1. EL JAZZ
●
Què és el jazz?
●
Inicis:
–Work songs
–Espirituals
– Blues
●
Estils de jazz:
– Nova Orleans
– Chicago
– Swing
– Be-bop, cool
2. PROBLEMES PER DEFINIR EL JAZZ
El Jazz és un dels grans
moviments musicals del segle
XX. A partir de les arrels
populars ha esdevingut un
llenguatge pràcticament
universal.
No està molt clar d'on prové
aquesta paraula. Apareixerà per
primera vegada en un diari el
1913. Uns diuen que prové de
jas, jaz, jass, etc. paraula
d'orígen africà. Altres diuen que
és una paraula que defineix
l'acte sexual en argot americà.
4. El jazz va néixer als Estats Units com a
resultat de la fusió entre la cultura dels
afroamericans i la dels descendents europeus.
El tràfic d'esclaus africans cap Amèrica del
Nord va començar al segle XVII. Durant el
segle XIX, entre aquests esclaus van néixer
tres gèneres de cançó: Work song, Gospel
song i Blues.
5. Work Song
Els esclaus, mentres treballaven en condicions
molt dures a les plantacions de cotó o de canya de
sucre, anaven entonant uns cants. Aquests
s'ajustavan al ritme dels moviments requerits per la
feina, i els sons de les eines servia
d'acompanyament. Tenien un caràcter trist i
melangiós, però rítmic. Molt sovint, un treballador
iniciava el cant i els altres repetien els mateixos
versos que ell havia cantat.
http://youtu.be/4G5KtQynWvc
6. El gospel
Era el cant religiós dels negres americans. En
anglès gospel vol dir evangeli. Els missioners
blancs convertien els esclaus a la religió cristiana.
Aquests esclaus cantaven els cants religiosos a la
seva manera, amb accentuacions rítmiques
diferents i transformant la melodia. Després es van
fer versions polifòniques d'aquests cants, també
anomenats espirituals negres. Amb el temps es va
anar transformant i donant lloc al gospel.
7. El blues
En aquest cant l'esclau espressava la seva tristesa
per la seva situació, acceptant amb resignació el
seu destí. El blues és lent , tens i amb una certa
dosi d'ironia. El cantant s'identifica amb el
sentiment de la lletra i procura expressar-la amb
tota la seva cruesa. Els antics cantants
professionals de blues apareixen a finals del segle
XIX i vivien com els joglars, sense llar fixa.
Gran part dep caràcter del blues es deu al ús de les
blue notes que són les notes 3, 5 i 7 de l'escala
major rebaixades un semitó.
10. La ruta del jazzLa ruta del jazz
El Jazz a Nova
Orleans
A partir de l'abolició de
l'esclavitud, alguns
d'aquests antics esclaus
adqueireix instruments de
vent a subastes populars
i els aprenen a tocar
intentant imitar la seva
forma de cantar.
Formaran bandes i
conjunts en els seus
barris. Una d'aquestes
ciutats serà Nova
Orleans.
11. RAGTIME
● La música de jazz
s'estén com una música
de ball i d'entreteniment.
Cada local tenia una
orquestra o només un
pianista, segons la seva
categoria. En aquesta
època sorgeix el
Ragtime, composició
per a piano molt
sincopada que va
esdevenir el símbol del
nou estil musical.
Encara no es parla de
jazz sinó de ragtime
music. Destacarà en
Scott Joplin
12. DIXIELAND
L'estil Nova Orleans va atraure l'atenció dels
músics blancs, que van formar conjunts on
imitaven la manera de tocar dels músics negres.
Aquesta versió blanca es va anomenar dixieland,
nom que s'agafa de l'Original Dixieland Jazz Band
que van ser els primers enregistraments de jazz
(1917).
Dixie és el nom amb que es coneixen popularment
als estats del sudest dels EUA, entre els quals es
troba a Louisiana.
13. ELS ANYS VINT: CHICAGO
●
Quan en 1917 es tancan
els locals d'esbarjo del
barri mariner de Nova
Orleans hi haurà una
migració dels músics del
jazz cap al nord, seguint el
riu Mississipi. Els negres
hauran de viure a barris
separats dels blancs a
Chicago i Nova York. Un
dels millors representants
d'aquesta època és Louis
Armstrong.
14. Característiques de l'estil Chicago
●
. De sis a nou músics, encara que algunes orquestes
sobrepassaven els deu.
●
. Secció rítmica: piano, banjo o guitarra, tuba o contrabaix
i bateria
●
. Secció melòdica: trompeta, clarinet, trombó i, per primer
cop, saxofon
●
. Improvisació individual. Predomini dels solistes per
damunt del conjunt. Quan hi havia diverses línies
melòdiques acostumaven a ser paral.leles
●
. Pulsació rítmica en els temps febles. Es desplacen els
accents rítmics cap als temps 2 i 4, sobretot a la bateria
15. Els anys 30: Nova York i el swing
●
La forta crisi econòmica del
1929 provoca la segona
migració dels músics cap
a Nova York. Aquí s'estila
el piano stride, nascut del
Ragtime.
●
Pasada la crisi es dona una
empenta a la música més
comercial i així apareixerà
el Swing. El clarinetista
Benny Goodman va ser
proclamat el rei del Swing
16. Característiques del Swing
●
. El conjunt més representatiu és la Big Band (de 12 a
16 músics. És la formació més gran i complexa del
jazz.
●
. La secció rítmica de la Big Band: piano, guitarra,
contrabaix i bateria
●
. Seccions melòdiques: dues seccions de vent metall
(trompetes i trombons) i una secció de vent fusta
(saxofons i, de vegades, clarinets)
●
. Estil Riff: frases curtes i incisives amb estil pregunta
resposta
●
. Sorgiment de la figura del arranjador: la improvisació
i la espontaneïtat perd importància per la
18. Els anys 40: el be-bop
●
La crisi que segueix a la
segona guerra mondial fa
que les grans orquestres
desapareguin.
●
Com a reacció contra el swing,
considerat comercial i poc
jazzístic, apareix el be-bop,
on la bateria esdevé més
autònoma, els intèrprets
tenen més tècnica, és més
ràpid i l'estructura és: tema,
improvisacions dels solites
sobre el tema i una altra
vegada el tema per
concloure. Dizzie Gillespie i
Charlie “Bird” Parker
19. El jazz des dels anys 50
A partir de la decadència del be-bop, apareixeran diversos estils
molt diferents, sense que fins ara hagi sortit capa corrent que
hagi triomfat per damunt les altres.
Cool jazz: Tranquil, desapassionat. Representant: Miles Davis
Third Stream: aproximació a la música culta: la composició és
més important que la interpretació. David Brubeck
Hard bop: (bop dur) Retorn al be bop però més radical.
Representant: Jazz Messengers
Free Jazz: va elevar al punt màxim la llibertat dels músics per
improvisar, fugint de la tonalitat i tornant als inicis. Expressió
musical dels moviments afroamericans més radicals. Cecil
Taylor.
20. El jazz i la música culta
● El jazz ha tingut una gran
influència en la música
culta per la vitalitat del
seu ritme, els instruments
de vent metall amb
sordina, les blue notes
que molts compositors
han incorporat en les
seves obres.
● George Gershwin és un
creador a mig camí entre
la música culta i el jazz.
Obres seves: Un americà
a Paris, Porgy and Bess,
etc.
21. Estils que es deriven del jazz
● Gospel: prové de les
gospel songs però amb
incorporacions sonores
del blues i del jazz.
● Soul: neix de diversos
cantants formats en el
gospel i canten temes
profans com l'amor i els
problemes socials.
● Funky: Quan el soul reb la
influència del rock i la
melodia i la harmonia
tenen menys
importància.