Unitat 5: L'imperialisme

2.499 visualizaciones

Publicado el

Publicado en: Educación
0 comentarios
1 recomendación
Estadísticas
Notas
  • Sé el primero en comentar

Sin descargas
Visualizaciones
Visualizaciones totales
2.499
En SlideShare
0
De insertados
0
Número de insertados
588
Acciones
Compartido
0
Descargas
90
Comentarios
0
Recomendaciones
1
Insertados 0
No insertados

No hay notas en la diapositiva.

Unitat 5: L'imperialisme

  1. 1. Unitat 5.La dominació europea del món (1870-1914) C.Aranda & J.Manero
  2. 2. L’imperialisme podria definir-se com elsistema en què la cultura, la política il’economia del món s’organitzen segons eldomini d’uns països sobre els altres.Bàsicament, els països europeusindustrialitzats aconseguiran controlar granpart del planeta.El procés s’inicià al segle XV. Al segle XIXes generalitzarà, amb un caràcter ràpid iglobal. Els anys daurats de l’Imperialisme esdonen entre 1870 i 1914. En sónprotagonistes les potències europees, elsEEUU i el Japó. Aquests països volendominar i conquerir el món (el 1914,controlaven el 85%).Té molt a veure amb la Segona RevolucióIndustrial. C.Aranda & J.Manero
  3. 3. La Segona Revolució Industrial Creixement demogràfic i migracions. La població europeu es duplicarà al llarg del segle XIX, gràcies a les millores en la dieta i als avenços mèdics i sanitaris. La mortalitat es reduí, l’esperança de vida augmentà, mentre que la natalitat es mantenia elevada. El 1914, una quarta part de la població mundial es concentrava a Europa. El creixement demogràfic provocà fortes onades migratòries. Entre el 1800 i el 1914 seixanta milions d’europeus abandonaren Europa. Sobretot la destinació era Amèrica. Els emigrants cercaven millorar les seves miserables condicions de vida. C.Aranda & J.Manero
  4. 4. Les noves fonts d’energia i els nous mitjans detransport.Entre finals del XIX i inicis del XX dues fontsd’energia superaren el carbó: el petroli il’electricitat.Aquestes energies eren més netes, eficients iflexibles. Canviaren la ubicació de les empreses, les Primer pou de petroliformes del transport i comunicació, així com la vida (1859)quotidiana (telèfon, radio, tramvia, metro,bombeta, cinematògraf, automòbils, avions...).Les noves fonts d’energia impulsaren una novarevolució dels transports. Els vaixells de vapor, lesbicicletes, els automòbils, l’aviació.... Possibilitarenel naixement d’una nova mobilitat i elsdesplaçaments massius a llargues distàncies. C.Aranda & J.Manero
  5. 5. Edison amb el fonògraf i primera bombeta feta per ell C.Aranda & J.Manero
  6. 6. Ford T i el primer tramvia elèctric.El petroli feu possible l’aparició del’automòbil amb les millores al motorde combustió interna, de Daimler-Benz a Alemanya a partir de 1900.El primer automòbil el construíPeugeot, el 1891 a França. C.Aranda & J.Manero
  7. 7. Fotografia original del primer vol amb motor de la historia. A l’aparell Orville Wright; a la dreta, el seu germà Wilbur. 1903Avió amb el que Bleirotcreuà el Canal de la Mànegael 1909 C.Aranda & J.Manero
  8. 8. S’obrien noves rutes marítimes, amb els canals de Suez (1869) i Panamà (1914) C.Aranda & J.Manero
  9. 9. Canal de Suez inaugurat el 1869 Canal de Panamà inaugurat el 1914 C.Aranda & J.Manero
  10. 10. Samuel F. B. Morse, el 1837, construí un Model del primer telèfontelègraf i inventà un alfabet, molt d’Alexandre Graham Bellpràctic per enviar missatges a distància. GUGLIELMO MARCONI, patentà la ràdio el 1897 i el telègraf sense fils C.Aranda & J.Manero
  11. 11. Les noves indústries.Les innovacions tecnològiques propiciaren ungran impuls industrial. Les investigacionseren fruit del treball de múltiplesespecialistes, que volien resultats aplicablesa la producció industrial.Es descobriren nous productes i novesaplicacions, creant-se nous tipus d’indústries.La indústria siderúrgica, la metal·lúrgica,l’elèctrica, la química... van viure uncreixement espectacular. C.Aranda & J.Manero
  12. 12. Producció d’acer (1880-1912) (en milions de tones) C.Aranda & J.Manero
  13. 13. Energia utilitzada per la indústria tèxtil de Terrassa (Índex 100 el 1916) C.Aranda & J.Manero
  14. 14. La nova organització del capital i el treball. Les innovacions tècniques, la competència, la renovació constant, demanaven grans inversions, per això es generaren grans gegants empresarials. Igualment, es creà el capitalisme financer (hòldings). La concentració empresarial horitzontal agrupa empreses que treballen un mateix sector productiu.Rockefeller La concentració empresarial vertical agrupa empreses que treballen activitats complementàries (càrtel, trust i hòlding). El monopoli, implica el control en exclusiva d’un producte, imposant els preus sense control. Fàbrica Krupp C.Aranda & J.Manero
  15. 15. C.Aranda & J.Manero
  16. 16. La competència demanava augmentar la producció i millorar laproductivitat.El taylorisme es basa en l’organització científica del treball. Cal eliminarmoviments inútils, així s’optimitza l’esforç de l’obrer i es redueixen costos.Per això la producció es fa en sèrie per mitjà d’una cadena de muntatge.El fordisme aplica la cadena de muntatge per a la producció d’automòbils.Cercar el consum massiu és la gran aportació del fordisme. Amb maquinàriamoderna i treballadors especialitzats la producció era enorme i barata.Així s’estimulava el consum massiu. C.Aranda & J.Manero
  17. 17. La estandarització permet la producció en sèrie, reduint el temps defabricació. La producció massiva permet reduir el preu de cost.Augmentant el salaris s’augmenta el poder adquisitiu, i amb això lesvendes. El consum s’estimula a més amb crèdits i amb la publicitat. C.Aranda & J.Manero
  18. 18. A nivell intern augmentà tambéel comerç, car s’incentivà elconsum amb l’aparició delsgrans magatzems o el sistemade venda a terminis.El comerç internacionalexperimentà un gran impuls,multiplicant-se per set el seuvolum entre el 1850 i el 1914.La millora tècnica comportà unaugment de la competència,tant a nivell intern com a nivellinternacional. Apareguerennoves potències industrials,com Alemanya, França, Bèlgica,Rússia, encara que la principaleren els EUA. C.Aranda & J.Manero
  19. 19. Les causes de l’ImperialismeLa Segona Revolució Industrial significà que el món quedà dividit entre elspaïsos industrialitzats i els no industrialitzats. Els primers aconseguirenimposar-se als segons. Europa, amb la seva força demogràfica, tecnològica ieconòmica, aconseguí dominar bona part del planeta.A partir del 1873 Europa patí una greu crisi econòmica. Inicialment agrícola,motivada per les importacions cerealístiques. La crisi al camp reduí elconsum, tot i que la indústria mantenia la producció. Per això es donà unagreu crisi de sobreproducció. Les indústries tancaven i augmentava l’atur.Per sortir de la crisi es van reorganitzarles indústries, es millorà la tecnologia ies cercaren nous mercats a Àsia, Àfricao Amèrica Llatina. El proteccionismeeuropeu obligava a mirar a la resta delmón. C.Aranda & J.Manero
  20. 20. Els factors econòmics.Les explicacions tradicionals vinculen el colonialisme a les necessitatseconòmiques occidentals. Calien nous mercats, noves primeres matèries inous llocs d’inversió.Les darreres investigacions però, matitzen aquesta importància. Es posa endubte inclús la rendibilitat econòmica dels imperis. C.Aranda & J.Manero
  21. 21. Els factors polítics.És una època d’exaltació nacionalista (xovinisme, jingoisme), que es relacionadirectament amb el poder colonial. Les colònies donaven prestigi intern iinternacional, augmentant el poder militar.Les potències industrials desitjaven augmentar el seu poder polític,incrementant la seva importància internacional en detriment de la resta depaïsos. Per això hi ha tensions entre potències. Calia cercar l’equilibri entrepotències.L’expansió es vincula a l’economia, (Imperialisme capitalista, Dominaciómonopolista armada). Per això es volen controlar els principals territoris i lesrutes comercials. Von Jules Ferry Bismarck Chamberlain Cecil Rhodes C.Aranda & J.Manero
  22. 22. Els factors demogràfics.Europa vivia un gran boomdemogràfic, l’explosió blanca.L’augment demogràfic es donàsimultàniament a un important èxoderural.La revolució dels transports feiapossible importants onadesmigratòries. Es considerava que lescolònies podien ser una bona vàlvulad’escapament a la tensió socialprovocada per l’atur. C.Aranda & J.Manero
  23. 23. Descens de la mortalitat a Europa C.Aranda & J.Manero
  24. 24. L’èxode rural C.Aranda & J.Manero
  25. 25. C.Aranda & J.Manero
  26. 26. Els factors culturals i ideològics.La llarg del segle XIX es posen demoda les exploracions científiques igeogràfiques. Es funden societatsgeogràfiques, els exploradorsinvestiguen i obren noves rutes.Hi ha una clara consiència a Europade missió civilitzadora. Amb unabarreja de darwinisme i racisme, els David Livingstoneeuropeus creuen que han de difondrela seva cultura “superior” (societatscolonials).El colonialisme es disfressa depaternalisme: l’home blanc had’ajudar als inferiors, instruint-los ievangelitzant-los (societatsmissioneres). Missioners belgues al Congo C.Aranda & J.Manero
  27. 27. Jules Verne s’inspirà en aquestes exploracions Henry Stanley Amundsen explorà Peary arribà al Pol NordSocietats geogràfiques L’Antàrtida C.Aranda & J.Manero
  28. 28. El repartiment del món C.Aranda & J.Manero
  29. 29. L’imperialisme és la culminació del colonialisme iniciat al segle XVI, tot i quehi ha diferències entre ambdós.L’imperialisme es centra en Àfrica, Àsia i el Pacífic. Ràpidament es dominengran part d’aquests territoris, que passen a ser controlats per una minoriaeuropea. Aquest control ocasionarà importants conflictes bèl·lics amb elspobles dominats i ente les potències dominants.En la creació de les colònies hi ha una primera fase d’exploració i conquesta(fàcil degut a la gran superioritat tècnica i militar). Una segona faseconsisteix en organitzat la colònia per, com a darrera etapa, iniciar la sevaexplotació. C.Aranda & J.Manero
  30. 30. Existeixen diverses modalitats de colonització.La modalitat més extesa és de les colòniespròpiament dites. La metròpoli exerceix uncontrol absolut sobre el seu territori. Existeixendos tipus de colònies, les de poblament (amb unimportant establiment permanent de poblacióeuropea, els dominis britànics, que gaudirand’autogovern) i les d’explotació (sotmetimentabsolut de les estructures econòmiques iadministratives per part de les empreses igoverns occidentals. Assimilació duanera,monopoli metropolità, intercanvi desigual-primeres matèries per manufactures-).Els protectorats són territoris als quals se’lsrespecta el govern autòcton, però controlat perla metròpoli. Es donen en cas de territoris dedifícil conquesta o amb un fort govern indígena.Les concessions es donaven quan el govern localcedeix temporalment un territori a la metròpoli(sobretot ports). C.Aranda & J.Manero
  31. 31. Després de la Gran Guerra van néixer els mandats. Una potència colonialexercia la tutela d’un territori en representació de la SdN. Es tractava deterritoris de les potències derrotades en la guerra. C.Aranda & J.Manero
  32. 32. Els grans imperis colonialsDurant el segle XVIII i fins a la primera meitat del segle XIX la prioritatera el control de les rutes comercials, i per això s’establien factories a lescostes. A partir del 1870 es donà una gran expansió i conquesta territorial,centrada bàsicament en Àfrica, Àsia i el Pacífic. C.Aranda & J.Manero
  33. 33. C.Aranda & J.Manero
  34. 34. L’Imperi britànic C.Aranda & J.Manero
  35. 35. Gran Bretanya constituïa l’imperi més gran, amb presència a tots elscontinents (33M Km2, 450M persones). Des del 1850 regnava la reinaVictòria, per això també és coneguda com a època victoriana.Com a colònies de posició o escales tenia Malta, Corfú, Illes Jòniques ,Gibraltar, Santa Helena, El Cap, Maurici, Aden, Ceilan, Singapur i Hong-Kong.A Àsia dominava l’Índia (Índia, Pakistan, Bangladesh, Sri Lanka) Birmània,Singapur, Malàisia, nord de Borneo i Hong-Kong.A Amèrica Canadà, Antilles, Guaiana i Belice.El projecte britànic a Àfrica volia extendre el seu domini des del Caire(Egipte, 1882) a El Cap (1899-1902 Guerra dels Boers). Així, es dominàSudàfrica, Rhodèsia, Kènia, Uganda, Somàlia Britànica, Egipte, Costad’Or, Sierra Leona, Gàmbia i Nigèria.Per últim, al Pacífic, es controlava Austràlia i Nova Zelanda. C.Aranda & J.Manero
  36. 36. L’expansió britànica motivà importants conflictes, tres dels mésdestacats van ser:Guerres de l’opi (1839-42 i 1856-60).Els britànic introduïen opi en la Xina i acanvi obtenien seda, te... El govern xinèsprohibí les importacions, esclatant elconflicte.La victòria britànica va obrir els ports xinesos al comerç occidental. Amés, Gran Bretanya obtingué la concessió de Hong-kong. La feblesaxinesa, que mai va ser una colònia, era evident davant occident i el Japó. C.Aranda & J.Manero
  37. 37. Revolta dels sipais (1857).Els sipais eren soldats indígenes que servien enl’exèrcit britànic a l’Índia. En aquell moment lacolònia era controlada per una companyia privada.La revolta però va fer que el govern britànicassumís directament el control. L’Índia passà a sergovernada per un virrei. La reina Victòria eral’Emperadriu (1877). C.Aranda & J.Manero
  38. 38. Guerra anglo-bòer (1880-81 i 1899-1902).El Regne Unit s’enfrontà amb els colons holandesos (bòers) de Sud-àfrica. Elsbritànics del Cap volien extendre els seus dominis a tot el sud del continent,ja que hi havia importants jaciments. Les repúbliques bòers d’Orange iTransvaal s’hi enfrontaren. Finalment, els territoris van ser annexats al’Imperi Britànic. Guerra anglo-bòer Nens i dones boer en un camp de concentració, durant la segona guerra dels Boers (1899-1902) C.Aranda & J.Manero
  39. 39. L’Imperi francès C.Aranda & J.Manero
  40. 40. França era el segon imperi en extensió, destacant la seva presència aÀsia i Àfrica.A Àfrica controlava al nord Algèria, Marroc, Tunísia.A l’Àfrica Occidental Francesa Mauritània, Senegal, Sudan Francès (araMalí), Guinea, Costa d’Ivori, Níger, Alto Volta (ara Burkina Faso) iDahomey (ara Benín).A l’Àfrica Equatorial Francesa Gabón, Congo, Ubangui-Txari (ara R.Centreafricana) i Txad.A més cal destacar la Somàlia Francesa i Madagascar.A Àsia dominava la Indoxina Francesa (Vietnam, Laos i Cambotja)A Amèrica Guadalupe, Guaiana i Martinica.Per últim, a Oceania controlava la Polinèsia Francesa i Nova Caledònia.Amb Gran Bretanya es disputava el domini de la zona central d’Àfrica,produint-se el 1898 el conflicte de Fashoda (est del llac Txad). La guerrava estar a punt d’esclatar, i únicament la retirada francesa la va impedir. C.Aranda & J.Manero
  41. 41. La resta de territoris europeusAlemany arribà tard a la cursa colonial. Les seves importants pretensionsprovocaren conflictes. A Àfrica aconseguí Tanganika, Camerún, Togo iNamíbia. A Oceania Nova Guinea, les Bismarck, Carolines i Mariannes.Holanda controlà l’important territori de les Índies OccidentalsHolandeses, Sumatra, Borneo, Java, Illes Cèlebes, Moluques, part de Timor,part de Nova Guinea.Bèlgica posseïa el Congo Belga, un ric territori del cente d’Àfrica.Itàlia també arribà tard a la cursa colonial, i per això controlà territorismarginals, com ara Eritrea, Somàlia i Líbia.Portugal dominava Angola, Moçambic i Guinea-Bissau a Àfrica, i TimorOriental i Macao a Àsia.Espanya, després del desastre del 1898 (pèrdua de Cuba, Filipines, PuertoRico, Guam) controlà a Àfrica Guinea, Sidi Ifni, Sàhara Occidental, i el norddel Marroc. C.Aranda & J.Manero
  42. 42. C.Aranda & J.Manero
  43. 43. L’Imperi RusDurant el segle XIX l’Imperi Rus continuà expansionant-se cap a Sibèria icap al sud. Pressionà els britànics a Pèrsia, Afganistan i el Tíbet. Arribà alluitar contra el Japó pel control de part de la Xina (guerra russo-japonesa,1904-05). C.Aranda & J.Manero
  44. 44. L’Imperialisme dels Estats UnitsA finals del segle XIX els EUA experimenten un creixement econòmicbrutal. El proteccionisme europeu “obligà” els nordamericans a cercar àreesde comerç privilegiat.El darwinisme social va tenir molta difusió en un país que defensava que elseu espai de domini natural era tot el continent americà (Doctrina Monroe,1823, “Amèrica per als americans”).Els EUA intentaren controlar tot el seu territori, comprant Lousiana aFrança (1803), Florida a Espanya (1819) i Alaska als russos (1867). Tambéentraren en guerra contra Mèxic (1846-48) i ocuparen l’oest lluitant contraels indis.Volien ampliar el seu domini en el Pacífic i el Carib per tal de controlar lesrutes comercials. Per això compraren Alaska i entraren en guerra ambEspanya (1898). A diferència d’altres països, preferien la ingerència en elsafers interns dels països i la submissió econòmica (neocolonialisme) alcontrol directe. C.Aranda & J.Manero
  45. 45. C.Aranda & J.Manero
  46. 46. L’expansionisme japonèsLa revolució Meijí acabà amb el feudalisme japonès i inicià una època demodernització i expansió. Es convertí en una potència imperialista.Els governs volien assegurar-se el control de les primeres matèries, peraixò dominaren Corea, Formosa i Manxúria. Aquesta expansió l’enfrontàamb la Xina i Rússia. C.Aranda & J.Manero
  47. 47. Les relacions entre els imperis colonialsEl repartiment ràpid del món (1880-1914) significà unaautèntica cursa colonial, que provocà friccions entreimperis (Fashoda, Guerra de Cuba (1898), Guerra Russo-Japonesa (1905)).Per prevenir aquestes friccions Bismarck impulsà laConferència de Berlín el 1885. Hi assistiren 14 païsoseuropeus, que arribaren a acordar certes normes perregular l’expansió colonial a Àfrica.Cada potència havia de comunicar quins territorisconsiderava com a propis. Qui ocupava una zonacostanera tindria dret a un territori interior(hinterland). L’ocupació del territori havia de serefectiva (no només drets històrics). Per últime,s’acordava la lliure navegació pels grans rius africans(Congo, Níger, Zambesi, Nil, Senegal).Malgrat els acords, els enfrontaments colonialscontinuaren i foren una de les causes de la Gran Guerra. C.Aranda & J.Manero
  48. 48. Les conseqüències de l’ImperialismeA les metròpolis es desenvolupà una claraconsciència de superioritat racial i s’incrementàl’acumulació de riquesa.A les colònies, l’impacte econòmic va ser brutal.Únicament els grups que col·laboraren amb elscolonitzadors resultaren beneficiats. Sempre escercava el benefici de la metròpoli, que explota lacolònia. S’imposa un augment de la productivitat(treball forçat) i una economia monetària(capitalisme).S’imposen canvis en l’agricultura basats enl’especialització (monoconreu, plantacions),l’eliminació de les terres col·lectives i la imposició dela propietat privada (elits nadives, colonitzadors).Es creaven algunes infraestructures (per exportar),però es limitava la seva indústria (per evitarcompetència). Les colònies patien l’intercanvi C.Aranda & J.Manerodesigual.
  49. 49. Locomotora de ferrocarril indiExplotació dels habitants de l’Índia C.Aranda & J.Manero
  50. 50. Demogràficament, la millora de la higiene i la introducció d’avenços en lamedicina (vacunes, hospitals), van permetre una reducció dràstica de lamortalitat. La natalitat es mantingué elevadíssima. Per això es produí unboom demogràfic. A la llarga, aquest fet provocà un desequilibri entre lapoblació i els recursos (fam, misèria).Excepcionalment, els treballs forçats van fer disminuir la població (CongoBelga). C.Aranda & J.Manero
  51. 51. Pigmeus amb el Prof. K. G. Murphy. Alguns pigmeus eren exhibits en zoològics humans, com Ota Benga en el Zoològic del Bronx, a Nova York. A baix foto dels supervivents del poble dels herero, que varen intentar ser exterminats pels alemanys, junt a un altre poble, a la zona d’Àfrica de l’oest.C.Aranda & J.Manero
  52. 52. L’estructura social també va canviar. Es va alterar totalment la societattradicional, basada en la tribu, el paper dels ancians.... Es produí unaimportant aculturació (nous valors, llengües, religions...) sobretot aÀfrica. S’introduí una nova estructura social, de classes [L’alta (aliatscolonitzadors) acaparava terres i recursos. La mitjana (funcionaris)occidentalitzada, formada a Europa. La baixa (camperols, jornalers) és lamajoria indígena i viu en la misèria]. Mohandas Gandhi Maharajás hindús C.Aranda & J.Manero
  53. 53. Políticament parlant, la introducció del concepte Estat-Nació i lainstauració de fronteres artificials generarà greus conflictes, queencara perduren. C.Aranda & J.Manero

×