Unitat 1.L’Antic Règim                C.Aranda & J.Manero
El terme Antic Règim podria definir-se com el conjunt de trets polítics,jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaren...
Característiques de l’Antic Règim            La situació econòmica            L’economia de l’AR era bàsicament rural. La ...
Els drets senyorials eren el conjunt deprestacions i rendes que rebien els senyors envirtut del domini que tenien sobre la...
L’agricultura era de subsistència, molt endarrerida des del punt de vista tècnic iamb una producció molt baixa.La producci...
La xarxa de comunicacions era escassa i elssistemes de transport molt rudimentaris.Respecte del comerç interior, els inter...
La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitatindustrial:Els gremis a les ciutats (p...
El desenvolupament urbà és escàsEl poble és el centre d’organització iproducció. Les ciutats de més de50.000     habitants...
La situació demogràficaEs donava el cicle demogràfic antic.Aquest era propiciat per elevades taxes de natalitat i fecundit...
La situació socialEs donava una organització social estamental.Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estame...
El clero (1% de la població) representa elprimer estament privilegiat. No pagaimpostos i rep el delme. A banda, sóngrans p...
Per últim, el tercer estat o estat pla (mésdel 95% de la població) patien una claradiscriminació legal i econòmica. No ten...
La situació políticaEs donava una monarquia absoluta, fonamentadaideològicament en la fórmula de “Monarquia de DretDiví”. ...
Al segle XVIII només Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia enla qual el poder del monarca estava realment limitat p...
La crisi de l’Antic RègimAquesta fórmula de govern trobà resistència, inicialment la que proveniadels defensors dels privi...
La Il·lustació és un moviment filosòfic, literari icientífic que es desenvolupà en Europa i lesseves colònies al llarg del...
Les idees fonamentals de la Il·lustració són:    • La Raó. És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i,    juntament amb e...
La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.Políticament, els principals pensadors defensen ideesirreconciliabl...
Econòmicament, sorgiren els fisiòcrates, oposats als                      mercantilistes, i que sentaren les bases del lib...
Mitjançant el despotisme il·lustrat els reis intentaran destruir aquesta oposició iguanyar-se a diversos sectors socials, ...
Próxima SlideShare
Cargando en…5
×

Unitat 1: L'Antic Règim

12.450 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
2 recomendaciones
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
12.450
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
578
Acciones
Compartido
0
Descargas
157
Comentarios
0
Recomendaciones
2
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Unitat 1: L'Antic Règim

  1. 1. Unitat 1.L’Antic Règim C.Aranda & J.Manero
  2. 2. El terme Antic Règim podria definir-se com el conjunt de trets polítics,jurídics, socials i econòmics, que caracteritzaren a Europa i les sevescolònies al llarg dels segles XVII i XVIII.Fou emprat per primera vegada pels revolucionaris francesos per talde designar despectivament l’estructura política i social de la Françadel moment, a les quals havia posat fi la R.F.Posteriorment, s’utilitzà per tal de designar aquella realitat política iinstitucional, estesa a altres països a més de França. C.Aranda & J.Manero C.Aranda & J.Manero
  3. 3. Característiques de l’Antic Règim La situació econòmica L’economia de l’AR era bàsicament rural. La producció agrícola i la propietat de la terra constituïen la principal font de riquesa. 3/4 parts de la població activa es concentren en l’activitat agrícola i ramadera. La major part de les terres estaven vinculades a un títol nobiliari, a l’Església, al municipi o a la corona (terres vinculades). El conjunt de terres en mans d’un noble o eclesiàstic eren la senyoria territorial (reserva senyorial i masos), i les terres on gaudien de jurisdicció eren la Senyoria jurisdiccional. C.Aranda & J.Manero
  4. 4. Els drets senyorials eren el conjunt deprestacions i rendes que rebien els senyors envirtut del domini que tenien sobre la terra.Els senyors eren els grans beneficiats, car elspagesos havien de treballar (prestacionspersonals), pagar (part de les collites) i utilitzarels monopolis senyorials (pagant)Igualment, els senyors podien gaudir dejurisdicció sobre terres que no eren de la sevapropietat.Per últim, els pagesos tenien l’obligaciód’entregar a l’Església una desena part de lacollita (delme). C.Aranda & J.Manero
  5. 5. L’agricultura era de subsistència, molt endarrerida des del punt de vista tècnic iamb una producció molt baixa.La producció es destinava a l’autoconsum, per això es donava el policultiu. Elpetit excedent era comercialitzat en mercats locals i fires. Hi havia dos tipus bàsics d’explotació agrícola, els camps oberts (explotacions cerealístiques) i les terres comunals (dedicades a boscos o pastures).Eren molt freqüents les crisis de subsistència.Les males collites generaven fam, desnutrició isovint provocaven protestes (revoltes del pa). C.Aranda & J.Manero
  6. 6. La xarxa de comunicacions era escassa i elssistemes de transport molt rudimentaris.Respecte del comerç interior, els intercanvisinterns són escassos i complicats, degut a lesdeficiències en les comunicacions i a lainexistència d’un mercat intern unificat. Elscamins i les carreteres es trobaven en malescondicions. El transport era lent, tot i que espodia utilitzar la navegació marítica i fluvial.Sobretot a partir del segle XVI, el comerçpredominant és el de llarga distància. Aquestcomerç exterior era realitzat preferentmentamb les colònies utilitzant el vaixell. Destacàel comerç triangular.Aquest comerç exterior va possibilitar el desenvolupament del capitalisme comercial. C.Aranda & J.Manero
  7. 7. La indústria era de caràcter artesanal. Al segle XVIII trobem tres tipus d’activitatindustrial:Els gremis a les ciutats (provenen de l’Edat Mitjana).La indústria domèstica al camp (es crea amb el desenvolupament del comerç alssegles XVI i XVII). La producció es realitza a les cases dels camperols.Les manufactures (al s. XVIII). Es concentren treballadors en un espai, per al’elaboració de productes de luxe) C.Aranda & J.Manero
  8. 8. El desenvolupament urbà és escàsEl poble és el centre d’organització iproducció. Les ciutats de més de50.000 habitants són gairebéinexistents.A mitjans del segle XVIII en alguneszones (Anglaterra) es produeix unaemigració del camp a la ciutat. Aixòrepercutirà en un desenvolupamentsense precedents del fenomen urbà. C.Aranda & J.Manero
  9. 9. La situació demogràficaEs donava el cicle demogràfic antic.Aquest era propiciat per elevades taxes de natalitat i fecunditat (35/40%o), contrarestadesper alts índex de mortalitat (30/40%o, especialment la infantil). L’esperança de vida eramolt baixa.L’agricultura no podia produir en grans quantitats. D’aquesta manera, es produïa uninestable equilibri entre població i recursos, i això contribuïa a un escàs creixementvegetatiu.Els escassos rendiments agrícoles, acompanyats de lairregularitat de les collites, desencadena crisis de subsistènciaque desemboquen en grans fams i propicien malaltiesepidèmiques. El resultat són grans mortaldats catastròfiques. C.Aranda & J.Manero
  10. 10. La situació socialEs donava una organització social estamental.Cada membre de la societat pertany a un estament. Un estament es corresponamb un estrat o grup social, definit per un comú estil de vida i anàloga funció. Ésde caràcter impermeable (grups tancats).El fet de formar part d’un estament atorga o nega privilegis, és a dir, l’exenciód’obligacions o el dret a avantatges exclusives. A l’estament privilegiat s’accedeix(amb l’excepció del clergat) per naixement o per concessió especial del monarca.Així, la principal característica de la societat estamental és la desigualtat civil, quedivideix la població entre privilegiats i no privilegiats. C.Aranda & J.Manero
  11. 11. El clero (1% de la població) representa elprimer estament privilegiat. No pagaimpostos i rep el delme. A banda, sóngrans propietaris (terres, immobles) isenyors jurisdiccionals.El clergat no era un grup homogeni.La noblesa (entre el 2 i el 3% de lasocietat) era el segon estament privilegiat.Tenia un gran poder econòmic (granspropietaris). Gaudia de concessionshonorífiques, econòmiques i fiscals.Tampoc era un grup homogeni. C.Aranda & J.Manero
  12. 12. Per últim, el tercer estat o estat pla (mésdel 95% de la població) patien una claradiscriminació legal i econòmica. No teniencap prerrogativa i havien de suportat totesles càrregues fiscals.Malgrat les grans diferències entreburgesos i camperols, i dins mateixd’aquests grups, tenien un interès comú:l’oposició al règim feudal i la reivindicacióde la igualtat civil.La rígida societat estamental entra en crisiarran dels canvis produïts al llarg delsegle XVIII (Revolució Francesa), obrintpas a la societat capitalista. C.Aranda & J.Manero
  13. 13. La situació políticaEs donava una monarquia absoluta, fonamentadaideològicament en la fórmula de “Monarquia de DretDiví”. El paradigma és la monarquia de Lluís XIV.Bossuet afirma que el poder li es concedit al Rei perDéu i, per tants, no té límits terrenals. El Rei només esresponsable davant Déu. En conseqüència, tenia unpoder absolut (no compartia el seu poder amb capinstitució, tot i que els parlaments estamentalssuposaven certes limitacions teòriques). L’absolutisme provocava que la norma general fos l’arbitrarietat. Els instruments que utilitzen els reis absoluts per tal de mantenir el seu poder eren principalment els Consells de ministres, l’exèrcit, i la Burocràcia i la Diplomàcia C.Aranda & J.Manero
  14. 14. Al segle XVIII només Gran Bretanya i Holanda tenien una monarquia enla qual el poder del monarca estava realment limitat per un parlament.Aquests parlaments tenien limitacions. Únicament una minoria rica teniadret a vot (15%), els habitants de les colònies no hi eren representats ies mantenia l’esclavitud. C.Aranda & J.Manero
  15. 15. La crisi de l’Antic RègimAquesta fórmula de govern trobà resistència, inicialment la que proveniadels defensors dels privilegis feudals detentats per la noblesa i el clergat,heretats d’època medieval.Posteriorment, la Il·lustració aportarà una ideologia al tercer estat,especialment a la burgesia, per tal de fer caure un sistema que la margina idiscrimina. C.Aranda & J.Manero
  16. 16. La Il·lustació és un moviment filosòfic, literari icientífic que es desenvolupà en Europa i lesseves colònies al llarg del segle XVIII (“de lesLlums”).Els seus antecedents cal cercar-los enAnglaterra i Holanda durant el segle XVII.Destaca la figura de Newton (mètode empíric).Suposà una important modernització cultural il’intent de transformar les estructures de l’AnticRègim (les seves idees principals no podenacceptar els principis bàsics d’aquell). Montesquieu Rousseau Voltaire C.Aranda & J.Manero
  17. 17. Les idees fonamentals de la Il·lustració són: • La Raó. És l’únic mitjà per aconseguir la veritat i, juntament amb el progrés, constitueix el camí per assolir la felicitat. • El Progrés. A ell s’arriba gràcies a la ciència; en combinació amb la tècnica, permet l’avenç de la humanitat de manera evolutiva i indefinida. • La Naturalesa. És l’origen de tot allò que és genuí, vertader i autèntic. La societat és la que falseja i corromp l’home, bo en estat natural. • La Felicitat. És un bé al que hom té dret.La Il·lustració ràpidament es va difondre gràcies a les societats científiques,literàries o artístiques i les acadèmies, recolzades pels poders públics. Gràcies ales societats d’amics del país, establertes normalment en les principals ciutats.Per últim gràcies als salons. Tertúlies o reunions d’il·lustrats.Malgrat tot, el principal mitjà de difusió va ser l’Enciclopèdia. C.Aranda & J.Manero
  18. 18. La Il·lustració va tenir un vessant polític i econòmic.Políticament, els principals pensadors defensen ideesirreconciliables amb l’absolutisme, car defensen un noumodel d’organització política i social basat en la llibertat ila igualtat.JL. Locke defensa que l’Estat ha de garantir les llibertatsindividuals.Voltaire es proclamà defensor de la llibertat depensament i la tolerància religiosa.Montesquieu propugnà la divisió de poders (L’esperit deles lleis, 1748).Rousseau defensava la necessitat d’establir uncontracte social entre governants i governats, formulantel principi de la sobirania nacional. Igualment defensavaqe l’home és bo i lliure en la natura, éssent ls societat laseva corruptora.Aquestes idees sentaren les bases del liberalismepolític, que acabà amb l’Antic Règim. C.Aranda & J.Manero
  19. 19. Econòmicament, sorgiren els fisiòcrates, oposats als mercantilistes, i que sentaren les bases del liberalisme econòmic. Els fisiòcrates sostenen que la riquesa d’un estat prové de la naturalesa, exactament de l’agricultura. El seu principal teòric és Quesnay.Per als defensors del liberalisme econòmic, la riquesa de l’Estat no rau ni enl’acumulació de metalls preciosos (mercantilisme) ni exclusivament enl’agricultura (fisiocràcia), sinó en la llibertad. L’Estat no ha d’intervenir enl’activitat econòmica. El seu principal teòric és Adam Smith. C.Aranda & J.Manero
  20. 20. Mitjançant el despotisme il·lustrat els reis intentaran destruir aquesta oposició iguanyar-se a diversos sectors socials, sobretot del tercer estat.Sense renunciar a l’absolutisme, alguns sobirans iniciaren reformes. Malgrat elsesforços, era impossible una millora substancial sense alterar les bases del’Antic Règim. Aquesta contracció, i el fracàs global dels intents reformadors,obriren el camí a les revolucions liberals. C.Aranda & J.Manero

×