INDEX<br /><ul><li>1. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
2. INTRODUCCIÓ MATEMÀTICA
3. LEONARDO DE PISA, FIBONACCI
4.LEONARDO DA VINCI
5. SALVADOR DALÍ
6. APLICACIONS DEL NOMBRE D’OR
7. LES MATEMÀTIQUES I LA BELLESA</li></li></ul><li>CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA <br />
<ul><li>EGIPTE</li></ul>PIRÀMIDE DE KEOPS.<br />Diversos científics de gran popularitat han arribat a la tesi que la relac...
<ul><li>L’ANTIGA GRECIA</li></ul>El símbol de l’escola pitagòrica i pel qual es reconeixien entre si, ja que tots els germ...
<ul><li>EUROPA</li></ul>En el segle XV, Fra Luca Pacioli escriu un tractat complet sobre el Nombre d’Or que titula La Divi...
INTRODUCCIÓ MATEMÀTICA<br />
<ul><li>Divisió d’un segment en extrema i mitja raó</li></ul>L’extrema raó del segment         coincedeixamb la mitja raó....
<ul><li>La construcció d’un rectangle auri</li></li></ul><li>Demostració que aquest quocientés el número auri. <br />Aques...
LEONARDO DE PISA, FIBONACCI<br />LA SUCCESSIÓ DE FIBONACCI I LA SEVA RELACIÓ AMB EL NOMBRE D’OR<br />
Successió de Fibonacci<br />La successió de Fibonacci és una successió de nombres en la que cada terme és igual a la suma ...
Problema dels conills<br />Quantes parelles de conills es reproduiran en un any, començant per una parella única,  si cada...
Rusc d’abelles <br />Els mascles d'un rusc d'abelles tenen un arbre genealògic que compleix amb aquesta successió. El fet ...
Aparició de la successió de Fibonacci en la natura<br />
LEONARDO DA VINCI<br />L’HOME DE VITRUVIO I LA GIOCONGA<br />
<ul><li>La gioconda</li></li></ul><li>L’HOME DE VITRUVI<br />
SALVADOR DALÍ<br />UN DELS ARTISTES QUE VA UTILITZAR LA PROPORCIÓ ÀURIA EN LES SEVES OBRES.<br />
<ul><li>SALVADOR DALÍ</li></ul>En els anys 40 Dalí abandona el surrealisme, creant un nou estil anomenat “misticisme nucle...
“La semi tassa volant amb annex inexpicable de 5 m de longitud“. <br />
Leda Atòmica<br />
La santa cena<br />Dalí en aquesta obra utilitza la proporció àuria en dos aspectes, en primer lloc la relació entre la di...
APLICACIONS DEL NOMBRE D’OR<br />ARQUITECTURA, PINTURA, ESCULTURA, EN LA NATURA, EL COS HUMÀ I ASPECTES QUOTIDIANS.<br />
<ul><li>ARQUITECTURA</li></ul>1.EL PARTENÓ<br />2. EL TEMPLE DE CERES <br />Situat en Paestum (460 a. de C.) té la seva fa...
<ul><li>PINTURA I ESCULTURA</li></ul>DAVID DE MIQUEL ANGELO<br />El David de Miguel Angel, fou esculpit seguint unes propo...
EL MODULOR, LI COBUSIER.<br />El sistema de mesures detallat per Li Corbusier (1887-1965) que apareix publicat en els llib...
<ul><li>COS HUMÀ
La relació entre l’altura d’un esser humà i l’altura del seu melic.
La relació entre la distància del muscle als dits i la distància del colze als dits.
La relació entre l’altura de la maluc i l’altura de la genoll
La relació entre les divisions vertebrals
La relació entre les articulacions de les mans i els peus.</li></li></ul><li><ul><li>La relació entre la longitud de la ca...
La relació entre la longitud de la cara i la distància des de la punta de la mandíbula a les celles.
La relació entre l’amplària del nas i la distància entre les foses nasals.</li></li></ul><li><ul><li>ASPECTES QUOTIDIANS</...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

El nombre auri

3.235 visualizaciones

Publicado el

0 comentarios
0 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

  • Sé el primero en recomendar esto

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
3.235
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
8
Acciones
Compartido
0
Descargas
2
Comentarios
0
Recomendaciones
0
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

El nombre auri

  1. 1.
  2. 2. INDEX<br /><ul><li>1. CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA
  3. 3. 2. INTRODUCCIÓ MATEMÀTICA
  4. 4. 3. LEONARDO DE PISA, FIBONACCI
  5. 5. 4.LEONARDO DA VINCI
  6. 6. 5. SALVADOR DALÍ
  7. 7. 6. APLICACIONS DEL NOMBRE D’OR
  8. 8. 7. LES MATEMÀTIQUES I LA BELLESA</li></li></ul><li>CONTEXTUALITZACIÓ HISTÒRICA <br />
  9. 9. <ul><li>EGIPTE</li></ul>PIRÀMIDE DE KEOPS.<br />Diversos científics de gran popularitat han arribat a la tesi que la relació entre l’altura i la meitat de la base d’una cara triangular lateral és igual a la proporció àuria. <br />
  10. 10. <ul><li>L’ANTIGA GRECIA</li></ul>El símbol de l’escola pitagòrica i pel qual es reconeixien entre si, ja que tots els germans pitagòrics el portaven, era una estrella de 5 puntes inscrita en un pentàgon que ells anomenaven pentalfa (cinc alfes). Van calcular la relació que existeix entre una diagonal i un costat del pentàgon i van trobar que era sempre la mateixa, la proporció àuria.<br />
  11. 11. <ul><li>EUROPA</li></ul>En el segle XV, Fra Luca Pacioli escriu un tractat complet sobre el Nombre d’Or que titula La Divina Proporció.<br />
  12. 12. INTRODUCCIÓ MATEMÀTICA<br />
  13. 13. <ul><li>Divisió d’un segment en extrema i mitja raó</li></ul>L’extrema raó del segment coincedeixamb la mitja raó. <br />
  14. 14. <ul><li>La construcció d’un rectangle auri</li></li></ul><li>Demostració que aquest quocientés el número auri. <br />Aquest quocient el racionalitzem per la seva conjugada, <br />per a que la raó àuria(Φ) ens quedi en el numerador.<br />
  15. 15. LEONARDO DE PISA, FIBONACCI<br />LA SUCCESSIÓ DE FIBONACCI I LA SEVA RELACIÓ AMB EL NOMBRE D’OR<br />
  16. 16. Successió de Fibonacci<br />La successió de Fibonacci és una successió de nombres en la que cada terme és igual a la suma dels dos termes precedents: 0, 1, 1, 2, 3, 5, 8, 13, 21,34,55,89... i així successivament<br />
  17. 17. Problema dels conills<br />Quantes parelles de conills es reproduiran en un any, començant per una parella única, si cada mes qualsevol parella engendra un altra parella, que es reproduirà a la seva vegada a partir del segon mes?<br />
  18. 18. Rusc d’abelles <br />Els mascles d'un rusc d'abelles tenen un arbre genealògic que compleix amb aquesta successió. El fet és que els abellots, el mascle de l'abella, no té pare (1), però si que té una mare (1, 1), dos avis, que són els pares de la reina (1, 1, 2), tres besavis, ja que el pare de la reina no té pare (1, 1, 2, 3), cinc rebesavis (1, 1, 2, 3, 5), vuit rere besavis (1, 1, 2, 3, 5, 8) i així successivament, complint amb la successió de Fibonacci <br />
  19. 19. Aparició de la successió de Fibonacci en la natura<br />
  20. 20. LEONARDO DA VINCI<br />L’HOME DE VITRUVIO I LA GIOCONGA<br />
  21. 21. <ul><li>La gioconda</li></li></ul><li>L’HOME DE VITRUVI<br />
  22. 22. SALVADOR DALÍ<br />UN DELS ARTISTES QUE VA UTILITZAR LA PROPORCIÓ ÀURIA EN LES SEVES OBRES.<br />
  23. 23. <ul><li>SALVADOR DALÍ</li></ul>En els anys 40 Dalí abandona el surrealisme, creant un nou estil anomenat “misticisme nuclear” en el qual s’uneixen religió i ciència, en aquesta nova etapa les matemàtiques tindran un paper important. L’obra de Luca Paccioli, “La Divina Proporció”, l’apassionava, però, qui realment l’ensenya a aplicar-la, és un matemàtic, MatilaGhyka.<br />En Estats Units va pintar la seva primera obra on va utilitzar la proporció àuria, en aquesta va utilitzar la divisó de rectangles auris i va traçar l’espiral àuria. Així sorgeix “La semi tassa volant amb annex inexpicable de 5 m de longitud“<br />
  24. 24. “La semi tassa volant amb annex inexpicable de 5 m de longitud“. <br />
  25. 25. Leda Atòmica<br />
  26. 26. La santa cena<br />Dalí en aquesta obra utilitza la proporció àuria en dos aspectes, en primer lloc la relació entre la distància del quadre <br />i la seva altura dóna la proporció àuria. I en segon lloc es mostra el dodecaedre, que per a Plató era el poliedre regular que representava a tot l’univers. El volum i l’àrea d’un dodecaedre de longitud “a” cm <br />es pot expressar en funció del número auri<br />
  27. 27. APLICACIONS DEL NOMBRE D’OR<br />ARQUITECTURA, PINTURA, ESCULTURA, EN LA NATURA, EL COS HUMÀ I ASPECTES QUOTIDIANS.<br />
  28. 28. <ul><li>ARQUITECTURA</li></ul>1.EL PARTENÓ<br />2. EL TEMPLE DE CERES <br />Situat en Paestum (460 a. de C.) té la seva façana construïda seguint un sistema de triangles auris, el mateix que els majors temples grecs que estan relacionats, sobretot, amb l'ordre dòric<br />
  29. 29. <ul><li>PINTURA I ESCULTURA</li></ul>DAVID DE MIQUEL ANGELO<br />El David de Miguel Angel, fou esculpit seguint unes proporcions corporals. <br />La relació entre la seva altura i la distància entre el seu melic als peus,<br />donen com a resultat la proporció àuria. També la relació entre la distància del maluc als peus i el genoll als peus, donen com a resultat la proporció àuria. <br />I per últim la relació entre la distància del muscle als dits i del colze als dits.<br />
  30. 30. EL MODULOR, LI COBUSIER.<br />El sistema de mesures detallat per Li Corbusier (1887-1965) que apareix publicat en els llibres <br />"Li Modulor" (1948) i "Li Modulor 2" (1953) <br />i en els quals dóna a conèixer seu treball, que de certa manera,<br />s'uneix a una llarga tradició vista en personatges <br />com Vitruvio, Da Vinci i Leon Battista Alberti en la recerca d'una relació matemàtica<br />entre les mesures de l'home i la naturalesa.<br />EL NAIXEMENT DE VENUS, BOTICELLI<br />Aplica l'esquema que <br />va descriure Cook, <br />ajustant-se a la proporció àuria<br />
  31. 31. <ul><li>COS HUMÀ
  32. 32. La relació entre l’altura d’un esser humà i l’altura del seu melic.
  33. 33. La relació entre la distància del muscle als dits i la distància del colze als dits.
  34. 34. La relació entre l’altura de la maluc i l’altura de la genoll
  35. 35. La relació entre les divisions vertebrals
  36. 36. La relació entre les articulacions de les mans i els peus.</li></li></ul><li><ul><li>La relació entre la longitud de la cara i l’amplària de la cara.
  37. 37. La relació entre la longitud de la cara i la distància des de la punta de la mandíbula a les celles.
  38. 38. La relació entre l’amplària del nas i la distància entre les foses nasals.</li></li></ul><li><ul><li>ASPECTES QUOTIDIANS</li></li></ul><li>LES MATEMÀTIQUES I LA BELLESA<br />EVOLUCIÓ I CLAUDIA KRASTIOVA.<br />
  39. 39. <ul><li>ENQUESTA</li></ul>En primer lloc he fet la següent enquesta en 101 alumnes de 6 cursos:<br />1. Coneixes la proporció àuria?<br />a) si<br />b) no<br />c) He sentit parlar de ella però no sé de que es tracta.<br />2. Creus que la bellesa d’una persona es pot mesurar a través de les matemàtiques?.<br />a)si<br />b)no<br />3. Escull un company i una companya de la teva classe que creguis que és bell. <br />
  40. 40. <ul><li>RESULTATS</li></li></ul><li><ul><li>CLAUDIA KRASTIOVA</li></ul>- La relació entre l’alçada i la distància entre el melic als peus és de 1,633<br />- La relació entre la distància maluc-peus i la distància genoll peus és de 2,29<br />- La relació entre la distància muscle-dits i la distància colze dits és de 1,6<br />
  41. 41.
  42. 42. <ul><li>Models de la coleccióvictoria’ssecret</li></li></ul><li>CONCLUSIONS<br />
  43. 43. Al començament del treball tenia com objectiu profunditzar en el nombre d’or i utilitzar-ho com un cànon de bellesa facial i corporal.<br />A través de diferents anàlisis puc deduir que aquesta relació no sempre concorda amb la bellesa que avui en dia interpretem.<br />Una altra conclusió és com un nombre tant estrany, pot arribar a ser tant important per a persones com Mario Livio, un dels autors del llibre que més he utilitzat per a fer aquest treball. I no solament això si no que un nombre com 1,1618... tan insignificant pot arribar a estar tan present en la vida quotidiana de les persones. <br />Una altra conclusió és com les matemàtiques han estat tan presents des de l’època egípcia com un element fonamental a l’hora de construir qualsevol piràmide o d’altres.<br />

×