2.
Moviment artístic que es desenvolupa a l’Europa Occidental als
segles XII, XIII, XIV i primera meitat del XV.
Es divideix en tres períodes:
Període de formació (segona meitat s.XII): Es barregen trets
gòtics amb característiques romàniques. (=gòtic de transició)
Període de plenitud (s.XIII i s.XIV): Màxim esplendor.
Període final (s.XV): augmenta extraordinàriament
l'ornamentació (=gòtic flamíger)
Difusió:
Va néixer a França, a l’Île-de-France, des d’on es va difondre
per Europa.
El nom prové de l’època del Renaixement (Giorgio Vasari). Estil
que no seguia les normes de l’art de l’època clàssica, era
considerat un art bàrbar (dels gods).
4. CARACTERÍSTIQUES GENERALS
És un art on es combinen temes religiosos i temes
profans -civils i domèstics- .
Reflexa els valors de la classe social burgesa, que ajuda
i rep el suport de la Monarquia, a les ciutats.
És un art essencialment urbà.
Té una finalitat decorativa més que didàctica.
Naturalisme: S’intenta representar la realitat d’una
manera proporcionada i realista.
Obres de gran tamany; de dimensions monumentals.
6. Característiques de l’Arquitectura (II)
Les portalades:
amplitud i grandària de la porta principal i aparició
de dues portalades laterals, a banda i banda de la
principal, que donen pas a les naus laterals.
ús ocasional d’una rosassa (rosetó)amb vitralls, en
lloc del timpà.
ús d’una superfície triangular que corona
l’arquivolta o el rosetói que rep el nom de gablet.
7. Arc ogival o ametllat
L’arc ogival també s’anomena apuntat
traceria
Arc ogival
8. clau de volta
arc ogival
pilars
Volta de
creueria
Estructura esquelètica formada per quatre
pilars units a quatre arcs ogivals i dos
arcs ogivals que es creuen en diagonal,
anomenats nervis. El punt on es creuen els
nervis és la clau de volta.
24. LLOTJA DE VALÈNCIA
Nom: Llotja de València o Llotja de la Seda
Arquitectes: Pere Comte i altres
Cronologia: 1482 a 1598
Localització: València
Estil: gòtic català i renaixement
Materials: pedra i fusta
Sistema constructiu: arquitravat i voltat
sala de contractació
30. Característiques de l’Escultura (I)
Lligada a la decoració dels edificis religiosos.
Tendència cap al realisme:
Proporcions naturals, expressivitat i detallisme als rostres.
Preocupació per mostrar el volum dels vestits i del cosos.
Voluntat de donar un cert moviment a les figures a través de la gestualitat.
Sentit narratiu en les figures, que perden l’estaticisme i comencen a
relacionar-se entre elles.
A partir del segle XIII, l’escultura gòtica es va fent més naturalista
(realisme en les representacions, sensació de moviment i volum) i
expressiva, trencant els esquemes de rigidesa i esquematisme del
romànic (individualització dels rostres).
Continua depenent de l’Arquitectura, però a partir del segle XIV es
fa més habitual l’escultura exempta, independent de la
construcció, en els interiors dels temples –retaules- o en
monuments de caràcter funerari.
31. Característiques de l’Escultura (II)
A partir del segle XIV, les obres escultòriques seran d’autor.
Materials: Pedra, marbre, bronze i fusta policromada
Tipus:
Portalades
Púlpits, capitells i gàrgoles
Escultures exemptes
1. Per als retaules de les
esglésies
1. Monuments funeraris
32. Característiques de l’Escultura (III)
Continua la temàtica religiosa.
Judicis
finals.
Temes d’escenes bíbliques: Anunciació, Ascensió,
Nativitat.
Temes passionals.
Escultura funerària.
La mare de Déu i els apòstols
Representació de Reis i nobles.
Creixent interès per la natura: Vegetació i
temes naturals. Animals
Animals mitològics i fantàstics.
34. Timpà “el judici final” a
Notre Dâme (París)
Brancal amb la Verge Blanca
de la Catedral de Lleó
Timpà de Chartres
35.
36.
Abandonament de la pintura mural de frescos –excepte a Itàlia- i
generalització de la pintura sobre fusta (retaules) i vitralls.
Miniatures.
Temes religiosos ( vida de Jesús i la Verge Maria, episodis dels Evangelis
Apòcrifs)
Introducció de la temàtica profana i el retrat.
Major interés pel realisme.
Definició del marc espacial amb arquitectures i paisatges, que substitueixen
els fons daurats.
Captació de la llum i el color per al modelatge dels cossos. Desapareix la línia
negra que limitava les formes.
Les figures es defineixen mitjançant proporcions més naturals.
Es busca l’expressivitat a través dels gestos i dels rostres.
Tècnica: pintura al tremp i el fresc (Itàlia), i pintura a l’oli (Flandes a partir del
segle XV).
La burgesia es converteix en un dels clients principals de les obres pictòriques
i els pintors es comencen a organitzar en gremis.
39. Pere Serra: Retaule de
l’Esperit Sant, Manresa
(1393-1394)
La taula central del banc és
de Lluís Borrassà (1411)
Parts del retaule:
• Carrer central
• Carrers laterals
• Àtic
• Pedrel·la o bancal
• Entrecarrers o muntants
• Espigues o pinacles
• Guardapols
40.
41.
Escola flamenca (segle XV)
Ubicada fonamentalment als Països Baixos i Flandes
Deriva tècnicament del gòtic internacional
El perfeccionament de la tècnica a l’oli permet representar la
realitat amb molt detall i obtenir lluminositats inassolides.
Absència de moviment
Simbolisme
Barreja de temes religiosos i profans
Perspectiva lineal
Interès pel retrat
Artistes: Jan van Eyck, Rogier van der Weyden,
i a la península Ibèrica, Fernando Gallego, Bartolomé Bermejo,
Jaume Huguet i Lluís Dalmau.
També cal destacar El Bosch.
42. Rogier van der Weyden (1399-1464):
Retrat d’una dona, 1435, oli sobre
fusta, Staatlichen Museum (Berlin)
43. JAN VAN EYCK
(1390-1441)
• Se li atribueix la invenció de la
pintura a l’oli. Pintor de cort i
d’encàrrecs de la burgesia.
• Colorisme, detallisme, simbolisme,
perspectiva lineal, elegància de les
figures.
• Hereu de la tècnica de les
miniatures
• Influeix en la pintura flamenca del
segle XV i XVI i a través de Lluís
Dalmau en la pintura gòtica catalana
El Matrimoni Arnolfini, 1434,
Oli sobre fusta, 82 x 60 cm.
National Gallery (Londres)
44.
45.
46.
47.
48.
49.
50.
51.
52. Jan Van Eyck. Matrimoni Arnolfini.
Una cerimònia matrimonial. Un quadre ple de símbols
Llum amb una sola
espelma, símbol de
l’ull de Déu
Rosari, regal
habitual del nuvi a
la núvia
Santa Margarida (pel
drac), patrona dels
naixements o Santa
Marta (per l’escombra)
patrona de la llar
Firma i data:
“Johannes de Eyck fuit
hic 1434”
Giovanni Arnolfini
Fruita de luxe,
taronges
Sabates. Caminar
descalços és prova de la
celebració d’una cerimònia
religiosa. A més es creia
que caminar descalços
assegurava la fertilitat
Giovanna Cenami.
Està embarassada
(però no van tenir
fills)
Gos, símbol de la
fidelitat
53. Estacions del
Via Crucis
Mirall convex. El quadre
representa una cerimònia
matrimonial que es podia
celebrar sense la presència de
un sacerdot. Bastava amb la
presència de dos testimonis que
es veuen reflectits en el mirall, a
més a més dels contraents. Un
dels testimonis va ser Jan Van
Eyck segons diu a dalt.
54. Lluís Dalmau
(actiu entre 1428 i 1460)
Treballà a la cort d’Alfons V
d’Aragó.
Viatjà a Bruges on descubrí
la pintura de l’escola
flamenca i de Van Eyck.
Introdueix a la Corona
d’Aragó aquest estil i la
tècnica de la pintura a l’oli.
Mare de Déu dels Consellers,
1443-1445, oli i tremp sobre
fusta, MNAC.
56. Obra devocional.
Cinc consellers del
Consell de Cent
paguen un altar per
a la capella de la
Casa de la Ciutat,
decorat amb aquest
retaule
Àngels cantors
Mare de Déu amb
el nen
Consellers,
individualització
de cadascun,
mirades perdudes
Consellers
Santa Eulàlia,
patrona de la ciutat Escut de Barcelona
Sant Andreu
57. EL BOSCH
• Hyeronimus van Aeken (1450-1516).
• Catòlic ortodox.
• Va gaudir d’una gran fama.
• Simbologia críptica i de difícil comprensió.
• Després de la seva mort Felip II va col·leccionar la seva obra.
• Hereu de l’escola flamenca
• Temàtica religiosa barrejada amb la cultura popular.
• Va tenir imitadors.
• Al segle XX el moviment surrealista el considerarà un dels
seus predecessors.
58. El Jardí de les Delícies
El Bosch: Tríptic d’El jardí de les delícies, 1500-1505, oli sobre taula,
220 cm x 389 cm, Museo del Prado (Madrid)
