1. LES CIUTATS A EUROPA,
ESPANYA I
CATALUNYA
HELENA, ELENA,ARNAU, DÍDAC,GUILLEM, ÓSCAR ,
DANI

2. LA LLARGA HISTÒRIA DE LES
CIUTATS EUROPEES
LES CIUTATS DE L’ANTIGUITAT
· Les primeres ciutats van aparèixer fa uns 6.000 anys, quan la
fertilitat de les terres de Mesopotàmia, l’Indus i Egipte produir uns
exedents agrícoles.
A l’antiga Grècia:
-Els grecs van fer dues aportacions especials:
· la integració de la ciutat a la seva religió
. l’aplicació d’un cert racionalisme en el traçat.
- Destacaven les ciutats d’Esparta i Atenes.
- La ciutat tenia un plànol ortogonal
- El plànol està orientat en nord-sud.
- Els dos tipos d’habitatges més importants fou: el domus i insulae.
- Unes de les zones més importants eren : l’acròpolis i l’àgora.

3. PLÀNOL ORTOGONAL ACRÒPOLIS
L’ÀGORA
DOMUS
INSULAE

4. L’antiga Roma:
-Ciutat principal: Roma, capital de l’Imperi i el centre del poder
econòmic i polític.
-Van continuar fent ús del pla ortogonal.
-Hi havien dos carrers principals:
· Cardo maximus (de nord-sud)
· Decumanus maximus ( d’est-oest)
-Un dels elements més importants de la ciutat romana:
· Els carrers
· Els sistemes de clavegueram
· El fòrum
· Els banys públics
· Els amfiteatres
· Els aqüeductes...

5. CARRERS PRINCIPALS
TERMES
CLAVEGUERAM
AMFITEATRE, EL
DHJEM (TUNISIA)
FORUM AQÜEDUCTE, NERJA PONT DEL DIABLE

6. En l’edat Mitjana:
-Comença el any 476, desprès de la caiguda de l’Imperi romà.
-Les ciutats van tornar a crèixer, van donar lloc al renaixement de les
ciutats, amb la creació de noves poblacions sorgides:
· al costat d’un castell, en rutes comercials
al costat d’un monastir, en una cruïlla de camins…
-Les ciutats medievals:
· Envoltades d’una muralla
· Pla irregular
· Carrers estrets i sinuosos.
· Els edificis més importants estaven en el centre de la
ciutat (castells, esglésies…)

7. PLÀNOL D’UNA CIUTAT MEDIEVAL
EXEMPLE DE CIUTAT MEDIEVAL: CARCASSONE

8. En l’edat Moderna:
-Es va produir un embelliment i una millora en relació a les ciutats.
-Construcció de grans palaus, jardins, esglésies i monuments.
-Es van fundar noves ciutats al voltant de residències reials d’estiu,
com: Versalles (França) i Aranjuez (Madrid).
VERSALLES (FRANÇA) ARANJUEZ (MADRID)

9. La ciutat industrial:
-A finals del S.XVIII es va iniciar la industrialització als països europeus
provocant que la població augmentes molt a les localitats on es van
situar les fàbriques.
-Hi ha un enderrocament de les antigues muralles per facilitar el
creixement de les ciutats.
-Es formen dos tipus de barris:
· Els barris burgesos (rics)
· Els suburbis (barris als afores d’una ciutat que te una
qualitat de vida inferior, de la nova classe urbana, el
proletariat).
- Es fan obres per fer arribar l’aigua, el gas, l’electricitat, una xarxa de
clavegueram, introducció dels tramvies.

10. PAISATJE INDUSTRIAL
SUBURBIS
BURGESIA
REVOLUCIÓ
URBANA
NENS TREBALLADORS EN LA
REVOLUCIÓ INDUSTRIAL

11. LES CIUTATS DE LA UNIÓ
EUROPEA
-Actualment a la U.E prop del 80% de la seva població és urbana.
-La majoria viu en ciutats de mida mitjana i petita.
-Molt poques d’aquestes ciutats superen el 1.000.000 d’habitants
.
-París i Londres són les ciutats europees més poblades.
-A la segona meitat del S.XX es va produí un gran creixement en
la perifèria de les ciutats (part més llunyana del centre d’una
ciutat o d’un país)
-S’hi han construït grans barris residencials.

13. LA POBLACIÓ RURAL A
ESPANYA
-La població en Espanya a passat d'ésser principalment rural, a
ser urbana.
-El poblament rural pot ser de dos tipus:
· dispers (caserios, masies, barraques i cortijos)
· concentrat.
-En les dècades dels anys 50 i 60 es va produir un gran buit dels
nuclis rurals i la població es va envellir.
-Als darrers anys, alguns pobles torna poblar-se. Aquests
habitatges s'utilitza com a residències secundàries.
-Avui dia hi ha un gran auge en el turisme rural.

14. MASIA
CORTIJO
CASERIO
BARRACA

15. LA POBLACIÓ URBANA A
ESPANYA
-La població espanyola és sobre tot urbana; tres quartes parts viu
en ciutats,
-Ciutats principals:
· Madrid (capitat de l’estat). Amb + 3.000.000 d’habitants.
· Barcelona (+ de 1.500.000 d’habitants)
· València
· Sevilla + 550.000 habitants
· Zaragoza
· Màlaga
-Fenomen actual: creixement de població en petits nuclis urbans
propers a les grans ciutats.

16. JERARQUIA URBANA
-Per la gran influència que tenen les ciutats de Madrid i Barcelona
(política, econòmica i cultural), les converteixen en metròpolis
nacionals.
-La Corunya, Bilbao, Sevilla i València són metròpolis regionals;
funcionen com a centres culturals, educatius...
-Les metròpolis sobregionals són les que ofereixen serveis molt
especialitzats (universitaris, hospitalaris...). És el cas de Vigo,
Alacant, Granada...
-Les ciutats de vida mitjana petites són centres de serveis de les
seves províncies.
-Les ciutats petites: Menys s de 50.000 habitants.

18. LA GESTIÓ DE LES
CIUTATS ESPANYOLES

19. ELS PROBLEMES URBANS
Els problemes són:
-Trànsit dens a les hores puntes. Les vies
més afectades són el centre urbà i els
nuclis residencials de la perifèria.
-Contaminació atmosfèrica. Provocada pel
trànsit elevat de vehicles.
-Contaminació acústica. És l’excés de
soroll.
-Residus urbans. Es genera un 1,5 kg de
brossa cada dia
-Abocadors incontrolats. Contaminen el
sól, l’aire i les aigües subterrànies.
-El preu dels habitatges.

20. LA DISTRIBUCIÓ DE LA
POBLACIÓ A CATALUNYA
LA POBLACIÓ RURAL
-La distribució de població a
Catalunya està condicionat per la
geografia, la història i pels
processos d’industrialització.
-Els tipus d’assentaments rurals
són:
· nuclis de poques cases
(Pirineus)
· masies aïllades (del Prepirineu
fins al Llobregat)
· agrupaments urbans mitjans
(500-2.000 habitants, comarques
de l’Ebre).
ASSENTAMENTS URBANS
-És distribueix d’una manera
molt desigual, s’ha de tenir en
comte les ciutats històriques:
romana i medieval.
-I finalment la industrialització,
per la transformació del antics
nuclis urbans i per la creació de
noves zones urbanes (Sabadell i
Terrassa)

21. LES CARACTEÍSTIQUES
DE LA XARXA URBANA
CATALANA
-Barcelona i la seva àrea metropolitana destaca en la distribució
de la xarxa urbana (60% de la població).
-La segona àrea és la del Camp de Tarragona.
-La tercera àrea d’importància està en la ciutat de Girona; amb
dos eixos importants:
·l’àrea costanera (Roses, Palamós i Blanes)
· l’àrea prelitoral ( Figueres, Banyoles i la Bisbal de Emp.
· Olot, Vic i Manresa són centres comarcals.
· Lleida és la segona línia urbana a l’interior.
· La xarxa urbana dels pirineus amb centres urbans per
sota
dels 20.000 habitants (Ripoll, Berga, Puigcerdà i la seu

23. ELS NOUS PROCESSOS DE
TRANSFORMACIÓ
-Els factors de formació de l’actual distribució urbana a Catalunya
són:
· Processos democràtics: increment donat per un gran
nombre d’immigrants.
· Les noves pautes de localització industrials i serveis.
· L’extensió d’un model de ciutat difusa: es caracteritza per
una alta ocupació de territori,
la segregació espacial i la baixa
densitat.

24. NOU MODEL URBÀ
CATALÀ
-L’extensió de l’àrea de la zona metropolitana de Barcelona.
-La configuració de diverses zones urbanes al voltant d’altres
ciutats secundàries.
-L’existència d’alguns territoris urbans apartats, als quals aquests
processos arriben parcialment

26. LES NOVES DINÀMIQUES INTERNES A LES
CIUTATS CATALANES
-Els processos de creixement urbà comporten una transformació a
la ciutat.
-La transformació de les ciutats catalanes ha estat intensa i els
seus processos són el següents:
· canvi de residència
· l’arribada d’immigrants
· l’arribada massiva de turisme, en àrees de Barcelona i
ciutats costaneres.
· noves infraestructures, com: hotels, residències, lleure...
-Aquests processos han afectat sobretot als centres històrics.