1. TEMA 7
LA REVOLUCIÓ SOVIÈTICA I L’URSS
1917-1941

2. 1. La Rússia dels Tsars

3. Rússia 1914

5. Nicolau II Romanov: Tsar de Rússia fins 1917

6. L’Imperi Rus abans de 1917
• Era una monarquia autocràtica
• El Tsar tenia el poder absolut.
• Regnava el tsar Nicolau II de la dinastia dels
Romanov
Política
• Economia bàsicament agrària.
• Poca indústria, localitzada a zones molt
concretes i amb capital estranger.
• Distribució desigual de la propietat de la terra
(molta terra en mans de pocs ) i basada en
formes feudals (drets senyorials) i no
capitalistes (propietat privada).
Economia
• Societat estamental d’Antic Règim
• Privilegiats i no privilegiatsSocietat

7. Rússia abans de la revolució comunista
de 1917
Revolució de 1905
1914 Entra a la Primera Guerra Mundial
al bàndol dels aliats (Triple Entesa)
Revolució de febrer de 1917 (burgesa)

8. 1.1 Un imperi immens i endarrerit
• Sistema polític: autocràcia
• Poder: exèrcit, burocràcia i església ortodoxa
• Economia agrària endarrerida
• Pervivència de la servitud
• Tècniques tradicionals
• Baixa producció
• Inici d’industrialització amb capital francès
• Ciutats industrials: San Petersburg, Moscou, Odessa,
Kiev...
• Obrers industrials
• Salaris baixos i condicions precàries.

9. La capital, Sant Petersburg, 1906

10. 1.2 El creixement de l’oposició
• Oposició al tsarisme des de finals del segle XIX
• Difusió de les idees liberals
• Anarquisme i marxisme
• Moviments populistes
• Partits liberals i burgesos
• Partit Socialdemòcrata Rus (1898), escindit en
bolxevics i menxevics.
• Oposició clandestina i reprimida (presó, exili,
execucions...)

11. Oposició
Populistes
La voluntat
del poble
Destrucció del
Tsarisme
Anarquistes
Bakunin
Kropotkin
Terra i llibertat:
repartiment de la
terra i acció directa
Liberals
KD(Kadett)
PSR
(Esserites)
Marxistes
PSDR (Partit
socialdemòcrata
rus)
Menxevics
(Kerensky)
Bolxevics
(Lenin)

13. 1.3 La revolució de 1905 i els intents de reforma
• Agitació social i política
• Males condicions de vida i augment de la corrupció.
• Personatges sinistres influents a la cort: Rasputin.
• 1904 Guerra russo-japonesa : derrota
• Gener 1905 Esclata la revolta
• Contra la injustícia social i en demanda de millores en les
condicions de vida.
• Diumenge sagnant: repressió contra una manifestació.
• Insurrecció i motí al cuirassat Potemkim.
• Tímides reformes del Tsar
• Convocatòria de la Duma (Parlament rus)
• Proposta d’una reforma agrària
• No hi ha una veritable transformació, només tímides
reformes.

16. LA REVOLUCIÓ DE 1905:
Revolució que exigeix reformes però que en realitat no aconsegueix canviar res.
• Guerra entre Rússia i Japó a Manxuria i Corea. Derrota russa (1904).
• El poble empitjora les seves condicions de vida i manifesta el seu malestar.
• “Diumenge sagnant” (gener 1905): revolta popular amb peticions de
caràcter laboral (jornada de vuit hores i millores salarials) i polític
(democratització del país).Dura repressió i centenars de morts.
• El poble rus perd la confiança en el Tsar.
Causes
• Ocupació de terres i paralització de les fàbriques.
• El Tsar cedeix i es compromet a concedir algunes llibertats polítiques i a
convocar la DUMA (parlament).
Fets
• El Tsar no dóna poder a la Duma i segueix tenint tot el poder.
• No hi ha canvis polític reals
• El poble segueix patint males condicions de vida, misèria i fam
• 1914 Rússia entra a la Primera Guerra Mundial al bàndol dels aliats i
sofreix diverses derrotes
• El poble demana que el país abandoni aquesta guerra.
Conseqüències

17. 2.La revolució de febrer de 1917

20. Revolució de febrer de 1917 (burgesa)
• Els soviets d’obrers, pagesos i soldats fan caure la
monarquia absoluta del tsar.
• Abdicació del Tsar Nicolau II
• Rússia es converteix en una república democràtica
• Formació d’un govern provisional.
• Reformes burgeses:
Reconeix els drets i les llibertats individuals.
No fa millores socials i no treu Rússia de la guerra.
• Continua la crisi econòmica, la misèria i l’atur.
• Els soviets es divideixen en menxevics i bolxevics.
• Lenin, líder dels bolxevics, d’ideologia comunista,
promou la revolució comunista d’octubre.

21. REVOLUCIÓ BURGESA:REVOLUCIÓ BURGESA:REVOLUCIÓ BURGESA:REVOLUCIÓ BURGESA:
Pas d’un sistema polític de monarquia absolutista a unPas d’un sistema polític de monarquia absolutista a unPas d’un sistema polític de monarquia absolutista a unPas d’un sistema polític de monarquia absolutista a un
sistema parlamentari o constitucional ( monarquia osistema parlamentari o constitucional ( monarquia osistema parlamentari o constitucional ( monarquia osistema parlamentari o constitucional ( monarquia o
república).república).república).república).
Les lleis són elaborades a partir d’una constitució, queLes lleis són elaborades a partir d’una constitució, queLes lleis són elaborades a partir d’una constitució, queLes lleis són elaborades a partir d’una constitució, que
estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.estableix les regles del funcionament de l’estat.
Els ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets iEls ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets iEls ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets iEls ciutadans són els beneficiaris de l’estat i tenen drets i
deures.deures.deures.deures.
A través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en elsA través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en elsA través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en elsA través del sufragi (eleccions) els ciutadans deleguen en els
seus representants polítics la tasca de fer funcionar lesseus representants polítics la tasca de fer funcionar lesseus representants polítics la tasca de fer funcionar lesseus representants polítics la tasca de fer funcionar les
institucions del país.institucions del país.institucions del país.institucions del país.
Les revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauracióLes revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauracióLes revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauracióLes revolucions burgeses tenen com a objectiu la instauració
d’una economia capitalista ( propietat privada, mercat lliure,d’una economia capitalista ( propietat privada, mercat lliure,d’una economia capitalista ( propietat privada, mercat lliure,d’una economia capitalista ( propietat privada, mercat lliure,
oferta i demanda...).oferta i demanda...).oferta i demanda...).oferta i demanda...).
Els seus beneficiaris directes són els burgesos, principalsEls seus beneficiaris directes són els burgesos, principalsEls seus beneficiaris directes són els burgesos, principalsEls seus beneficiaris directes són els burgesos, principals
impulsors de la industrialització.impulsors de la industrialització.impulsors de la industrialització.impulsors de la industrialització.

22. ELS SOVIETS:ELS SOVIETS:ELS SOVIETS:ELS SOVIETS:
Un sovietsovietsovietsoviet és una assemblea.
Els primers soviets van ser creats per Lev Trotski durant
la Revolució russa de 1905.
Originalment el terme feia referència a les assemblees
d'obrers, soldats i pagesos que van ser fonamentals pel
triomf de la Revolució d'Octubre de 1917, i de la formació
de la República Socialista Federativa Soviètica de
Rússia primer i de la Unió de Repúbliques Socialistes
Soviètiques el 1922.
La Constitució soviètica de 1918, amb els bolxevics al
poder, va organitzar l'administració política de l'Estat en un
sistema jeràrquic de consells d'obrers, pagesos i soldats.
Amb el triomf dels revolucionaris, els soviets van passar a
ser òrgans de govern.

23. 2.1 La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
• Rússia entra a la Gran Guerra al bàndol de la Triple Entesa
( França, Gran Bretanya i Rússia)
• Industria de guerra
• Reclutament de pagesos i disminució de la producció agrària.
• Manca d’aliments
• Puja de preus
• Disminució poder adquisitiu dels assalariats
• Fam
• Derrotes militars enfront d’Alemanya
• Grans mortaldats
• Crítiques i manifestacions
• El govern havia dissolt la Duma
• Es perd la confiança en el Tsar
• Desastre militar i econòmic
• Esclata la revolució

25. 2.2 La caiguda del tsarisme (febrer 1917)
• Revolta popular
• Es demana la fi de la guerra i la millora de les condicions de
vida.
• Manifestació a Petrograd (23 de febrer)
• Vaga general i amotinament de la guarnició militar.
• Es formen soviets a tot el país
• El Tsar abdica per la pressió dels partits i de l’exèrcit.
• La Duma imposa un govern provisional.
• Reformes polítiques i socials però manté Rússia a la guerra.
• Els problemes es mantenen
• Els soviets no reconeixen les lleis del govern provisional com a
legítimes.
• Doble poder: govern provisional i soviets

27. 2.3 La dualitat de poders (març-octubre 1917)
• Govern provisional liberal dirigit pel partit KDT (Livov)
• Desbordat pel moviment popular liderat pels soviets.
• Lenin torna de l’exili i publica les “Tesis d’abril”
• Les reformes del govern no prosperen
• Canvi de govern: Kerensky, socialista moderat, és nomenat
cap del govern provisional.
• Persecució sistemàtica dels bolxevics
• Cop d’estat dels tsaristes (agost 1917)
• Els bolxevics ajuden el govern de Kerensky a aturar el cop i
agafen més protagonisme
• Lenin pren la iniciativa i convenç als soviets de la necessitat
d’una insurrecció armada.
• Soviet de Petrograd dirigit per Trotsky
• Inici de la revolució d’octubre.

28. Revolució de febrer de 1917 (burgesa)
• Els soviets d’obrers, pagesos i soldats fan caure la
monarquia absoluta del tsar.
• Abdicació del Tsar Nicolau II
• Rússia es converteix en una república democràtica
• Formació d’un govern provisional.
• Reformes burgeses:
• Reconeix els drets i les llibertats individuals.
• No fa millores socials i no treu Rússia de la guerra.
• Continua la crisi econòmica, la misèria i l’atur.
• Els soviets es divideixen en menxevics i bolxevics.
• Lenin, líder dels bolxevics, d’ideologia comunista,
promou la revolució comunista d’octubre.

31. Lema:
PA, PAU I
LLIBERTAT
Tesis d’abril:
programa oficial
del partit bolxevic

32. 3. La revolució d’Octubre de 1917

33. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE 1917

34. REVOLUCIÓ D’OCTUBRE (1917):
comunista
El partit bolxevic (comunista) pren
el poder.
Lenin es converteix en el cap del
nou estat comunista.
Primeres mesures revolucionàries
Inici d’una guerra civil per
l’oposició de part de la societat
russa al nou sistema comunista

35. Lenin, Trotski i Stalin, líders de la
revolució d’octubre a Rússia

36. REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:REVOLUCIÓ COMUNISTA:
Canvi global d’organització de la
societat, basada en la dictadura del
proletariat i la col·lectivització de les
propietats, amb l’objectiu final d’una
societat igualitària, amb el proletariat
com a protagonista.

37. DICTADURA DEL PROLETARIAT:DICTADURA DEL PROLETARIAT:DICTADURA DEL PROLETARIAT:DICTADURA DEL PROLETARIAT:
Fase revolucionària transitòria per la qual el
proletariat assoleix el poder polític i instaura
una societat sense classes i sense propietat
privada.
La fase següent seria la desaparició de
l’estat, ja que aquest és útil per mantenir els
privilegis d’una classe social determinada i el
marxisme té com a objectiu l’abolició de les
classes socials i per tan l’estat ja perd la seva
raó d’existir.

38. 3.1 Les jornades revolucionàries
• Octubre 1917 Assalt al Palau d’Hivern, seu del
govern provisional.
• Dimissió del govern i fugida de Kerensky
• S’estén la revolució pel país de forma desigual.
• Moscou i les zones industrials sota poder dels
bolxevics. Extensos territoris sota el poder
dels tsaristes.

40. 3.2 Les primeres mesures revolucionàries
• Consell de comissaris del poble: primer govern obrer i
camperol, presidit per Lenin.
Primeres mesures revolucionàries:
• La terra havia de passar als pagesos
• Les fàbriques havien de ser controlades pels obrers
• Nacionalització de la banca
• Supressió de l’exèrcit tsarista.
• Reconeixement del dret d’autodeterminació dels pobles que
integraven l’Imperi i integració com a repúbliques a la
federació (URSS).
• Tractat de Brest-Litovsk: pau amb Alemanya.
• Pèrdua de Finlàndia, Estònia, Letònia i Lituània, Bessaràbia,
part de Polònia i Ucraïna.

42. Després de la revolució
comunista d’octubre de 1917,
3 etapes revolucionàries:
Guerra Civil: comunisme de guerra 1917-1921
NEP: Nova política econòmica 1921-1929
Plans Quinquennals 1929-1941

43. 1ª fase
revolucionària
(1917-1921) :
GUERRA CIVIL
Comunisme de guerra

44. La Guerra Civil 1917-1921
• Els grups contraris al comunisme que es veuen
afectats pel nou sistema inicien una guerra contra
els bolxevics.
Causes
• Exèrcit roig (bolxevics) contra exèrcit blanc
(menxevics, burgesos, noblesa terratinent,
potències estrangeres ).
Bàndols
• Mesures del nou govern comunista (comunisme
de guerra): Expropiació de terres de la noblesa,
nacionalització de la banca, fàbriques sota el
control dels obrers.
• Baixa la producció d’aliments. El govern requisa
les collites per alimentar l’exèrcit.
• Molts camperols moren de fam
• Extrema violència: no es feien presoners
• Execució del Tsar i la seva família
Fets
destacats

45. • 1918 El partit bolxevic passa a dir-se
Partit Comunista ( més tard PCUS)
• 1918 Rússia surt de la Guerra
Mundial ( Tractat de Brest Litovsk)
• 1919 3ª Internacional Creada per
Lenin. Provoca la divisió del
moviment obrer entre comunistes i
socialistes.
• 1921 L’Exèrcit Roig guanya la Guerra
Civil.
Conseqüències

46. 3.3 La Guerra Civil i el comunisme de guerra
• Russos blancs contra la Rússia roja o revolucionària.
• Trotsky va crear l’Exèrcit Roig
• Guerra civil
• Execució-assassinat del Tsar i la seva família (juliol
1918).
• 1921 L’exèrcit Roig guanya la guerra
• Comunisme de guerra: l’economia és controlada per
l’estat i s’orienta cap a la producció d’armes i
materials per aprovisionar l’exèrcit i guanyar la
guerra.

47. SM

49. Execució-assassinat del Tsar i la seva família (juliol 1918).

50. 3.4 La consolidació del poder bolxevic i la
formació de l’ URSS
• PCUS (1921) centre del poder
• Politburó: poder executiu
• Secretari general del partit = cap de l’Estat
• Soviet Suprem: poder legislatiu
• 1922 Creació de l’ URSS, república federal
• Repúbliques soviètiques i autònomes
• Constitució de 1924

53. 1922 De l’Imperi Rus a l’URSS
• A partir de l’any 1922 la nova república sorgida de
la Revolució comunista d’Octubre de 1917
s’anomena U.R.S.S. (Unió de repúbliques
comunistes soviètiques)

55. SM

57. 2ª fase
revolucionària
(1921-1929):
la NEP
( Nova política
econòmica )

58. • 1922 El nou estat passa a denominar-se URSS
( Unió de Repúbliques Socialistes Soviètiques ).
• 1921-1929 NEP Política econòmica basada en una
certa liberalització, amb algunes formes capitalistes.
• 1924 Mort de Lenin
• Lluites internes pel poder dintre el partit comunista
entre Stalin i Trotsky.
• Stalin és el successor de Lenin.
• Continua la crisi econòmica i no millora la situació del
país.

59. LA NEP 1921-1927
• Va ser la nova política econòmica aplicada per
Lenin en acabar la Guerra Civil.
• Consisteix en una economia mixta, barreja de
comunisme i capitalisme.
• L’objectiu era que Rússia es recuperés
econòmicament després de la llarga guerra
que havia deixat el país sense recursos.

60. 3.5 La NEP una nova política econòmica
• Crisi econòmica molt important després de la guerra
civil.
• Aixecament pagesos i altres (mariners de Krondstadt).
• Reforma de l’economia: NEP
• Economia mixta (comunista-capitalista)
• 1926 La NEP acompleix els seus objectius de millorar
l’economia de l’URSS.
• Tornen les desigualtats socials.
• Debat intern al PCUS entre partidaris de la NEP i
sectors revolucionaris que volien una implantació
ràpida del comunisme.

61. La Rebel lió de Krondstadt
(1921):
Va ser un alçament fracassat dels mariners
soviètics contra el govern de la
primitiva República Socialista Federada
Russa.
Va ser l'última gran rebel lió en contra del
domini bolxevic.
La rebel lió va tenir lloc a Krondstadt, una
fortalesa naval a l'illa Kotlin en el Golf de
Finlàndia

66. 4. De Lenin a Stalin

67. 4.1 La creació de la Tercera Internacional
• 1919 Creació de la Tercera Internacional a Moscou,
anomenada Komitern.
• Els comunistes consideren que els partits socialistes
eren poc revolucionaris i s’havien acomodat a les
democràcies burgeses.
• Escissió entre socialistes i comunistes.
• Els partits comunistes de tot el Món van ser obligats
a seguir les directrius de la Komitern.
• Aquest és l’inici dels partits marxistes-leninistes.

69. 4.2 L’expansió de la revolució comunista
• Objectiu de Lenin i Trostsky: estendre la
revolució comunista a altres països del món.
• La revolució soviètica va fer créixer els anhels
revolucionaris a tota Europa.
• Es creen partits comunistes a la majoria de
països.
• Fracàs dels intents d’implantar el comunisme
a diversos països: Alemanya, Hongria...

71. 4.3 La mort de Lenin i la disputa pel poder
• 1924 Mort de Lenin, líder indiscutible de la revolució soviètica.
• Gran Debat: lluita entre partidaris de Trostsky i d' Stalin per la
successió de Lenin.
• Trostsky: partidari de la revolució permanent i d’estendre la
revolució a altres països. També defensava un sistema més
democràtic dintre el partit i deixar la NEP per instaurar el
comunisme.
• Stalin: posició més conservadora. Manteniment d’una economia
mixta i construir el socialisme en un sol país. Les decisions
polítiques calia reservar-les al partit i eliminar el debat polític.
• 1927 Stalin aconsegueix el poder
• Imposa un sistema autoritari, un centralisme absolut i impedeix
qualsevol participació democràtica en la revolució.
• Final de la NEP, col·lectivització forçosa de la propietat i persecució
dels seus opositors.
• Persecucions, execucions, deportacions...
• Poder absolut d' Stalin al PCUS i al capdavant de l’Estat.

72. Lenin, Trotsky i Stalin

75. 5. L’inici de l’estalinisme

78. 3ª fase
revolucionària
( 1929-1941):
ELS PLANS
QUINQUENALS

79. ELS PLANS QUINQUENALS
• Economia planificada.
• Plans quinquennals aplicats per Stalin, basats en les
col·lectivitzacions al camp i a la indústria.
• Control total de l’estat sobre l’economia.
• Desenvolupament de la industria ( creixement
important de la producció).
• Stalin: política arbitrària, culte a la seva persona i
persecució dels opositors.
• Dura repressió (purgues stalinistes ), deportacions i
execucions.
• Milers de morts.

80. 5.1 Stalin, amo del poder
• URSS: dictadura personal d' Stalin.
• Nomenklatura: nova classe social privilegiada
• Formada per dirigents del partit
• Clientelisme, ineficàcia, corrupció... Dintre el partit.
• Culte a la personalitat d' Stalin.
• Realisme socialista: art oficial de l’ URSS a partir de
1934. Contemporani de les avantguardes artístiques
que predominen a Europa i EEUU en aquesta època.

82. Realisme socialista

83. Realisme
socialista

84. Realisme
socialista

85. 5.2 La planificació i col·lectivització de l’economia
• Abolició de la propietat privada
• Control de l’economia per part de l’estat
• Economia planificada
• Plans Quinquennals
• Objectiu: convertir l’ URSS en una gran potència industrial i fer del sector
agrari un nucli molt important de producció mitjançant l’explotació
col·lectivitzada.
• 1929 Col·lectivització massiva de l’agricultura
• Desigualtat important camp-ciutat
• Baix nivell de vida dels pagesos
• Agricultura: punt feble de l’economia planificada
• Períodes de manca d’aliments
• Prioritat de la industria pesant
• Manca de productes de consum
• No millora el nivell de vida de la població
• Industrialització de l’ URSS molt ràpida, gràcies a la planificació
• Alta producció de ferro i acer i també energia (carbó i electricitat)
• Finals anys 30: L’URSS s’ha convertit en una gran potència industrial.

97. Fàbrica de tractors soviètica 1930

99. 5.3 El terror estalinista
• Eliminació política i física de la vella guàrdia
revolucionària.
• Purgues: repressió generalitzada
• NKVD: serveis de seguretat de l’estat
• Processos de Moscou (1936-38): condemna de
milers de persones opositores o no al règim
stalinista.
• Gulag: camps de treballs forçats a Sibèria on eren
enviats els condemnats.
• 700.000 execucions
• 2 milions de persones enviades als Gulags.

102. Gulags de l’URSS

106. 5.4 Les noves institucions polítiques
• 1936 Nova constitució soviètica
• Canvis en l’estructura de l’estat
• Els soviets segueixen essent la columna vertebral del
sistema però sempre sota control de l’aparell del partit.
• Aparença democràtica de l’estat
• Burocratització i monolitisme creixents
• Unió més estreta entre partit i estat
• Es manté l’estructura federal però el dret
d’autodeterminació de les repúbliques federades no es
va exercir mai.
• Control molt dur sobre els moviments nacionalistes.
• A nivell internacional utilitza aquestes repúbliques
federades per aconseguir més representativitat en
organismes internacionals.

107. De l’Imperi Rus a l’URSS
POLÍTICA ECONOMIA SOCIETAT
TSARISME Monarquia absoluta Agrària i senyorial Estamental
REV. FEBRER 1917 República constitucional
o parlamentària
Capitalista De classes
REV. OCTUBRE 1917 Dictadura del proletariat Comunista Sense classes

108. Política: de l’absolutisme a la dictadura comunista
MONARQUIA ABSOLUTA
(Fins febrer de 1917)
El Tsar Nicolau II té tot el poder.
Per dret diví (teocràcia)
Per herència (dinastia Romanov)
REPÚBLICA CONSTITUCIONAL O
PARLAMENTÀRIA
(Febrer-Octubre de 1917)
Sobirania Nacional: El poder és de la nació,
formada per ciutadans amb drets i deures.
Constitució, sufragi, drets individuals...
DICTADURA DEL PROLETARIAT
(A partir d’octubre de 1917)
El poder l’exerceix el Partit Comunista, en nom
del proletariat (tots els treballadors).
Fase de “dictadura del proletariat” per imposar
el comunisme.

109. Economia: del feudalisme al comunisme
Agrària i senyorial
(Fins febrer de 1917)
El rei (Tsar) controla la producció, els preus...
Les terres pertanyen als senyors i no es poden vendre o
comprar.
Economia de subsistència.
Pocs excedents per vendre a mercats locals i fires.
Capitalista
(De febrer a octubre de
1917)
L’estat no intervé en l’economia
Propietat privada: tot es pot vendre i comprar
L’oferta i la demanda regulen els preus
Producció orientada al mercat .
Comunista
(A partir d’octubre de
1917)
Economia controlada per l’estat.
No existeix la propietat privada.
Propietat col·lectiva de les terres, les fàbriques i les
màquines (mitjans de producció).
Treball col·lectiu: Kolkhoz i Sovkhoz (granges col·lectives)

110. Societat sense classes?
Societat estamental
(Fins febrer de 1917)
Per naixement
Privilegiats i no privilegiats
Invariable
Societat de classes
(Entre febrer i octubre de 1917)
Per poder econòmic
Burgesia i proletariat
Societat sense classes
(A partir d’octubre de 1917)
Igualitària
No hi ha classes socials
Tothom té el mateix accés a la riquesa.

112. Vocabulari apartats 1 i 2
• Kulaks
• Duma
• Cuirassat Potemkim
• Diumenge sagnant
• Partit Socialdemòcrata
Rus (1898)
• Bolxevics
• Menxevics
• Soviets
• Autocràcia
• Populisme

113. Vocabulari apartat 3
• PCUS (Partit comunista de la Unió Soviètica) 1921
• URSS (Unió de repúbliques socialistes soviètiques)
1922
• Politburó (Executiu)
• Soviet Suprem (Legislatiu)
• Tractat de Brest-Litovsk (1918)
• Exèrcit blanc (menxevics, burgesos, nobles,
terratinents, potències estrangeres)
• Exèrcit roig (bolxevics)
• Comunisme de Guerra
• Tesis d’abril

114. Vocabulari apartats 4 i 5
• Tercera Internacional (Komitern)
• Realisme socialista
• Plans quinquennals
• Economia planificada
• Nomenklatura
• Kolkhozos (granges col·lectives)
• Sovkhozos (granges estatals)
• Purgues estalinistes
• Gulag
• NKVD
• Constitució de 1936

115. Etapes:
• Revolució de 1905
• Revolució de febrer de 1917
• Revolució d’octubre de 1917
• Guerra Civil (1917-1921)
• N.E.P. (1921-1929)
• Plans Quinquennals (1929-1941)
• Lenin (1917-1924)
• Stalin (1924-1953)

116. Personatges
• Lenin
• Stalin
• Nicolau II Romanov
• Trostky
• Kerensky
• Rasputin
• Bakunin
• Kropotkin

117. Bandera i escut de la
Unió Soviètica (URSS)