1. Tema 9:
TRANSFORMACIONS ECONÒMIQUES I
SOCIALS AL PRIMER TERÇ DEL SEGLE XX

2. Context internacional:
• Fins 1914 Etapa de l’ imperialisme i del
colonialisme.
• 1914-1918 Primera Guerra Mundial:
• 1917 Revolució Russa
• 1918-1939 Etapa d’entreguerres: crisi
econòmica mundial (crack del 29) i ascens
dels feixismes ( Hitler i Mussolini).

3. Context Espanya i Catalunya
Política:
• Segona etapa de la Restauració (1898-1931)
• Regnat d’Alfons XIII (1902/1923/1931), Dictadura Primo de Rivera (1923-1930).
• Reformisme partits dinàstics. Nous partits polítics a l’oposició. Agitació socials
(Setmana Tràgica, crisi de 1917, pistolerisme...). Incapacitat de democratització.
Fallida del sistema. Dictadura i fi del parlamentarisme.
• Catalunya: predomini polític dels partits republicans i catalanistes. Agitació social i
pistolerisme. Reivindicacions catalanistes: Mancomunitat de Catalunya.
Economia: tendència al creixement. Transformació de l’economia espanyola
• Catalunya: Més creixement. Diversificació econòmica i pèrdua de lideratge del
sector tèxtil.
• Dualitat: zones amb força creixement i altres poc desenvolupades.
• Zones industrialitzades i modernes (Catalunya, Euskadi..)
• Agricultura poc competitiva (Castella, Extremadura, Andalusia...) i profundes
desigualtats.
Societat:
Augment del proletariat a les zones industrials. Millora lenta del nivell de
vida dels treballadors. Forta agitació social. El govern reprimeix les societats obreres.

4. 1 L’evolució demogràfica
• Inici de la transició demogràfica a Espanya:
• Davallada de la taxa de mortalitat, a causa de la millora de l’alimentació i
de la higiene.
• Augment de l’esperança mitjana de vida.
• Manteniment d’una natalitat alta
• Creixement important de la població.
• Descens gradual de la natalitat a partir de 1920 aprox.
• Retard considerable de la modernització demogràfica a Espanya en
comparació amb altres països europeus.
•
• Inici de la transició demogràfica a Catalunya:
• Davallada molt important de la mortalitat.
• Augment de l’esperança de vida
• Descens lleuger de la natalitat
• Creixement important de la població, sobretot a causa de la onada
immigratòria de la segona dècada del segle XX.
•
• La transició demogràfica s’inicia primer a Catalunya ( segona meitat del
segle XIX) que a Espanya (inicis segle XX).

5. La transició demogràfica:
La transició demogràfica és el procés de canvi demogràfic que es produeix a partir d’una
mortalitat i natalitat altes, propi de societats primitives o subdesenvolupades fins arribar al cicle
demogràfic modern caracteritzat per una natalitat i mortalitat baixes.

6. 1.2 Els moviments migratoris
• Creixement de les migracions interiors (1900-1931)
• Disminució de la població activa agrària
• Desplaçament de la població cap a les ciutats
importats: Madrid, Barcelona, Sevilla, Bilbao.
• Molt important arribada d’immigrants a Barcelona
(valencians i aragonesos).
• Molt important emigració a Ultramar (Amèrica Llatina
sobretot) fins l’inici de la Primera Guerra Mundial
(1914).
• Causes de la immigració a ultramar: l’ocupació creixia
menys que la població, manca de transformacions
econòmiques i millora de la navegació.

7. 1.3 La intensificació de la urbanització
• Creixement important de la població urbana
(sobretot entre 1918 i 1929).
• Creixement important de les grans ciutats
(Madrid, Barcelona...)
• Gran transformació urbanística de Barcelona.

12. 2. Endarreriment agrari i
conflictivitat pagesa
Contrast entre el dinamisme de l’agricultura
mediterrània i l’estancament de l’agricultura
cerealística de l’interior d’Espanya.

13. 2.1 La crisi agrària
Característiques agricultura espanyola:
• Conreus principals: cereals, olivera i vinya
• Predomini de terres de secà
• Ramaderia sobretot ovina, destinada a la producció de llana.
• Crisi cerealística: (sobretot a les zones latifundistes i rurals del centre d’Espanya)
• Crisi agrària a Europa a finals del segle XIX
• Competència exterior. Arribada de cereals estrangers més barats (sobretot d’Estats Units).
• Caiguda dels preus
• Reducció dels ingressos
• Caiguda dels beneficis
• Demanda d’un aranzel proteccionista, encapçalada per la “Liga Agrària”
• Disminució dels salaris dels jornalers
• Agitacions pageses
• Crisi de la viticultura (sobretot a Catalunya)
• Gran extensió del conreu de vinya, a causa de l’arribada de la fil·loxera a França
• Arribada de la fil·loxera a Catalunya ( a partir de 1879)
• Destrucció de la vinya autòctona
• Pèrdua de les collites
• Crisi econòmica que afecta propietaris i pagesos (rabassaires)
• La vinya es replanta amb cep americà
• Conflicte entre propietaris i rabassaires pel problema dels contractes agraris (rabassa morta)
• Els pagesos defensen la vigència del contracte
• Els propietaris reclamen la seva extinció per no complir-se les condicions en produir-se la mort dels ceps
autòctons i volen imposar contractes de durada més curta (parceria).

14. Crisi
agrària
Cerealística Viticultura
Centre
Catalunya
D’Espanya
Demanda d’un Conflicte entre
Competència Arribada de la
aranzel propietaris i
exterior. Arribada fil·loxera a
proteccionista, rabassaires pel
de cereals Catalunya ( a partir
encapçalada per la problema dels
estrangers més de 1879)
“Liga Agrària” contractes agraris
barats (sobretot
d’Estats Units). (rabassa morta)

15. 2.2 L’evolució agrícola
• Superació de la crisi per les barreres aranzelàries i el creixement de la producció.
• Causes de la millora agrícola:
• Millora de la productivitat, pel conreu de noves terres i l’aplicació de noves tècniques.
• Introducció de nous conreus
• Especialització de conreus (olivera, vinya, cítrics), destinats a l’exportació.
• Augment de la producció ramadera de carn i llet, per la selecció del bestiar.
• El cereal tenia rendiments escassos i preus molt alts.
• Això feia baixar el poder adquisitiu de la gent i va obstaculitzar el creixement industrial.
• Catalunya:
• Algunes zones de Catalunya (Barcelona i Tarragona) van desenvolupar formes
avançades d’agricultura especialitzada de regadiu.
• La producció agrària catalana va ser proporcionalment més alta que l’espanyola.
• Augmenta la producció d’arròs al Delta de l’Ebre.
• Increment de la ramaderia, sobretot del sector porquí i boví.
• Disminució de la producció vitivinícola.
• Oli, fruits secs, patates primerenques i cítrics eren els productes destinats a l’exportació
a Catalunya.

16. 2.3 Els problemes del camp espanyol
• Gran desigualtat en l’estructura de la propietat de la terra
• Latifundis (Extremadura i Andalusia)
• Minifundis (Galicia)
• Necessitat urgent d’una reforma agrària
• Injustícia social i agitació pagesa.
• Endarreriment del camp espanyol
• Baixa productivitat
• Mesures del govern per millorar la producció
• Gran quantitat de pagesos sense terres
• Lleis de 1907 i 1917 que permeten el repartiment de terres
a alguns pagesos.
• Mesures insuficients
• La pressió dels propietaris agrícoles impedeix dur a terme
la reforma agrària.

24. Barraca de pedra seca

25. Feixes

26. Marges

27. 3.Els progressos de la
indústria
Al primer terç del segle XX es produeixen
grans transformacions econòmiques a
Espanya: augmenta el pes de la industria i
disminueix el de la agricultura.

28. 3.1 Canvi energètic i avenços tecnològics
Causes del creixement de l’economia espanyola:
• Noves energies: electricitat i petroli
• Mecanització de la producció
• Disminució dels costos de fabricació
• Construcció de grans centrals hidroelèctriques als Pirineus
• Revolució del transport amb l’arribada de l’automòbil
• Expansió del telègraf i el telèfon i arribada de la ràdio.
• Els avenços arriben a les ciutats però no al món rural.
• Implantació lenta en comparació amb els països europeus
industrialitzats.

30. Embassaments de Catalunya

31. 3.2 El creixement industrial
• Augment del 60 € del P.I.B. espanyol
• Catalunya era la zona més industrialitzada
d’Espanya.
• Diversificació industrial: química,
farmacèutica, alimentària...
• Predomini dels bens de consum sobre els bens
d’equip

32. Els sectors tradicionals i les noves indústries:
• Sectors tradicionals: alimentària i tèxtil
• Sectors en creixement: química, siderúrgica,
metal·lúrgica...
• Diversificació industrial basca (banca, química,
elèctrica, naval...)
• Automòbil i electrodomèstics: sectors en expansió
• Increment del sector de la construcció.

33. La diversificació de la indústria catalana:
• Predomini de la indústria tèxtil
• Augment de les industries bàsiques (energia, energia, ciment,
siderúrgia...)
• Creixement de la industria lleugera (confecció, cuir, calçat,
paper, arts gràfiques.
• Creixement molt important de la indústria química,
metal·lúrgica i mecànica.
• Increment del sector elèctric
• Primeres multinacionals a Catalunya
• Intensificació del comerç amb la resta d’Espanya (mercat
interior espanyol).
• Concentració de la indústria a Barcelona i l’àrea
metropolitana.
• Crisi profunda de la banca catalana
• Dependència de la banca madrilenya i basca.

34. La difusió territorial de la indústria:
• Predomini industrial de Catalunya i el País Basc
• Madrid: tercera regió industrial
• Galicia: important indústria conservera
• Zona cantàbrica: indústria siderúrgica i metal·lúrgica.
• València: indústria del moble i les joguines
• Desequilibris en la distribució de la renda a les
diverses zones d’Espanya
• Era superior a la mitjana a les zones més
industrialitzades .

48. 3.3 La millora de les comunicacions
• Millora de camins i carreteres
• Electrificació del ferrocarril
• Creació de transports urbans (tramvia i metro)
• Creació de grans infraestructures finançades
per l’estat (carreteres, vies de tren, ponts,
túnels...)
• Creixement de la xarxa telefònica i telegràfica i
també de la radiodifusió.

51. 3.4 L’ intervencionisme de l’estat:
• L’estat intervé en l’economia mitjançant ajudes (
exempcions fiscals, subsidis i comandes de
l’administració) i augment del proteccionisme.
• Les mesures protectores afecten negativament el
creixement de l’economia per que mantenen una
industria amb baixa productivitat i poc
competitiva.
• La part positiva és que va fomentar la indústria
nacional i el mercat interior.

53. 4. L’evolució de l’economia
Incorporació de l’economia
espanyola als circuits internacionals

54. 4.1 La recuperació econòmica després de la
crisi de 1898
• La desaparició del mercat colonial perjudica el
sector tèxtil català, les farines castellanes , la
petita maquinària...
• També fa augmentar el preu dels bens importats
de les antigues colònies
• Repatriació de molts capitals dels “indians”
• La crisi va afavorir la renovació de l’estructura
productiva, va estimular el creixement de la
producció industrial i va accelerar el canvi
energètic (electricitat).

55. 4.2 La conjuntura de la Primera Guerra Mundial
• Neutralitat d’Espanya
• Expansió econòmica: Espanya subministra productes industrials i
agraris als països en guerra.
• Creixement de la producció
• Creixement dels preus
• Inflació
• Grans negocis i enriquiment fàcil
• Especulació
• Els beneficis no s’inverteixen en la millora dels sistemes productius si
no en productes de luxe.
• Les classes populars empitjoren la seva situació a causa de la inflació.
• Onada de vagues i reivindicacions obreres.
• Fi de la guerra: caiguda de la demanda i crisi econòmica (1920-23)
• Augment de l’atur.

56. Europa 1914

57. Europa 1918

60. 4.3 Els efectes de la crisi de 1929
• 1929: caiguda de la Borsa de Nova York i inici
d’una forta i molt important crisi econòmica
mundial.
• Espanya menys afectada que molts països
d’Europa a causa del poc pes del seu comerç
exterior.
• Afecta els sectors exportadors
• Depreciació de la pesseta: reducció dels preus
dels productes espanyols en moneda estrangera i
millora de la competitivitat.

61. 5 Els canvis socials
La societat espanyola es transforma :
modernització i implantació d’una societat de
masses.
Consolidació de la burgesia i el proletariat.
Reducció de la pagesia
Augment de les classes mitjanes

62. 5.1 El món rural
• En el conjunt d’Espanya es manté el predomini de la pagesia, a causa de la
lentitud en el procés industrialitzador.
• A Catalunya el pes de la pagesia és menor, a causa d’una superior
industrialització i del creixement urbà.
• Els grans propietaris rurals:
• Gran influència social. La propietat de la terra font de riquesa i prestigi.
• Antiga oligarquia i nova burgesia agrària.
• La Manxa, Extremadura i Andalusia: latifundistes, rendistes i absentistes.
• Castella i Lleó, Aragó, Catalunya i País Valencià: propietaris petits i mitjans.
•
• Els pagesos:
• Segons la tinença de la terra: Propietaris (mitjans i petits), Arrendataris, Jornalers.
• Formes de propietat a les diverses regions d’Espanya:
• Galícia: arrendaments i subarrendaments (foros i subforos). Manca de rendibilitat.
• Extremadura i Andalusia: latifundis i jornalers en condicions precàries.
• Catalunya: propietaris mitjans i arrendaments estables (rabassa morta, parceria...) i
• associacionisme pagès (cooperatives agràries).

63. 5.2 La societat urbana
• Augmenta la importància de la població urbana
en el conjunt d’Espanya (societat de masses).
• Burgesia industrial i financera: predomina a
Catalunya i Euskadi.
• Classes mitjanes: funcionaris, comerciants,
administratius, treballadors de la banca i
professionals liberals (metges, advocats,
professors...). Predominen més a Catalunya.
• Obrers industrials: capes populars urbanes. Gran
concentració a Catalunya.

64. 5.3 Noves formes de sociabilitat i cultura urbana:
• Nous valors socials.
• La cultura arriba a sectors socials més amplis
• Radio Barcelona, primera emissora radiofònica d’Espanya.
• Millora en l’alfabetització de la població
• Demanda d’oci cultural: llibres, premsa escrita,...
• Premsa de masses: instrument de relació entre la població i
el poder. Opinió pública independent.
• Associacions cíviques: casinos, ateneus, cercles culturals...
• Excursionisme i esports: centres excursionistes, clubs de
futbol...