1. 5. La dominació europea del món
(1870-1914)

3. CONTEXT HISTÒRIC:
• Etapa de l’ Imperialisme. Les grans potències europees
(Regne Unit de la Gran Bretanya i França sobretot)
ocupen gran part d’Àfrica i Àsia.
• Política: A Europa predominen els estats liberals i els
moviments nacionalistes.
• Economia: La Segona Revolució Industrial provoca
molts avenços tecnològics i canvis importants.
Augmenta la producció i el consum. Es consolida el
capitalisme i l’economia de mercat .
• Societat: El moviment obrer evoluciona cap a l’
internacionalisme (Primera i Segona Internacionals) i
predominen els corrents anarquistes i socialistes.
Conflictivitat laboral i actituds revolucionàries del
proletariat, que adquireix consciència de classe.

4. Europa 1880

5. Europa abans del 1914

6. El món conegut l’any 1700

7. Colonialisme segle XVIII

8. Els imperis colonials fins 1914

9. Imperialisme i colonialisme

10. 1. La Segona Revolució Industrial

11. 1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• Fort creixement de la població europea
durant el segle XIX.
• Descens de la mortalitat pel descobriment
de nous medicaments.
• Disminució de la mortalitat infantil
• Augment de l’esperança de vida
• La natalitat es manté elevada
• Explosió demogràfica

12. 1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• No augmenta el nivell de renda de la
població
• Desequilibris en la distribució de la riquesa
• Desplaçaments de població
• Emigració de població europea cap a
altres continents.
• Zones d’acollida: Estats Units, Canadà,
Austràlia i Amèrica Llatina.

13. 1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• Primera meitat segle XIX: emigrants
britànics i irlandesos cap a EEUU, Canadà
i Austràlia.
• Segona meitat segle XIX: italians i eslaus,
cap a les dues Amèriques, i espanyols cap
a Amèrica Llatina.

14. 1.1 El creixement demogràfic i les migracions
• Causes:
• Superpoblació rural
• Salaris industrials baixos
• Atur
• Oportunitats per prosperar

20. 1.2 Les noves fonts d’energia
• Primera Revolució industrial: font
d’energia principal el carbó.
• Segona revolució industrial : noves fonts
d’energia, l’electricitat i el petroli

22. 1.2 Noves fonts d’energia: l’electricitat
Avantatges de l’electricitat:
• Facilitat per convertir-se en llum, calor o
moviment.
• Adaptació individual a la màquina
• Possibilitat de traslladar-la a punts distants
(invenció del transformador).

23. Conseqüències de l’ús de la electricitat
• Canvis en la ubicació de les empreses i la seva
organització interna.
• Descens del preu de l’energia
• Augment de la productivitat.
• Aplicació en les industries de la comunicació:
telèfon, telègraf, ràdio
• Aplicació en el transport: ferrocarril elèctric,
tramvia, metro...
• Aplicació en la il·luminació: bombeta Edison.
• Aplicació en l’oci: fonògraf, cinematògraf...

25. 1.2 Les noves fonts d’energia: el petroli
• L’explotació del petroli comença el 1859
als Estats Units.
• Inicialment es va utilitzar per la il.luminació
• Més tard es va anar ampliant l’ús:
calefacció, lubricants, ...
• La seva aplicació més important va ser en
els mitjans de transport, gràcies al seu ús
com a combustible pels automòbils,
vaixells i avions

28. 1.3 Els nous mitjans de transport
• Construcció de les xarxes ferroviàries principals d’Europa.
• L’electricitat va permetre nous tipus de transport urbà: tramvies i
ferrocarrils metropolitans.
• Millors vaixells i més ràpids: s’escurça la durada dels viatges
transoceànics.
• Obertura dels canals de Suez i de Panamà. Fan les distàncies més
curtes i estimulen el comerç marítim.
• Invenció del pedal i del pneumàtic: aparició de la bicicleta.
• Combinació del motor d’explosió, el pneumàtic i el petroli com a
combustible: aparició de l’automòbil.
• Benz, Peugeot, Ford
• Desenvolupament de l’aviació: germans Wright (1903)

34. 1.4 Invents nous, industries noves
• Innovació tecnològica a finals del segle XIX.
• Relació estreta empreses i investigadors
• Laboratoris d’investigació: agrupació d’especialistes
coordinats per tal de cercar aplicacions pràctiques als
descobriments científics.
• Nous productes o noves aplicacions: vidre, fibres
artificials, cautxú, tints químics, adobs químics, alumini...
• Expansió de la industria siderúrgica gràcies a la
producció d’acer i alumini
• Expansió de la industria metal·lúrgica, amb la fabricació
d’automòbils i aparells elèctrics.
• Noves aplicacions de la industria elèctrica: enllumenat,
mitjans de transport i comunicacions.
• Gran impuls del sector químic, amb productes nous:
adobs, fibres sintètiques, explosius...)
• Desenvolupament industria farmacèutica.

37. 1.5 La nova organització del treball
Concentració
empresarial
Horitzontal Vertical Monopoli
Empreses que
treballen en un
mateix sector
productiu
Agrupacions
D’empreses
Que exerceixen
Activitats
complementàries
Possessió d’un producte
En exclusiva per a un únic
Fabricant, que imposa
El preu sense control
Càrtel, Trust
Holding

39. La producció en sèrie:
• Noves formes d’organització del treball per
millorar-ne la productivitat.
• Taylorisme i Fordisme, sobretot als Estats Units,
però que s’expandeix cap a la major part de
països industrialitzats.
• Taylorisme: cadena de muntatge.
• Fordisme: Henry Ford va adaptar la cadena de
muntatge a la seva fàbrica de Detroit. Volia
fabricar automòbils de baix cost. Incorpora
maquinària innovadora i treballadors
especialitzats. Automòbils senzills i barats a
l’abast de les famílies americanes de classe
mitjana. Ford T
• Inici de l’era del consum massiu.

42. 1.6 L’augment de la competència
• Industrialització de nous països: Alemanya
• Augment del comerç internacional:
Renovació dels sistemes de venda: a
terminis i amb préstecs bancaris.
• Grans magatzems: venda a la menuda
• Consum de masses
• Publicitat
• Rebaixes i oportunitats

43. Causes de l’augment del comerç internacional
• Progressos del transport
• Expansió del lliurecanvisme
• Producció massiva de bens
• Reducció dels preus

46. 2. Les causes de l' Imperialisme

47. CAUSES DE
L’IMPERIALISME
ECONÒMIQUES POLÍTIQUES IDEOLÒGIQUES
INTERÈS
GEOGRÀFIC
I CIENTÍFIC
Necessitat de
fonts d’energia
i matèries
primeres.
Nous mercats
Inversió de
capitals
Mà d’obra
barata
DEMOGRÀFIQUES
Excedents de
Població
Emigració
europea
Nacionalisme
exacerbat
Imperialisme:
Prestigi i poder
per L’Estat.
Superioritat
raça blanca
Missió
civilitzadora i
cristianitzadora
Desig de
conèixer
i cartografiar
Informes sobre
possibilitats
i recursos
naturals

48. 2.1 l’Europa dominant
• Fragmentació del Món: països
industrialitzats i no industrialitzats.
• Inicis del segle XIX: els primers es van
imposar als segons.
• Europa va imposar el model econòmic, els
ideals i la cultura a bona part del planeta

49. 2.1 l’Europa dominant
• 1873-1890 Crisi econòmica a l’Europa industrialitzada,
originada per una crisi agrícola.
• Arribada a Europa de blat dels Estats Units i de Rússia.
Caiguda del preu del blat.
• Descens general de preus.
• Crisi de sobreproducció
• Renovació de les estructures productives per sortir de la
crisi.
• Innovació tècnica
• Ampliació dels mercats
• Polítiques proteccionistes
• Necessitat d’obrir nous mercats
• Els països industrialitzats dirigeixen els seus negocis
cap a territoris sense explotar d’Àsia, Àfrica i Amèrica
Llatina.

51. 2.2 Les causes econòmiques
• Establir mercats per exportar la producció
• Aconseguir matèries primeres i fonts d’energia
abundants i a baix cost
• Utilitzar mà d’obra poc qualificada, amb salaris
baixos, per reduir costos.
• Nous territoris per invertir capitals
• Els darrers estudis del tema qüestionen les
causes econòmiques de l’expansió imperialista.
• Es posa en dubte la rendibilitat de l’Imperi
Britànic

52. Armament ferrocarril vaixell de vapor
ELEMENTS QUE VAN FACILITAR L’IMPERIALISME
Telèfon telègraf radio superioritat militar

55. 2.3 Els factors polítics i demogràfics
• Desig d’augmentar el poder polític internacional.
• Control comercial i militar de les rutes marítimes
i terrestres.
• Obstaculitzen els seus competidors
• Volen augmentar la influència en el context
diplomàtic internacional.
• Les colònies es consideren d’alt valor estratègic
per incrementar el poder militar al Món.
• Flux migratori important per l’”explosió blanca”
• Polítiques d’expansió imperialista per donar
sortida a aquest creixement de població.

56. 2.4 Les causes ideològiques
• Interès científic per explorar zones
desconegudes del Món.
• Expedicions geogràfiques i antropològiques
• Noves rutes, utilitzades després pels
colonitzadors.
• Idees racistes: superioritat de la raça blanca
• Exaltació nacionalista dels estats colonials:
xovinisme i jingoïsme
• Paternalisme: la responsabilitat de l’home blanc
és civilitzar els pobles “inferiors”
• Necessitat d’evangelitzar els pobles “primitius”

57. Cascades Victòria (riu Zambeze), descobertes per Livingstone

62. Canal de Suez

70. 3. El repartiment del Món

71. 3.1 Del colonialisme a l' Imperialisme
• Imperialisme: culminació del colonialisme
iniciat al segle XVI.
• Sobretot Àfrica, Àsia i el Pacífic
• Territoris d’ocupació on una minoria
europea exerceix el control polític i
econòmic.
• Ritme d’ocupació molt ràpid.
• Molt més abast territorial.
• Caràcter bel·licós

73. 3.2 El desmembrament d’Àfrica
• Abans del segle XIX: continent escassament poblat.
• Inicis del segle XIX: els europeus només ocupaven la costa atlàntica
• A la segona meitat del segle, exploradors i missioners es van endinsar en el
continent.
• A partir de 1870 s’accelera el procés de colonització.
• Projecte britànic: connectar el nord (des d’Egipte) amb el sud (Sud-àfrica), per
mitjà del ferrocarril. Territoris rics en recursos minerals (diamants, or...) i valor
estratègic (Canal de Suez).
• Projecte francès: dominar Àfrica d’est a oest. Enfrontament al Sudan amb els
britànics.
• Bèlgica: El rei Leopold encarrega l’exploració de la zona del Congo.
• Comerciants alemanys: Àfrica Central.
• Zona de conflicte entre les potències europees.
• 1885 Conferència de Berlín: s’estableixen condicions per l’expansió colonial
d’Àfrica.
• Altres potències colonials s’estableixen posteriorment: Alemanya, Portugal,
Itàlia, Espanya
• Xoc d’interessos i conflictes continus.

74. África abans i després de la Conferència de Berlín

75. Conferència de Berlín 1885

77. Conflictes: Guerra dels Bòers
(1880-81, 1899-1902)
• Entre el Regne Unit
i els colons
holandesos (bòers).
Finalment aquests
territoris són
annexats a l’Imperi
Britànic (Transvaal
i Orange).

78. Conflicte de Fashoda (1898):
• Entre britànics i francesos
a la zona del Sudan.
Conflicte i possible
guerra. Finalment els
francesos es retiren.

80. 3.3 L’ocupació d’Àsia
• Intervenció de les potències europees (Britànics, francesos…) i
també Rússia, Estats Units i Japó.
• Britànics: Índia (1857), Birmània (1886), Malàisia, Singapur.
• Francesos: Indoxina ( Cotxinxina, Cambodja, Laos...)
• Rússia: Expansió cap a Sibèria i cap al sud. Persia i Afganistan
(1880), Tibet (1904)
• 1904-1905 Guerra Russo-japonesa
• Xina: No va ser ocupada per cap país. Els europeus van aconseguir
establir enclavaments comercials.
• Compres de té i seda i venda d’opi (britànics). Guerres de l’opi.
Enclavaments de Hong-Kong i dotze ports comercials
internacionals. Feblesa de l’Imperi Xinès. Assalt comercial dels
imperis europeus a la Xina entre 1885 i 1911 i també del Japó.
Explotació de mines, ferrocarrils i control del comerç.
• Reaccions nacionalistes: Guerra dels 100 dies (1898), Revolta
dels Bòxers (1900-1901).
• 1911: es proclama la república, amb l’objectiu d’alliberar la Xina de
l’explotació colonial i aconseguir la reconstrucció nacional.
• Holandesos: Indonèsia
• Oceania: Austràlia i Nova Zelanda (britànics)

81. Les guerres de l’opi: 1839-1842 i 1856-1860
Les Guerres de l'Opi , també conegudes com a Guerres anglo-xineses ,
foren un conflicte armat entre la Gran Bretanya i la Xina a mitjans
del segle XIX.
El contraban britànic d'opi de l'Índia Britànica a la Xina menyspreant les
lleis de la Dinastia Qing, va abocar a la guerra oberta en dues ocasions.
La derrota de la Xina en les dues guerres va obligar al seu govern a
tolerar el comerç de l'opi.
Gran Bretanya va obligar al govern xinès a signar el Tractat de Nanjing i
el Tractat de Tianjin, que incloïen disposicions per a l'obertura de nous
ports al comerç exterior, per a tarifes fixes, pel reconeixement d'ambdós
països en condicions d'igualtat, i per a la cessió de Hong Kong a Gran
Bretanya. Els britànics també van obtenir drets extraterritorials.
Molts xinesos es van sentir humiliats amb aquests acords i es considera
que van contribuir fortament a la Rebel·lió Taiping (1850-1864), a
la Rebel·lió Bòxer (1899-1901), i la caiguda de la Dinastia Qing el 1912,
posant fi a les dinasties xineses.
Les guerres de l'opi van obrir sobtadament i per la força la Xina al món.

83. Hong-Kong
• Hong Kong és una ciutat i alhora una regió
administrativa especial de la República Popular
de la Xina, que comprèn una extensió d'uns
1.000 km2 a la costa sud-est del país. És un dels
principals centres econòmics i financers del
món, i el seu port és un dels més actius de
l'Àsia. Geogràficament està format per un
petit arxipèlag on hi destaca l'illa de Hong Kong
i per la península de Kowloon.
• La seva història recent està lligada
al colonialisme britànic. L'illa de Hong Kong va
ser conquerida el 1841 pels britànics durant
la Primera Guerra de l'Opi i utilitzada com
a port franc per al comerç amb la Xina
continental. Després de la segona Guerra de
l'Opi, el 1898 la Dinastia Qing va cedir els Nous
Territoris (algunes illes més i la península de
Kowloon) als britànics per un període de
100 anys. En apropar-se el final de la cessió,
el 1984 es va signar un tractat per restablir la
sobirania xinesa sobre Hong Kong. L'1 de
juliol de 1997 tots els territoris britànics que
formaven Hong Kong van passar a formar part
de la regió administrativa especial depenent de
la República Popular de la Xina. Per això té
unes llibertats, una economia i un nivell de
vida diferenciats de la resta de la Xina.

88. 4. Les noves potències imperialistes

89. Estats Units 1776

90. Estats Units 1803

91. Estats Units: expansió cap a l’oest

92. La Guerra de Secessió 1861-65:
abolició de l’esclavitud

93. Estats Units: república federal

94. 4.1 L' Imperialisme dels Estats Units
• Gran creixement econòmic dels Estats Units a finals del segle XIX.
• Imperialisme basat en el darwinisme social: teoria de la
supervivència.
• Es difon la idea que els Estats Units ha de sobreviure davant els
seus competidors en el context internacional.
• En continent americà es considera el seu espai d’expansió natural i
que podien intervenir-hi per defensar els seus interessos (doctrina
Monroe).
• Política expansionista cap al Carib, el centre i el sud del continent
americà.
• Expansió per l’oceà Pacífic, amb la intenció de situar bases navals
en illes estratègiques per protegir les rutes comercials cap als
mercats d’Àsia.
• Van comprar Alaska a Rússia l’any 1867 per assegurar-se el control
de l’estret de Bering.

96. 4.1 L' Imperialisme dels Estats Units
• Colonialisme americà caracteritzat per la ingerència en
els afers interns dels països i per la submissió
econòmica dels governs autòctons als seus interessos
(neocolonialisme).
• Exemples d’aquest neocolonialisme: Cuba, República
Dominicana, Haití, Panamà, Nicaragua.
• Diplomàcia del dolar: intervenció directa en els afers
interns d’aquests països per protegir els interessos de
les grans companyies nord-americanes.
• La guerra contra Espanya a causa de Cuba i Filipines és
un exemple d’aquesta`política. Després de la guerra
Estats Units exerceix control econòmic i polític en
aquests territoris.

99. Canal de Panamà 1914

100. Canal de Panamà 1914

101. Canal de Panamà 1914

105. 4.2 L’expansionisme japonès
• Revolució Meiji: procés de modernització econòmica i aproximació
a occident.
• L’estat va ser el principal impulsor del desenvolupament econòmic,
amb l’objectiu de convertir el Japó en una gran potència industrial.
• El creixement econòmic el converteix en una potència imperialista.
• Expansionisme orientat cap a la costa asiàtica del Pacífic, per
aconseguir aliments i matèries primeres per la seva població
creixent.
• També per defensar-se de Xina i Rússia, grans potències veïnes.
• Corea i Manxuria van ser els dos principals objectius de
l’expansionisme japonès.
• Guerra amb la Xina per la intervenció a Corea (1894-1895).
• Victòria de Japó i control de Formosa, Pot Arthur i la Península de
Liaodong (sud de Manxuria)
• Guerra amb Rússia (1905) pel control de Manxuria. Victòria
japonesa i consolidació del domini sobre Corea i sud de Manxuria.
• Consolidació del Japó com a potència imperialista a la zona asiàtica
del Pacífic, en igualtat de condicions que les potències occidentals.

107. 5. L’organització dels imperis colonials

108. ADMINISTRACIÓ
COLONIAL
COLÒNIES
D’EXPLOTACIÓ
COLÒNIES DE
POBLAMENT
Poca població emigrada de la
metròpoli.
Explotació dels recursos
Molta població emigrada
europea. Tenia els mateixos
drets que a la metròpoli i
s’imposava als indígenes

109. DOMINIS
PROTECTORATS
COLÒNIES
MANDATS
IMPERI
BRITÀNIC

110. Imperi Britànic
• Colònies: no tenien govern propi, depenien
directament de la Metròpoli
• Protectorats: Govern indígena, respectat per
l’administració de la metròpoli.
• Dominis: Poca població indígena, la minoria
blanca controla el govern. Dependència de la
metròpoli.
• Mandats: després de la Primera Guerra
Mundial, per administrar els territoris
dependents de les potències que havien perdut
la guerra. Era una espècie de tutela en
representació de la Societat de Nacions.

114. 5.2 La dominació dels pobles colonitzats
Economia:
• La colonització va suposar un impacte profund que va
transformar la manera de viure dels pobles indígenes.
• En l’aspecte econòmic, la situació va empitjorar per la
majoria de la població, excepte alguns grups privilegiats.
• Expropiació de terres dels indígenes, que van passar a
mans dels colonitzadors.
• Predomini de les plantacions i destrucció de l’agricultura
tradicional.
• Mono conreu extensiu segons les necessitats de les
metròpolis.

115. 5.2 La dominació dels pobles colonitzats
• Demografia:
• Reducció de la mortalitat (vacunes, mesures
higièniques...)
• Augment de la població.
• Augment de la mortalitat a algunes zones, per
l’esclavitud i els treballs forçats a que eren
sotmesos els indígenes.
• Es trenca l’equilibri entre població i recursos.
• Problemes per abastir d’aliments a tota la
població.
• Subalimentació crònica

116. 5.2 La dominació dels pobles colonitzats
• Estructura social:
• Nous ritmes de treball
• Desorganització de l’estructura tribal i les
jerarquies socials.
• Separació d’ètnies
• Es força la convivència de grups
tradicionalment enfrontats.
• Determinats grups d'indígenes formen
l’exèrcit i es creen unes elits al seu servei.

117. 5.2 La dominació dels pobles colonitzats
• Àmbit cultural:
• Fort impacte de la cultura occidental.
• Cultures indígenes de tradició oral i poc estructurades,
que són dominades amb facilitat.
• Pèrdua de la identitat, les creences i les tradicions.
• Difusió de les llengües, les creences i la forma de vida
europees, a través de l’ensenyament.
• Les Missions s’encarreguen de difondre el cristianisme.
• El continent més afectat va ser Àfrica.
• Àsia va resistir millor l’impacte, per la seva tradició
mil·lenària en algunes zones com Índia.

118. CONSEQÜÈNCIES
DE
L’IMPERIALISME
GRAN
MORTALITAT
NOVES
FRONTERES
NOVES
INFRAESTRUCTURES
DEPENDÈNCIA
ECONÒMICA
IMPOSICIÓ
IDEOLÒGICA
CULTURAL
LINGÜÍSTICA
RELIGIOSA
Malalties
Endèmiques
(grip i verola)
Incipient
Xarxa
hospitalària
Nou mapa
d'Àfrica
Grups ètnics
Dividits
o enfrontats
Ponts, ports
Ferrocarrils.
Destrucció xarxa
tradicional
Proteccionisme
Especialització
Monoconreu
Sistema
de plantacions
Destrucció
cultura
Identitat,
llengües
i religions
autòctones