1. L’espai geogràfic i els
procediments
geogràfics
Introducció

2. L’objecte de la Geografia és
L’ESPAI GEOGRÀFIC
CARACTERÍSTIQUES:
• És localitzable per
les coordenades
geogràfiques:

3. - L’ espai geogràfic -
CARACTERÍSTIQUES:
• És localitzable
• Es pot representar:

4. -L’espai geogràfic -
CARACTERÍSTIQUES:
• És localitzable
• Es pot representar
• És únic, però pot
organitzar-se en conjunts
homogenis:

5. - l’ espai geogràfic -
CARACTERÍSTIQUES:
• És localitzable
•Es pot representar
• És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis
• Es separa d’altres
espais per àrees de
transició:

6. - L’espai geogràfic -
CARACTERÍSTICAS:
• Es localizable
• Se puede representar
• Es único, pero puede organizarse en conjuntos homogéneos
• Se separa de otros espacios por áreas de transición
• Es forma a partir de les
relacions entre el medi físic i les
societats humanes:

7. - L’espai geogràfic -
CARACTERÍSTIQUES:
• És localitzable
• Es pot representar
• És únic, però pot organitzar-se en conjunts
homogenis
• Es separa d’altres espais per àrees de
transició
• Es forma a partir de les relacions entre el medi
físic i les societats humanes.
• Està en constant evolució:
Transformacions en la costa de
Buenos Aires, 1947-1984

8. - L’espai geogràfic -
CARACTERÍSTIQUES:
• És localitzable
• Es pot representar
• És únic, però pot organitzar-se en conjunts homogenis
• Es separa d’altres espais per àrees de transició.
• Es forma a partir de les relacions entre el medi físic i les
societats humanes.
• Està en constant evolució
• Pot ser descrit, analitzat i
explicat a diferents escales:

9. - L’espai geogràfic -
• Pot ser descrit, analitzat i
explicat a diferents escales:

10. La localització de l’espai
geogràfic:
LA xarxa
GEOGRÀFICA La localitzación: un dels principis
bàsics de la Geografia.
Utilitzem una xarxa de línies
imaginàries que formen uns eixos
de coordenades.
Aquestes línies són els paral.lels i
els meridians.
Sobre la xarxa geogràfica es
mesuren les coordenades
geogràfiques: longitud i latitud .

11. - La xarxa geogràfica -
Paral.lels
Equador
Els paral.les són cercles perpendiculars a l’eix terrestre que
disminueixen segons s’apropen als pols. El major és l’ Equador, que
divideix la Terra en dos hemisferis iguals.

12. - La xarxa geogràfica -
Latitud
Sobre els paral.lels es mesura la latitud.
És l’angle que forma el paral.lel sobre el que està el lloc que volem localitzar
amb l’Equador (paral.lel 0º).
La latitud es mesura des de 0º a 90º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant al nord como al
sud de l’ Equador.
El punt x es
troba a 30º de
latitud Nord
α= 30º

13. - La xarxa geogràfica -
Meridians
Els meridians són els semicercles que van de pol a pol.
Tots són del mateix tamany.
El meridià principal que serveix de referència per a localitzar la resta és el meridià
de Greenwich (meridià 0º).

14. - La xarxa geogràfica -
Longitud
Sobre els meridians es mesura la longitud.
És l’angle que forma el meridià sobre el que està el lloc que volem localitzar amb
el meridià de Greenwich (0º).
La longitud es mesura des de 0º a 180 º (1º = 60’; 1’ = 60’’), tant a l’ Est como a
l’Oest del meridià de Greenwich.
El punt x es troba
a 45º de longitud
Est
α x
α= 45º
Superfície terrestre vista des del pol

15. La representació
de l’espai geogràfic:
LA CARTOGRAFIA
Un mapa és la representació de la superfície esfèrica de la Terra sobre un plànol.
Per a la seua realització es necessita:
• Un sistema de projecció: és un métode per a traslladar la xarxa geogràfica a un
plànol.
• Una escala: és la relació entre una distància mesurada sobre el mapa i la que hi
ha en la realitat.
• La representació de l’espai tridimensional sobre un bidimensional es fa gràcies
als sistemes topogràfics.

16. - La cartografia -
CARTOGRAFIA PROBLEMES SOLUCIONS
a) Traslladar un espai real
gran a un espai dibuixat ESCALA
menut
b) Dibuixar una superfície
esfèrica (Terra) en un PROJECCIÓ
espai plà (mapa).
c
TOPOGRÀFIC

17. - La cartografia -
L’ escala
Escala: cocient entre les distàncies mesurades sobre el mapa i les reals sobre el
terreny.
S’utilitza per a reduir de manera proporcional el tamany real d’ un espai.
Sobre un mapa pot indicar-se de dues maneres:
Escala numèrica (1:50000, 1:25000, etc.)
Indica la relació entre la realitat i el mapa en forma de cocient; el numerador és la
distància sobre el mapa i el denominador la distància en la realitat.
Escala gràfica:
Indica, mitjançant segments , la distància real que correspon a cadascú d’ells.

18. - La cartografia -
L’ escala
Escala
numèrica:
1:50000
Si la distància entre el Pic Mirador i el Cortijo de los Encinares són 3 cm sobre el
mapa, en la realitat seran 150000 cm; o, el que és el mateix, 1500 m.

19. - La cartografia -
L’ escala
HI HA QUE RECORDAR QUE:
• Parlem de gran escala quan el denominador és menut: 1:25, 1:100, 1:5000,
1:10.000

20. Trípoli, 1943 (1:7500)
• A major escala, major és el detall amb que es representa la realitat.

21. - La cartografia -
L’ escala
HI HA QUE RECORDAR QUE:
• Parlem d’ escala menuda quan el denominador és gran: 1:100000, 1:200000,
1:1000000…

22. Santander, 1:200000
Santander, 1:50000 (MTN)
Santander, 1:1000000
• A menor escala, menor és el detall amb que es representa la realitat.

23. - La cartografia -
La projecció
L’esfera és una figura geomètrica que no es pot descomposar (transformar en
planol).
Com que la Terra és esfèrica, no hi ha forma de representar-la directamente sobre
un plànol.
Per a representar-la en el mapa, utilitzem els os sistemes de projecció: mètodes
que permeteixen traslladar la superfície esfèrica terrestre a un plànol o a altra
superfície que puga desenvolupar-se (un cilindre o un con).
¿?
Cub Con Esfera

24. - La cartografia -
Projecció plana o cenital
SISTEMA DE PROJECCIÓ MAPA

25. - La cartografia -
Projecció cilíndrica
MAPA
SISTEMA DE PROJECCIÓ

26. - La cartografia -
Projecció cònica
MAPA
SISTEMA DE PROJECCIÓ

27. - La cartografia -
Altres sistemes de projecció
Projeció pseudo cònica de Bonne Projecció equivalent d’ Aitoff
Projecció interrompuda de Goode Projecció sinusoidal de Sansson Flansteed

28. - La cartografia -
La projecció com a deformació
de la realitat
• Projeccions conformes: representen l’esfera respetant la forma, però no la
superfície.
• Projeccions equivalents: respeten la superfície de les àrees, però no les seus
formes.
• Projeccions equidistants: mantenen la distància real entre els diferents punts
del mapa.

29. - La cartografia -
La projecció com a deformació
de la realitat
Projecció conforme: Mercator
Europa: 10.4 milions de km2
Sud-Amèrica: 17’8 milions de km2
Projecció equivalent: Peters

30. - La cartografia -
La topografia
Un mapa te dues dimensions, amplària i profunditat, mentres que en la realitat
existeixen tres, també tennim l’altura.
ALTURA
Nivell de la mar
PROFUNDITAT
PROFUNDITAT
AMPLÀRIA
AMPLÀRIA
MAPA: dues dimensions REALITAT: tres dimensions
Prof. Isaac Buzo Sánchez

31. - La cartografia -
La topografia: formes de
representació del relleu
Per a representar l’altura en els mapes es poden utilitzar diversos sistemes. Els més comuns són:
Mapes d’ isoplets o corbes de Mapes corocromàtics, cada interval
nivell, que uneixen punts amb les d’altura esrepresenta ambun color
mateixes altures. diferent; el normal és utilitzar una
degradació des del verd en les zones
baixes fins el marró fosc en les
muntanyes, i el violeta o blanc per les
zones cubertes de gel.
Prof. Isaac Buzo Sánchez

32. - La cartografia -
La topografia: corbes de nivell
Les corbes de nivell uneixen punts amb la mateixa altitud. Es disposen
normalment cada 20 metres. Aquelles línies que coincideixen amb exactes
múltiplos de cen són les anomenades corbes mestres. Són les que tenen
indicada l’altitud a més a més dels pics més alts.
Prof. Isaac Buzo Sánchez

33. - La cartografia -
La topografia:
perfil topogràfic
A partir de les corbes de nivell es poden
realitzar perfils topogèfics, que són un
gràfic en l’eix vertical del qual es posen
les altituds i en l’horitzontal els llocs pels
quals passa la corba de nivell. Si unim
Mapa topogràfic els punts apareix el perfil del relleu.
(no es correspon amb el perfil de la
dreta)
Prof. Isaac Buzo Sánchez

34. - La cartografia -
La topografia:
càlculs de distàncies, pendents…
Amb les dades que ens
donen les corbes de nivell
i l’escala es poden
calcular distàncies,
altures, pendents i
superfícies en els mapes.
Prof. Isaac Buzo Sánchez

35. Fonts d’ informació
geogràfica
• Qualsevol font pot ser:
– Primària
– Secundària

36. • Les principals fonts d’informació geogràfica
són:
 Fonts cartogràfiques

37. • Les principals fonts d’informació geogràfica
són:
 Fonts cartogràfiques
 Fonts gràfiques

38. • Les principals fonts d’informació geogràfica
són:
 Fonts cartogràfiques
 Fonts gràfiques
 Fonts estadístiques

39. • Les principals fonts d’informació geogràfica
són:
 Fonts cartogràfiques
 Fonts gràfiques
 Fonts estadístiques
 Fonts escrites

40. • Leas
principals
 Fonts cartogràfiques
fonts
 Fonts gràfiques
d’informació
geogràfica
 Fonts estadístiques
són:
 Fonts escrites
 Fonts visuals i audiovisuals

41. - Fonts d’informació geogràfica -
 Fonts cartogràfiques
 Fonts gràfiques
 Fonts estadístiques
 Fonts escrites
 Fonts visuals i audiovisuals.
 Fonts informàtiques (SIG)

42. -- Fonts d’informació geogràfica -
Per obtindre tota la informació possible de les fonts necessitarem seguir una
anàlisi sistemàtica del seu contingut. En granas trets, consisteix en esbrinar
el següent:
• Pautes generals pel seu comentari:
 Tipus de font geogràfica (¿Què és?)
 Dades que ofereix, fenomen representat o tema (Què ens diu?)
 Espai geogràfic i cronologia (On i quan?)
 Comentari:
 Definició del fenomen
 Distribució / tendència / idees principals i secundàries
 Causes i conseqüències
 Comparació
 Tendències previsibles

43. Mapes temàtics
 Mape d’isolínies

44. Mapes temàtics
 Mapes d’ isolínies;
Mapa de
mapa d’isopletes isopletas

45. Mapes temàtics
 Mapes d’isolínies
 Mapes de diagrames

46. Mapes temàtics
 Mapes d’isolínies
 Mapes de diagrames
 Mapes de fletxes

47. Mapes temàtics
 Mapes d’isolínies
 Mapes de diagrames
 Mapes de fletxes
Mapa Corocromàtic
 Mapes de coropletes

48. Mapes temàtics
 Mapes d’isolínies
 Mapes de diagrames
 Mapes de fletxes
 Mapes de coropletes
 Mapes anamòrfics

49. Mapes temàtics
 Mapes d’isolínies
 Mapes de diagrames
 Mapes de fletxes
 Mapes de coropletes
 Mapes anamòrfics (símbols)
Mapa de figures
 Mapes de figures

50. Mapes temàtics
 Mapes d’isolínies; mapes d’isopletes
 Mapes de diagrames
 Mapes de fletxes
 Mapes de coropletes
 Mapes anamòrfics
 Mapes de figures: punts, símbols…

52. • Buzo Sánchez, I., Recursos de Ciencias Sociales, Geografía e Historia (web),
http://personales.ya.com/isaacbuzo/
• Colmenero Vicente, P., Página personal de Pedro Colmenero,
http://pedrocolmenero.googlepages.com
• Muñoz Delgado, Mª C., Geografía, Anaya, 2003
• http://www.slideshare.net/Txeli/procediments-geografia-social-i-econmica
Si reconoces alguno de tus materiales y no aparece convenientemente reseñado, por favor
házmelo saber aquí.