1. Columna de Trajà
Autor: Apol.lodor de Damasc Cromatisme: policroma
Cronologia: 107-113 Dimensions: 40 m alt x 4 m
diàmetre
Estil: romà imperial Localització original i actual: centre
Tècnica: talla del fòrum de Trajà, a Roma
Material: marbre
Formes: baix relleu

2. Context històric
Trajà, d'origen hispà, fou emperador de Roma del 98 al 117. Pertanyia a la
tradicionalment coneguda com dinastia Antonina o Ulpio-Aelia. Al 101 començà la
seva primera guerra contra els dacis (poble de l’actual Romania) obtenint la
victòria l’any següent. Entre 105 i 106 seguí la segona guerra, en la qual varen
annexionar Dàcia com a província de l’imperi. Aquestes guerres són les que
apareixen a la columna de Trajà, la qual s’aixecà, juntament amb el seu fòrum, per
a celebrar la victòria. Al mateix temps conquerí el regne dels nabateus (Aràbia
Pétrea).
El 113 començà una campanya victoriosa contra els parts (Armènia, Síria i
Mesopotàmia), que foren integrats a l’imperi. Sota Trajà l’imperi arribà a la seva
màxima expansió. Tornant d’aquesta campanya va morir prop del Mar Negre (117).
Just abans de morir adoptà el seu nebot Adrià que el succeí en el tro.

3. Trajà també feu reformes polítiques i importants construccions a Roma.
Obrí noves vies, construí aqüeductes i ponts, com el que feu sobre el Danubi
per facilitar la conquesta de Dàcia. També aixecà circs, amfiteatres...
Va tenir al seu servei l’arquitecte més important de la Roma imperial,
Apol.lodor de Damasc, que també dissenyà el panteó d’Adrià. Aquest últim
ordenà la seva mort, sobre la qual hi ha diferents versions.
Moneda dedicada pel Senat a Trajà: “Optimus princeps” (el millor dels prínceps).

4. Arc de Trajà a Benevento,
detall: Receptio in fidem
di principi barbari.
Bust de Trajà a Munic

7. Biografia de l’autor
Apol.lodor de Damasc (Damasquí) fou l’arquitecte més important de l’imperi
romà. Era amic de Trajà i coneixia perfectament l’art hel·lenístic. Seguint les
ordres de l’emperador va dissenyar i construir obres monumentals a Roma i
altres punts de l’imperi, con el pont sobre el Danubi, utilitzat per Trajà en la
guerra contra els dacis. També sembla que planificà el Panteó d’Adrià. Aquest
últim ordenà la seva mort, segons les fonts perquè no li perdonà que li hagués
recriminat el seu afany per l’arquitectura.
Obres d’Apol.lodor foren: el pont sobre el Danubi, els mercats del Quirinal, les
Termes de Trajà, la columna commemorativa, alguns li atribueixen el Panteó
d’Agripa

8. Localització: Fòrum de Trajà

9. Fòrum de Trajà

11. Estatua de Trajà (Galeria
Borghese) Roma

13. Estil (cal recordar les característiques de l’escultura romana)
L’escultura romana va rebre una gran influència de la grega, sobre tot de
l’hel·lenística. Moltes escultures gregues les coneixem gràcies a les còpies
romanes.
Té un gran realisme, en contraposició a l’idealisme grec, tot i que en l’època
imperial es tendia a idealitzar la figura de l’emperador, com és el cas
d’August, però sempre conservant el trets característics del retratat.
Sovint l’escultura està subordinada a l’arquitectura, com és el cas dels relleus
commemoratius de columnes i arcs triomfals. També escultures exemptes es
feien pensant en l’espai o marc arquitectònic on havien de situar-se.
Els materials més comuns eren el bronze, la pedra o el marbre.
Els retrats varen ser una aportació romana, inspirada en el realisme dels
retrats funeraris etruscs. Procuraven ser fidels als models, marcant defectes,
arrugues... Dins del retrat destacà la realització de bustos i retrats eqüestres,
com el de Marc Aureli.
Els relleus solien explicar esdeveniments històrics gloriosos per la Roma
imperial, com victòries importants.

14. Anàlisi formal
Únic monument gairebé intacte del fòrum de
Trajà.
És una columna cilíndrica d’uns 4 m de
diàmetre, sobre un pedestal en forma de dau,
decorat amb detallats relleus d’armes.
Base columna simple, decorada amb motius
ornamentals.
Fust format per 12 tambors cilíndrics de
marbre, té 29,78 m d’alçada, i capitell dòric.
Damunt hi havia una estàtua de bronze de
Trajà.
El fust presenta una cinta helicoïdal (en
espiral) de 200 m de longitud plena de relleus.
A l’interior del fust hi ha una escala de cargol
que permet pujar fins la part alta. L’estructura
helicoïdal d’aquesta escala permet la cohesió
dels dotze tambors de marbre de la columna.

15. Els relleus mostren una
seqüència narrativa de diversos
accions bèl·liques resolta amb
mitjans escultòrics.
Tots els fets il·lustrats amb
gran detallisme, igual que els
accidents del terreny, les
construccions, les armes, els
animals...
Per facilitar-ne la visibilitat,
l’alçada de la franja del relleu
va augmentant a mesura que
s’allunya del terra (de 0,89m la
més propera a 1,25 la més
elevada).
És el relleu més llarg que
s’esculpí en l’antiguitat.

16. Les 155 escenes es succeeixen sense interrupció, i hi apareixen unes 2.500
figures humanes. Trajà 59 vegades, de manera realista i no divinitzat. Els
altres personatges també són tractats de manera naturalista, i tots els
detalls són reproduïts minuciosament.

17. Part més alta de la columna,
originàriament hi havia un àliga,
després l’escultura del propi
Trajà, i al segle XVI s’hi col·locà
l’estàtua de San Pere

18. Detallisme: representacions d’edificis, d’armes dels legionaris, eines de
treball… També hi ha recursos metafòrics, com aquí on veiem el riu Danubi
representat com un ancià.

19. Rostres expressius i realistes.
Trajà hi és representat 70
vegades, sempre amb grandària
superior a la resta de persones.
Parlant a les tropes abans de la
segona guerra dacia.

20. La sensació de profunditat s’aconsegueix
donant grandàries diferents a les figures, i
també pel joc de llums i ombres, tot i que la
perspectiva no està gaire treballada. A
vegades trobem la isocefàlia (superposició de
caps de dimensions iguals). Els personatges se
superposen sovint per augmentar la sensació
de profunditat.
La combinació de línies diagonals i verticals
aporta gran dinamisme a les escenes.
Seqüència narrativa
continuada, com en una
pel·lícula actual.

21. Coronada antigament
per l’estàtua de Trajà
(actualment per la Fust de cent peus romans
de Sant Pere) (29,78 m.)
12 tambors de marbre
4 m. diàmetre
Capitell dòric
Relleus
narratius de
forma helicoïdal
Base en
forma de dau
amb una cambra
interior i una
escala de cargol que
puja fins a la part
superior
40 m. d’alçada

22. Avui només veiem el marbre blanc, però originàriament
estava completament policromada en colors vius.

23. Estendards de les legions Sacrifici d’un toro, per Trajà, abans de la
batalla
Trajà parlant als soldats Pont

24. Animals pel
Carro amb
sacrifici
ballesta
Pretorians
marxant

25. El treball de les
legions:
construcció de
calçades,
d’edificis (forts)

26. Legionaris davant d’un fort, treballant...

27. Els dacis

28. Dones dacies torturant captius romans

29. Decèbal repartint verí als seus
Suïcidi del rei dels dacis

30. La mort de Decèbal, el rei dels dacis. Còpia del Museu d’Història de Bucarest

31. Motlles de guix que reprodueixen els relleus (Victòria and Albert Museum,
Londre)

32. Interpretació
La columna s’inaugurà el 113, quan s’obriren el fòrum de Cèsar i el temple
de Venus Genetrix, restaurats per Trajà.
Fòrum de Trajà

33. El relleu de la columna narra les dues campanyes victorioses que va
emprendre Trajà contra els dacis. La meitat inferior il·lustra la primera
guerra (101-102), i la superior la segona (105-106). Les dues seccions estan
separades per la personificació de la victòria. El relleu va estar totalment
policromat.
Les figures ens expliquen una història, en forma de crònica. Importa més el
missatge que transmeten que la tècnica amb que es van fer.
El llenguatge és metafòric en algunes parts, tant en la representació dels
déus, com per exemple en la del Danubi, reproduït com un ancià.
És una valuosa informació sobre l’exèrcit romà (armament, vestimenta,
tècniques de guerra) i tècniques constructives, ja que els soldats apareixen
fent tot tipus d’activitats, a part de la militar, com hem vist.
També proporciona informació sobre el medi, el paisatge, la vegetació, els
habitatges... I sobre els enemics (dacis).
Els iconògrafs sembla que van seguir la crònica de Bello Daccio, avui perduda,
en la qual explicava les dues guerres.

34. Escena de batalla

35. Trajà
- 155 escenes
- més de 2500 figures
- Trajà hi és representat
unes 70 vegades
Guerra contra els dàcis:
primera guerra dàcia 101-103
i segona guerra 107-108

36. Funció
La finalidat de la Columna de Trajà era triple: assenyalar fins on arribava un
turó desplaçat pel fòrum, guardar les cendres de l’emperador i commemorar
la conquesta de la Dàcia per Trajà, il·lustrant-ne els fets prindipals.
Se sol creure que era un monument propagandístic per glorificar l’emperador.
Es possible que l’estructura no pogués ser vista per estar voltada d’altres
construccions del fòrum de Trajà. També la dificultat per seguir els relleus des
de baix no sembla que hagués servit gaire com instrument de propaganda.
Segons una inscripció podia haver servit com un indicador de mesures per la
construcció del fòrum.
Després de la mort de Trajà, el 117, el Senat va votar que les seves cendres
fossin col·locades dins d’una urna d’or en la base de la columna (avui no hi són).

37. La següent inscripció es troba al basament
de la columna:
SENATVS·POPVLVSQVE·ROMANVS
IMP·CAESARI·DIVI·NERVAE·F·NERVAE
TRAIANO·AVG·GERM·DACICO·PONTIF
MAXIMO·TRIB·POT·XVII·IMP·VI·COS·VI·P·P·
AD·DECLARANDVM·QVANTAE·ALTITVDINIS
MONS·ET·LOCVS·TANT<...>IBVS·SIT·EGESTVS
Traduït:
El Senat i el poble romà a l’emperador
César Nerva Trajà August Germànic
Dacic, fill del diví Nerva, pontífex
màxim, tribú per desenasèptima
vegada, emperador per sisena vegada,
cònsol per sisena vegada, pare de la
pàtria, per a mostrar l’alçada a la que
arribava el turó i el lloc ara destruïts
per a obres com aquesta.
Prop la base es col·locaren
http://www.stoa.org/trajan/ les cendres de Trajà

38. En aquesta part inferior per tant
s’hi van guardar, en una urna d’or,
les cendres de l’emperador.
Segons la documentació
renaixentista, el Papa la va
regalar a una família noble
andalusa que tornà les cendres a
Sevilla, on havia nascut Trajà.
L'estàtua de bronze original de
l’emperador fou substituïda, el
1588 per una de Sant Pere, per
ordre del papa Sixt V.
Dibuix que reprodueix una vista del
fòrum de Trajà

39. Models i influències
La columna commemorativa romana
presenta una tipologia totalment original a
l'enrotllar una tira escultòrica, formant
un fris helicoidal, al voltant d’un fust. Un
precedent de la tècnica narrativa de
col·locar una escena darrere l’altra el
trobem al fris de la Gigantomàquia de
l’Altar de Zeus a Pèrgam.
La Columna Trajana va ser el millor
representant del relleu històric i
l’aportació escultòrica més original de
l’art romà. Serví de model a columnes
posteriors, com la d’Antoní Pius i la de
Marc Aureli. També inspirà la columna de
la Vendôme de París i les de San Carles
Borromeu de Viena, de Fischer von Erlach.

40. San Carles Borromeu de Viena, de Fischer von Erlach
1716-1737
Columna de la Vendome,
aixecada per Napoleó per
commemorar la victòria a
la batalla d’Austerlitz