Los Reyes Católicos, Fernando II de Aragón e Isabel I de Castilla, iniciaron el proceso de unificación de la península ibérica a través de la unión dinástica de Castilla y Aragón y la conquista de Granada en 1492. Establecieron una monarquía autoritaria que sometió a la nobleza y unificó a España religiosamente a través de la Inquisición. Además, el descubrimiento de América por Cristóbal Colón en el mismo año marcó el inicio del Imperio español

1. Els Reis Catòlics

2. Els Reis Catòlics: Ferran II d’Aragó i Isabel I de Castella Entre l’edat Mitjana i l’Edat Moderna El seu regnat: L’embrió de l’Imperi espanyol

3. Pólvora Impremta Descobriment d’Amèrica

4. L’embrió de l’Imperi espanyol Inici del procés de la unió peninsular Monarquia autoritària Embranzida econòmica a causa de la invasió d’Amèrica.

5. Inici del procés de la unió peninsular Cinc regnes formaven la península Ibèrica a finals de l’edat Mitjana

6. Unió dinàstica entre Castella i Aragó (I) : Ferran i Isabel es casen en secret l’any 1469. Enric IV , aleshores rei de Castella, revoca el testament i nomena hereva de la corona la seva filla Juana , enlloc d’Isabel, germana del monarca. Guerra civil entre Isabel i Juana, a la mort del rei. Isabel rep el suport de la corona d’Aragó, d’on és Ferran, i Juana, el d’Alfons V de Portugal, amb qui es va casar. La batalla de Toro, el 1476, inclina la balança cap a Isabel.

7. Unió dinàstica entre Castella i Aragó (II) : La victòria d’Isabel i la proclamació de Ferran com a rei d’Aragó el 1479 suposen la unió dinàstica de les dues corones més fortes de la península. Tanmateix, les dues corones van mantenir les seves institucions i lleis. Tampoc no va existir una unió econòmica ni comercial (els comerciants castellans es consideraven estrangers a l’Aragó). Tan sols Castella i Aragó actuaven plegats en política exterior, marcada pels monarques. “ Tanto monta”, l’emblema dels Reis Catòlics, significava que tant Isabel com Ferran manaven a Castella. A Aragó, però, només Ferran.

8. Unió dinàstica entre Castella i Aragó (III) : L’Aragó comptava amb els regnes de Sardenya, Sicília, Nàpols i els ducats d’Atenes i Neopàtria. Ferran derrota França, que aspira a conquerir Nàpols. Sicília i Nàpols seran d’Espanya fins el 1713.

9. Conquesta de Granada (I) : Granada pagava impostos a Castella des de 1236. Un cop s’uneixen les corones d’Aragó i Castella, Ferran i Isabel enceten la conquesta. Primer, amb guerra de guerrilles. Després, amb la presa de ciutats com Màlaga o Almeria. Setge de Granada entre 1489 i 1492. Forta resistència, a causa de l’orografia muntanyosa, els recursos naturals i la superpoblació. Guerra civil als últims moments entre el sultà i el seu fill Boabdill. Ferran se n’aprofita i Boabadill lliura la ciutat el 2 de gener de 1492. Es promet als vençuts la conservació de terres, lleis i forma de vida.

10. Conquesta de Granada (II) :

11. Melilla i places del nord d’Àfrica Melilla s’ocupa el 1497. Els reis catòlics veuen en aquesta ofensiva la continuació de la lluita contra els musulmans.

12. Mor Joan II, pare de Ferran i rei d’Aragó i Navarra, i s’instaura a Navarra una dinastia francesa. Després del decés d’Isabel, Ferran organitza una campanya dirigida pel duc d’Alba. Navarra cau sense resistència el 1512. Tres anys després es declara la unió de Navarra a Castella. Conquesta de Navarra :

13. Rosselló i Cerdanya, i les Canàries : El pare de Ferran va entregar els dos comtats catalans a Lluis XI de França a canvi de la pau. Ferran – a l’estil del príncep de Maquiavel- va recuperar-los signant el Tractat de Barcelona, el 1493, i prometent no interferir en l’expansió francesa per Itàlia, cosa que no va acomplir. Tot i que ja pertanyien a Castella, el 1500, s’ocupen definitivament les Canàries , illes clau per l’escala cap a Amèrica.

14. Mapa resum d’unions i conquestes a la península a finals del segle XV

15. 2. Monarquia autoritària Sotmetiment dels nobles Nous organismes de poder Unitat religiosa

16. Sotmetiment de nobles , clergues i burgesos Els reis criden els nobles a la cort, on són més fàcils de controlar. A la resta, els sotmeten per la força militar (alguns senyors de Galícia i Andalusia). Ferran presenta al papa (a través de l’acord del Patronat ) els càrrecs eclesiàstics i el papa tria de la llista. Es crea la figura del corregidor, que vetlla perquè les normes burgeses no atemptin contra els interessos de la monarquia. Crea la Santa Hermandad, una mena de policia contra els bandolers.

17. Nous organismes de poder A poc a poc, els reis concentren molt de poder a les seves mans i creen institucions afins. Consell Real : assessors del monarca, més burgesos que nobles. Audiències o cancelleries : institucions judicials que van suposar un cop dur per la noblesa. Aquestes institucions mai no van aconseguir una legislació comuna per a tots els seus regnes. Exèrcit permanent : a partir de la presa de Granada, apareixen els terços, que dominaran mitja Europa al segle XVI.

18. Nous organismes de poder, els terços Alabarder, alferes i arcabusser, d’esquerra a dreta.

19. Unitat religiosa La Inquisició (1478), creada pels reis catòlics i mantinguda fins el primer terç del segle XIX, perseguia els musulmans i jueus convertits al cristianisme però que practicaven la seva antiga religió d’amagat (falsos conversos). La Inquisició estaba molt organitzada i jerarquitzada

20. Unitat religiosa Amb la Inquisició , els reis confiscaven els béns dels processats i debilitaven el poder de la petita i mitjana noblesa. Expulsió dels jueus (1492): Decisió desastrosa per l’economia. Els jueus expulsats s’anomenaren sefardites ( Sefard , Espanya en hebreu). Els musulmans conversos ( moriscs ) van ser expulsats el 1609. Molta gent va morir a la foguera.

21. El descobriment d’Amèrica

22. Causes del descobriment Mapa d’Amèrica dibuixat cap al 1530 (només es perfilen les costes atlàntiques, tot i això sorprèn l’exactitud). El mapa pertany al museu del Vaticà.

23. Cobren força idees de l’Antiguitat, com que la Terra és esfèrica enlloc de plana. Eratóstenes va demostrar al S.III a. C. amb un senzill experiment que la Terra és esfèrica.

24. 2. Europa necessita trobar rutes alternatives cap a l’Índia per tal d’adquirir espècies. L’imperi turc obstaculitzava la via tradicional del Mediterrani.

25. 3. Els europeus cerquen nous ingressos –sobretot, en forma d’or i plata- per recuperar la malmesa economia del segle XIV. En aquest sentit, neixen mites com “el dorat”.

26. 4. Es produeix una revolució en la tècnica de navegació. Brúixola, invent atribuït als xinesos. L’astrolabi serveix per calcular mitjançant la posició dels estels les distàncies recorregudes. L’invent s’atribueix als antics grecs Es perfecciona la cartografia, la ciència dels mapes. Apareixen les caravel·les amb vela quadrades, que aprofiten millor l’empenta del vent.

27. El descobriment Cristòfor Colom va descobrir Amèrica el 1492, data que marca el pas de l’Edat Mitjana a l’Edat Moderna. Colom Els viatges Conquesta i ocupació Tractat de Tordesilla

28. I. Colom Convençut que la Terra és esfèrica, Colom exposa la idea d’arribar a les Índies per l’Atlàntic a França, Itàlia i Portugal. Ningú no li fa cas. Els reis catòlics tampoc i li conviden a esperar la caiguda de Granada. Finalment, parteix el 3 d’agost de 1492 i, després de diversos intents de motí, arriba a l’illa de San Salvador el 12 d’octubre. Com a prova d’haver trepitjat terra ferma, li acompanyaren alguns indígenes cap a Espanya. Colom arriba a l’illa de Guanahaní, tal i com va dir que l’anomenaven els indígenes, però la rebatejà amb el nom de San Salvador. Se sap que és un dels illots de les Bahames, però no quin amb precisió. A la foto, candidates a ser Guanahaní

29. II. Els viatges de Colom L’almirall farà quatre travessies. En el segon viatge, aplega ja 17 vaixells i 1.500 homes. Al tercer, trepitja terres continentals, en concret, Veneçuela. Retorna pres a Espanya acusat de no saber governar Mor pobre a Valladolid, inconscient d’haver descobert un nou continent (sempre va pensar que havia arribat a les Índies donant la volta a la Terra).

30. III. Conquesta i ocupació En temps de Colom s’ocupa el Carib i el sud d’Amèrica Central. La reina Isabel considera vassalls els indígenes, en igualtat de condicions als peninsulars. A la pràctica, tot i que estava prohibit, se sotmetia als indis a treballs forçats. Entre l’extermini per part dels espanyols i les malalties noves, la població de les Antilles va minvar en pocs anys en molts milers.

31. IV. Tractat de Tordesillas Serà durant el S.XVI quan s’ocuparà l’Amèrica Central, el sud dels EUA i gairebé la totalitat d’Amèrica del Sud, amb excepció del Brasil. Ja en època de Colom, però, el descobriment va suposar un daltabaix enorme a Europa. Portugal, que tenia moltes places a l’Àsia, signa el Tractat de Tordesillas (1494) amb Castella, pel qual totes dues corones es reparteixen el món. Casa a Tordesillas, Valladolid, on es va signar el tractat. Línia divisòria de les dues noves potències

32. L’Amèrica precolombina L’Amèrica d’abans de Colom estava poc poblada. Les societats tribals convivien amb tres grans civilitzacions: L’asteca La maia L’inca

33. Els asteques Poble guerrer, amb capital a Tenochtitlà, actual Ciutat de Mèxic. Monarquia Economia basada en l’agricultura, les fàbriques tèxtils i la construcció Societat dividida en dues castes: Nobles, sacerdots i mercaders Camperols i artesans Religió: sacrificis humans. El seu déu era Huitzilopochli. Quan arriba Hernán Cortés creuen que es enviat per Huitzilopochli.

34. L’imperi asteca Huitzilopochli Tenochtitlà va ser construïda en un illot dins un llac. Van engrandir-la amb obres hidràuliques i sols artificials. Fou una de les ciutats més poblades del món, amb 500.000 habitants.

35. Els maies Ocupen el sud de Mèxic, Guatemala i part d’Hondures. Mai no van constituir un imperi o un estat unificat, més aviat eren ciutats-estat. Conreaven blat de moro –el seu aliment bàsic. El guerrer tenia molta importància a la societat maia. Posseïen uns coneixements importants d’astronomia. Quan van arribar els espanyols, només quedaven ruïnes d’aquesta cultura. Van conèixer els seus descendents, que avui dia encara viuen en aquelles contrades.

36. Els maies Els maies van aixecar piràmides. Les coronaven amb temples. Aquestes construccions podrien tenir una funció propagandística dels governants, a banda de religiosa. Cultures precolombines com la maia i l’asteca practicaven un esport de pilota.

37. L’imperi Inca S’estenia al llarg dels Andes, pel Perú, Bolívia i l’Equador. Els camperols formaven col·lectius agraris i conreaven les terres de l’emperador o sacerdots. Treballaven el blat de moro i la patata. Els inques tenien molt d’or, plata i coure. Treballaven molt bé la ceràmica. A l’emperador se li atribuïa un origen diví. Quan arriba el conqueridor espanyol Francisco de Pizarro, governa Atahualpa. Aprofitant la guerra civil inca, va iniciar la conquesta del Perú amb 180 homes. Executà Atahualpa.

38. L’imperi Inca Machu Pichu, emblema de l’arquitectura inca.

39. Conseqüències de la conquesta per a Europa Castella es beneficia molt. Nous productes arriben a Europa: blat de moro, tabac, tomàquets i patates. Abundància de metalls preciosos espoliats. Augment de diners i, per tant, apugen els preus. Com que els diners van a parar als rics, l’augment de preus creà moltes dificultats.

40. Si Pas de l’edat Mitjana a l’edat Moderna

41. Aleshores Pas de l’edat Contemporània a l’edat “X” ?

42. Reis catòlics Inici del procés d’unificació de la península. Castella i Aragó conserven lleis pròpies, però comparteixen monarca. Conquesta de Granada i Navarra. Descobriment d’Amèrica: enormes beneficis per Castella. Enfonsament de civilitzacions precolombines. Ferran i Isabel signifiquen l’embrió de l’imperi espanyol. Els reis sotmeten la noblesa i el clero, i aglutinen molt de poder a les seves mans. Creen la Inquisició i els terços.

43. Fonts d’informació http ://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_ id =23350&p_ex=reis%20cat%F2lics&p_amb=4022&p_ num =3 http :// perseo.sabuco.com /historia/ RRCC.pdf http :// www.xtec.net /~aguiu1/socials/ index.htm http://iris.cnice.mec.es/kairos/mediateca/cartoteca/pagsmapas/5reinos.html http://iris.cnice.mec.es/kairos/ensenanzas/bachillerato/espana/textos/estadomoderno_concordia.doc http:// es.wikipedia.org / http://www.uark.edu/depts/flaninfo/4213webpage06/civilizawp6.htm http://www.flickr.com/photos/moeh/288050783/ http://es.geocities.com/historiaantiqua/paginas/ReyesCatolicos.htm http://medieval.uji.es/mapes/ http://www.arteguias.com/biografia/losreyescatolicos.htm http :// www.cesnav.edu.mx / http://www.mariogonzalez.es/historias/HH009.html http://www.mapuche.info/indgen/inchala041013.jpg http://sucesoshistoricos.blogspot.com/2006_10_01_archive.html http://www.antiquus.es/catalogo.php?sm=1&g=2 http://www.profesorenlinea.cl/index.htm