2. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
1. INTRODUCCIÓ
Tot seguit trobareu un treball realitzat per a l’assignatura de Didàctica de la música II. En aquest, he
explicat quatre activitats al voltant de l’audició de Trepak de Txaicovski, i dues activitats del cànon
d’Ucraïna Tumbai. He concretat i desenvolupat una sessió (que podria ser la segona sessió d’una unitat
didàctica) utilitzant algunes de les activitats explicades.
Tota aquesta programació estaria destinada a infants de tercer de primària, tot i que es podria adaptar
perfectament a infants tant de segon com de quart.
Al treball trobareu els apartats següents:
- Tipologia de centre i grup d’alumnes: on explico les característiques d’un possible centre i grup
d’infants.
- Guió de les activitats presentades a la classe pràctica de la universitat.
- Disseny de les activitats presentades a la classe: quatre activitats de l’audició i dues de la cançó.
- Disseny de la sessió: explicació de les dues activitats i objectius i continguts treballats en cada activitat, i
criteris i activitats d’avaluació de la sessió.
- Tres objectius cronològics per ordre de dificultat del cànon Tumbai
- Autovaloració i propostes de millora
Espero que us sigui útil i que pugueu aprofitar idees d’aquest treball.
2. TIPOLOGIA DE CENTRE I GRUP D’ALUMNES
Tipologia de centre
El centre en el qual hem situo a l’hora de plantejar aquesta sessió és l’escola Sant Vicenç de Mollet del
Vallès. És un centre públic de doble línia que consta de tres edificis que engloben l’educació infantil i la
primària. L’escola es defineix per ser catalana, inclusiva, laica i tradicional pel que fa a la celebració de
festivitats.
És una escola amb una trajectòria important ja que va entrar en funcionament el curs 1978-1979 en un
mòdul prefabricat als afores de Mollet envoltat de camps i horts. A partir d’aquest moment es van posar
les bases per a la formació d’una escola nova amb la recerca d’una qualitat pedagògica amb el català com
a punt important, on les famílies i el docent poguessin participar activament, i amb la creació d’un
sistema cooperatiu per tal de resoldre de manera econòmica els recursos educatius que eren a càrrec de
les famílies.
Les famílies dels alumnes tenen un nivell socioeconòmic mitjà amb una escolarització bàsica i la majoria
treballen en el sector de la indústria o dels serveis. És una escola amb poca immigració (11-13%). Això
3. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
s’explica perquè els barris que hi ha al voltant de l’escola són relativament nous, es van crear després que
l’escola entrés en funcionament, i d’aquesta manera la gent que arriba de fora no té places a l’escola
perquè aquesta té un límit que ja està complert. La línia general de l’escola es pot explicar a partir de tres
pilars fonamentals, que són el creixement personal, el model d’ensenyament inclusiu i la participació de
les famílies. L’escola treballa en la línia d'oferir un marc educatiu que ajudi l'alumnat en el seu
creixement personal (adquisició de les habilitats d’autonomia), en la seva relació social, en l'adquisició de
coneixements i en el desenvolupament de les seves capacitats; tot això en el marc d'una societat
democràtica en permanent canvi.
Característiques del grup d’alumnes
Ens trobem en una classe de 22 infants, 8 nenes i 14 nens. Com es pot veure, el nombre de nens és
bastant més elevat i això provoca que la classe sigui més moguda i xerraire, ja que la majoria de nens de
la classe els hi agrada xerrar.
Trobem infants molt diferents: hi ha nens que sempre volen fer la feina bé, hi ha altres que s’esforcen
mínimament, altres que ho fan bé però van excessivament lents i nens amb dificultats d’aprenentatge
que fan feines adaptades... I també hi ha diferents ritmes d’aprenentatge.
Pel que fa als alumnes amb necessitats educatives especials, són tractats com a iguals sense cap
discriminació pel fet que marxin de l’aula ordinària algunes hores. Amb això els alumnes estan molt
conscienciats. Trobem dos alumnes d’educació especial. Cal destacar també una nena de l’aula d’acollida
que va arribar de Bielorússia a l’estiu i està aprenent l’idioma, i tres infants que van a reforç.
Si ens parem a mirar els infants immigrants de la classe, veiem que són pocs. Trobem un nen marroquí i
un altre de Paraguai. Aquests dos porten molt de temps a l’escola i ja estan força integrats.
3. GUIÓ DE LES ACTIVITATS PRESENTADES A LA CLASSE PRÀCTICA
1- Gestos per acompanyar l’audició de Trepak.
2- Una mica d’història de l’audició i de l’autor.
3- Creació d’un acompanyament per l’audició.
4- Sentir o veure les creacions dels acompanyaments.
5- Reflexionar amb els alumnes.
6- Lectura de l’acompanyament ja fet per aquesta audició i interpretació a sobre de la música.
4. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
7- Creació d’un fragment de música: inventar-se quatre gestos i posar-hi una música per a cada gest. Cal
que aquests gestos estiguin combinats en l’estructura següent: ABAC
8- Cantar la cançó ( Tumbai) i fer el cànon.
9- Ballar la dansa de la cançó.
4. DISSENY DE LES ACTIVITATS PRESENTADES A LA CLASSE
Activitats sobre l’ audició de la dansa russa Trepak de Txaikovski
-Activitat 1: Per introduir aquesta audició cal que l’especialista tingui clares les diferents parts i el
moviment que fa la música en cadascuna d’aquestes. Tot seguit teniu una representació:
Sense ensenyar aquesta representació, l’especialista pensa un moviment per a cada símbol:
- Fletxa: (primera) braç dret amunt, (segona) braç esquerre amunt.
- Punts: portar la pulsació amb els peus i picant de mans.
- Ondulacions: Moure els dos braços horitzontalment.
- Quadrats: saltar.
La primera vegada que senten l’audició, l’especialista haurà de fer els moviments acompanyant la música
per a que els infants els coneguin. L’escoltarem una segona vegada fent aquests moviments
5. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
individualment. Tot seguit, els alumnes han de dir els quatre moviments que hem estat fent tota l’estona.
Els infants es reparteixen en quatre grups i a cada grup se l’assigna un moviment, que haurà de fer quan
la música ho indiqui.
Explicació: Cal explicar que aquesta música és un fragment del Trencanous, i que el seu compositor és
P.I.Txaicovski (compositor rus). El trencanous és un ballet, l’argument del qual es basa en un conte
d’Ernest Hoffmann titulat Trencanous i el rei dels ratolins. El conte narra l’amor d’una nena (Clara) per un
ninot que li regalen per Nadal. La nit de Nadal, Clara s’adorm a l’arbre de Nadal i somia que ella i
Trencanous (un soldadet de fusta) estan lluitant amb els ratolins i guanyen. Aquí el Trencanous es
converteix en príncep i Clara i ell van a un país meravellós i ballen diferents danses.
Aquesta obra musical té 8 parts, i una d’elles es diu Trepak.
El ballet va ser estrenat l’any 1892 i va ser una de les obres més conegudes de Txaikovski.
- Activitat 2: L’especialista crea grups de cinc infants aproximadament. Els infants hauran de muntar un
acompanyament amb instruments. Cal dir que per cada moviment haurà d’haver un so o dos diferent.
L’especialista ha de donar a cada grup un seguit d’instruments de percussió. Al final de la sessió cal
escoltar les creacions de cada grup a sobre de la música. Una altra variació d’aquesta activitat és fer
quatre grups i que cada grup s’encarregui de pensar una instrumentació per un gest. El mestre pot gravar
als infants per a veure les creacions després a l’ordinador.
Preguntes: La mestra planteja preguntes als infants per a saber què els ha semblat i conèixer fins a on
han pogut aprendre. Tot seguit hi ha algunes preguntes proposades:
- Quins acompanyaments s’assemblaven? per què? heu tocat tots els instruments de la mateixa
manera?
- Què us ha costat més? Què és el que pensàveu que era fàcil i en canvi, us ha costat?
- Us atreviríeu a fer-ho vosaltres sols a casa amb una altra música?
- Havíeu pensat alguna vegada que això és podia fer a música?
- Què heu après?
- Activitat 3: L’especialista mostra a la classe la partitura d’un acompanyament d’aquesta audició i
comenten què és el que veuen. ( Aquesta partitura és la que he adjuntat a l’activitat 1) Si el mestre ho
considera adient, poden sortir per grups de sis a la pissarra a resseguir l’acompanyament mentre sona la
música. Tot seguit, la interpreten amb els instruments de percussió que marca el mestre.
6. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
- Activitat 4: Els infants fan una creació d’un fragment de música: s’han d’inventar quatre gestos i posar-
hi una música per a cada gest. Cal que aquests gestos estiguin combinats en l’estructura següent: ABAC.
Aquesta activitat ens serviria com a avaluació final de l’audició.
Cànon “tumbai tumbai” ( Ucraïna)
Aquest cànon és d’Ucraïna, país veí de Rússia. L’especialista pot explicar als infants que com que hem
treballat la dansa russa, també treballarem aquest cànon. Tot seguit adjunto la partitura:
- Activitat 1: Primer de tot cal que els infants aprenguin bé la lletra de la cançó. Cal ensenyar-los-hi per
imitació. Quan ja la dominin hem de provar de fer el cànon.
- Activitat 2: Una vegada tenen el cànon ben après poden ballar la dansa.
La disposició inicial són dues rotllanes, una més petita dins de la gran.
Durant la primera frase de la cançó, cadascú en el seu lloc de la rotllana ha d’anar baixant i pujant els
braços dues vegades, una vegada a la primera subfase i una altra a l’altre. (Com si estiguéssim
empenyent alguna cosa cap al terra, primer amb la dreta i després amb l’esquerra)
A la segona frase hem d’anar caminant cap a la dreta la rotllana de fora i a l’esquerra la de dins. A la
vegada hem de col·locar els braços amunt, de manera que ens quedin les mans formant una línia recta
imaginaria amb les espatlles i anar movent-los mínimament cap als laterals.
Durant la tercera frase, fent galop ens desplacem, cap a la dreta si estem a la rotllana de fora i a
l’esquerra si estem a al de dins, alçant i movent els braços d’un costat a un altre.
7. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
Abans de res cal que l’especialista ensenyi el ball als infants, i després ja pot fer el ball a cànon de dues
veus.
En aquesta pàgina web trobareu la gravació de la dansa, molt semblant a la descrita anteriorment.
http://ca.netlog.com/go/explore/videos/videoid=557323
4. DISSENY D’UNA SESSIÓ
La sessió que descriuré a continuació seria la segona de la unitat didàctica i duraria una hora.
Activitats prèvies a aquesta sessió: A la primera sessió els infants haurien d’haver sentit per primera
vegada l’audició de Trepak i haurien estar treballant fent l’activitat 1 descrita anteriorment, per tant, per
començar la segona sessió recordaríem els gestos de l’audició, el títol i el compositor.
A més, a la primera haurien d’haver treballat el cànon Tumbai com a cançó i com a cànon.
Continguts: Els continguts més treballats en la segona sessió apareixen ressaltats en negreta al principi de
cada activitat.
PRIMERA ACTIVITAT DE LA SESSIÓ: CREACIÓ D’UN ACOMPANYAMENT
Objectius:
- Explorar, conèixer i experimentar les possibilitats que ofereixen els instruments.
- Valorar i respectar el fet artístic propi i dels altres entenent que és una manera de comunicar-se i
d’expressar els sentiments, les descobertes, les capacitats i peculiaritats de cadascú.
- Participar, generar i afavorir l’intercanvi d’opinions, experiències, idees i valoracions i incorporar en el
procés creatiu propi i dels altres aspectes de la pròpia experiència o inquietud.
- Gaudir de les creacions dels companys i desenvolupar una posició crítica que porti a la a reflexió.
Continguts:
- Interpretació, improvisació, creació i reflexió d’acompanyaments utilitzant instruments de percussió
diversos. (interpretar i crear)
- Interès, valoració i respecte pel fet artístic propi i dels altres i per les obres artístiques de diferents
característiques. (interpretar i crear)
- Acceptació i adaptació de les pròpies possibilitats davant de la producció, creació i interpretació
artística. (interpretar i crear)
Descripció:
Iniciaríem l’activitat dos: L’especialista crea grups de cinc infants aproximadament. Els infants hauran de
muntar un acompanyament amb instruments. Cal dir que per cada moviment haurà d’haver un so o dos
8. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
diferent. L’especialista ha de donar a cada grup un seguit d’instruments de percussió, com per exemple
un xilòfon, una caixa xinesa, unes claus, un triangle i un pandero. Després de deixar deu minuts per a que
cada grup pensi i practiqui el seu acompanyament, els escoltem un per un tot acompanyant la música. El
mestre pot gravar als infants per a veure les creacions després a l’ordinador . Per acabar aquesta
activitat, cal que el mestre faci reflexionar als infants sobre el que han fet: quins acompanyaments
s’assemblaven? per què? heu tocat tots els instruments de la mateixa manera? Aquestes preguntes i les
següents serviran a l’especialista per a fer una avaluació contínua i veure quins infants han estat atents,
quins mostren interès, si saben el nom dels instruments, si saben treballar en grup i prendre decisions...
- Què us ha costat més? Què és el que pensàveu que era fàcil i en canvi, us ha costat?
- Us atreviríeu a fer-ho vosaltres sols a casa amb una altra música?
- Havíeu pensat alguna vegada que això és podia fer a música?
- Què heu après?
SEGONA ACTIVITAT DE LA SESSIÓ: DANSA DEL CÀNON TUMBAI
Objectius:
-Experimentar i indagar en les possibilitats expressives del so i del moviment i apreciar que l’art és una
manera de donar forma a les experiències, a les idees i a les emocions.
- Valorar i gaudir de la interacció en el grup i el cooperativisme, tot participant conjuntament en la
planificació de les activitats i de la producció per crear un sentit de comunitat, desenvolupant una relació
de confiança en la dinàmica de les activitats.
Continguts:
- Interpretació de cançons i danses d’altres països. (interpretar i crear)
- Reconeixement i representació d’elements musicals a través del moviment corporal. (explorar i
percebre)
Descripció:
Com que representa que els infants ja saben cantar a cànon aquesta cançó, únicament la recordarem.
Tot seguit, la mestra mostrarà els gestos als infants i els practicaran tota la classe en rotllana. Quan ja
estiguin ben assolits, es podrà cantar i fer les gestos a cànon, en dues rotllanes.
Explicació del ball: La disposició inicial són dues rotllanes, una més petita dins de la gran.
Durant la primera frase de la cançó, cadascú en el seu lloc de la rotllana ha d’anar baixant i pujant els
braços dues vegades, una vegada a la primera subfrase i una altra a l’altre. (Com si estiguéssim
empenyent alguna cosa cap al terra, primer amb la dreta i després amb l’esquerra)
9. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
A la segona frase hem d’anar caminant cap a la dreta la rotllana de fora i a l’esquerra la de dins. A la
vegada hem de col·locar els braços amunt, de manera que ens quedin les mans formant una línia recta
imaginaria amb les espatlles i anar movent-los mínimament cap als laterals.
Durant la tercera frase, fent galop ens desplacem, cap a la dreta si estem a la rotllana de fora i a
l’esquerra si estem a al de dins, alçant i movent els braços d’un costat a un altre.
CRITERIS D’AVALUACIÓ
L’avaluació que s’hauria de portar a terme és contínua, per tant, ens podem fixar en els següents
aspectes tant de l’audició com de la dansa i cançó:
Audició
- Tenir clares les parts de l’audició i els gestos corresponents.
- Capacitat de treball en grup.
- Saber reflexionar sobre els altres acompanyaments dels companys.
Dansa i cançó
- Que l’infant posi ganes per dansar
- Saber cantar la cançó i el cànon
ACTIVITATS D’AVALUACIÓ
Audició
- Creació de l’acompanyament de l’audició de Trepak
Dansa
-Ballar la dansa tot cantant la cançó a cànon
5- TRES OBJECTIUS CRONOLÒGICS per ordre de dificultat del cànon Tumbai:
- Cantar la cançó
- Cantar el cànon
- Ballar la dansa proposada per la mestra
6- AUTOAVALUACIÓ I PROPOSTES DE MILLORA
Les activitats proposades sobre l’audició del Trepak pertanyen a la unitat didàctica que estic posant en
pràctica a l’escola de pràctiques, és per això que més o menys he pogut millorar-les de cara a la sessió
que he fet a la universitat. Tot i això veig que es podrien millorar més encara, ja que el treball de les TAC
10. Aida Barrientos Monge
Didàctica de la música II
queda pràcticament de banda. Això és així ja que les activitats les vaig pensar per a fer-les a l’escola de
pràctiques, on no tenen ordinador a l’aula.
Un altre punt que veig que és una mica complicat és el fet de controlar als infants quan tenen
instruments al costat. Cal que abans de deixar els instruments als infants es pactin unes pautes de
comportament. La mestra ha de parlar amb ells i decidir les normes. Per exemple, els infants poden
proposar que cada vegada que la mestra aixequi el braç enlaire no sonarà cap instrument, i si sona doncs
aquest serà retirat. O bé, que quan la mestra piqui tres vegades de mans ha d’haver silenci.
Un altre aspecte que es podria millorar és el fet de no limitar els instruments a l’hora de fer les creacions
i els acompanyaments. Això jo ho he fet perquè en l’escola de pràctiques no hi ha gaire varietat
d’instruments i per a que tots els grups tinguessin les mateixes possibilitats els hi he donat 5 instruments
iguals a cada grup. Si l’activitat estigués dirigida a infants que estan molt acostumats a treballar amb
instruments és possible que els hi hagués donat un marge de llibertat més ampli a l’hora de fer la tria.
L’activitat del cànon Tumbai no la he portat a terme amb infants, però penso que treballant bé la cançó i
la dansa tots junts, després els hi pot ser molt fàcil als infants fer el cànon amb la dansa també.
Tot i aquestes petites coses que cal tenir en compte, penso que les dues activitats d’aquesta sessió són
molt engrescadores i motivadores pels infants. Penso que és molt important, ja que els especialistes hem
d’intentar que tot treballant els continguts els infants gaudeixin amb la música.