1. IESTUDI D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE L’ESCOLA DE PARES I MARES DE LA LLAGOSTA
E
Maig 2012
tu di de l’Escola de Pares i Mares del PEC de L Llagosta
Aquest estudi s’ha realitzat amb la voluntat de conèixer la situació actual del Projecte de l’Escola de
Pares i Mares, inscrit en el Projecte Educatiu de la Ciutat de La Llagosta. La necessitat de detectar els
punts fort i dèbils del projecte han sorgit de la reflexió dels integrants del grup de treball de l’EPM
davant de la manca de participació i implicació dels diferents agents educatius de la ciutat en les
diferents actuacions programades per ells. L’esperit que ha impulsat l’estudi és la voluntat de millorar el
projecte aconseguint la participació i implicació dels representants més significatius dels agents
educatius de la ciutat. Per tant hem seguit el que indica Bustelo (1992, 3) quan parla del significat de
l’avaluació de programes i projectes en el marc socio- comunitari: significa “recoger y analizar
sistemáticamente una información que nos permita determinar el valor y/o mérito de lo que se hace.
Determinar el valor o mérito de la intervención no es gratuito; se hace para facilitar la toma de
decisiones y con el fin de aplicar lo aprendido con la evaluación a la mejora del propio proceso de
intervención».
Objectius de l’estudi d’avaluació:
1. Conèixer els objectius, programació, recursos i organització de l’Escola de Pares i Mares.
2. Detectar els punts forts i mancances del projecte.
3. Conèixer i analitzar el context socioeducatiu a qui va dirigit el projecte.
Eixos d’avaluació de l’estudi:
- L avaluació de les necessitats.
- L'avaluació del projecte en si mateix.
- L’avaluació de la implementació.
- L'avaluació de la cobertura.
Indicadors per l’avaluació del Projecte de ‘Escola de Pares i Mares.
Aquests eixos d’avaluació han estat el resultat d’una adaptació de la tipologia d’avaluacions proposada
per Alvira (1991, 35-43), i descrita en Cembranos, Hernández i Bustelo (1988). Tot plegat ens han
portar a establir els següents indicadors d’avaluació del Projecte de l’Escola de Pares i Mares de La
Llagosta.
• Precisió de la capacitat de definir el projecte per part dels tècnics.
• Precisió de la capacitat d’identificar el projecte per part dels usuaris.
• Precisió de la capacitat de definir els objectius i els efectes esperats per part dels tècnics.
• Nombre d’indicadors d’avaluació de la intervenció per a cada una de les tipologies.
• Capacitat de previsió.
• Grau de dificultat en l’accés a la informació necessària per prendre decisions.
• Disponibilitat dels estris de gestió requerits.
• Grau d’acompliment de les activitats i actuacions previstes.
• Usuaris en un determinat període.
• Grau de coneixement i informació sobre el mateix.
• Grau d’accessibilitat quant a: horari, durada, lloc o llocs, preu...
• Satisfacció de necessitats o de demandes expressades per l’usuari.
• Satisfacció quant al producte (contingut del producte) i mètode emprat (o organització de
l’accés al producte).
L’ús d’aquests indicadors en l’estudi d’avaluació del projecte ens ha permès un coneixement aprofundit
del mateix. Els aspectes més rellevants han estat la identificació de necessitats i les mancances les
quals s’han traduït en propostes per al Pla de Millora.
Preguntes de les quals parteix l’estudi:
1. Quin és el grau de coneixement per part dels agents educatius de la ciutat del PEC i de l’EPM?
Per mitjà de quins instruments de comunicació i difusió ha arribat el seu coneixement?
2. Quines creences i valors tenen els diferents agents educatius de la ciutat envers el PEC i l’EPM?
FASE D’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE LA LLAGOSTA

2. IESTUDI D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE L’ESCOLA DE PARES I MARES DE LA LLAGOSTA
E
Maig 2012
tu di de l’Escola de Pares i Mares del PEC de L Llagosta
3. Quin grau de sensibilitat i possibilitats de participació existeix entre els diferents agents
educatius de la ciutat, respecte l’EPM?
Instruments i estratègies utilitzades:
Els instruments i les estratègies utilitzades per la recollida de la informació han estat un qüestionari
adreçat a tots els docents dels diferents centres educatius de al ciutat, públics, concertats i privats; una
entrevista a tots els directors dels centres docents i a totes les AMPES, una entrevista amb l’equip
tècnic de l’EPM. D’altra banda s’ha analitzat la documentació referida al PEC i al projecte de l’EPM, i s’ha
assistit a diferents actes organitzats per l’EPM i a reunions del grup de treball.
La mostra i la població:
La mostra de població ha estat, 9 directors dels centres docents, sis AMPES, 104 docents, 5
components del grup de treball de l’EPM, i dues tècniques.
Anàlisi de les dades:
a) Avaluació de Necessitats. Un error habitual en la realització de projectes és començar per
planificar les activitats a desenvolupar i després intentar justificar l’opció que hem elaborat per intuïció.
Però, una bona intervenció ha de partir d’una realitat concreta, la qual hem de conèixer amb profunditat
per tal de poder dissenyar el projecte més adient per millorar aquesta realitat i reduir-ne les
necessitats. Hem de determinar i argumentar la necessitat d’intervenir en l’àmbit en el qual ens
proposem ubicar el nostre projecte.
El Projecte de l’Escola de Pares i Mares parteix de diferents necessitats detectades basades en les
opinions d’experts sobre la necessitat de realitzar el projecte (necessitat normativa), per les necessitats
contrastades pel col·lectiu del grup impulsor del PEC (necessitat expressada) i per les necessitats
sorgides de l’opinió dels propis usuaris ,pares i mares i educadors en la presentació oficial de l’EPM,
(necessitat sentida).
Ara bé si ens atenem als processos que configuren l’anàlisi de les necessitats, ens trobem que el
Projecte de l’Escola de Pares i Mares, tot i haver realitzat el primer procés de detecció, no ha realitzat el
segon procés de identificació de les necessitats, el qual consisteix en realitzar en posterioritat, l’estudi
de les causes i les possibles solucions per cadascuna d’elles.
El grup de treball de l’Escola de Pares i Mares, amb la informació obtinguda per mitjà dels qüestionaris i
les entrevistes, estant en disposició de completar el treball de l’avaluació de les necessitats , emprant
l’estratègia de grup de discussió. Les necessitats envers les qual s’ha detectat la necessitat d’aplicar un
treball de prioritzar i analitzar són:
L’acompanyament de les famílies en els moments clau de cada etapa educativa.
El foment de la sensibilització de les famílies per participar en l’educació dels seus fills.
El treball conjunt amb els centres educatius i les famílies pel treball dels valors.
L’acolliment de les famílies nouvingudes.
El coneixement real de les necessitats de cada centre educatiu i de cada AMPA.
La identificació dels canals de comunicació entre els agents educatius implicats i l’Ajuntament.
b) Avaluació del projecte en si mateix. Un altre error en el disseny dels projectes és no recollir en
un document els objectius i la seva planificació. En intervenció socioeducativa, aquest projecte ha
d’estar elaborat i compartit per tots els agents implicats. I difós i conegut a grans trets per la població
potencial d’ésser usuària.
Concretament les mancances que es troben en el projecte de l’Escola de Pares i Mares de La Llagosta
són:
- Tenir uns objectius clarament definits i mesurables: s’ha identificat un objectiu general,
“proporcionar a les famílies recursos formatius per facilitar la seva implicació en l’educació dels
seus fills”. Aquest objectiu no ve acompanyat d’altres clarament identificables i tampoc
d’indicadors que el puguin fer mesurable.
FASE D’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE LA LLAGOSTA

3. IESTUDI D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE L’ESCOLA DE PARES I MARES DE LA LLAGOSTA
E
Maig 2012
tu di de l’Escola de Pares i Mares del PEC de L Llagosta
- Explicitar un model d’intervenció amb una lògica que justifiqui esperar uns efectes determinats
derivats de la pròpia intervenció: No s’explicita el model d’intervenció, es coneix l’organigrama
dels components però no estan definides les responsabilitats de cadascun ni els seus rols.
- Un conjunt d’activitats que conformin la intervenció i que es derivin del model d’actuació i de la
seva lògica: El conjunt d’activitats portades a terme fins ara, responen als temes identificats
d’interès per la població usuària.
De les informacions recollides durant l’estudi respecte al projecte en sí mateix es destaquen les
següents:
- Es detecta una manca de solidesa en el disseny del projecte, reflexionant prèviament què es vol
fer, com es vol fer i què pot fer cadascú dels agents.
- Caldria definir les línees de treball.
- Es troba a faltar l’especificació del mètode de treball i l’organització.
- Les responsabilitats haurien de ser compartides i ben definides.
- Es troba a faltar la sistematització i el seguiment del Projecte no oblidant el retorn informatiu a
tots als agents implicats de la situació de la seva implementació.
c) Avaluació de la implementació. Un dels aspectes bàsics del projecte és posar-lo en pràctica
seguint les passes previstes en la planificació. L’avaluació de la implementació consisteix a esbrinar si el
projecte aconsegueix el efectes desitjats i si funciona d’acord amb el disseny previ.
Pel seu anàlisi hem partit de:
– Capacitat de previsió (el contrari del funcionament amb urgències): La capacitat de previsió s’ha
identificat com adequada, no obstant s’han recollit informacions que la matisen. Alguns aspectes
matisats són els que fan referència a la informació de les activitats a la població diana. S’informa amb
poc temps i dificulta l’organització dels mateixos.
– Grau de dificultat en l’accés a la informació necessària per prendre decisions: El grup de treball
manifesta dificultats en prendre decisions envers a com dinamitzar el projecte, d’altre vegades la
tècnica responsable pren la iniciativa i resol les dificultats en solitari i al no ser compartides amb
anterioritat al seu efecte per la totalitat del grup de treball genera desorientació.
– Disponibilitat dels estris de gestió requerits: El principal és el temps i la coordinació amb els altres
agents implicats. Aquest aspecte és millorable amb una organització en xarxa i no piramidal.
– Grau d’acompliment de les activitats i actuacions previstes: Aquest aspecte es valora positivament
malgrat falti una informació de la planificació més detallada anticipadament de les actuacions.
d) Avaluació de la cobertura. La intervenció consisteix en un conjunt d’activitats a aplicar a una
població objecte. L’avaluació de cobertura ens ha ajudat a analitzar fins a quin punt el projecte arriba a
la població objecte del mateix. També cal contemplar l’accessibilitat a les activitats.
– El coneixement del mateix per part de la població objecte: El coneixement dels agents educatius és
molt divers, una bona part però, te coneixement del projecte de l’Escola de Pares i Mares, però alhora
aquest coneixement no és precís i concret exceptuant a una representació petita dels agents educatius
implicats. Alhora i de forma rotunda quasi la totalitat té la creença que es tracta d’un projecte poc
conegut per la població en general i per gran part dels agents educatius de la ciutat.
– L’accessibilitat física: està condicionada, ja que totes les activitats s’han fet el mateix dia de la
setmana i a la mateix hora. Ens les informacions obtingudes de l’estudi es detecta la necessitat de
diversificar l’horari, el dia i l’espai de l’activitat.
– L’acceptació del projecte (accessibilitat psíquica o motivacional): Una gran majoria té la creença que
l’Escola de pares i Mares pot ser un bon projecte i una bona eina per facilitar la participació conjunta de
les famílies i les escoles en l’educació dels infants de La Llagosta. No obstant però, s’han recollit
opinions i creences envers la part millora del projecte, del que se’n deriva recances, susceptibilitats,
indecisions entre d’altres valors i creences que afecten a la motivació en la participació del mateix.
Resposta a les preguntes inicials de l’estudi
FASE D’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE LA LLAGOSTA

4. IESTUDI D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE L’ESCOLA DE PARES I MARES DE LA LLAGOSTA
E
Maig 2012
tu di de l’Escola de Pares i Mares del PEC de L Llagosta
1. Quin és el grau de coneixement per part dels agents educatius de la ciutat del PEC i de l’EPM?
Per mitjà de quins instruments de comunicació i difusió ha arribat el seu coneixement?
Els directors: tots els directors coneixen el PEC de la ciutat i vuit l’EPM. El coneixement del PEC ha
vingut per la tècnica d’Educació en les reunions de directors. El coneixement de l’EPM ha vingut per
l’Ajuntament, AMPES dels centres i cartells. Set dels directors, però manifesten que el seu coneixement
és ambigu i incomplert i tots nou creuen que no són prou coneguts per la ciutadania i els agents
educatius.
Els docents: 68 docents coneixen l’existència del PEC, però desconeixen els seus objectius i les línees
d’actuació. El coneixement del PEC ha vingut per informacions de l’escola, per cartells i el butlletí de la
ciutat. 89 docents valoren que no és prou conegut per la ciutadania ni pels agents educatius de la
ciutat. Pel que fa a l’EPM , 53 docents coneixen de la seva l’existència, però 81 creuen que no és prou
coneguda per la ciutadania ni pels agents educatius. El seu coneixement ha vingut informacions de
l’escola i per cartells.
Les AMPES: Les sis AMPES coneixen el PEC, tres coneixen com va néixer i les línees de treball. Les sis
AMPES coneixen l’EPM i tres d’elles estan en el grup de treball. La informació va venir per les tècniques
de l’Ajuntament. Totes sis creuen que tan el PEC com l’EPM no és prou coneguda per la ciutadania, ni
pels agents educatius.
Per tant podem concloure que el PEC i l’EPM en més grau, no són prou coneguts per la ciutadania ni
pels agents educatius. Que la informació que és té per part dels centres educatius és difosa i
incomplerta. Que els canals de comunicació que han facilitat la informació han estat les reunions amb
tècnics de l’Ajuntament, informacions entre professionals de l’escola, cartells i el butlletí informatiu del
poble.
100%
80%
60%
Directors
40%
Docents
20% AMPES
0%
grau pensen que no grau pensen que no
coneixament és prou coneixament és prou
del PEC conegut EPM conegut
Quines creences i valors tenen els diferents agents educatius de la ciutat envers el PEC i l’EPM?
Els directors: Sis directors manifesten que tan el PEC com l’EPM són en potència bons instruments per
facilitar la participació i la implicació de les famílies i per treballar conjuntament famílies i escola, tot i
que creuen que s’haurien de millorar alguns aspectes de disseny i organització de l’EPM. Dos
manifesten recances envers la seva viabilitat en el context de la nostra ciutat. Un manifesta que no té
prou elements per valorar-ho.
Els docents: 69 docents manifesten que en un principi són un bon instrument i que la seva escola hi
hauria de participar.
Les AMPES: Les 6 AMPES manifesten que són bons instruments per facilitar la participació i la implicació
de les famílies i per treballar conjuntament famílies i escola, però totes 6 coincideixen en la necessitat
FASE D’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE LA LLAGOSTA

5. IESTUDI D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE L’ESCOLA DE PARES I MARES DE LA LLAGOSTA
E
Maig 2012
tu di de l’Escola de Pares i Mares del PEC de L Llagosta
de treballar per millorar la participació de les famílies i la coresponsabilitat entre Ajuntament, escola i
AMPES, perquè no sempre les AMPES són la resposta.
La conclusió respecte a les creences i valors dels dos projectes és: La gran majoria dels agents
educatius preguntats manifesten que en potència poden ser dos bons instruments. Pel que es refereix
concretament a l’EPM, valoren positivament la seva existència però es creu necessari l’aplicació d’alguns
canvis per facilitar i promoure la participació de tots els agents educatius , famílies i escola. També es
creu necessària la concreció de les responsabilitats entre tots els implicats.
100,00%
80,00%
60,00%
Directors
40,00% Docents
20,00% AMPES
0,00%
Creences
positives.
2. Quin grau de sensibilitat i possibilitats de participació existeix entre els diferents agents
educatius de la ciutat, respecte l’EPM?
Els directors: Cinc dels 9 directors manifesten un alt grau de sensibilitat i predisposició a participar i
implicar-se. Els altres quatre manifesten la predisposició a participar condicionada a l’aplicació d’un
seguit de millores respecte al disseny i l’organització del Projecte. Algunes propostes de millora
recollides en les entrevistes són les següents:
Treballar des dels èxits i oblidar problemes històrics.
Partir de la realitat, necessitats de cada centre i AMPES.
Representació equilibrada de tots els centres educatius i AMPES.
Sistematitzar el projecte: Aclarir les línees de treball (objectius clars), sistematitzar actuacions,
directrius clares de responsabilització de cadascú, preguntar-se què es farà?. Com es farà? Què farà
cadascú?
Treballar per comissions segon l’edat dels escolars.
Reunions àgils i ben preparades on els tècnics facin de mediadors. Planificar el calendari de reunions i
equilibrar l’horari entre dins l’horari laboral i fora de l’horari.
Acompanyament d’experts.
Seguiment sistemàtic i acompanyament planificat, major organització i control del projecte.
Activitats planificades per grups d’edat o per grups de centres.
Activitats fruit de la coordinació de centres en el moment del pas d’una etapa educativa l’altra.
Els docents: Tres docents han manifestat haver assistit en alguna de les activitats de l’EPM. Seixanta-
nou docents manifesten la conveniència que el seu centre hi participi, vint-i-dos docents han manifestat
lliurament la seva voluntat a participar en el grup de treball.
Les AMPES: De les sis AMPES, tres ja formen part del grup de treball de l’EPM, una altra manifesta un
problema de infraestructura interna donat que són molt pocs a l’Associació, però no tanquen les portes
a la seva participació sempre i quant disposin de més recursos humans. Les dues restants manifesten
que podria ser possible la seva incorporació.
En conclusió, hi ha un alt grau de possibilitats de participació de tots els agents educatius representant
dels centres educatius de la ciutat, conjuntament amb les seves AMPES.
FASE D’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE LA LLAGOSTA

6. IESTUDI D’AVALUACIÓ DEL PROJECTE DE L’ESCOLA DE PARES I MARES DE LA LLAGOSTA
E
Maig 2012
tu di de l’Escola de Pares i Mares del PEC de L Llagosta
80,00%
70,00%
60,00%
50,00%
40,00% Directors
30,00% Docents
20,00% AMPES
10,00%
0,00%
possibilitats de voluntat de
participació participar
Bibliografia
Alvira F. (1991). Metodologia de la evaluación de programas. Madrid: Centro de Investigaciones
Sociològicas.
Bradshaw, J. (1981). Una tipologia de la necessitat social. Barcelona: Direcció General de Serveis
Socials, Generalitat de Catalunya.
Bustelo, M. (1992). Seminari sobre avaluació de programes socials comunitaris. Palma Universitat de
les Illes Balears. Document policopiat.
Cembranos, F., Hernández, D. i Bustelo, M. (1988). La animación sociocultural. Una propuesta
metodológica. Madrid: De. Popular.
FASE D’AVALUACIÓ PSICOPEDAGÒGICA DEL PROJECTE EDUCATIU DE CIUTAT DE LA LLAGOSTA