1.
Història
del
món
contemporani
Núria
Bofarull
Cristina
Gasulla
1r
Batxillerat
Toni
Guirao
1/2/2011

2.
INDEX
INTRODUCCIÓ............................................................................................................3
CARACTERÍSTIQUES
HIPPIES
Política
y
societat
alternativa.........................................................................4
Viatges
y
nomadisme......................................................................................4
Estil
i
moda
hippie...........................................................................................5
Influencia
dels
hippies
als
Estats
Units............................................................6
Relacions
amb
altres
subcultures
juvenils.......................................................6
Altres
característiques
associades
al
moviment.............................................6
CONTEXT
HISTÒRIC
DEL
MOVIMENT
HIPPIE............................................................7
FASES
DEL
MOVIMENT
HIPPIE
L’inici
hippie.....................................................................................................9
Política,
popularització
i
reacció
social.........................................................10
Música
i
festival
de
woodstock......................................................................11
Expansió
a
altres
països
i
manifestació
del
moviment..................................13
Origen
símbol
de
la
pau................................................................................14
ANÀLISIS
DE
DOCUMENTS:
Anàlisis
de
cançons.......................................................................................15
Anàlisis
de
fotografíes..................................................................................16
CONCLUSIONS
I
INFLUÈNCIA
EN
L’ACTUALITAT.....................................................32
2

3.
INTRODUCCIÓ:
Als
anys
seixanta
va
començar
el
moviment
hippie.
Un
moviment
caracteritzat
per
la
no
violència,
la
seva
preocupació
pel
medi
ambient
i
el
rebuig
cap
el
consumisme.
Coneixem
força
sobre
els
hippies,
però
potser
allò
què
ens
queda
a
l’actualitat
són
simples
mites.
Ens
intentarem
endinsar
en
la
seva
cultura.
Estudiant
el
seu
estil
de
vida
i
totes
les
fases
d’aquest
moviment.
Per
intentar,
comprendre’ls
millor
analitzarem
un
conjunt
de
documents,
de
la
seva
època.
Potser
així,
aconseguirem
aclarir
aquella
ideologia
de
tant
conegut
moviment.
3

4.
CARACTERÍSTIQUES
HIPPIES:
Política
y
societat
alternativa
Es
podria
esmentar
com
a
important
la
tendència
d'adoptar
una
manera
de
vida
comunitària,
basada
en
l'amor
i
la
pau.
Renegaven
del
nacionalisme
i
de
la
regulació
estatal
així
com
de
la
mercantilització
de
la
vida
quotidiana,
com
també
del
comunisme
i
del
capitalisme.
Solien
estar
en
desacord
amb
els
valors
tradicionals
de
la
classe
mitjana
i
de
la
burgesia
així
com
els
de
la
burocràcia.
Per
si
mateix
el
moviment
no
té
un
caràcter
ideològic/polític
específicament
definit,
encara
que
generalment
es
tendeix
a
una
ideologia
amb
part
de
socialisme
llibertari
i
ecologisme.
Gran
part
dels
hippies
van
ser
apolítics.
Deixaven
ben
clar
el
rebuig
cap
al
burocràtica.
Pretenien
la
creació
de
comunitats
intencionals
i
altres
maneres
de
relacions
humanes
o
el
que
es
va
arribar
a
denominar
una
societat
alternativa.
A
finals
dels
seixanta
en
EUA
els
hippies
van
decidir
investigar
i
donar
nous
valors
a
les
formes
culturals
dels
indígenes
nord-­‐americans.
A
Europa
es
volia
entendre
i
actualitzar
tradicions
religioses
i
de
cosmovisió
prèvies
al
domini
del
cristianisme
associats
amb
una
cultura
camperola
pre-­‐feudal.
Viatges
y
nomadisme
Un
altre
tret
és
el
gust
per
viatjar.
Això
és
un
dels
punts
associables
a
la
influència
de
la
Generació
Beat,
d’on
l'obra
de
Jack
Kerouac
“On
the
Road”
(En
el
Camí)
de
1957,
representa
tota
una
gran
influència
literària
cap
al
descobriment
propi
mitjançant
el
viatge
i
l'aventura.
Es
comú
marxar
cap
a
algun
festival
o
concert
alternatiu,
una
demostració
política
o
en
si
qualsevol
altre
costat
només
per
experimentar
coses
noves
i
conèixer
a
nova
gent.
Es
molt
comú
el
fer-­‐ho
a
través
de
fer
dit
(autoestop).
van
anticipar
la
tendència
posterior
dels
mochillers,
despreocupant-­‐se
de
l'allotjament
al
utilitzar
tendes
de
campanya
o
cases
de
desconeguts.
Es
va
donar
ja
en
els
seixanta
l'aparició
dels
crash
pads
o
llocs
on
se
sol
rebre
viatgers
gustosament
en
alguns
casos
gratis
o
amb
mínimes
contribucions
més
baixes
que
els
hotels.
4

5.
Estil
i
moda
hippie:
La
moda
hippie
a
la
actualitat
forma
part
de
la
nostra
vestimenta
diària.
I
es
que
la
roba
femenina
es
veu
molt
influenciada
per
l’estil
hippie.
Entre
les
dones
va
aparèixer
la
tendència
de
no
portar
sostenidors
i
de
no
depilar-­‐se
les
aixelles
o
cames.
Això
tindria
influència
en
el
feminisme,
però
també
en
l’amor
lliure.
L'home
tènia
el
pèl
i
barba
notablement
més
llargs
que
el
considerat
«elegant»
en
l'època.
Cabells
llargs.
Cintes
al
cap.
Utilitzaven
robes
d’altres
cultures
com
la
indígena
Símbol
de
la
pau
Pantalons
a
la
època
fora
de
lloc:
al
maluc.
“Look
natural”:
la
majoria
no
es
maquillava,
ni
tallava
el
cabell,
ni
depilava.
Incloïen
elements
Pantalons
de
la
natura
al
seu
estil.
acampanats.
Sandiales
rustiques.
Alguns
duien
el
cabell
amb
estil
afro.
Era
comú
l’ús
de
robes
amb
un
estampat
anomenat
“batik”.
5

6.
Influencia
dels
hippies
als
Estats
Units:
La
filosofia
hippie
va
tindre
una
gran
importància,
i
va
influir
tant
a
la
música,
com
a
l’art,
com
a
la
literatura,
com
al
cinema...
Parts
de
l'estètica
hippie,
com
el
cabell
llarg
o
els
pantalons
de
campana,
es
van
convertir
en
simple
moda
seguida
per
molts
joves
dels
Estats
Units.
Molts
seguien
aquesta
estètica
com
a
una
simple
moda
sense
compartir
les
seves
creences
amb
la
ideologia
dels
hippies.
Van
anticipar
la
nova
era,
moviments
ecologistes,
la
idea
de
la
societat
alternativa...
Així
mateix
alguns
valors
hippies
com
la
tolerància
i
celebració
de
la
diversitat
cultural
i
ètnica
han
aconseguit
àmplia
acceptació
fins
i
tot
per
la
societat
majoritària.
També
els
seus
valors
de
llibertat
sexual
(amor
lliure)
i
la
seva
recerca
de
formes
d'espiritualitat
alternativa
han
aconseguit
expansió
i
acceptació.
Relacions
amb
altres
subcultures
juvenils
Actituds
bàsiques
com
les
de
celebració
de
la
diversitat,
no
agressivitat,
una
tendència
cap
a
l'alegria
innocent,
l'hedonisme
i
l'ús
recreatiu,
espiritual
o
medicinal
de
drogues
han
rebut
el
rebuig
i
inclusivament
la
violència
de
persones
conservadores
o
subcultures
amb
valors
oposats.
Es
destaca
entre
això
l'assetjament
policial.
Altres
característiques
associades
al
moviment
• Robes
de
colors
brillants.
• Els
agradava
tocar
i
compondre
música
a
les
cases
d'amics
o
en
festes
a
l'aire
lliure.
• Amor
lliure,
exemplificat
en
el
seu
rebuig
a
la
institució
del
matrimoni
i
el
desenvolupament
una
conducta
sexual
lliure.
• Vida
en
comunes,
en
lliure
associació
comunitària.
• Gust
per
la
creació
de
situacions.
• Ús
d'encens.
• Ús
de
drogues
com
a
marihuana,
haixix,
i
al·∙lucinògens.
• Gust
per
escoltar,
interpretar
i
compondre
el
rock
psicodèlic,
rock
progressiu,
música
folklòrica
local,
folk-­‐rock
i
acid
folk.
6

7.
CONTEXT
HISTÒRIC
DEL
MOVIMENT
HIPPIE:
Una
de
les
grans
causes,
que
va
provocar
les
reivindicacions
hippies
va
ser
La
Guerra
de
Vietnam.
Era
el
context
en
el
que
es
torbaven
i
tot
això
no
els
hi
agradava.
Al
principi
el
moviment
es
va
generar
en
Estat
Units
per
després
estendre's
a
Europa
i
a
tothom.
L'origen,
va
ser
una
reacció
a
les
profundes
alteracions
que
havia
produït
la
segona
guerra
mundial,
en
la
societat
i
en
la
cultura.
A
més
a
més,
la
Guerra
de
Vietnam,
l’única
que
EUA
ha
perdut,
va
ser
un
impuls
important
per
al
descontentament
generalitzat.
El
conflicte
de
la
Guerra
va
fer
pensar
que
la
mort
d'homes
era
innecessària,
especialment
si
aquests
no
tenien
que
defensar
al
seu
país,
sinó
que
a
un
que
en
ningun
cas
pensava
a
ser
”rescatat”,
per
la
qual
cosa
el
descontent
va
ser
generalitzat,
a
poc
a
poc
gent
de
tot
el
país
va
començar
a
manifestar-­‐se,
els
joves
van
començar
a
prendre
consciència
que
persones
com
ells
morien
dia
a
dia
lluny
del
que
estimaven
per
barallar
per
uns
altres,
d'aquesta
forma
les
protestes
es
van
fer
massives,
a
poc
a
poc
grups
van
començar
a
sorgir,
grups
amb
una
actitud
contestatària,
però
lluny
de
tota
violència
com
a
forma
d'expressar
que
la
violència
no
era
el
l’única
manera
de
solucionar
conflictes,
sinó
que
el
discurs,
tal
com
ho
havia
demostrat
Ghandi
en
1947(
Índia).
Després
de
la
segona
guerra
mundial
(1945),
s'havien
generalitzat
polítiques
econòmiques
que
es
basaven
en
l'impuls
que
l'Estat
li
donava
a
la
demanda
i
a
l'organització
del
procés
productiu.
Aquestes
circumstàncies,
van
fer
augmentar
la
productivitat
i
al
seu
torn
abaratir
costos,
la
qual
cosa
va
permetre
als
treballadors,
accedir
al
mercat
de
béns
de
consum
durables
(automòbils,
electrodomèstics,
etc.),
com
mai
abans
en
la
història.
Les
classes
mitjanes
i
populars
van
millorar
notablement
en
les
condicions
de
vida
ajudades
per
la
intervenció
de
l’anomena’t
“estat
de
benestar”
que
tenia
en
aquesta
etapa
una
importància
preponderant.
A
més,
la
plena
ocupació,
el
sistema
de
seguretat
social
i
la
transformació
d'alguns
serveis
que
abans
eren
privats
(sanitat,
educació,
transport,
etc)
en
públics,
van
permetre
també
una
notable
millora
en
la
majoria
dels
treballadors.
Aquestes
millores
econòmiques,
va
provocar
en
la
societat
en
general
un
allargament
i
un
adormiment
en
quant
als
reclams
i
les
lluites
obreres.
Els
joves,
a
partir
de
la
dècada
dels
50,
van
començar
a
rebutjar
aquestes
posicions
còmodes
i
burgeses.
Totes
aquestes
transformacions
en
la
societat,
van
anar
incubant
la
protesta
juvenil
que
vindria.
7

8.
La
dècada
dels
60,
als
Estats
Units
i
als
països
centrals,
portaria
encara
àdhuc
més
millores
en
l'econòmic.
La
producció
industrial
es
va
incrementar
durant
aquest
període,
principalment
la
indústria
alimentosa,
juntament
amb
la
producció
de
carbó,
la
metal·∙lúrgia
bàsica,
els
productes
agrícoles
i
la
gasolina.
Va
començar
així,
una
etapa
de
consum
de
masses.
Els
electrodomèstics,
l'acte
i
el
telèfon,
van
passar
a
ser
símbols
de
status
personal.
En
general,
articles
que
eren
privatius
de
minories,
van
passar
a
ser
consumits
per
una
gran
quantitat
de
persones
en
abaratir-­‐ne
notablement
els
seus
costos.
Un
altre
símptoma
dels
canvis
de
l'època,
va
ser
la
significativa
explosió
demogràfica
i
la
forta
crisi
que
va
sofrir
la
institució
“família”.
La
mateixa,
va
deixar
de
ser
el
nucli
de
contenció
afectiva
que
sempre
va
ser,
a
causa
d'un
canvi
de
valors
en
la
societat.
En
aquest
marc,
en
aquesta
dècada,
molts
joves
van
començar
a
assajar
experiències
no
convencionals.
Consideraven
mediocre
i
avorrit
el
món
“burgès”
i
van
iniciar
una
recerca
cap
a
una
vida
espiritual
i
en
contacte
amb
la
naturalesa.
A
tota
aquesta
recerca
i
iniciatives
dels
joves,
la
hi
va
començar
a
conèixer
com
a
“moviment
hippie”.
Al
“moviment
hippie”
no
li
interessava
canviar
la
societat,
sinó
que
el
que
pretenien
era
canviar
la
societat
en
forma
íntegra.
A
més
dels
canvis
en
la
família
i
la
rebel·∙lió
juvenil,
se
sumava
la
denominada
“revolució
sexual”.
Aquesta
última,
ocorria
acompanyada
de
les
grans
transformacions
en
les
conductes
socials,
que
es
van
traslladar
també
a
l'àmbit
privat.
L'aparició
de
les
píndoles
anticonceptives
i
la
seva
difusió
massiva,
també
van
influir
en
els
canvis
produïts
en
el
nivell
social.
Els
“hippies”,
van
prendre
com
a
actitud
contestatària,
retirar-­‐se
de
la
societat
a
la
qual
condemnaven
per
actitud
còmoda
i
conservadora.
Van
començar,
llavors,
a
reunir-­‐se
en
comunes,
constituïdes
com
a
organitzacions
lliures
i
sense
jerarquies,
en
total
contraposició
del
que
passava
en
la
societat
burgesa.
Les
reunions
dels
hippies
es
van
tornar
cada
vegada
més
conegudes,
però
la
que
va
quedar
instal·∙lada
en
la
memòria,
va
anar
el
festival
de
“Woodstock”
en
1969,
en
el
qual
es
van
reunir
durant
tres
dies,
mig
milió
de
joves.
A
més,
el
moviment
hippie
va
trobar
en
el
rock,
una
manera
d'expressió
inigualable,
els
seus
valors
bàsics
van
ser
la
tolerància
i
l'amor.
La
guerra
de
Vietnam,
com
ja
ha
estat
esmentada,
va
anar
també
un
fet
clau,
que
va
mostrar
al
moviment
en
total
oposició
al
conflicte
bèl·∙lic,
el
seu
gran
inconformisme
es
va
manifestar
en
diverses
mobilitzacions
en
contra
de
la
guerra
i
de
tot
tipus
de
violència.
8

9.
FASES
DEL
MOVIMENT
HIPPIE:
L’inici
hippie:
L’origen
ve
relacionat
amb
la
Generació
Beat.
Que
van
ser
un
grup
d’escriptors
dels
Estats
Units
dels
anys
50.
Els
principis
que
defensaven
i
la
forma
en
que
veien
la
vida
va
ser
molt
influent
per
a
la
cultura
hippie.
Tot
i
que
trobem
forces
diferències
entre
les
idees
hippies
i
les
de
la
generació
del
Beat.
Els
hippies
veien
la
vida
d’una
forma
molt
més
positiva
que
els
altres.
A
més,
San
Francisco
va
ser
molt
important
per
als
beats
i
es
va
convertir
en
la
Meca
dels
hippies.
Van
haver
moltes
més
influencies
hippies,
com
per
exemple
la
família
Pranksters.
Una
família
que
viatjava
amb
un
novel·∙lista
americà
arreu
del
món
amb
la
Honda
California.
Van
introduir
a
molta
gent
durant
aquests
viatges
el
seu
estil
de
vida
i
les
drogues.
Entre
les
drogues
més
utilitzades
pels
hippies
hem
de
destacar
el
LSD
què
provoca
al·∙lucinacions
molt
característiques
i
equivalents
a
com
veien
aquest
sector
de
persones
baix
l’efecte
d’aquesta
les
coses.
Una
altre
influencia
clau
va
ser
la
música
Folk.
Alguns
d’aquests
grups
van
influir
en
part
de
l’estil
dels
hippies:
cabell
llarg
amb
influencies
indígenes.
A
concerts
d’aquests
grups
es
va
començar
a
crear
un
ambient
nou
on
tothom
ballava
d’una
forma
lliure.
A
més,
va
tindre
lloc
l’estiu
de
l’amor;
que
va
ser
un
festival
on
es
va
produir
una
important
concentració
hippie.
I
es
van
anar
produir
cada
cop
més
events
com
aquest
que
van
anar
expandint
el
que
va
ser
el
fenomen
hippie.
Aquest
fenomen
va
escandalitzar
molt
als
sectors
més
conservadors.
Dos
membres
de
la
Generació
del
Beat
“Summer
of
Love”
(a
la
dreta
Keruak).
LSD
Grup
de
hippis
viatjant
plegats
en
autobús.
9

10.
Política,
popularització
i
reacció
social
Els
mitjans
de
comunicació
prestaven
molta
atenció
al
fenomen
tant
multitudinari
que
s’estava
produint.
Això
enfadava
als
mateixos
hippies,
perquè
això
provocava
que
vingués
molta
gent
únicament
amb
ganes
de
festa
sense
respecte
als
valors
hippies
més
profunds.
Els
enfadava
perquè
podia
causar
que
la
gent
resumís
tot
el
que
va
ser
el
moviment
hippie
en
grans
festes
i
diversions.
Es
van
començar
a
produir
molt
moviments
socials
a
la
època
(
com
les
Panteres
negres)
i
molt
hippies
van
convergir
amb
molts
d’aquells
grups.
Així
mateix
des
de
1964
va
començar
a
donar-­‐se
un
important
moviment
de
premsa
alternativa
contracultural.
Al
1969
es
produeix
el
festival
de
woodstock
(del
que
parlarem
més
avall)
i
és
molt
conegut.
Aquest
moment
va
ser
més
important
d’aquest
moviment.
La
cúspide
del
nostre
moviment
hippie.
Posteriorment
la
societat
conservadora
va
pretendre
desprestigiar
als
hippies
acusant-­‐los
de
fets
terribles:
Assassinats
de
moltes
persones,
robatoris,
agressions
físiques…
Com
per
exemple
l’intent
de
relacionar
als
hippies
amb
els
assassinats
de
Charles
Manson.
En
la
imatge
de
l’esquerra
veiem
una
portada
de
la
revista
LIFE
publicada
al
1969.
La
publicació
ens
mostra
una
família
hippie.
Cosa
que
podem
comprovar
clarament
per
l’aparença
física:
els
cabells,
la
indumentària
i
els
accessoris.
Com
hem
comentat
la
premsa
es
va
interessar
molt
per
aquest
col·∙lectiu.
Però
la
popularitat,
no
els
hi
agradava
del
tot
als
hippies.
Cosa
que
no
ens
mostren
a
la
fotografia.
Però
normalment
temien
a
que
la
popularitat
a
tota
la
gent
promogués
una
visió
equívoca
dels
seus
valors
e
ideologia.
La
portada
porta
el
títol
de
“Les
comunes
juvenils”.
A
més,
comenta
també:
“La
nova
forma
de
viure
s’enfronta
als
EUA”.
I
es
que
com
podem
recordar
la
seva
cultura
no
era
ben
rebuda
en
aquells
moments
per
molts
sectors.
1
0

11.
Música
i
festival
de
woodstock:
Les
reunions
dels
hippies
es
van
tornar
cada
vegada
més
conegudes,
però
la
que
va
quedar
guardada
en
la
memòria,
va
anar
el
festival
de
“Woodstock”
en
1969,
en
el
qual
es
van
reunir
durant
tres
dies,
mig
milió
de
joves.
aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
El
festival
de
música
i
art
de
Woodstock
(Woodstock.
3
Days
of
Peace
&
Music)
és
un
dels
festivals
de
rock
i
congregació
Hippie
més
famosos
de
la
història.
Va
tenir
lloc
en
una
granja
de
Bethel,
Nova
York,
els
dies
15,
16,
17
i
la
matinada
del
18
d'agost
de
1969.
El
festival
té
el
nom
de
Woodstock
perquè
inicialment
estava
programat
perquè
tingués
lloc
al
poble
de
Woodstock
al
comtat
d'Ulster,
Estat
de
Nova
York.
Però
finalment
no
es
va
poder
celebrar
allí
per
l’oposició
del
poble.aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa
Woodstock
ha
estat
dels
millors
festivals
de
música
i
art
de
la
història.
Va
congregar
a
400.000
espectadors.
D'aquest
festival
es
va
fer
fins
a
un
documental:3
days
of
peace
and
music.
A
més,
el
moviment
hippie
va
trobar
en
el
rock,
una
manera
d'expressió
inigualable,
els
seus
valors
bàsics
van
ser
la
tolerància
i
l'amor.
La
guerra
de
Vietnam,
com
ja
ha
estat
esmentada,
va
anar
també
un
fet
clau,
que
va
mostrar
al
moviment
en
total
oposició
al
conflicte
bèl·∙lic,
el
seu
gran
inconformisme
es
va
manifestar
en
diverses
mobilitzacions
en
contra
de
la
guerra
i
de
tot
tipus
de
violència.
En
resum
els
gustos
musicals
dels
hippies
es
decantaven
per
l’estil
rock
psicodèlic
i
folk.
1
1

12.
Van tocar grups com Janis Joplin, Jefferson Airplane,
Jimi Hendrix y Joan Baez.
1
2

13.
Expansió
a
altres
països
i
manifestació
del
moviment
Encara
que
aquest
moviment
va
ser
d'origen
nord-­‐americà,
es
va
expandir
dins
de
la
globalització
general
de
la
subcultura
juvenil
rebel
dels
seixanta.
En
EE.
UU.
la
subcultura
es
va
expandir
sobretot
a
partir
de
1966-­‐67
des
del
seu
origen
californià
cap
a
l'est
del
país,
i
després
arribaria
a
Europa,
Amèrica
Llatina,
i
Oceania.aaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaaa.
Així
mateix
en
molts
casos
com
a
pas
en
EE.
UU.
a
finalitats
dels
seixanta
molta
gent
prenc
aquesta
influència
en
forma
superficial
lligada
a
una
estètica
de
roba
o
a
escoltar
rock
i
estar
en
festes
o
usar
drogues.
Altres
vies
que
van
prendre
els
hippies
o
els
influenciats
per
aquests
van
ser
els
de
una
recerca
religiosa-­‐espiritual.
Aquesta
el
cas
del
Jesus
movement
el
qual
era
una
secció
de
hippies
cristians
que
simpatitzaven
amb
les
posicions
de
la
simplicitat
voluntària
però
s'alineaven
amb
les
posicions
de
rebot
del
sexe
extra-­‐matrimonial
(fornicació)
i
les
drogues
usuals
del
cristianisme.
A
la
expansió
hippie
van
influir
molts
més
factors
com
els
viatges,
la
religió,
la
música
rock
i
els
seus
festivals
massius,
moviments
com
els
New
Age
travelers…
1
3

14.
Origen
símbol
de
la
pau:
És
un
cercle
amb
quatre
línies
en
el
seu
interior
(☮),
una
en
la
part
superior
i
tres
en
la
inferior
en
forma
de
petjada
d'au.
Com
sabem
és
molt
representatiu
de
l’etapa
hippie
que
estem
analitzant.
Però
el
seu
origen
segons
moltes
fonts
remunta
a
dates
anteriors
que
els
60.
Es
va
crear
com
a
resultat
de
les
lletres
N
D,
que
vol
dir
Nuclear
Disarmament.
Però
aquestes
lletres
estan
introduïdes
en
el
símbol
escrites
segons
l’abecedari
semàfor.
Segons
aquest
abecedari
la
N-­‐>
representaria
les
dos
fletxes
que
van
en
diagonal.
I
la
D-­‐>
Seria
les
dues
verticals
(
una
cap
a
dalt
i
l’altre
cap
a
baix.
“Nuclear
disarmament”
vol
dir
la
eliminació
de
tot
tipus
d’armes
nuclears.
N
D
+
1
4

15. Anàlisis
de
Cançons
Let the sun shine
in
We starve, look Morts de gana
At one another short of breath Ens mirem, sense alè
Walking proudly in our winter coats Caminant orgullosos amb
Wearing smell form laboratories
Els nostres abrics d’hivern
Facing a dying nation
Of moving paper fantasy Fen pudor a laboratori
Listening to the new told lies Enfrontant a una nació moribunda
With supreme visions of lonely tunes Plena de fantasies de paper
Que només escolta les ultimes mentires
Somewhere, inside something Amb supremes visions
There is a rush of De melodies solitàries
Greatness. who knows what stands in front of En algun lloc
Our lives. i fashion my future
Dintre quelcom, hi ha una carrera
On films in space
Silence tells me secretly De grandesa
Everything... everything... Qui sap lo que es
presentarà en les nostres vides
jo forjo el meu futur
sobre pel·lícules de l’espai
Manchester England England
Manchester England England el silenci em revela d’amagades
Tot... Tot...
Across the Atlantic Sea Manchester, Anglaterra
Manchester, Anglaterra
And I'm a genius genius De l’altre costat de l’oceà Atlàntic
I jo soc un geni
I believe in God
Jo crec que Déu
And I believe that God believes in Claude I crec que Déu creu en Claude
Aquest sóc jo, Aquest sóc jo, Aquest sóc jo,
That's me, that's me, that's me Morts de gana
Morts de gana
Ens mirem, sense alè
We starve, look
At one another short of breath
Caminant orgullosos amb
Els nostres abrics d’hivern
Walking proudly in our winter coats
Fen pudor a laboratori
Wearing smell form laboratories
Facing a dying nation Enfrontant a una nació moribunda
Of moving paper fantasy Plena de fantasies de paper
Listening for the new told lies with supreme Que només escolta les ultimes mentires
visions of lonely tunes Amb supremes visions
De melodies solitàries
Singing my space songs Cantant les nostres cançons
On a spider-web sitar
life is around you and in you
Especials en un lloc de teranyines
La vida vibra al teu costat
Answer for timothy leary deary Al voltant i al teu interior
Menys pel nostre
Let the sunshine Estimat Timothy Leary
Let the sunshine in Deixeu al sol brillar!
The sunshine in Deixeu que la brillantor del sol entri!
(repeat) Deixeu que la brillantor del sol entri!
1
5

16. Anàlisis
de
Cançons
Let the sun shine in
in
La
música
va
ser
el
mitjà
amb
el
que
el
moviment
hippie
dels
seixanta
va
ser
més
representat.
Ens
trobem
davant
d’un
text
especial
ja
que
no
ens
dóna
molt
contingut
informatiu
més
aviat
perquè
és
una
cançó.
Tot
i
què
la
música
va
ser
molt
representativa
per
ells
ja
que
els
hi
deixava
expressar
i
compartir
els
seus
sentiments
amb
tothom.
Les
cançons
com
aquesta
van
dirigides
a
tot
aquell
grup
social
que
la
pugui
escoltar.
Es
a
dir
no
es
presenta
un
destinatari
concret.
La
música
es
per
a
tots.
La
cançó
va
ser
creada
per
Jullie
Driscoll
i
inclosa
en
el
seu
àlbum
Streetnoise
al
1969.
Després
va
ser
utilitzada
a
la
pel·∙lícula
Hair.
I
en
l’actualitat
la
veiem
en
el
musical
de
Broadway
que
té
el
mateix
nom
que
el
film.
El
missatge
de
la
nostra
cançó
es
molt
especial.
Aquesta
cançó
presenta
una
gran
relació
amb
la
Guerra
de
Vietnam.
Aquest
és
el
context
en
el
que
ens
trobem.
Comentarem
la
versió
de
la
pel·∙lícula
Hair:
h
ttp://www.youtube.com/watch?v=fhNrqc6yvTU.
A
la
pel·∙lícula
un
dels
protagonistes,
un
noi
hippie,
el
criden
per
l’exèrcit.
Tot
i
el
seu
gran
esperit
és
té
què
resignar.
Arriba
un
dia
en
que
té
que
pujar
a
un
avió
per
enfrontar-­‐se
a
la
lluita.
Sense
saber
que
passar
o
probablement
sabent
que
li
passarà
només
baixar
d’aquell
avió.
La
cançó
la
comença
a
cantar
quan
es
dirigeixen
tots
en
marxa
cap
aquell
avió.
Diu
que
morts
de
gana
es
miren,
no
tenen
gairebé
ni
alè
i
tenen
que
caminar
orgullosos
cap
allò
que
els
hi
espera.
Caminen
fent
pudor
a
laboratori,
cosa
que
ens
mostra
la
mentalitat
de
respecte
envers
el
medi
ambient.
Però
es
veuen
obligats
a
defensar
a
la
seva
nació.
Que
ell
creu
que
viu
enganyada
darrera
de
les
mentires
que
escolten,
què
diuen
els
mitjans
de
comunicació.
Però
el
noi
té
esperances.
I
es
fa
la
pregunta
retòrica
de:
¿Qui
sap
el
que
es
presentarà
a
les
nostres
vides?.
I
afirma
què
creu
en
Déu
i
té
alguna
opció
perquè
ell
realment
creu
en
Déu.
A
ixò
se’ns
mostra
al
principi
del
vídeo.
1
6

17. Anàlisis
de
Cançons
Let the sun shine in
El
vídeo
continua
amb
el
noi
repetint
les
seves
paraules
mentre
l’avió
marxa.
I
poc
després
apareix
el
seu
grup
d’amics
al
voltant
de
totes
les
tombes
que
simbolitzen
tots
els
morts
de
Vietnam.
Es
troben
davant
de
la
del
seu
amic
i
company
que
ha
mort.
I
tots
plegats
canten
els
final
de
la
cançó.
Pregant
que
es
deixi
al
sol
brillar!
Què
el
deixin
brillar,
que
tot
això
no
tingui
que
passar
tantes
persones
mortes
tanta
tristesa.
Intenten
donar
el
missatge
per
al
món,
intenten
que
es
donin
compte
de
les
barbaritat
que
estan
passant.
Què
pari
de
morir
tanta
gent
perquè
un
dia
pugui
realment
el
sol
brillar
i
que
la
vida
sigui
diferent.
Després
de
tot
això
es
veu
una
gran
concentració
de
hippies
que
coregen
el
mateix
missatge.
1
7

18. Anàlisis
de
Cançons
Aquarius
When the moon is in the seventh house
And jupiter aligns with mars Quan la lluna estigui en la setena casa,
Then peace will guide the planets
And love will steer the stars I Júpiter s'alinï amb Mart,
Aleshores la Pau guiarà als planetes
This is the dawning of the age of aquarius I l’amor conduirà a les estrelles
The age of aquarius
Aquarius!
Aquarius! És el trenc d’alba de l’Era Aquari
L’Era d’Aquari
Harmony and understanding
Aquari!
Sympathy and trust abounding
No more falsehoods or derisions Aquari!
Golding living dreams of visions
Mystic crystal revalation Abundarà l’harmonia i la comprensió,
And the mind's true liberation
Aquarius! La simpatia i la confiança,
Aquarius! No hi hauran més enganys ni més burles:
Una vida daurada, somnis de visions,
When the moon is in the seventh house
Una relació mística cristiana,
And jupiter aligns with mars
Then peace will guide the planets I l’autentica alliberació de la ment
And love will steer the stars Aquari!
Aquari!
This is the dawning of the age of aquarius
The age of aquarius
Aquarius! Quan la lluna estigui en la setena casa,
Aquarius! I Júpiter s'alineï amb Mart,
[extra verses from london 1993 production]
Aleshores la Pau guiarà als planetes
I l’amor conduirà a les estrelles
As our hearts go beating through the night
We dance unto the dawn of day
És el trenc d’alba de l’Era Aquari
To be the bearers of the water
Our light will lead the way L’Era d’Aquari
Aquari!
We are the spirit of the age of aquarius Aquari!
The age of aquarius
Harmony and understanding
Sympathy and trust abounding
Angelic illumination
Rising firey constellation
Travelling our starry courses
Guided by the cosmic forces
O care for us
Aquarius
1
8

19. Anàlisis
de
Cançons
Aquarius
Seguim
analitzant
la
cançó
Aquarius.
I
repetim
què
aquest
text
és
una
cançó
i
així
doncs,
i
què
té
també
el
mateix
tipus
de
informació
i
el
destinatari
que
a
Let
the
Sunshine
in.
Per
la
part
de
l’autor
s’ha
de
dir
què
aquesta
cançó
és
el
resultat
d’una
barreja
de
dues
cançons
del
musical
Hair
("Aquarius"
i
"The
Flesh
Failures
")
escrites
per
James
Rado,
Gerome
Ragni
i
Galt
MacDermot.
Va
ser
editada
com
single
en
1969
per
The
Fifth
Dimension,
en
un
disc
que
va
aconseguir
la
posició
número
un
en
una
llista
d’èxits
del
EUA.
La
cançó
estava
basada
en
al
creença
astrològica
que
el
món
estaria
integrat
en
l'Era
d'Aquari,
una
Era
d'Amor,
Llum,
i
Humanitat,
el
contrari
a
avui
en
l'era
de
Peixos.
Aquest
canvi
se
suposava
que
passaria
a
finals
del
segle
XX.
La
cançó
ens
mostra
amb
claredat
el
que
els
hippies
volien
arribar
a
aconseguir.
La
cançó
parla
dels
astres
i
de
que
quan
aquests
aconsegueixin
alinear-­‐se
i
comença
la
era
d’aquari
la
pau
regnarà
al
món.
Tenen
una
creença
per
aconseguir
harmonia
i
comprensió,
o
altres
valor
com
la
simpatia
i
la
confiança.
Arribar
a
una
vida
plena
i
daurada,
una
vida
diferent
i
millor.
Una
vida
que
els
hi
doni
aquella
felicitat
tant
ansiada.
Poder
arribar
a
veure
complerts
els
seus
somnis.
Què
el
món
no
enganyi
a
ningú
ni
que
es
produïssin
mentires.
Aconseguir
una
alliberació.
Canviar
d’era
i
entrar
a
una
molt
millor.
La
Pau
i
l’amor
guiaran
a
tot
l’Univers
i
arribaran
a
aquella
era
que
tant
volen
viure.
El
començ
de
l’era
Aquari.
I
es
que
com
ja
sabem
aquesta
societat
marcada
per
la
Guerra.
Marcada
per
tant
patiment
i
morts.
Una
societat
que
a
l’hora
no
s’adonava
o
no
feia
res
per
veure
la
realitat.
Els
hippies
guitaven
perquè
arrivés
on
moment
de
canvi
de
tot
allò
què
no
els
hi
agradava.
1
9

20. Anàlisis
de
Cançons
California dreaming
All the leaves are brown Totes les fulles son marrons
And the sky is grey I el cel és gris
I´ve been for a walk Vaig sortir per caminar
On a winter´s day En un dia d’hivern
I´d be safe and warm Estaré segur i protegit
If I was in L.A. Si estigués a L.A.
California dreaming Somiant amb Califòrnia
On such a winter´s day Un tal dia d’hivern.
Stopped into a church Em vaig parar a una església
I passed along the way Vaig passar pel passadís
Well, I got down on my knees Així doncs, em vaig agenollar
And I pretend to pray I pretenc resar.
You know the preacher likes Tu saps que e predicador és
the cold com el fred
He knows I´m gonna stay Ell sap que em quedaré.
California dreaming Somniant amb Califòrnia
On such a winter´s day Un tal dia d’hivern.
All the leaves are brown Totes les fulles son marrons
And the sky is grey I el cel és gris
I´ve been for a walk Vaig sortir per caminar
On a winter´s day En un dia d’hivern
If I didn´t tell her Si no li he dit a ella
I could leave today Que em puc marxar avui.
2
0

21. Anàlisis
de
Cançons
California dreaming
Ara
començarem
analitzant
“California
dream”.
Per
començar
analitzarem,
la
naturalesa
del
text.
Segons
la
forma,
el
nostre
text
no
és
ni
informatiu,
ni
narratiu,
ni
jurídic
ja
que
el
nostre
tema
no
ens
ha
ofert
aquest
tipus
d’informacions.
El
nostre
text
és
una
cançó.
Nosaltres
pensem
que
la
forma
del
nostre
text
es
podria
considerar
poesia,
tot
i
que
moltes
persones
no
acceptin
aquests
pensaments.
The
Mamas
&
the
Papas
va
ser
un
grup
vocal
líder
en
la
dècada
de
1960.
Va
ser
un
dels
grups
estendards
del
Folk
Pop
californià
i
un
dels
pocs
grups
nord-­‐americans
que
van
mantenir
el
seu
èxit
durant
molt
temps.
El
grup
va
fer
enregistraments
i
va
actuar
des
de
1965
a
1968;
produint
cinc
àlbums
i
van
tenir
deu
cançons
en
les
cartelleres
musicals;
encara
que
van
estar
un
curt
temps
en
el
cim
de
la
música,
mantenen
encara
fidels
seguidors.
Aquesta
cançó
no
va
dirigida
a
ningun
grup
social
en
concret.
Tot
i
que
algunes
cançons
poden
anar
dedicades
o
destinades
a
un
grup
social
en
concret,
la
majoria
de
cançons
que
van
dirigides
a
tothom,
els
destinataris
són
tots
aquells
que
l’escoltin.
Tothom
pot
ser
destinatari
d’aquesta
cançó,
però
no
tothom
es
pot
sentir
identificat
amb
la
mateixa.
California
dreaming
s’equivalia
molt
amb
pensaments
hippies,
però
no
amb
els
de
molta
altra
gent.
La
nostra
cançó
va
ser
redactada
l’any
1963
per
John
Phillips
i
Michelle
Phillips.
La
van
escriure
mentre
estaven
vivint
a
NY.
I
es
fruit
de
la
inspiració
que
li
va
causar
la
nostàlgia
que
sentia
Michelle
per
Califòrnia.
El
grup
la
va
publicar
al
1965
i
com
hem
comentat
en
l’apartat
anterior
del
nostre
treball.
La
cançó
ve
marcada
pel
context
dels
60.
Com
la
nostra
cançó
no
ens
presenta
moltes
idees
ni
molts
personatges
farem
l’anàlisi
interna
i
externa
juntes.
Com
sabem
la
nostra
cançó
parla
sobre
algú
que
surt
a
passejar
un
trist
dia
qualsevol
d’hivern.
Parla
sobre
la
natura
i
tot
allò
que
veu
mentre
va
caminant.
A
més,
para
a
una
Església
on
resa.
Però
té
un
gran
somni
que
és
tornar
a
California.
I
fins
hi
tot
potser
decideix
marxar
aquell
mateix
dia
sense
dir-­‐ho
a
la
seva
estimada.
La
principal
idea
que
el
text
ens
transmet
és
una
enyorança
de
la
seva
terra
natal
o
de
la
terra
en
la
que
realment
es
troba
a
gust.
Un
mite
explica
que
pot
ser
aquesta
cançó
va
ser
inspirada
per
l’experiència
d’un
propi
membre
de
la
banda.
Durant
el
període
en
que
va
tindre
que
estar
a
la
Escola
naval
dels
EUA.
Quan
es
trobaven
en
allà
en
les
èpoques
més
dures
ho
comparaven
amb
èpoques
d’hivern.
Ja
què
era
quan
no
veien
el
sol
i
els
dies
eren
més
durs
i
tristos.
Així
potser
des
d’allà
trobava
a
faltar
California.
I
somiava
en
poder
marxar
un
dia
qualsevol
com
aquell
mateix,
encara
que
fos
sense
a
dir-­‐ho
a
ningú.
Com
hem
estudiat
els
hippies
presenten
un
gran
amor
per
la
natura
i
els
viatges.
Com
ens
expressa
la
cançó.
Pot
ser
per
aquesta
part
d’identificació
es
força
representativa
de
la
seva
cultura.
Amb
la
Guerra
del
Vietnam
en
procés,
a
molts
joves
dels
EUA
els
enviaven
a
l’exèrcit
a
defensar
el
seu
país.
Fins
hi
tot
molts
hippies
es
veurien
obligats
a
fer-­‐ho.
Pot
ser
això
sentirien
una
enyorança
per
tornar
a
la
seva
terra
i
oblidar
els
tristos
dies
d’hivern.
2
1

22.
Documents
fotogràfics:
Em
estudiat,
moltes
característiques
d’aquest
grup
social
tant
important
i
que
va
marcar
la
dècada
dels
60
als
EUA.
Mai
s’havia
produït
una
cosa
semblant,
una
ideologia
seguida
per
tants
joves
arreu
del
món.
Sabem
que
vivien
un
moment
que
no
els
hi
agradava
i
volien
lluitar
contra
les
injustícies
i
poder
viure
tots
junts
en
un
món
millor.
Em
estudiat
les
seves
formes
de
viure,
que
eren
molt
viatjadors,
però
quina
millor
forma
de
poder
fer-­‐nos
a
l’idea
de
com
vivien
realment
els
hippies
que
amb
imatges.
Hem
trobat
un
àlbum
de
fotografies
preses
als
60
durant
un
viatge,
d’un
grup
hippie.
Farem
un
comentari
de
totes
aquests
documents
gràfics
que
ens
mostren
tal
i
com
es
comportava
aquell
grup
tant
comunitari.
La
nostra
selecció
de
fotografies
ens
mostra
un
gran
grup
de
hippies
peregrinant.
Són
unes
fotografies
que
van
ser
preses
durant
molts
viatges
que
van
fer
durant
el
procés
del
moviment
hippie.
Com
ja
sabem
un
dels
trets
importants
dels
hippies
era
aquell
interès
per
viatjar
i
fer
món.
Coneixien
així
noves
cultures
i
a
la
vegada
expandien
els
seus
pensaments
i
ideologies.
Tot
i
què,
com
ja
sabem
el
nostre
moviment
va
ser
iniciat
i
desenvolupat
predominantment
als
Estats
Units,
sabem
que
es
va
expandir
a
altres
llocs.
Pot
ser,
es
va
expandir
amb
menys
força,
però
va
passar
i
això
es
va
veure
influït
per
aquests
viatges.
Degut
a
que
moltes
fotografies
tenen
una
gran
semblança,
no
les
analitzarem
d’una
en
una
sinó
que
farem
grups:
PRIMER
GRUP:
2
2

23.
2
3

24.
2
4

25.
Començarem
analitzant
les
sis
fotografies
que
acabem
de
veure.
Començarem
fent
una
descripció
pura
d’aquestes
imatges
i
després
intentarem
buscar
sentit
i
comprensió.
Si
ens
fixem,
ens
adonem
clarament
de
que
en
les
nostres
sis
imatges
apareixen
persones.
Tots
els
individus
que
veiem
en
les
fotografies
són
hippies
i
molts
d’ells
porten
la
seva
indumentària
clàssica.
Com
per
exemple,
els
llargs
cabells
amb
pentinats
molt
naturals,
les
robes
i
vestits,
els
accessoris
com
les
ulleres
i
el
gran
nombre
de
collarets...
A
més,
totes
les
fotos
tenen
com
a
paisatge
la
natura.
Totes
estan
preses
a
l’aire
lliure.
Veiem
algunes
en
carreteres,
altres
per
camins
de
pedra
o
gespa.
Però
en
la
gran
majoria
veiem
molts
arbres
i
elements
naturals.
En
tot
moment
veiem
com
viatgen
en
grup.
Viuen
tota
la
estona
en
comunitat.
No
tant
sols
els
reconeixem
amb
tanta
facilitat
per
les
robes,
sinó
que
també
se’ns
mostra
constantment
pancartes
que
defenses
les
seves
idees.
I
sobretot
el
símbol
de
la
pau
els
representa,
es
troba
en
tot
moment
acompanyant-­‐los.
Aquest
ens
diu
el
que
volen,
quin
és
el
seu
objectiu
i
la
seva
única
meta.
La
forma
de
viure
dels
hippies
era
en
grup.
Un
estil
de
vida
comunitari.
Com
ja
sabem
solien
anar
tots
junts
amb
l’Honda
California
sense
lloc
on
anar.
Volien
aventura,
tenien
ganes
de
viatjar
i
conèixer.
I
ho
feien
amb
aquells
que
veien
el
món
de
la
mateix
forma
que
ells.
Tot
hi
que
com
veiem
en
aquestes
fotografies
no
tots
viatgen
amb
furgoneta.
Sinó
que
veiem
com
passen
llargues
hores
caminant
per
camins
i
carreteres.
El
temps
el
passaven
cantant,
ballant,
xerrant
o
fent
moltes
altres
activitats.
Com
per
exemple
fumar,
les
drogues
els
hi
donaven
una
forma
de
veure
la
vida
molt
deforme
i
al·∙lucinada.
A
la
majoria
de
pancartes
i
banderes
veiem
com
predominava
el
símbol
de
la
pau.
Anaven
durant
tot
el
camí
amb
aquestes
pancartes,
potser
per
deixar
ben
clar
qui
eren
i
que
volien.
Un
dels
seus
principis
més
marcats
era
aconseguir
aquella
pau
tant
desitjada.
Moltes
pancartes
hippies
deien
“Fes
l’amor
i
no
la
guerra”.
Això,
per
una
part
ens
diu
que
volen
finalitzar
amb
la
guerra.
És
molt
dur
veure
la
de
dures
conseqüències
que
aquesta
porta.
I
es
què
durant
aquella
època
es
trobaven
endinsats
a
la
dura
Guerra
de
Vietnam
que
tantes
morts
va
causar.
Veure
que
la
seva
societat
es
comportava
d’aquella
manera
provocant
únicament
tristor
els
hi
feia
canviar
el
seu
punt
de
vista.
No
volien
resignar-­‐se
a
una
guerra
la
volien
acabar
o
què
la
gent
ho
comprengués
i
que
no
es
repetís.
Vivient
així
feliços
la
vida
amb
la
seva
música
i
el
amor.
Per
a
ells
el
amor
era
una
cosa
totalment
lliure.
Podies
anar
amb
qui
volguessis
sense
compromís,
amb
home
o
dona.
Tenien
relacions
extra-­‐matrimonials.
Estaven
amb
allò
que
volien
o
que
s’estimaven
mentre
allò
donés
felicitat.
Tot
hi
això
una
gran
multitud
de
hippies
es
casava
i
tenia
descendència.
Durant
aquests
viatges
els
hippies
tenien
una
costum
molt
curiosa
,
i
es
què,
a
vegades
caminaven
tots
de
la
mà
com
veiem
a
la
foto.
Quan
acabaven,
es
començaven
a
abraçar
els
una
als
altres
desitjant
pau.
Aquestes
actituds
hippies
no
estaven
ben
vistes
per
molts
americans,
no
arribaven
a
comprendre
aquell
estil
de
vida.
Vivien
una
vida
estimant
la
natura,
li
donaven
una
gran
importància
i
respecte
i
en
ella
aconseguien
trobar
una
gran
llibertat.
2
5

26.
SEGON
GRUP:
2
6

27.
SEGON
GRUP:
A
la
primera
imatge
veiem
com
surten
un
grup
de
persones
amb
micròfons
cantant
d’una
forma
molt
feliçment.
Son
un
grup
de
hippies
que
van
cantant
durant
el
seu
trajecte.
El
més
curiós
d’aquesta
imatge
es
què
trobem
a
un
cura
unit
a
aquest
grup
tocant
la
guitarra.
I
es
que
justament
aquesta
comunitat
hippie
era
religiosa.
La
segona
imatge
ens
mostra
aquests
hippies
caminant
pel
camí.
Alguns
d’ells
alcen
moltes
banderes.
I
també
veiem
com
dos
nois
porten
guitarres.
La
última
imatge
(la
de
la
dreta)
ens
mostra
a
una
noia
tocant
una
espècie
de
tambor.
Els
seus
cabells
i
al
seva
aparença
es
força
característica
de
la
hippie.
Amb
el
llarg
cabell,
la
faldilla
de
batik
i
el
braçalet.
La
fotografia
ens
inspira
llibertat,
aquesta
noia
se
sent
en
un
altre
lloc,
en
mig
d’aquell
camp
envoltada
del
ritme
de
la
seva
música.
Pot
ser
aquella
música
li
portava
la
ment
a
un
altre
lloc
i
li
feia
oblidar
tot
el
dolent
que
estava
passant
al
seu
món.
La
música
era
molt
important
per
a
aquesta
cultura
que
estem
estudiant.
Com
hem
vist
en
aquestes
fotos
la
música
era
una
part
fonamental
a
la
seva
vida.
S’envoltaven
d’aquesta
música
amb
les
seves
guitarres.
Cantaven
tots
junts
vivint
la
vida
a
la
seva
manera,
però
sempre
amb
música.
2
7

28.
TERCER
GRUP:
2
8

29.
En
aquestes
fotografies
el
que
veiem
és
el
següent:
·∙
A
la
primera
trobem
un
grup
de
hippies
cantant
amb
una
guitarra,
però
a
una
Església.
Encara
què
no
tots
els
hippies
eren
cristians.
Els
què
ho
eren
passaven
força
temps
a
l’Església.
Un
exemple
d’això,
a
més
de
les
fotografies
ho
trobem
a
la
cançó
que
hem
analitzat
anteriorment:
California
Dreaming.
Què
ens
explica
com
va
a
l’Església
a
pregar.
·∙A
la
segona
veiem
al
grup
caminant,
però
a
més
de
les
pancartes
amb
el
símbol
de
la
pau
veiem
com
porten
símbols
representatius
del
cristianisme.
Com
per
exemple
un
quadre
de
Jesucrist
i
una
creu
feta
amb
branques.
·∙A
la
última
fotografia
veiem
a
dos
nois
pregant
agenollats
al
terra.
Envoltats
de
molt
gent.
La
religió
va
ser
per
molts
d’ells
una
creença
important
que
els
hi
donava
part
de
sentit
a
les
seves
vides.
A
més,
com
veiem
a
la
següent
fotografia
fins
i
tot
molts
d’ells
es
casaven
per
l’Església.
2
9

30.
QUART
GRUP:
3
0

31.
En
aquest
últim
bloc,
veiem
la
gran
importància
que
tenia
realment
per
als
hippies
la
natura.
I
es
que
a
la
primera
imatge
veiem
al
típic
grup
caminant,
i
veiem
com
van
caminant
a
la
natura.
Es
troben
en
un
paisatge
amb
moltes
herbes.
Després,
a
la
següent
fotografia
veiem
com
s’adapten
al
medi
que
els
envolta.
Ja
que
tenen
que
creuar
rius
i
moltes
vegades
també
llocs
inundats.
Els
hippies
es
senten
a
gust
anant
per
la
natura,
l’estimaven.
I
es
que
com
podem
veure
a
la
tercera
foto
veiem
dues
noies
que
s’estan
banyant
en
una
espècie
de
font
o
llac.
Se
les
veu
gaudir
d’aquell
moment,
sentir
l’aigua
pel
seu
cos
o
sentir
l’aire
net
i
pur
del
camp.
La
llibertat
que
trobaven
per
aquells
camins
de
la
muntanya
justifica
el
seu
amor
per
la
natura.
LA
llibertat
que
la
natura
els
hi
regalava.
I
que
ells
li
hi
tornaven
sent
ecologistes
i
preocupant-­‐se
pel
medi
ambient.
Com
veiem
a
la
foto
de
la
dreta
fins
i
tot
incloïen
en
el
seu
peculiar
estil
de
vestir
mostres
florals.
Per
exemple,
les
margarides
o
les
corones
de
flors.
Mitjans
de
comunicació:
Com
ja
sabem
la
premsa
i
tots
els
mitjans
de
comunicació
van
prestar
molta
atenció
durant
tot
el
moviment
hippie.
Un
fenomen
tant
multitudinari
els
hi
semblava
molt
interessant
i
curiós.
Però
en
molts
casos
no
es
van
ocupar
de
donar
informació
d’aquests
sinó
també
de
intentar
desprestigiar-­‐los.
A
continuació,
veurem
una
portada
de
la
revista
LIFE
en
la
que
com
a
portada
tenim
a
l’assassí
Charles
Manson.
La
premsa
el
va
voler
relacionar
amb
el
moviment
hippie
sense
per
desprestigiar-­‐los
sense
clars
motius.
Com
els
hippies
defensaven
molt
el
amor,
titulen
la
portada
El
amor
i
el
terror.
A
baix
continuen
afegint
el
home
que
era
el
seu
líder
esta
acusat
de
múltiples
assassinats.
La
cara
fosca
dels
hippies.
Potser
ell
no
va
ser
realment
el
seu
líder
però
es
van
encarregar
de
difondreu.
Aquesta
publicació
va
sortir
al
1969
i
un
temps
després
els
mitjans
de
comunicació
van
deixar
d’interessar-­‐se
per
ells
a
l’hora
que
la
massa
hippie
era
absorbida
per
la
resta
de
la
població.
3
1

32.
CONCLUSIONS
I
INFLUÈNCIA
EN
L’ACTUALITAT:
Als
voltants
del
1980
el
moviment
va
ser
absorbit
per
la
cultura
majoritària.
Alguns
hippies
es
van
integrar
i
altres
van
continuar
mantenint
les
seves
ideologies.
La
premsa
va
perdre
totalment
l’interés
per
aquesta
cultura.
va
sorgir
un
mite
popular
dels
hippies
i
del
que
va
ser
el
seu
moviment.
Molts
dels
hippies
es
van
afegir,
poc
a
poc,
a
sistemes
socials
i
econòmica,
dels
que
havien
renegat
anteriorment.
Tot
i
que
alguns
si
que
van
mantenir
la
seva
igeologia
i
forma
de
vida.
Encara
queden
hippies
en
l’actualitat
però
formen
part
d’una
gran
minoria.
I
encara
que
molts
no
creguin
que
va
ser
un
moviment
important,
nosaltres
el
veiem
com
un
moviment
molt
influent
i
decisiu
en
el
món.
Va
causar
a
molta
gent
veure
la
vida
d’una
forma
diferent.
Fins
i
tot,
el
nostre
dia
a
dia
ve
marcat
per
la
seva
cultura.
No
vivim
de
la
mateixa
forma
què
els
hippies
però
fins
i
tot
molta
de
la
seva
roba
és
la
que
utilitzem.
Han
influït
en
la
nostra
forma
de
vestir,
pensar,
d’escoltar
música,
de
viure
en
definitiva.
A
cada
persona
la
haurà
influït
d’una
forma
més
gran
o
més
petita,
però
tots
tenim
una
influencia
hippie
per
molt
petita
o
involuntària
que
sigui.
Molts
grups
creats
posteriorment,
basen
moltes
de
les
seves
idees
d’aquests
hippies
i
els
seus
valors.
I
sens
dubte
podem
dir
que
va
ser
un
moviment
espectacular
que
va
marcar
la
vida
i
el
pensament
de
moltes
persones.
A
gairebé
tothom
li
bé
una
imatge
quan
sent
la
paraula
hippie.
Es
impressionant
com
es
coneix
aquets
moviment.
Però
encara
que
sembli
estrany
nosaltres
mateixes
fent
aquest
treball
hem
conegut
moltes
coses
d’aquesta
cultura.
Potser
molta
gent
només
recorda
el
mites,
o
que
eren
uns
nois
que
vivien
la
vida
amb
festes,
fumant,
amb
rock
i
colors.
Però
va
ser
molt
més
que
això
i
és
molt
difícil
resumir
els
significat
de
tot
aquell
moviment
amb
paraules.
3
2