2. ÍNDEX
• 1. RECURSOS QUE INTERVENEN EN LA IL·LUSIÓ DE PROFUNDITAT EN UNA SUPERFÍCIE PLANA.
• 2. TRIDIMENSIONALITAT:
• 3. CANVI DE MIDA:
• 4. CONTACTE:
• 5. SEPARACIÓ I TRANSPARÈNCIA:
• 6. SUPERPOSICIÓ I INTERSECCIÓ:
• 7. QUINS EFECTES O SENSACIONS PRODUEIXEN EN UN DIBUIX:
• 8. ARESTA I VOLUM CILÍNDRIC:
• 9. ELS EGIPCIS COM REPRESENTAN L'ESPAI PICTÒRIC.
• 10. ELS GRECS I ROMANS COM REPRESENTAN L'ESPAI PICTÒRIC.
• 11. ANOMENA 4 ARTISTES ITALIANS QUE VAN TREBALLAR LA PERSPECTIVA AL S. XIV I XV.
• 12. EXPLICA EL CUBISME I DIGUES 2 ARTISTES:
• 13. LLAPIS DE GRAFIT:
• 14. COM TRABALLAR AMB LLAPIS DE COLORS, QUINS EFECTES PODEM CONSEGUIR:
3. RECURSOS QUE INTERVENEN EN LA IL·LUSIÓ
DE PROFUNDITAT EN UNA SUPERFÍCIE PLANA
PER ACONSEGUIR LA IL·LUSIÓ DE PROFUNDITAT EN UNA SUPERFÍCIE PLANA,
UTILITZEM ELS SEGÜENTS MÈTODES: EL CANVI DE MIDA, EL CONTACTE AMB
OBJECTES, LA SEPARACIÓ, LA TRANSPARÈNCIA, LA SUPERPOSICIÓ,
INTERSECCIÓ O PENETRACIÓ, EL CONTRAST TONAL, LA PERSPECTIVA I EL
CLAROBSCUR.
5. CANVI DE MIDA
PER CREAR LA IL·LUSIÓ DE PROXIMITAT I LLUNYANIA ES POT VARIAR LA MIDA
DELS OBJECTES, COL·LOCANT ELS MÉS GRANS EN LA MEITAT INFERIOR DELS
SUPORT I ELS MÉS PETITS EN LA MEITAT SUPERIOR. LA LÍNIA DE L’HORITZÓ ÉS
UNA LÍNIA HORITZONTAL QUE AJUDA A TRANSMETRE AQUESTA SENSACIÓ
SEPARANT ELS DOS PLANS PRINCIPALS QUE SÓN EL CEL I EL TERRA.
6. CONTACTE
DUES FORMES O FIGURES DE MIDA DIFERENT NO SEMPRE EXPRESSEN QUE UNA
ESTIGUI MÉS APROP (LA MÉS GRAN) QUE L’ALTRA, PER AIXÒ LES DIBUIXEN EN
CONTACTE PER INDICAR QUE ESTAN A LA MATEIXA DISTÀNCIA DE
L’ESPECTADOR ENCARA QUE TINGUIN TAMANYS DIFERENTS.
7. SEPARACIÓ I TRANSPARÈNCIA
• SI EN UN DIBUIX SEPAREN LES FORMES O FIGURES EN DIAGONAL
TRANSMETEN LA SENSACIÓ D’ESPAI I PROFUNDITAT. ELS OBJECTES QUE
SITUEM DARRERA O SOTA D’UNA FORMA TRANSPARENT ES VEUEN A TRAVÉS
D’AQUESTA FORMA I SEMBLEN ESTAR MÉS LLUNY.
Transparència
Separació
8. SUPERPOSICIÓ I INTERSECCIÓ
LA SUPERPOSICIÓ DE FORMES O FIGURES EN UN DIBUIX EXPRESSA
PROFUNDITAT I ENCARA PODEM ACCENTUAR MÉS LA PROFUNDITAT SI SEGUINT
UNA DIRECCIÓ DIAGONAL EN LA COMPOSICIÓ. QUAN LES FORMES
SUGGEREIXEN QUE UNES ENTREN O SURTEN D’UNES ALTRES O ES TALLEN
S'ANOMENA INTERSECCIÓ.
Superposició Intersecció
9. QUINS EFECTES O SENSACIONS
PRODUEIXEN EN UN DIBUIX
Valors clars Zones il·luminades
Valors foscos Zones d'ombra
Colors forts o
contrastats
Són més propers
Colors febles o esvaïts
Són més lluny
14. ARESTA I VOLUM CILÍNDRIC
L’ARESTA ÉS LA LÍNIA QUE SORGEIX DE LA INTERSECCIÓ DE DUES SUPERFÍCIES.
SI LES SUPERFÍCIES SÓN PLANES, LA LÍNIA QUE EN RESULTA ÉS RECTA. UN
VOLUM CILÍNDRIC ÉS UNA FIGURA VOLUMÈTRICA RECTA AMB BASE CIRCULAR.
Volum cillindric
15. ELS EGIPCIS COM REPRESENTAN L'ESPAI
PICTÒRIC
ELS EGIPCIS REPRESENTAVEN ARTÍSTICAMENT EL SEU MÓN PER MITJÀ
D’IMATGES PLANES. LES FIGURES I ELS OBJECTES ESTAVEN REPRESENTATS
FRONTALMENT, DE PERFIL O EN TRES QUARTS SEGUINT UN CRITERI DE
SIMPLIFICAR LES FORMES. LES FIGURES HUMANES VARIAVEN DE MIDA SEGONS
EL RANG QUE OCUPAVEN EN LA JERARQUIA SOCIAL.
16. ELS GRECS I ROMANS COM REPRESENTAN
L'ESPAI PICTÒRIC
ELS GRECS I ELS ROMANS VAN ESTUDIAR LA PROJECCIÓ D’IMATGES DE FORMA
GEOMÈTRICA PER DECORAR TANT ELS ESCENARIS TEATRALS COM ELS SEUS
HABITATGES. SÓN IMPORTANTS ELS FRESCOS (TÈCNICA PICTÒRICA) QUE
MOSTREN UN GRAU ELEVAT D’IL·LUSIÓ ARQUITECTÒNICA ESPACIAL.
Pintura Grega
Pintura Romana
17. ANOMENA 4 ARTISTES ITALIANS QUE VAN
TREBALLAR LA PERSPECTIVA AL S. XIV I XV.
QUATRE DELS MÉS FAMOSOS ARTISTES ITALIANS QUE VAN TREBALLAR LA
PERSPECTIVA AL S. XIV I XV SÓN: BRUNELLESCHI, ALBERTI, DÜRER I LEONARDO
DA VINCI.
Brunelleschi Alberti Dürer Da Vinci
18. EXPLICA EL CUBISME I DIGUES 2 ARTISTES
EL CUBISME ÉS UN MOVIMENT PICTÒRIC DE PRINCIPI DEL S. XX QUE PROPOSA
OBLIDAR LA PERSPECTIVA CÒNICA TRADICIONAL I REPRESENTAR LES FORMES I
FIGURES MOSTRANT DIFERENTS ASPECTES O PUNTS DE VISTA DEL MATEIX
OBJECTE O FIGURA DE FORMA SIMULTÀNEA. TAMBÉ UTILITZA DIFERENTS PLANS
GEOMÈTRICS PER DIVIDIR L’ESPAI. DOS DELS ARTISTES MÉS FAMOSOS SÓN
PICASSO I BRAQUE.
Braque
Picasso
19. LLAPIS DE GRAFIT
EL LLAPIS DE GRAFIT ES COMPON D’UN MINERAL ANOMENAT GRAFIT MESCLAT
AMB ARGILA. TENEN DIVERSES DURESES, ELS MÉS DURS TENEN MÉS ARGILA I
S’UTILITZEN PER A DIBUIX TÈCNIC PERQUÈ TAQUEN MENYS, I LA DURESA
S’INDICA AMB LA LLETRA H QUE PORTEN INSCRITA. ELS TOUS CONTENEN MENYS
ARGILA I S’UTILITZEN PER A DIBUIX ARTÍSTIC PERQUÈ DONEN NEGRES MÉS
INTENSOS I PORTEN INSCRITA LA LLETRA B. ELS QUE SÓN HB TENEN UNA
DURESA INTERMÈDIA I S’TILITZEN PER ESCRIURE.
20. COM TREBALLAR AMB LLAPIS DE COLORS
AMB ELS LLAPIS DE COLORS PODEM CONSEGUIR DIFERENTS EFECTES:
QUAN VOLEM TRANSMETRE VOLUM REALITZEM GRADACIONS DE VALOR VARIANT LA FORÇA
AMB QUE PRESSIONEM EL LLAPIS I CONSEGUINT UN CANVI GRADUAL DE LLUMINOSITAT, PER
TANT, EVITANT ELS CANVIS BRUSCOS DE FOSC A CLAR. DE MÉS PRESSIÓ A MENYS,
OBTINDREM UNA GRADACIÓ DE FOSC A CLAR.
TAMBÉ PODEM TREBALLAR ALHORA LA GRADACIÓ TONAL QUE CONSISTEIX EN ANAR D’UN
COLOR A UN ALTRE DE FORMA GRADUAL SENSE CANVIS BRUSCOS.
TAMBÉ PODEM TREBALLAR LES TEXTURES FENT DIFERENTS TIPUS DE LÍNIES CREUADES. I
PODER TRANSMETRE MÉS EXPRESSIVITAT AL DIBUIX.
PODEM FER PUNTA AL LLAPIS I DIFUMINAR EL POLSIM FREGANT AMB UN COTONET O UN
ESFUMÍ.
SI ELS LLAPIS SÓN SOLUBLES A L’AIGUA (AQUAREL·LABLES) ES PODEM FONDRE ELS
TRAÇOS REALITZATS AMB UN PINZELL.
