Manet: El dinar campestre

28.685 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
8 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
28.685
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
13.589
Acciones
Compartido
0
Descargas
531
Comentarios
0
Recomendaciones
8
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Manet: El dinar campestre

  1. 1. Le déjeuner sur l’herbe (El dinar campestre) Édouard Manet 2.Documentació general Catalogació: Autor: Édouard Manet (1832-83) Títol: Le déjeuner sur l’herbe Cronologia: 1863 Localització: Museu d’Orsay. París Estil: impressionisme Anàlisi material: Dimensions: 2,08 m x 2,64 m Suport: tela Tècnica: oli
  2. 2. Édouard Manet (1832-1883) Nascut en una bona família, Manet abandonà la carrera naval aviat per dedicar-se a pintar. Va estudiar amb el pintor Couture i va començar a copiar quadres del Louvre: Tizià, Rembrandt, Veláquez, Goya, Delacroix... Va fer una original síntesi de l’art del passat, dels gravats japonesos, del realisme del seu temps. Buscava fer composicions lliures, malgrat l’organització perfecta que es veu als seus quadres. Del 1853 al 1856 es dedicà a viatjar (Itàlia, Països Baixos, Alemanya, Àustria) i a copiar als grans mestres. El 1859 presentà per primer cop al Saló el “Bevedor d’absenta”, que fou rebutjat, provocant moltes crítiques. El bevedor d’absenta 1858
  3. 3. Als anys 60, la seva pintura de tema espanyol, molt de moda a França, tingué èxit. El Saló acceptà per primer cop un quadre seu, “Guitarrista espanyol” Lola de Valencia El guitarrista espanyol “Guitarrista”. 1860 Manet guanya una menció d’honor en el Saló de 1861
  4. 4. Música a les Tulleries, 1862
  5. 5. Manet mai es considerà un impressionista, no exposà amb el grup, sempre acudia als Salons oficials, malgrat que el rebutgessin. Ell observa i reprodueix allò que l’envolta, de manera refinada i elegant. El 1863 va acabar un dels seus quadres més escandalosos, rebutjat en el Saló el 1863 i exposat al Saló dels Rebutjats: “L’esmorzar sobre l'herba”. Fou rebutjat unànimement per crítics i públic. Només acceptat pels joves pintors del moment que proposaven l’observació directa de la vida contemporània i la seva innovació tècnica. Sense voler-ho, Manet es convertí en el personatge principal del grup dels impressionistes.
  6. 6. Més escàndol provocà la seva Olympia. L’Olympia. 1863 presentada en el Saló de 1865 Maja nua Goya
  7. 7. Majas en el balcó 1810 -1812 Goya El balcó 1869
  8. 8. Triomf del déu Bacus 1628 –1629 Velázquez El 1867, Manet muntà la seva pròpia exposició, cansar de ser rebutjat. El catàleg li va escriure el seu amic, l’escriptor Emile Zola, a qui també va pintar. Retrat de Emile Zola 1868
  9. 9. El pífan, 1866 Com a crítica a la política de Napoleó III pintà, el 1867, “L’execució de Maximilià”, inspirat clarament en Goya.
  10. 10. Nana, 1877 Jeanne de Marsy, Primavera, 1881
  11. 11. El bar del Folies Bergere 1882
  12. 12. Anàlisi formal: Reconeixement visual i descripció (general i detallada)
  13. 13. Elements plàstics: Sensació de transparència al rierol Els verds predominen en moltes tonalitats. No clarobscur La llum es fon en els colors Ombres: taques de color Zones planes de color juxtaposades en les figures
  14. 14. Tècnica pictòrica revolucionaria Pinzellades breus i soltes, juxtaposades unes amb les altres - base de l’impressionisme - Zones planes de color Sense ombres (influència del món japonès)
  15. 15. Composició: Tres figures espai central: Una dona nua i dos homes vestits Estructura piramidal figures humanes: Una gran i tres petites Natura morta que introdueix en la Pícnic a l’aire lliure = pastoral composició (restes del dinar)
  16. 16. Trencament amb la perspectiva tradicional Clariana de tonalitats blavoses Crea un espai en alçada per mitjà d’efectes atmosfèrics i cromàtics Diverses tonalitats de verd en el paisatge Violents contrastos cromàtics
  17. 17. Noia rentant-se en el rierol La mirada directa i insolent del nu femení adreçada a l’espectador l’implica i el fa còmplice i protagonista de l’escena Retratat amb el braç dret atansat i el seu gest de la mà en D’aspecte indica que ha distret, no mira pres la paraula a l’espectador
  18. 18. Interpretació Suzanne (germana de Leenhoff i esposa de Els personatges Manet) Ferdinand Leenhoff (escultor holandès) Dona nua (Victorine Meurent model Eugène Manet, preferida germà Manet de Manet) Natura morta (restes del dinar) Pícnic a l’aire lliure = pastoral
  19. 19. Les idees noves propugnaven que la pintura havia de compaginar el els temes dels nous temps amb formes tradicionals de la història de l’art. Segons la definició del poeta de l’època, Baudelaire, Manet fou el prototipus de pintor “modern”. El seu escandalós quadre no reprodueix, com indica el seu títol, cap menjar sobre l’herba, sinó la prostitució que en aquella època era normal al “Bois de Boulogne”. Era un fet conegut a París, però no es parlava del tema, i molt menys es pensava que fos digne de ser representat en l’art. La distribució de les figures en el quadre també és molt estranya, ja que més aviat sembla un “collage” enganxat artificialment sobre l’escenari del bosc. No és una escena observada pel pintor, sinó un muntatge inspirat en obres del passat, tal com es veurà a continuació. Els personatges de Manet són burgesos encaixats en les figures mitològiques, aconseguint però desproveir-lo d’aquest significat històric o mitològic. També podrida interpretar-se al revés, és a dir, donar a un tema profà un relleu històric o mitològic. El rebuig del públic causà sofriment a Manet, perquè ell sempre buscava el reconeixement oficial, al contrari que els seus amics impressionistes, que volien ser renovadors. Ell però, aconseguí plasmar l’ambient modern del seu temps amb formes d’expressió clàssiques (Baudelaire)
  20. 20. Obres en les quals s’inspirà: El concert campestre. Ticià / Giorcione. 1508
  21. 21. Divinitats fluvials. Gravat de Marcantonio Raimondi. 1520. Basat en la pintura “Judici de Paris” de Rafael, actualment desapareguda
  22. 22. Gust per l’art japonès Kitagawa Utamaro 1754-1806 Hiroshige 1797-1858 L’onada 1823-1829 Hokusai el 1854 es produeix l'obertura del mercat japonès: arriben a França les primeres estampes japoneses. el 1867 Japó participa a l'Exposició Universal on s'hi podia veure una mostra de l'art de l'Extrem Orient.
  23. 23. Aquesta obra,“Déjeuner sur l´herbe”, fou presentada per Manet en el Saló de París de 1863 celebrat al Palau de la Indústria . El jurat la rebutjà, junt amb 2000 obres de diferents artistes. Aquest rebuig va significar un gran escàndol en els medis artístics de París, principalment entre els joves artistes d'avantguarda, que tenien a Manet com a l'artista més gran de la seva generació. El jurat considerar guanyadora El “Naixement de Venus” d’Alexandre Cabanel. En un acte propagandístic, Napoleó III, creà amb els quadres desestimats el “Salon des Refusés”, precisament per a que el públic pogués donar fe de la “seva poca qualitat pictòrica. “La deessa ofegada en un riu de llet, té l’aire d’una delicada dama galant, no de car i ossos sinó d’una espècie de massapà blanc i rosa” Emile Zola “Naixement de Venus” Alexandre Cabanel 1863
  24. 24. “El “Bain” és d’un gust molt atrevit, la persona nua no té cap bellesa de formes i no podem imaginar un senyor tan lleig al seu costat. No comprenc el que motiva un artista tan intel·ligent i distingit a fer una composició tan absurda”
  25. 25. Picasso i el “Déjeuner sur l’herbe”

×