1. L’Impressionisme Claude Monet: Passarel·la sobre l'estany de nimfees (El pont japonès) http://www.xtec.es/~mmoron/L'ARTdelsegleXXal'ESCOLA/MovimentsArtistics/Antecedents/Impressionisme.htm
2. L’Impressionisme i l’art de la fi del segle XIX El context històric Després del fracàs de la Comuna de París (1871) i la brutal repressió de les classes populars, la burgesia francesa es consolidà en el poder amb la III República . El capitalisme, que s’havia començat a desenvolupar amb el 2n Imperi, es consolidà a França. Les forces productives van créixer com mai, els avenços en la investigació científica i la creació de nous materials transformaren radicalment l’aspecte d’Europa. La concepció de la realitat, de la naturalesa i de l’home canvià a un ritme vertiginós, que en molts aspectes no s’havia produït des del Renaixement. Tots aquests canvis afectaren profundament l’art. Els conceptes d’espai i temps es transformen , les comunicacions són cada vegada més ràpides i fàcils, la fotografia permet veure coses que l’ull humà no percebia... Davant aquesta realitat canviant, la pintura de la segona meitat del XIX ofereix dos camins: l’impressionisme i el simbolisme , que per una banda suposen el final del cicle pictòric iniciat al Renaixement i, per l’altra, l'origen de l’art contemporani després dels postimpressionistes.
3. Característiques de l’Impressionisme : L'Impressionisme és una escola pictòrica nascuda a França que es va manifestar sobretot, de 1974 a 1886 i va marcar la ruptura de l’art modern amb l‘academicisme . Destaca la seva tendència a recollir les impressions fugitives, la mobilitat dels fenòmens més que l'aspecte estable i conceptual de les coses. L'impressionisme és considerat el moviment més important a la pintura de les últimes dècades del segle XIX. (Viquipèdia) Cada pintor impressionista dedicava temps a l’estudi de la tècnica pictòrica. Durant la guerra de 1870, Monet, Pissarro i Sisley van anar a Anglaterra, on admiraren l’obra de Constable i Turner. En tornar treballaren junts a la vora del Sena i les seves obres mostren elements comuns durant un temps. Monet Sisley
4. Característiques de l’Impressionisme a) Teoria dels colors : de Newton sobre la descomposició dels colors, i de Chevreuil (colors primaris i complementaris). L'associació de dos colors primaris dona com a resultat el complementari del tercer color primari. La fusió no es fa al pinzell sinó a la retina de l’espectador, que confon tocs pròxims de colors primaris. La “llei dels contrastos simultanis” de Chevreuil, els colors difonen una orla del cromatisme complementari. b) Plasmació de la llum : Els objectes només es veuen en la mesura que la llum hi incideix. Al revés de Newton, el pintor recompon els colors per crear sensació lluminosa. c) Aparences successives : Pintaren repetidament el mateix tema, canviant els matisos d'il·luminació cromàtica, intensitat solar, boira... d) Coloració de les ombres : aquestes deixen de ser fosques i es redueixen a espais acolorits amb tonalitats complementàries. Desapareix el clarobscur i el dibuix, o queda diluït entre el color. e) Pinzellada solta : feta de taca pastosa i gruixuda, sense retocar-la, per traduir les vibracions atmosfèriques més fidelment. f) Sortida a l’aire lliure : van fugir dels tallers i es traslladaren al camp.
5. Claude Monet Auguste Renoir Camille Pissarro Paul Cézanne Edgar Degas Berthe Morisot La història de l’Impressionisme comença a París, el 15 d’abril de 1874 quan una colla de joves pintors rebutjats del Saló Oficial d’aquell any, decidiren, malgrat tot, d’exposar llurs creacions en la galeria-saló del fotògraf Nadar, en el 3er pis de la casa 35 del Boulevard dels Capucines. «Société Anonyme des artistes» Alfred Sisley
7. El impressionistes coneixen les teories de Newton sobre la descomposició de la llum llum color La teoria del color de Chevreul P = Primaris o generadors S = Secundaris o complementaris Cadascun dels colors secundaris és el complementari del color primari Teoria del color Tècnicament aplicaven els colors sobre la tela, sense barrejar-los a la paleta. Les pinzellades eren soltes (punt, coma, esborrany) i a certa distància del llenç els colors es barregen en la retina de l’espectador “trompe l’oeil ”. Pinzellades soltes i lliures
8. El gronxador 1876 Le Moulin de la Galette 1876 Auguste Renoir (1841-1919) Fou un revolucionari i al mateix temps mantingué el pes de la tradició (Ticià, Rubens). Amb tonalitats intenses reflecteix les vibracions de la llum ondulant entre les fulles, com es pot comprovar en la seva obra més famosa, on les formes semblen tremolar plenes de dinamisme (Moulin de la Galette). Totes les seves teles són plenes de flamarades de color. Les figures humanes són també molt importants en la seva obra.
11. Edgar Degas A partir de 1862 es convertí en un defensor de les teories impressionistes, després d’haver passat per altres fases pictòriques. El seu és un impressionisme més de la forma que del color. La llum sorgeix en reflexos de faldilles de ballarines, captades en un instant fugaç. Té gran interès en la figura humana, en les seves múltiples posicions. També representà curses de cavalls, on el moviment era element bàsic. La classe de dansa 1873 -1876
14. A l e s curses . 1879 Curses de cavalls davant les tribunes 1866-1868 Curses de cavalls 1885-1888
15. Alfred Sisley: Inundació a Port-Marly 1876 Alfred Sisley Pont a Villeneuve-la-Garenne . 1872 Sisley, pintor anglès resident a França, va viure durant uns anys en aquest poble i va pintar diferents versions de Port-Marly inundat.
16. Retrat de Eduard Manet a Berthe Morisot. Fou la cunyada i l’alumna de Manet. El bressol. 187 2 Berthe Morisot
17. Berthe Morisot va pintar el seu entorn social, sobretot dones, nens, escenes domèstiques... Pertanyia a l’alta burgesia i pintava el seu entorn, com tots els impressionistes. Estava casada amb el germà de Manet . En el balcó, 1873 La lectura, 1870
18. Mary Cassatt (1844-1926). Pintora americana que vingué a Europa i es relacionà amb els impressionistes. Pintà sobretot escenes domèstiques, plenes d'espontaneïtat i naturalitat. Mares amb els seus fills, retrats plens de llum... Després evolucionà cap a diferents tècniques (postimpressionisme). Autoretrat, 1878 Mare després del bany, 1880 Nen a l'habitació blau fosc, 1889
19. Camille Pissarro El Jardí de Pontoise (1877) Del seu període anomenat de Pontoise daten les seves millors obres inspirades en Monet i Cézanne: Després d'un període neoimpresionista, va tornar al lirisme i a l'esplendor cromàtic de l'impressionisme. El 1895, un empitjorament de la malaltia ocular que patia el va obligar a pintar paisatges urbans de París des de la finestra: Avinguda de l'Òpera , Jardí de les Tullerías i Efecte de neu .
20. Neoipressionisme, Divisionisme o Puntillisme El circ . Seurat. 18 91 Tarda de diumenge a l’illa del Grande Jatte. Seurat. 1884-1886 · Es basen en les teories dels contrast simultanis de Chevreul. · donen un fonament teòric i científic al procés artístic. · el color pur és situat sobre la tala en forma de punts. · La mescla de colors es realitza en la retina de l’espectador.
