1. 7. Catalunya i Espanya 1898-1931

2. CATALUNYA I ESPANYA AL SEGLE XX
RESTAURACIÓ 2 ETAPA 1898-1923/31
ALFONS XIII 1902-1923/31
DICTADURA DE PRIMO DE RIVERA 1923-1931
SEGONA REPÚBLICA 1931-1936
GUERRA CIVIL 1936-1939
FRANQUISME 1939-1975
JOAN CARLES I 1976

4. RESTAURACIÓ
2 ETAPA
1898-1931
ALFONS XIII
19O2-1923/31
DICTADURA DE
PRIMO DE RIVERA
1923-1930
7. CATALUNYA I ESPANYA 1899-1931

5. Context internacional:
• Fins 1914 Etapa de l’ imperialisme i del
colonialisme.
• 1914-1918 Primera Guerra Mundial
• 1917 Revolució Russa
• 1918-1939 Etapa d’entreguerres: crisi
econòmica mundial (crack del 29) i ascens
dels feixismes ( Hitler i Mussolini).

6. 1902-1923 Regnat d’Alfons XIII: política
• Després del Desastre del 98 apareix el Regeneracionisme,
moviment que demana reformes urgents davant la situació
d’endarreriment del país.
• Política: descomposició del sistema de bipartidisme
(conservadors i liberals).
• Governs inestables. Algunes tímides reformes.
• L’oposició comença a ser important i a tenir un paper en la
política (republicans, regionalistes, carlins...).
• Agitació social (Setmana Tràgica, crisi de 1917, pistolerisme...).
• Incapacitat de democratització. Fallida del sistema.
• Catalunya: predomini polític dels partits republicans i
catalanistes. Agitació social i pistolerisme. Reivindicacions
catalanistes: Mancomunitat de Catalunya.
• Personatges: Maura, Canalejas, Lerroux, Prat de la Riba,
Cambó, Macià, Companys

10. 1902-1923 Regnat d’Alfons XIII: economia
• Tendència al creixement. Transformació i modernització de
l’economia espanyola
• Catalunya: Més creixement. Diversificació econòmica i
pèrdua de lideratge del sector tèxtil.
• Construcció de grans centrals hidroelèctriques als Pirineus.
• Dualitat: zones amb força creixement i altres poc
desenvolupades.
• Zones industrialitzades i modernes (Catalunya, Euskadi..)
• Agricultura poc competitiva (Castella , Extremadura,
Andalusia...) i profundes desigualtats.
• A Catalunya. Crisi de la fil·loxera i conflictes rabassaires
• Impacte de la Primera Guerra Mundial en l’economia:
augmenta la demanda, pugen els preus però no els salaris,
després de la guerra baixa la demanda.
• Crisi econòmica

11. Crisi
agrària
Cerealística
Centre
D’Espanya
Competència
exterior. Arribada
de cereals
estrangers més
barats (sobretot
d’Estats Units).
Demanda d’un
aranzel
proteccionista,
encapçalada per la
“Liga Agrària”
Viticultura
Catalunya
Arribada de la
fil·loxera a
Catalunya ( a partir
de 1879)
Conflicte entre
propietaris i
rabassaires pel
problema dels
contractes agraris
(rabassa morta)

13. Fil·loxera
• La fil·loxera és un insecte
que ataca els ceps i
provoca la mort de la
vinya.
• Procedeix d’Amèrica del
Nord i apareix a Europa a
la segona meitat del segle
XIX.
• Va arribar a Catalunya a
partir de 1879 i va
provocar la mort de la
major part de les vinyes.

14. El contracte de rabassa morta :
Era un contracte entre el propietari de la terra i el pagès, que
establia l’arrendament d'un tros de terra per a conrear-hi vinya,
amb la condició de restar dissolt en haver mort dos terços dels
primers ceps plantats, anomenat també “establiment a primers
ceps”.
El pagès podia treballar la terra com si fos seva a canvi d’una part
de la collita (a mitges, al terç o al quart)
Aquest contracte, a la pràctica, era perpetu, perquè els pagesos
utilitzaven la tècnica dels “colgats” i “capficats” i l els ceps no es
morien mai, es renovaven.
Quan va arribar la fil loxera es va produir un conflicte entre els
pagesos i els amos de la terra perquè els contractes “a rabassa
morta” van quedar extingits i molts pagesos van ser expulsats de
les vinyes que havien treballat durant generacions

16. 1922 Fundació a Catalunya de la
“Unió de Rabassaires”, a causa
de l’augment de la conflictivitat
entre pagesos i propietaris pel
tema dels contractes de conreu i
l’accés a la terra. Aquest sindicat
pagès defensava la petita
empresa familiar davant el grans
propietaris de l’ Institut Agrícola
Català de Sant Isidre.

17. Embassaments de Catalunya

19. 1902-1923 Regnat d’Alfons XIII: societat
• Creixement de les ciutats
• Creixement de la població (transició demogràfica)
• Augment del proletariat a les zones industrials.
• Migracions: arribada de treballadors a les zones industrials
(sobretot a Catalunya). Zones de procedència: Aragó i
València principalment.
• Millora lenta del nivell de vida dels treballadors.
• Grans desigualtats entre rics i pobres.
• Forta agitació social (Setmana Tràgica, vagues
revolucionàries, vaga general, vaga de la Canadenca,
pistolerisme...).
• El govern reprimeix les societats obreres.
• Fundació de la CNT, sindicat anarquista (1910).
• Fundació de la Unió de Rabassaires (1922): conflictivitat al
camp català.

20. Títol o acció de la Companyia canadenca “Barcelona
Traction”, constructora de la major part de centrals
hidroelèctriques de Catalunya

21. 10

24. Creixement de les ciutats
1900 1930

27. La transició demogràfica:
La transició demogràfica és el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir d’una
mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o subdesenvolupades fins arribar al cicle
demogràfic modern caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.
A Espanya i Catalunya s’inicia aquesta transició a principis del segle XX: baixa la mortalitat, la
natalitat es manté i creix la població.

28. La Setmana Tràgica 1909
• Revolta popular contra la mobilització de
reservistes per anar a la guerra al Marroc.
• Vaga general, barricades als carrers, crema
d’esglésies...
• El govern envia l’exèrcit per reprimir la revolta.
• Una setmana d’enfrontaments: 113 morts i 343
ferits.
• 5 condemnes a mort
• Execució de Ferrer i Guàrdia, pedagog anarquista,
acusat injustament d’encapçalar la revolta.

34. El moviment obrer: el pistolerisme 1918-1923
• Radicalització del moviment obrer: cada vegada hi ha més
desigualtats entre rics i pobres i els obrers pateixen de forma
molt dura la crisi econòmica provocada per la pujada dels preus
dels productes.
• CNT: sindicat anarquista. Molts afiliats a Catalunya i Andalusia
sobretot. Accions violentes contra dirigents polítics i
empresaris.
• UGT: sindicat socialista. Predomina a Madrid i Astúries
principalment.
• Sindicat lliure: format per la patronal per aturar el creixement
del sindicalisme anarquista. Els seus components eren pistolers
a sou de la patronal contractats per assassinar líders sindicals.
• Pistolerisme (1918-1923): etapa de radicalització en que es
produeixen assassinats d’empresaris i de líders sindicals. Espiral
de violència.
• Creixement de la conflictivitat arrel de la crisi econòmica :
vagues revolucionàries, vaga de la Canadenca 1919, ...

35. Salvador Seguí, “el noi del sucre”
• Salvador Seguí i Rubinat ,
conegut com El Noi del Sucre, fou
un dels líders més destacats del
moviment anarcosindicalista de
Catalunya de principi del segle
XX.
• Rep el seu sobrenom pel costum
de menjar-se sols els sucres que li
servien els cambrers per al cafè.
• El 1923 va ser assassinat a
Barcelona per pistolers del
Sindicat Lliure.

37. 10

38. El catalanisme polític
• El catalanisme es comença a convertir en un
moviment de masses, cada vegada té més
seguidors i alguns partits catalanistes comencen a
tenir representació al Congrés de Diputats.
• La Lliga Regionalista, fundada el 1901, és el partit
més destacat, liderat per Cambó i Prat de la Riba.
Representa el catalanisme de dretes.
• Estat Català, fundat el 1922 per Francesc Macià, és
el principal representant del catalanisme
d’esquerres. És republicà, catalanista i
independentista.

39. La Mancomunitat de Catalunya 1914-1925
• La Mancomunitat de Catalunya va ser el primer òrgan
administratiu català des del 1714 i la principal
concessió d’autogovern aconseguida pel catalanisme
fins a la creació de la Generalitat el 1931.
• Funció només administrativa, no política
• Política de govern orientada al desenvolupament
cultural i la modernització econòmica i social de
Catalunya.
• Obra de govern en dues direccions:
– Creació d’una infraestructura de serveis públics i
administratius bàsics que potenciessin el
desenvolupament econòmic.
– Foment de la llengua i la cultura catalanes a partir d’un
projecte cultural i educatiu.

41. Edifici promogut per la Mancomunitat l'any 1920 i projectat per l'arquitecte Ramon
Puig Gairalt. L'edifici emergeix com un cos prismàtic aïllat al capdavall de la Rambla.
La seva estètica s'inscriu dins el noucentisme en el seu vessant classicista, que
es singularitza especialment en les dues portes d'accés, magnificades amb
un solemne frontó triangular sostingut per columnes jòniques.

42. ...a partir de 1918
• Gran inestabilitat política
• Descomposició dels partits dinàstics
• 10 canvis de govern entre 1918 i 1923
• S’utilitzen les mesures d’excepció per incapacitat
de resoldre els problemes
• Continua la crisi econòmica
• El catalanisme polític s’enforteix
• Derrotes militars al Marroc
• Augment de les vagues i de la conflictivitat social

43. Crisi política, social i econòmica
Derrotes militars al Marroc (Desastre d’Annual)
Incapacitat de democratitzar i
modernitzar el país.
Fracàs de la monarquia d’Alfons XII
Cop d’estat de Primo de Rivera

44. La dictadura de Primo de Rivera 1923-1930
• Primo de Rivera fa un
cop d’estat i puja al
poder, amb el
beneplàcit del rei Alfons
XIII.
Instaura una dictadura
militar, amb un partit
únic, la Unión
Patriòtica.

46. Dictadura de Primo de Rivera 1923-1930
• Victòria militar al Marroc (desembarcament d ’Alhucemas
1925).
• Anticatalanisme: prohibició del català, abolició de la
Mancomunitat (1925).
• Millores econòmiques: obres públiques, Exposició Universal
de 1929 a Barcelona, ...
• Descontentament popular: el poble vol democràcia.
• Intents de cop d’estat
• Alfons XIII li retira la confiança i Primo de Rivera dimiteix el
1930
• “Dictablanda” de Berenguer: la seva tasca era organitzar un
procés electoral progressiu per retornar a la normalitat
constitucional.
• Convoca eleccions per preparar el camí cap a la
democràcia.

49. Exposició universal de Barcelona 1929

50. Exposició universal de Barcelona 1929
L’Exposició Universal de Barcelona de
1929 va servir per remodelar la ciutat
(Palau de Montjuic, Plaça d’Espanya, jardins
De Montjuic...), però també per impulsar la
Indústria catalana.
El pavelló alemany de la Expo del 1929
va ser dissenyat per l’arquitecte Mies
van der Rohe.

51. Exposició universal de Barcelona 1929:
Palau nacional de Montjuic, actual seu del MNAC

55. La proclamació de la República:
14 d’abril de 1931
• 12 d’abril de 1931:
eleccions municipals
• Triomf dels partits
d’esquerres a les grans
ciutats.
• Proclamació de la
República.
• Alfons XIII abdica i se’n
va a l’exili.

57. Vocabulari:
• Alfons XIII Borbó
• Miguel Primo de Rivera
• Enric Prat de la Riba
• Francesc Cambó
• F. Ferrer i Guàrdia
• Francesc Macià
• Salvador Seguí “el noi del
sucre”
• Setmana Tràgica
• Mancomunitat de Catalunya
• Pistolerisme
• CNT-FAI
• Unió de Rabassaires
• Estat Català
• Lliga Regionalista
• Unión Patriòtica
• Desastre d’Annual
• Desembarcament d ’Alhucemas