional.
Les colònies contribuïen al desenvolupament del comerç i la indústria i a la formació d’exèrcits
nacionals poderosos.
 Les grans potències van competir per controlar àrees geogràfiques d’interès econòmic o
estratègic: rivalitat política i militar.

9. 1.ELSFACTORSIMPULSORSDEL’IMPERIALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
1.3. Motivacions ideològiques.
 El nacionalisme conservador europeu i gran part de l’opinió pública defensaven la superioritat
d’algunes nacions a imposar-se sobre altres pobles: missió civilitzadora dels europeus.
 A vegades aquestes posicions desembocaven en el racisme: home blanc superior.
 Alguns intel·lectuals, sindicalistes i líders polítics, es van mostrar contraris al colonialisme, van
denunciar l’explotació brutal i inhumana de les colònies i van defensar el dret dels diferents
pobles a decidir sobre el seu destí.
CHAMBERLAIN
( Anglaterra)
JULES FERRY
( França )
VON
BISMARCK
( Alemanya )
CECIL
RHODES
( Anglaterra )

10. Júlia López Valera (Institut Banús)
1.ELSFACTORSIMPULSORSDEL’IMPERIALISME

11. 1.ELSFACTORSIMPULSORSDEL’IMPERIALISME
Júlia López Valera (Institut Banús)
Al darrer quart del segle XIX potències europees, EE.UU. i el Japó
dominar i conquerir el món
1914
85% del mónCAUSES
són protagonistes les
Econòmiques
Demogràfiques
Factors ideològics
Competència i
superproducció
Obrir nous mercats
Cercar matèries primeres
Excedent de població
europea
Exaltació nacionalista
Motius estratègics Control de rutes marítimes
Obstaculitzar als competidors
Protecció colònies importants
Missió civilitzadora Racisme (superioritat - raça blanca)
Grups de pressió
Societats geogràfiques
Expansió del cristianisme (missions)
Missió civilitzadora d’Europa
Poder i prestigi internacional
Caiguda de la mortalitat
Explosió demogràfica
Èxode rural
Emigració (ultramar)Polítiques i militars

12. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.CONQUESTA,ORGANITZACIÓIEXPLOTACIÓCOLONIAL  A mitjans s.XIX, gran part de l’interior d’Àfrica, d’Àsia i dels oceans era pràcticament
desconeguda.
 La recerca de nous territoris va propiciar viatges científics i exploracions geogràfiques.
Sobretot per britànics i francesos.
 Alguns dels exploradors més importants:
DAVID LIVINGSTONE HENRY STANLEY BRAZZA
Va fundar i donar nom a
l’actual capital de
República del Congo ,
Brazzaville
“El doctor Livingstone,
suposo”
Descobriment de les
cascades Victòria

13. U6
2.CONQUESTA,ORGANITZACIÓIEXPLOTACIÓCOLONIAL
COLÒNIES (pròpiament dites)
Territoris conquerits i dominats per
les potències industrials sobre les
quals la metròpoli exercia un
control absolut.
Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous territoris podem
diferenciar diferents tipus de colònies:
Aquet territoris no tenien govern
propi i depenien directament de la
metròpoli. Grans empreses
occidentals explotaven els seus
recursos naturals utilitzant com a
mà d’obra als indígenes, els quals
treballaven en condicions de semi
esclavitud.
Un governador militar i l’exèrcit
mantenien l’ordre (Ex: Índia,
Colònies africanes, Indoxina).
ERA EL MODEL MÉS HABITUAL.
ELS PROTECTORATS
Són territoris als quals se’ls
respecta el govern autòcton, però
controlat per la metròpoli: “governs
“titelles”. Es donen en el cas de
territoris difícils de conquerir o amb
un govern indígena fort.
(Ex: Marroc, Egipte)

14. U6
2.CONQUESTA,ORGANITZACIÓIEXPLOTACIÓCOLONIAL
DOMINI
Eren territoris amb població
indígena escassa. En aquest cas
s’hi establien emigrants
europeus de forma permanent
que s’apropiaran del territori.
CONCESSIÓ
Són territoris cedits a la
metròpoli durant un temps pels
governs locals. Solen ser llocs de
gran importància estratègica o
comercial. (Els ports) .
Exemple: Xina va cedir Hong
Kong a la Gran Bretanya 100
anys. (Tornat a Xina el 1997)
Amb el temps disposaren d’un
govern autònom propi i
acabaren independitzant-se de
les metròpolis.
( Exemple: Canadà, Austràlia
Nova Zelanda Sud-àfrica,
Argèlia)
Segons la manera com el país conqueridor organitzava o explotava els nous territoris podem
diferenciar diferents tipus de colònies:

15. Júlia López Valera (Institut Banús)
2.CONQUESTA,ORGANITZACIÓIEXPLOTACIÓCOLONIAL LA VIDA A LES COLÒNIES
 La població autòctona en la major part dels territoris dominats va ser explotada
però també va ser sotmesa en alguns casos, com a Australià o Nova Zelanda a una
política d’extermini, essent substituïda pels colonitzadors.
 A la major part de les colònies, colonitzats i colonitzadors vivien realitats
completament separades. Les relacions eren jeràrquiques i de subordinació.
 L’expansió colonial va imposar la civilització occidental a la població
colonitzada, que va haver de modificar les seves formes de vida i aprendre la
llengua del colonitzador.

16. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.ELSGRANSIMPERISCOLONIALS
3.1. El repartiment del món
 A partir del 1870, les grans potències europees van arribar a controlar gairebé tot Àfrica i tot
Àsia, també les illes de l’oceà Pacífic i Oceania i amplis territoris d’Amèrica del Nord.
% DE LA SUPERFICIE TERRESTRE OCUPADA
PELS EUROPEUS
1800 ---> 35 % 1914 ---> 84,4 %

17. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.ELSGRANSIMPERISCOLONIALS  Colonització del CONTINENT AFRICÀ:
1. Va ser molt ràpida.
2. No es va colonitzar ni Libèria ni Abissínia.
3. Xoc d’interessos entre les potències rivals va impulsar la convocatòria de la
Conferència de Berlín (1885). Es van decidir les normes i les zones que ocuparia
cada potència.
19141870

18. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.ELSGRANSIMPERISCOLONIALS  Gran part del CONTINENT ASIÀTIC també va ser ocupat: Gran Bretanya, França i Alemanya i
altres.
1. La Xina oferia un gran mercat.
2. Guerres de l’Opi (1840-1860): obertura ports de l’Imperi xinès al comerç exterior i
entrada dels interessos occidentals a l’explotació de les seves riqueses. La intromissió
estrangera va tenir resposta en diferents revoltes, entre elles les dels bòxers.
A la Xina: guerres de
l'opi (1840-1858), van
forçar l'obertura del
comerç i l'entrada
d'interessos occidentals
en l'explotació de les
seves riqueses.
França la Indoxina:
Vietnam, Laos, Cambodja,
etc.
GB: des de l'Índia, la seva colònia
principal, es van annexar Birmània, sud
de Malàsia, Nova Zelanda i Austràlia.
Imperi Rus: guerra contra
Japó per Manxúria. Es va
estendre fins al
Turquestan i fins Sibèria
(tren Siberià).
Altres imperis:
- Japó: Corea i Formosa.

19. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.ELSGRANSIMPERISCOLONIALS 3.2. L’Imperi Britànic
 A finals del s.XIX, Gran Bretanya posseïa el major imperi colonial, amb més de 33 milions de
km2, 450 milions d’habitants, i controlava les rutes comercials marítimes amb bases a
l’Atlàntic, a l’Índic, al Pacífic i al Mediterrani.
 La principal colònia britànica va ser l’Índia, que es va convertir en un gran mercat per als
productes britànics i en una proveïdora important de matèries primeres.

20. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.ELSGRANSIMPERISCOLONIALS 3.3. L’Imperi Francès
 Era el segon imperi colonial amb 11 milions de km2 i 95 milions de persones.
 Especialment al nord d’Àfrica i al sud-est asiàtic.
 Alguns incidents militars: Fatxoda (1898) amb el britànics.

21. Júlia López Valera (Institut Banús)
3.ELSGRANSIMPERISCOLONIALS 3.4. Altres Imperis Europeus
 Altres països que es van llançar sobre el continent africà i l’asiàtic:
Bèlgica
Alemanya: Tanganyika, Àfrica sud-occidental.
Itàlia: Líbia.
Holanda: Indonèsia.
Portugal: Angola, Moçambic...
Rússia: des del Turquestan cap a Manxúria.
Espanya: zona del golf de Guinea, el Sàhara i el nord del Marroc (Rif).
3.5. Els imperis extraeuropeus: els EEUU i el Japó.
 Estats Units: es van expandir cap al Pacífic (Filipines i Hawaii, 1898), al Carib (Cuba i
Puerto Rico, 1898) i Panamà. Van intervenir en l’elecció dels governs i en els afers interns
d’aquests països, que van quedar sotmesos als interessos econòmics de les grans
companyies nord-americanes.
 L’expansionisme japonès va ser el resultat de la modernització social i la
industrialització del país.

22. Júlia López Valera (Institut Banús)
4.LESCONSEQÜÈNCIESDELACOLONITZACIÓ 4.1. L’impacte de la civilització europea.
Modificació del paisatge:
1. Nous països, noves fronteres, tales
de boscos, noves terres de conreu.
2. Van construir infraestructures i van
aixecar ciutats.
No va tenir en compte les diferències
tribals, lingüístiques i religioses de les
poblacions.
Fort impacte demogràfic:
1. Introducció de mesures
higièniques=reducció epidèmies.
Disminució de la mortalitat, la població
va augmentar.
Situació de subalimentació crònica.
Alfabetització:
1. Construcció d’escoles. S’encarregaven els missioners.
2. Aculturació: imposició de les formes de vida dels colonitzadors.
Descens de l’analfabetisme. Obra d’evangelització per convertir els indígenes al cristianisme.

23. Júlia López Valera (Institut Banús)
4.LESCONSEQÜÈNCIESDELACOLONITZACIÓ 4.2. Les transformacions econòmiques.
 A les colònies s’hi van imposar els interessos
econòmics dels colonitzadors. La major part de la
població indígena va quedar sotmesa.
 Moltes terres van passar a mans dels colonitzadors.
Es van potenciar les plantacions.
 Els indígenes treballaven a les plantacions i havien
de comprar els aliments. Economia monetària i de
mercat.
 L’artesania local es va arruïnar a causa de la
competència dels productes industrials importats
des de la metròpoli.
4.3. Els canvis socials i culturals .
 L’estructura social dels pobles colonitzats també va
patir canvis.
 A les societats colonials hi havia una profunda
segregació social i fins i tot racial.
 L’impacte de la cultura occidental va provocar una
pèrdua de la identitat, sobretot a Àfrica.

24. Júlia López Valera (Institut Banús)
A les metròpolis
- Una sortida per a l’excedent de
població europea
A les colònies
- Aculturació
- Pèrdua d’identitat
- Pertorbar les seves creences i tradicions
Demogràfiques
Econòmiques
Polítiques
Socials
Culturals
-Increment de la població (reducció de la
mortalitat: vacunes, mesures higièniques)
- Desequilibri entre població-recursos
- Expropiació de terres indígenes
- Abandó de conreus tradicionals
- Plantacions i nous monoconreus
- Intercanvi comercial desigual
- Estímul per a la industrialització
- Obtenció de matèries primeres
- Obertura de nous mercats
- Acumulació de riquesa
- Forta càrrega sobre el pressupost de
l’Estat
- Imposició d’una administració forànea
- Enfrontaments entre metròpolis i colònies
- Creació de fronteres artificials
- Creença en la superioritat de la
cultura europea
- Difusió de llengües, creences i formes
de vida europeus
- Una minoria estrangera s’imposava
sobre els pobles indígenes
- Èlits que servien als europeus (exèrcit
i funcionaris)
- Canvis de les estructures tribals i antigues
jerarquies socials
Les conseqüències de la colonització.

25. Júlia López Valera (Institut Banús)
1873: CRISI DE SOBREPRODUCCIÓ
A EUROPA
Al 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. En principi agrícola, i provocada per les importacions
de cereals d’Estats Units ( Més barats que els europeus).
La crisi al camp reduí el consum, per això es donà una greu crisi de sobreproducció. Les indústries
van començar a tancar i augmentava l’atur .
Per protegir la seva producció els països europeus
adopten mesures com el proteccionisme.
Però la resta de potències extra europees van fer
el mateix, amb la qual cosa els països europeus es
van trobar que tampoc podien donar sortida al seu
excés de producció.
LA CONFLICTIVITAT SOCIAL AUGMENTÀ
Això provocarà la necessitat de buscar NOUS MERCATS on vendre els excedents de
producció i obtenir matèries primeres.
Sortida

26. Júlia López Valera (Institut Banús)
La industrialització havia provocat un augment
de les rendes (els guanys) però no havia
millorat la distribució d’aquestes que van
quedar en mans d’una minoria: La burgesia.
Milions d’europeus vivien a les portes de la
misèria: Atur, sous baixos...
Entre 1815 i 1914, 60 milions d’europeus van
abandonar Europa
AUGMENT DEMOGRÀFIC I MIGRACIONS
“Urgent. Qualsevol que vulgui venir cap a les
riques i pròsperes terres de la colònia
d’Austràlia, com a pagès, criat, o miner,
disposarà de passatge gratuït en primera
classe.” (Comissió d’emigrants de les colònies)
Anunci publicat al Northampton Herald
1894

27. L’exaltació nacionalista
En primer lloc, crec en l’imperi britànic i, en segon lloc, crec en la raça
britànica. Crec que la raça britànica és la més gran de les races imperials que
el món ha conegut, [...]. Entre totes les nacions del globus tan sols nosaltres
hem estat capaços de fundar i de conservar colònies en les condicions més
diverses i a totes les regions del món. Ens hem assegurat no només la fidel
submissió de tots els ciutadans britànics, sinó també la simpatia de totes les
races que viuen a l’ombra de la bandera britànica.
Discurs del 1r ministre britànic, Chamberlain, 1895
L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES

28. Les colònies donen poder militar
Afirmo que la política colonial de França, que la política d’expansió colonial, la que ens ha
impulsat a anar cap a Saigon, a la Contxinxina, i que ens condueix cap a Tunísia, [...] es
fonamenta en una realitat sobre la qual és necessari cridar la vostra atenció un moment.
És a dir, que una marina com la nostra no pot navegar sobre la superfície dels mars sense
refugis sòlids, sense defenses i sense cap centre de proveïment. Cal que el nostre país es
posi a fer el mateix que els altres i, atès que la política d’expansió colonial és el mòbil
general de les potencies europees en el moment actual, cal prendre partit a favor seu.
Discurs al parlament francès del 1r ministre J.Ferry, 1864
L’IMPERIALISME I LES SEVES CAUSES

29. Júlia López Valera (Institut Banús)
LA CONFERÈNCIA DE BERLÍN, 1885
 Conferència política reunida a Berlín del 15 de novembre de 1884 al 26 de febrer de 1885.
 Promoguda per França i Alemanya.
 Per què? : perquè hi havia la necessitat de posar ordre a la cursa colonial i d’establir les possibles
vies d’expansió dels imperis, arran del conflicte generat per les rivalitats entre França i Bèlgica al
Congo i l’ interès creixent dels comerciants alemanys per l’Àfrica central.
 Participants: delegats de Rússia, Àustria-Hongria, Bèlgica, Dinamarca, Espanya, els Estats Units,
Suècia, Noruega, Turquia, Itàlia i els Països Baixos... Van assistir 14 països europeus.
 President: Otto von Bismarck.
 Decisions:
1. va promulgar-se una Acta General que estipulava algunes condicions a l’expansió colonial
a Àfrica per establir els mecanismes d’ocupació d’un territori, fixar un cert repartiment del
territori i estalviar enfrontaments entre les diverses potències.
2. s’acordava la distribució efectiva del continent entre les diferents potències europees.
Es respectarien les conquestes ja fetes per Gran Bretanya, França, Alemanya i Portugal. A
més, es creava l’Estat Lliure del Congo com a domini personal del rei Leopold II de Bèlgica.