Presentació de Josep Iborra, missioner que treballa al Brasil, a la regió de Rondonia, a Barcelona el passat 2 de juliol. Rondonia és un dels estats amazònics més afectats per la desforestació. Un dels projectes desenvolupats amb el suport de Mans Unides, han estat projectes d'instal·lació d'energia solar per a les famílies de la regió, per tal de fer arribar la llum a les cases de centenars d'indígenes

1. LA SITUACIÓ DE L’AMAZÒNIA
Projecte d’articulació de la
Pastoral de la Terra

2. I – INTRODUCCIÓ
• La Comissió Pastoral de la Terra (CPT) fou
creada l’any 1975 al Brasil amb objectiu d’
organitzar les accions de les Esglésies davant
• dels nous desafiaments, especialment a la regió
amazònica.

3. • Com la concentració de terres i la violència
contra els camperols, especialment a les
comunitats tradicionals: indígenes, negres,
riberencs.

4. • La desforestació arribant a límits
insuportables.

5. L'espoli de la riquesa natural i
dels coneixements tradicionals.

6. • La massificació de la cultura i la
concentració en suburbis urbans.

7. I – BARALLA PEL TERRITORI I MODEL DE
DESENVOLUPAMENT.
• Sempre hi
ha hagut
conflictes
pel domini
del territori
amazònic.

8. • Els antics
habitants
volen els seus
drets seculars
reconeguts i
els seus
territoris
respectats i
legalitzats.

9. • Són històriques les lluites
indígenes per a veure
reconeguts els seus drets i
demarcades les seves terres.

10. • A tots els estats amazònics quilomboles,
riberencs, seringuers i bona part dels
indígenes no tenen els seus drets
reconeguts i han perdut els seus territoris
tradicionals.
•

11. • Volen assegurada la seva terra
i també protegits els seus rius.

12. • També les poblacions negres
(quilomboles).

13. • Siringuers i castanyers
exigeixen la creació de reserves
estrativistes.

14. • Colons i “posseiros” necessiten que les
seves terres siguin degudament titulades.

15. • Petits agricultors sense terra lluiten per
la reforma agrària, per tal que es
distribueixin les terres públiques i les
hisendes desaprofitades, en
assentaments agrícoles adaptats al clima i
a la realitat amazònica.

16. • L’Amazònia està en un moment decisiu.
• Les decisions que es prenen avui sobre
els recursos naturals tindran
conseqüències de vida o de mort per a
tots.

17. • Un model de desenvolupament, basat en
l’abús privat dels recursos naturals fins a
l’esgotament també s’està imponent cada
vegada més a la regió amazònica.

18. Territori ocupat per colons
i comunitats tradicionals:
• POBLACIÓ ÀREA (Km2) %
• Pobles indígenes 1.034.831,67 20,54
• Com. Quilomboles 5.669,82 0,11
• Extrat. I riberencs 71.666,21 1,42
• Posseiros i colons 242.413,93 4,81
• Assentatss 144.741,01 2,87
• Sense terra área ocupada 4.050,07 0,08
• TOTAL 1.503.372,71 29,83

19. Territoris protegits:
• TIPUS ÀREA (Km2) %
- UCs federals
de protecció integral 262.271,23 5,24
- UCs federals
d’ús sostenible 320.708,30 6,41-
- UCs- Estatals
de protecció integral 45.579,15 0,91
- UCs estatals
D’ús sustenible 204.907,84 4,10
- TOTAL 833.466,52 16,66

20. Grans propietats:
• TIPUS ÀREA (Km2) %
Mitjanes propietats 247.078,79 4,90
Grans propietats 1.319.214,02 6,19
Àrees grilades 704.629,58 13,99
• TOTAL 2.270.922,37 45,08

21. DISTRIBUCIÓ DE LES TERRES A L'AMAZÒNIA
8%
14% 30%
populações tradicionais
unidades de conservação
terra de mercado
grilada
vazia?
31% 17%

22. • No és veritat que l’Amazònia està buida: són 20
milions d’ habitants a la part brasilera.
• No “hi ha molta terra per a pocs indis”.
• Els grans propietaris controlen la major part de les
terres.

23. • El agronegoci avança sobre milers d'hectàrees
de terres públiques, moltes d’elles “grilades”
il·legalment.

24. • En dotze anys, més de
66.000 famílies van ser
expulsades de les
seves terres.
• El moment pitjor va ser
entre 2002 e 2005,
quan els cultius de soja
van avançar més a
l’Amazònia, sobre tot al
Mato Grosso, Pará i
Maranhão.
• Quasi el 84% de les
expulsions (55.529)
foren realitzades per
ordres judicials.

25. • L’avanç del gran capital agrícola provoca l’expulsió
de centenars de famílies de camperols, que es
veuen obligats a emigrar, obrint pas al cultiu
intensiu de soja i de canya de sucre.
• Segons dades oficials, entre 1985 e 2006, van
desaparèixer 240 mil establiments agrícoles
familiars i es perderen 341 mil llocs de treball rural.

26. De les terres no legalitzades:
Les petites propietats (fins a 400 hectàrees)
representen el 80% del total, però ocupen
tan sols 11,5% de l’àrea que necessita ser
legalitzada.
Les mitjanes i grans propietats són tal sols
20 del total, però ocupen el 85% de l’àrea.

27. • La concentració de terra en poques mans
provoca violència i conflictes
• Milers de famílies amenaçades, expulsades
de les seves terres, amb cases i cultius
destruïts.
• Camperols presos, torturats i assassinats.
• Tan sols l’any 2007 a l’Amazònia es van
comptar 306 conflictes afectant 34.872 famílies
en 7.028.908 hectàrees.

28. • És habitual la pràctica del “treball esclau”
• De 18.447 treballadors rescatats al Brasil per les
autoritats, entre 2003 i maig de 2007, 12.452
eren dels estats amazònics.

29. UN MODEL DEVASTADOR, CONCENTRADOR I
VIOLENT
• Que transforma la terra del poble en terra
de negoci i de lucre tan sols per a poca
gent.

30. • Grans àrees continuen essent desforestades
per implantar la pecuària extensiva i
monocultures de grans (soja, arròs, blat de
moro), canya de sucre, cotó, i eucaliptus, entre
d’altres.

31. Els impactes ambientals
son extremament greus.
Tan sols els últims set anys,
uns 140.000 Km2 han estat desforestats.

32. • Període Km2 desforestats %
• Fins 1976 377.028,00 7,49
• Fins 1990 52.550,00 1,04
• Dècada dels 90 153.017,00 3,04
• 2000-2007 138.545,00 2,75
TOTAL 721.140,00 14,33

33. • La
desforestació
avança per un
“arc de foc”
tallant i
cremant la
selva cap a
l’interior de
l'Amazònia.

35. • La desforestació amazònica està incidint
significativament en el canvi climàtic i
l’escalfament global.
A l’Amazònia han
augmentat els períodes
de seca i les
inundacions
destructives.

36. • Diverses espècies, moltes ni tan sols
degudament identificades, desapareixen.
• La desforestació provoca ràpida
desertificació i redueix la biodiversitat.

37. • Degrada e compacta el sòl.

38. Sense arbres per protegir el sòl, la forta pluja
s’emporta la terra bona,
fa perdre la fertilitat, representa la mort de la terra.

39. • La destrucció dels arbres dels marges
rieres acaba amb els rierols.
• Augmenten els sediments, es perden les
deus d’aigua.

40. • Baixa el nivell de les aigües subterrànies,
• Desapareixen els peixos,
• S’inunden les terres fèrtils,
• S’altera la dinàmica pròpia dels rius i
rierols.

41. • El 2006, es van tallar oficialment més de
30 milions de metres cúbics de fusta per
valor de milions d’euros.

42. •Però la major part d’activitat de la fusta és
clandestina. No paga impostos, no paga
seguritat social dels treballadors,... La
riquesa de la fusta de la selva, que ha tardat
segles a créixer, se'n va per sempre i no
deixa res.

43. • Les serradores de fusta, moltes dedicades
a l’exportació, són la punta de llança que
fa avançar la desforestació, amb una
pressió constant sobre els territoris
tradicionals.

44. • Al darrera ve la cria extensiva de vaques.
• La pecuària de l’Amazònia els anys noranta
representava menys de la desena part del ramat
brasiler, ara arriba al 37%.
• El 2005, el ramat de l’Amazònia era de
74.590.000 vaques i 823.000 búfals (aquests
representen el 70,1% del total del Brasil).

45. • Augmenten les grans empreses de carn
destinades a l’exportació, una carn que no
té res d’ecològica, ja que les pastures es
formen a costa de la desforestació.

46. • 68 grans empreses són acusades de
comercialitzar milers de “bous pirates”: criats a
hisendes clandestines i desforestades
il·legalment a l’Amazònia. (Carrefour, Wal Mart,
Bompreço, Pão de Açúcar,...)

47. • La difícil regeneració de les pastures
empeny la pecuària cap a nous fronts de
desforestació de la selva.

48. • Les àrees
degradades que
queden enrere
són ocupades
per cultius de
soja, canya de
sucre i altres
que segueixen el
rastre de la
pecuària,
substituint el
bestiar.

49. • Entre 1996 i 2006, l’àrea total de cultius de l’
Amazònia, va passar de 500.000 a 1.200.000
hectàrees.
• La soja, principal producte d’ exportació, avança
a quasi tots els estats de la regió amazònica.

51. • La soja va passar de 180.000 Ha el 1996, cap a
670.000 Ha el 2006. Un augment de 370%.
• La cotació internacional del preu fa créixer o
disminuir el valor de la terra a tot el Brasil,
provocant desforestació, especulació i “grillatge”
de terres.

52. • També fa créixer
l’ús de productes
agrícoles tóxics.
• Terres, llacs i rius
en resulten
greument
contaminats.

53. Els agrocombustibles
• La promoció d’
agrocombustibles
pels governs
• – especialment
l’etanol – fa que
apareguin més
inversions de
canya de sucre a
la regió
amazònica.

54. El reforestament
• Se sol realitzar amb espècies exòtiques (de
altres regions): eucaliptus, acàcia, teca, etc.
Destinats a cel·lulosa i carbó, i creixen els
estats amazònicos com el Mato Grosso, Amapá,
Rondônia, Tocantins, Maranhão e Pará.

55. Maneig sostenible
• Les propostes d’explotació sostenible de la
selva moltes vegades tan sols serveixen de
façana per escapar de la legislació ambiental.

56. • Es considera que a
l’Amazònia hi ha
grans jaciments
minerals per explorar.
• Això provoca molts
dels problemes
territorials que tenen
les comunitats
tradicionals, que ja
estan provocats per
les grans empreses
mineres.

57. Les siderúrgiques i el carbó
vegetal.
• La demanda de ferro ha fet créixer moltes empreses
siderúrgiques al Parà i Sud del Maranyó.
• Això ha provocat gran demanda de carbó vegetal per
produir “ferro gusa”.
• El 2006, es van produir a l’Amazònia 220.000 tones de
“ferro-gusa”.
• Això vol dir que es van cremar al voltant de 1.900.000
tones de carbó vegetal, aproximadament 650.000 m3 de
fusta.

58. Les polítiques
governamentals.

59. • Les decisions que es prenen sobre la
Amazònia continuen fent-se sense la
participació dels pobles que hi viuen.
• Les polítiques públiques es fan en funció
dels interessos de les grans empreses i
no de les poblacions locals.

60. • El “Programa de
Acceleració del Creixement
(PAC) del governo Lula
segueix el “Programa de
Integración Interregional
Sudamericana” – IIRSA,
•

61. • Les obres del PAC
tindran influència en
250.000 Km2,
• 137 unitats de
conservació natural,
• 107 terres indígenes
• 484 àrees prioritàries
per a la conservació
de la biodiversitat.
• A l’ Amazònia, 322
àrees entre les més
riques en espècies
naturals quedaran
exposades a noves
pressions humanes.

62. • Les inversions es destinen a obrir
carreteres, hidrovies, ports,
hidroelèctriques, mirant d’estimular les
inversions del capital brasiler i
transnacional.

63. • Els grans pantans garanteixen energia barata
per als grans projectes de les empreses mineres
i altres activitats econòmiques.
• A l'Amazònia estan previstes 258 noves
hidroelèctriques.

64. Ja s’han començat a construir dues grans
hidroelèctriques al Riu Madeira, a Porto Velho.
La primera ja ha provocat la mort de 11 Tones de
peixos.

65. • Les noves
carreteres
faciliten l’entrada
de la gent i
l’expansió
immediata de la
desforestació, i la
selva desapareix
al seu voltant.

66. Cada vegada són més
grans les pressions per
reduir les exigències i
contrapartides
ambientals.
I per reduir les terres
dedicades als indígenes i
a parcs naturals.

67. • Això vol dir més
destrucció natural.
• Empitjorar la qualitat de
vida dels habitants de la
regió que viuen de la
naturalesa.

68. • Més concentració de la terra en poques
mans, èxode rural, augment de conflictes i
de violència, inflament de les ciutats,
degradació ambiental i despareixement de
les cultures tradicionals i indígenes.

69. • Els impactes negatius d’aquest model de
creixement, depredador i concentrador de
riqueses, són terribles per a les famílies
camperoles i per al medi ambient.

70. • La població urbana de l’Amazònia és la
que més creix al Brasil, arribant al 73%
dels habitants que viuen a les ciutats (A l’
Amapá 90%), provocant perifèries i
suburbis de barraques miserables
(favelització) en totes les ciutats de la
regió.

71. • El sistema judicial
• Deixa impune la
violència contra els
camperols.
• Però és molt àgil
per criminalitzar i
castigar les famílies
i moviments
populars que lluiten
pel dret
constitucional d’un
tros de terra per
viure.

72. • Reserves indígenes i ambientals
envaïdes i amenaçades, més del 40%
dels conflictes registrats per la CPT
afecten comunitats tradicionals.
• Els indrets amb més violència també
tenen els pitjors indicadors de
desforestació.

73. • Davant aquest
realitat
• Como resistir les
pressions d’aquest
model de
desenvolupament?
• Hi ha alternatives
viables a un mercat
econòmic que
passa per damunt
dels drets de la
majoria de la
població?

74. • INICITIAVES DE REISTÈNCIA
• Les comunitats tradicionals amazòniques estan,
de fet, resistint i lluitant contra aquest tipus de
“progrés” que es vol construir a costa dels més
pobres.

75. • Comunitats i organitzacions que s’uneixen
per a conqueir i defensar els seus
territoris.

76. • Organitzacions de petits agricultors,
entitats ambientalistes i moviments
socials que miren d’unir forces par a
canviar les polítiques actuals per
polítiques públiques més
constructives..

77. • Moviments populars
organitzats com;
• El MAB; Movimento
dos Atingidos por
Barragens
• El Movimento dos
Pequenos
Agricultores (MPA);
• El Movimento dos
Sem Terra (MST);
• El Movimento das
Mulheres
Camponesas (MMC)
entre altres.

78. • La lluita dels petits agricultores per
alternatives de producció agroecològica, i
de comercialització més justa i solidària.

79. • Lluitar pel territori també significa el dret a viure,
a produir, i a organitzar-se de manera diferent,
respectant les diferents cultures.

80. • Els últims anys
s’estan enfortint
moltes comunitats
quilomboles.
• N’ha aparegut a
tots els estats de
l'Amazònia, lluitant
per veure
reconeguts i
titulats els seus
territoris.

81. • Una reforma agrària amb rostre
amazònic , reprenent les terres
“grillades”, creant projectes
d’assentament agrícoles estrativistes i
de desenvolupament sostenible.

82. • Amb més parcs naturals i unitats de
conservació i de protecció ambiental.

83. • Amb comunitats més ben organitzades
per resistir els prejudicis de l’agro i l’hidro
negoci.

84. • Són possibles iniciatives
econòmiques i culturals
mantenint la selva dreta.
• Marcant camins de
convicència amb les
caraterístiques
ecológiques i culturals de
l’Amazònia.

85. • Amb millores en l’educació i en la sanitat.

86. • Amb formació de lideratge, valorant la
identitat, la cultura i la organització
comunitária i social..

87. • Malgrat les dificultats de transformació,
continuen realitzant-se a tot arreu
assembléies, trobades, cursos, ...
• Que estimulen el protagonisme de la
gent, l’animació de les comunitats de
base, el jovent, els compromisos i
activitats.

88. • A tota l’Amazònia les esglésies
també estan compromeses amb la
CPT, defensant el dret a la terra i a
les aigües, animant, estimulant i
assessorant camperols, les dones, i
les organitzacions populars.