1. La problemàtica de les espècies
exòtiques invasores als ecosistemes
aquàtics de Catalunya
Seminari sobre espècies invasores, DMAiH
Barcelona, 8 de juliol de 2010
Beatriz Rodríguez i Labajos (brodriguezl@gencat.cat)
Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics, Àrea de Gestió del Medi, ACA
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB
1

2. Objectius
Descriure la problemàtica de les espècies exòtiques invasores als àmbits
aquàtics amb referència a la seva situació i gestió a Catalunya
Continguts
La problemàtica de les invasions dels ecosistemes aquàtics
Alguns casos a Catalunya: invasions marines, peixos, el musclo zebrat, ...
El nou Programa de Mesures de Prevenció i Control d’Espècies Invasores al PGAC
El SI-ExoAqua
2

3. Problemàtica de les EE aquàtiques
Els ecosistemes aquàtics són especialment sensibles a les Cowx 2002
García-Berthou et al. 2005
invasions biològiques. Han conduit a la reducció del rang de Smith and Darwall 2006
distribució d’espècies natives, a la disminució de poblacions,
i fins i tot a l’extinció.
Entre les “100 pitjors espècies invasores” a nivell global, GISD 2008
21 són aquàtiques (plantes, invertebrats, peixos)
65 afecten ecosistemes aquàtics continentals (cursos fluvials,
llacs, zones humides i ecosistemes de ribera)
En afectar la biodiversitat a nivell genètic, d’espècie i Binimelis et al. 2007
Vilà et al. 2009
d’ecosistema, les invasions biològiques modifiquen la provisió
de serveis ambientals, sovint perjudicant el benestar humà.
3

4. Exemple a Europa - Efecte de les IAS aquàtiques
Font de les dades: base de dades del DAISIE (www.europe-aliens.org)
16 espècies aquàtiques (aigües interiors) (10 invertebrats, 3 vertebrats, 3 macròfits) / 10/08/2008
New Zealand pigmyweed Comb jelly, sea walnut Killer shrimp Brook trout
(Crassula helmsii) (Mnemiopsis leidyi) (Dikerogammarus villosus) (Salvelinus fontinalis)
Round goby
(Neogobius
melanostomus)
Canadian waterweed Zebra mussel
(Elodea canadensis) Chinese mitten crab
(Dreissena polymorpha) (Eriocheir sinensis)
Freshwater hydroid
(Cordylophora caspia) Swim-bladder nematode Red swamp Stone moroko
(Anguillicola crassus) (Procambarus clarkii) (Pseudorasbora parva)
Salmon fluke Fish-hook waterflea
(Gyrodactylus salaris) Krebspest Asian clam
(Cercopagis pengoi) 4
(Aphanomyces astaci) (Corbicula fluminea)

5. Classificació d’efectes als serveis ambientals
Servei ambiental Descripció de l’efecte / impacte Espècies
New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii),
Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Alteració de la disponibilitat de nutrients
S Cicle de Canadian waterweed (Elodea canadensis)
/ aliment
u nutrients Comb jelly, sea walnut (Mnemiopsis leidyi)
p Brook trout (Salvelinus fontinalis)
p
o Canvis en la producció primària Brook trout (Salvelinus fontinalis)
r Canvis a l’estructura de les comunitats Freshwater hydroid (Cordylophora caspia)
ti
n Round goby (Neogobius melanostomus)
Estabilitat de
g New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii)
l’hàbitat Refugi
Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Red swamp (Procambarus clarkii)
Crayfish plague (Aphanomyces astaci)
New Zealand pigmyweed, (Crassula helmsii)
P Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
r Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)
o Pèrdua o guany de la producció o les
Salmon fluke (Gyrodactylus salaris)
v Aliment captures amb valor comercials
Comb jelly, sea walnut (Mnemiopsis leidyi)
i (pesqueries, aqüicultura)
Red swamp (Procambarus clarkii)
s Stone moroko (Pseudorasbora parva)
i Brook trout (Salvelinus fontinalis)
o Swim-bladder nematode (Angullicola crassus)
n
i
n Crayfish plague (Aphanomyces astaci)
Amenaça a la viabilitat d’espècies en
g Recursos Red swamp (Procambarus clarkii)
perill / natives
genètics Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Hibridació genètica Brook trout (Salvelinus fontinalis)
5

6. New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii)
Col·lapse de de vies d’aigua
Canadian waterweed (Elodea canadensis)
Regulació o
purificació de l’aigua Augment de la filtració de l’aigua Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Bioacumulació Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Fish-hook waterflea (Cercopagis pengoi)
Freshwater hydroid (Cordylophora caspia)
Killer shrimp (Dikerogammarus villosus)
Impacte a espècies natives mitjançant
Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)
Control biològic desplaçament, predació i competència pels
R Canadian waterweed (Elodea canadensis)
recursos
e Round goby (Neogobius melanostomus)
g Red swamp (Procambarus clarkii)
u Brook trout (Salvelinus fontinalis)
l
Crayfish plague (Aphanomyces astaci)
a
Salmon fluke (Gyrodactylus salaris)
t Infecció de la fauna / flora natives
Red swamp (Procambarus clarkii)
i
Stone moroko (Pseudorasbora parva)
n
g Fish-hook waterflea (Cercopagis pengoi)
Producció / acumulació de substàncies
Regulació de Red swamp (Procambarus clarkii)
tòxiques
malalties Round goby (Neogobius melanostomus)
Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Red swamp (Procambarus clarkii)
Vectors of de malalties humanes o animals
Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)
Swim-bladder nematode (Angullicola crassus)
Ferides Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Regulació de l’erosió Intensificació de l’erosió del sòl / lleres Red swamp (Procambarus clarkii)
New Zealand pigmyweed (Crassula helmsii)
C Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Canvis en l’ús recreatiu de l’entorn natural
u Canadian waterweed (Elodea canadensis)
Serveis recreatius Brook trout (Salvelinus fontinalis)
lt
l Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
Afectació de les activitats eco-turístiques
Brook trout (Salvelinus fontinalis)
Freshwater hydroid (Cordylophora caspia)
Crayfish plague (Aphanomyces astaci)
Costos a les activitats Dany a infraestructures i instal·lacions Zebra mussel (Dreissena polymorpha)
humanes productives Canadian waterweed (Elodea canadensis)
Chinese mitten crab (Eriocheir sinensis)
6
Red swamp (Procambarus clarkii)

7. Cas 1– Les espècies marines (macroalgues)
AL 1992, davant de l’evidència de la dispersió de la
ALARMA
Caulerpa taxifolia des de la costes franceses, s’inicia un
sistema de monitoratge. No s’ha detectat fins ara.
Al 2006 el sistema s’adapta per detectar la
Croquis de distribució de Womersleyella setacea
presència de diverses macroalgues exòtiques a Palamòs, 2007
MESURES APLICADES
(transsectes batimètrics cada 2 anys).
Altres macroalgues: I també:
Womersleyella Oculina
setacea patagonica
Croquis de distribució de Dictyota ciliolata
Dictyota Bursatella a Sitges, 2007
ciliolata leachi
Asparagopsis Pecnon
armata gibessi
Dificultats pel control d’espècies als ambients marins.
Font: Programa de prevenció de macroalgues exòtiques (ACA/CEAB) 7
(fotos de les espècies de internet) Coord. Dr. Enric Ballesteros

8. Cas 2 – Els peixos exòtics
ALARMA ?
Fins a 30 EE a les aigües interiors, moltes d’elles
introduïdes com a presa o esquer per la pesca esportiva.
Preocupació científica/de conservació defensa social.
Source: ExoAQUA (ACA/CREAF)
- Considerats com una pressió a la qualitat de l’aigua
-Monitoratge de las comunitats de peixos Silurus glanis
PERÒ
RESPOSTA
-No tots els efectes es perceben com a danys per part
dels actors socials, el que contribueix a la seva . Cyprinus carpio
introducció i expansió.
- 80% of les llicències de pesca a Catalunya estan
lligades a EE (C. carpio and O.mykiss) .Oncorhynchus
mykiss
8
(fotos: internet)

9. Prova de captura de peixos exòtics al tram
final de l’Ebre (Octubre 2009)
Nom comú Nom científic No. Captures
Silur Silurus glanis 153
Rutil Rutilus rutilus 118
Carpa Cyprinus carpio 68
Lluciperca Sander lucioperca 49
Peix gat Ictalurus melas 44
Carpí Carassius auratus 39
Black bass Micropterus salmoides 15
Tenca Tinca tinca 2
Peix sol Lepomis gibbosus 2
Perca Perca fluviatilis 1
9
(fotos i estadístiques: DGMN-Pesca continental)

10. Cas 3 – El musclo zebrat
ALARMA
Detectat al 2001, evidència d’impactes
massius des de 2002
IMPACTES
DISPERSSIÓ
Font: Programa de prevenció in control del MZ (ACA/UAB)
10
(Fotos: Freixe, CN Ascó, Ramiro Asensio & Joseba Carreras (DFA), internet) Coord. Dr. Joan Martínez-Alier

11. Prevenció i control del musclo zebrat
• Monitoratge d’adults i larves
• Canvis en els procediments
d’autorització a la navegació
• Canvis en els procediments de
repoblacions de peixos
• Comunicació i incorporació d’actors
• Promoció de la recerca
11
(Fotos: BRL, Cos d’Agents Rurals, ACA, Freixe, Fed.Cat. Piragüisme)

12. MZ - Actuacions a l’àmbit de la pesca
Concursos
INFORMACIÓ i VIGILÀNCIA
1024 concursos anuals, distribuïts durant tot l’any.
• Edició d’un fulletó sobre espècies de peixos i crustacis pescables a
Catalunya, amb informació sobre espècies al·lòctones i protocols
durant la pràctica de la pesca.
• 15 treballadors fluvials (ant. FCPEiC) vigilen l’aplicació de les
directrius de desinfecció d’estris de pesca
• Vigilància dels Agents Rurals, que han de verificar el compliment dels
requisits per l’exercici de la pesca a inspeccions de pescadors
• Presa de mostres de verificació (ACA).
12
(imatges i dades: DGMN-Pesca continental)

13. MZ - Actuacions a l’àmbit de la pesca
Repoblacions
ACREDITACIÓ PRÈVIA i VERIFICACIÓ NR-010
NP-011
NR-012
Incloses al pla anual de repoblacions piscícoles MU-002
MU-008
NP-051
Exigència a la piscifactoria proveïdora d’ analítiques de l’aigua NP-040
SE-020 LL-003
LL-004
LL-021
TE-042
amb una antelació de 25 dies. SE-029SE-026
SE-031
SE-033
LL-008
LL-009
LL-002
TER-041
NR-017
SE-048
• Dues piscifactories del DMAH (Bagà i Pont de Suert) – ACA analitza SE-060
SE-056
LL-025 BE-001
SE-041
• Una piscifactoria privada (Molinou) que té adjudicat el concurso de LL-054
LL-055
FR-001
repoblació anual (ZPC-Int) - ACA verifica
Zones de repoblació
Altres repoblacions: Reserva Genètica de Truites
Aigües d´alta muntanya ( període 2ª quinzena maig-30 setembre)
Zona ciprínids; període de pesca tot l'any
Aprovades per la DGMN a les Societats o Ajuntaments per Zona salmònids; període de pesca 3ª quinzena març-30 agost.
esdeveniments puntuals
Acreditació de no presència de musclo zebrat
13
(mapa: DGMN-Pesca continental; imatges: ACA)

14. Noves amenaces: el cargol poma
Agost 2009- Detecció del cargol poma al delta de
ALARMA
l’Ebre.
Possibles impactes a la producció d’arròs i a la
salut humana.
Ampla alarma social (premsa i TV)
- Integració d’un comitè tècnic multi-departamental.
- Identificació de la distribució espacial.
- Definició d’un pla d’eradicació/control.
MESURES
- Identificació d’un possible punt d’entrada i
inspecció de la planta de tractament d’aigües.
- Revisió de las condicions a les autoritzacions CAS
SIMILAR
d’abocament des de establiments de col·lecció i
reproducció d’animals. Eichhornia crassipes, fora del
catàleg d’una gran superfície
14
comercial
(imatges: BRL)

15. Districtes fluvials i usos de l’ aigua
Ramaderia Domèstic
Industrial Ramaderia
2% 3% 3%
2%
Reg
33% Domèstic
Reg
Industrial 43%
94% 21%
Usos totals:
Usos totals: 1.187 hm3/any
1.937 hm3/any
CONQUES
CONQUES
INTERCOMUNITÀRIES
INTERNES
503,158 habitants
5,610,639 habitants
(8% població)
(92% població)
48% del territori
52% del territori
62% del volum d’aigua
38% del volum d’aigua
L’ACA té competències
compartides o delegades L’ACA té competències
N plenes i exclusives
amb els respectius
organismes de conca 20 0 20 40 60 Kilometers
(p.e. CHE)
15
Font: ACA

16. Gestió de l’aigua i ecosistemes aquàtics
La Directiva Marc de l’Aigua (WFD, 2000/60/EC) veu l’agua no només com a recurs
sinò com a element bàsic per a la vida revulsiu a la restauració ecològica.
Recurs Ecosistema
BON
T
E S TA IC
LÒG
ECO
2 01 5
QUALITAT i QUANTITAT QUALITAT
del recurs de
l’ecosistema
16
(imatges: internet, ACA)

17. 378 espècies exòtiques a les masses d’aigua de Catalunya
Algues – 31 espècies
24 macroalgues
2 dinoflagel·lats
5 diatomees
Plants – 208 espècies
128 a rius / zones humides
(10 estrictament aquàtiques)
Invertebrats – 24 espècies
19 mol·luscs
Peixos – 37 espècies
30 aigües interiors
7 marines
Herpetofauna – 13 espècies
10 rèptils
3 amfibis
Aus – 68 espècies
(5 establertes)
Mamífers – 2 espècies
Font: ExoAQUA (ACA/CREAF)
17
Coord. Dr. Joan Pino

18. EEI i DMA
IM-PRES
IS com a pressió al bon estat, dins de l’anàlisi
de ‘pressions-impactes’ (2003)
(en línea a
http://www.gencat.cat/aca)
- Adaptació del Programa de Seguiment
MESURES
- Programes de mesures: Prevenció, eradicació i control d’EI aquàtiques;
Restauració de riberes (2009-2015) – Vinculat al procés de participació
(2006-2008)
- Sense consideració especial ?
ESTAT ?
- Presència/abundància com a condició de degradació ?
- Ús d’un índex de biopol·lució ?
18
(pictures: BRL)

19. El procés participatiu
Informació
En compliment amb l’Article 14 de la DMA
Calendari dels processos de participació
Diagnòstic
Participació
Plan for dissemination and communication to basin councils
Propostes
Retorn
19
(imatges: ACA)

20. Resultats del procés participatiu
El tema de les EEI va aparèixer al 100% dels processos participatius.
PROBLEMA DETECTAT SOLUCIÓ IDENTIFICADA
Canvis notables als ecosistemes -Investigació i seguiment de les espècies exòtiques i de les natives
-Millorade la restauració de lleres: cal revisar els criteris de restauració per
Els interessos de la pesca
esportiva porten a la repoblació incloure la biodiversitat nativa.
amb espècies exòtiques. -Per tal de prevenir la dispersió d’EE a aigües interiors i a àrees marines
cal:
Abandonament de mascotes
• Promoure l’alerta sobre el tema
Plantes exòtiques, sovint de tipus • Evitar alliberaments il·legals
ornamental, dominen les lleres.
• Restaurar processos hidrològics naturals (inundacions, períodes secs)
Pocs estudis sobre impacte de les • Regular el comerç d’EE
EE. -Iniciarcampanyes d’eradicació d’EEI tenint en compte l’abast i invasibilitat
Manca de intervenció: vigilància de l’espècie.
insuficient i mesures de control - Avaluar i comunicar impacte de les EEI, i d’aquesta manera;
poc efectives. • Millorar el comportament ambiental de la població
Manca (o manca de coneixement) • Millorar les pràctiques de jardineria en àrees públiques
de la normativa • Promoure codis de conducta entre els sectors interessats.
Manca de informació / educació - Avaluar les mesures de control
20

21. El nou programa de mesures de prevenció i
control d’espècies invasores
S’introdueix el Programa de Mesures per la prevenció, eradicació i control
d’espècies invasores (Cap. 5 – Mesures per la millora de la qualitat hidro-
morfològica i biològica)
A informació pública (prorrogada fins 23/07/2010, DOGC Nº 5636, 26.05.10)
Continguts
Sistema expert (BD, AR, seguiment)
Disseny i instrumentació de fulls de ruta per
a grups taxonòmics i unitats de gestió
prioritàries
Adquisició d’equipaments per la prevenció i
el control
21

22. Distribució de recursos financers
Distribució de les invesrions entre
l’ACA i altres institucions (%)
Distribució de inversions entre diferents programes
de millora hidro-morfològica i biològica (%)
Al Pla de Gestió
Cost per totes les institucions
Al programa de
mesures sobre EEI
aquàtiques
Distribució de les inversions entre
diferents programes de mesures (%)
Cost per l’ACA
22
(Source: ACA)

23. El SI-ExoAqua
Objectiu
Recopilar tota la informació rellevant per a la gestió sobre espècies exòtiques als
ecosistemes aquàtics de Catalunya
Estructura
Organismes Territori
Recursos
Experts (bibliografia)
23

24. SI-ExoAqua
ORGANISMES
Grups
Atributs
taxonòmics
Algues Taxonomia
(diatomees, Via d’entrada
macroalgues)
Dispersió
Plantes
Distribució
Invertebrats
Hàbitat
Peixos
Estatus
Herpetofauna
Impactes
Aus
Gestió
Mamífers
Trets biològics
24
(imatges: Jara Andreu, internet)

25. SI-ExoAqua
Conclusiones
TERRITORI
378 espècies
exòtiques a Catalunya
Masses d’ agua
ocupades: 98%
Promig sp/m.a: 8
Màxima diversitat:
• Litoral i prelitoral de
Barcelona I Girona
• Delta de l’Ebre
25

26. Conclusions
1. Com a resultat de la resposta a EEI carismàtiques (el musclo zebrat, la
caularpa), l’alerta social ha augmentat lleugerament a Catalunya.
2. La DMA està aportant una nova perspectiva de la gestió de les EEI com
un aspecte rellevant de la qualitat biològica de l’aigua.
3. La instrumentació de mesures de gestió vers les EEI a Catalunya està
condicionada per
a) La priorització donada a la millora físico-química i hidro-morfològica;
b) Visions socials en conflicte sobre algues EE i la pertinència del seu
control (per exemple els peixos exòtics).
26

27. Agraïments
A tots A tota la comunitat d’experts que ha
vosaltres! aportat informació a l’ExoAqua
• Xavier Font (UB-BioCat) • Enric Ballesteros (CEAB-CSIC)
Per contribuir • Evelyn García (ACA) • Boris Weitzmann (CEAB-CSIC)
• Gustavo Llorente (UB)
a la divulgació • Carolina Solà (ACA)
• Jaume Cambra (UB)
sobre la
• Josep Maria Olmo (DGMN)
• Roser Ortiz (ASCONIT)
• Santiago Palazón (DGMN)
problemàtica • Xavier Capalleres (CRT Albera)
• Joan Font (UdG)
de les • Daniel Sol (CREAF)
espècies
• Diputació Barcelona
Dr. Antoni Munné (ACA)
invasores
Dr. Joan Pino i Jara Andreu (CREAF)
Dr. Enrique Ballesteros (CEAB)
Dr. Joan Martínez-Alier (ICTA)
Dr. Imanol Cía (Anhidra)
DGMN-Àrea de Pesca Continental
27

28. La problemàtica de les espècies
exòtiques invasores als ecosistemes
aquàtics de Catalunya
Seminari sobre espècies invasores, DMAiH
Barcelona, 8 de juliol de 2010
Beatriz Rodríguez i Labajos (brodriguezl@gencat.cat)
Departament de Control i Millora dels Ecosistemes Aquàtics, Àrea de Gestió del Medi, ACA
Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals, UAB
28

29. Modificación de las condiciones en las
autorizaciones de vertido directo a cauce
Problemática
Los sistemas de depuración como vía de entrada de especies exóticas
(p.e. caracol manzana)
Las ‘instalaciones ornamentales cerradas’ (Reglamento CE 1251/2008) y las
‘instalaciones de acuacultura cerradas’ (Reglamento (CE) 708/2007)
Nuevas autorizaciones
(establecimientos de colección i/o reproducción)
Análisis técnico de las instalaciones + análisis del potencial invasor
Condiciones para la prevención accidental de organismos +
requerimiento de autocontroles biológicos
absència de qualsevol de les espècies comercialitzades (o espècie “XX”), així
com els seus patògens o qualsevol altre espècie no objectiu introduïda de
manera accidental, en qualsevol estadi del seu cicle de vida (absència d’individus
adults, juvenils, ous, larves i altres propàguls).
29

30. Figura 1. Determinació del risc d’alliberament d’organismes nocius atès el tipus autorització sobre
efluents abocats a la llera
Proposta
L’ESTABLIMENT RISC D’ALLIBERAMENT
ABOCA EFLUENTS ... SITUACIÓ DE L’AUTORITZACIÓ D’ABOCAMENTS O DE CONNEXIÓ D’ORGANISMES NOCIUS
L’autorització fa El nivell de risc es considera
SÍ reduït a un nivell acceptable.
referència explícita
al risc de
SÍ introducció Nivell de risc NO reduït a un
Requereix una d’organismes nivell acceptable. S’emplaça a
NO
autorització nocius i preveu sol·licitar una modi-ficació de
d’abocament directe Compta amb una condicions ad hoc?
Al medi natural autorització l’autorització d’abocament.
(directe a llera) a llera per part de
l’organisme de d’abocament?
Nivell de risc NO reduït a un
conca
NO nivell acceptable. S’emplaça
a sol·licitar una autorització
d’abocament a l’ACA.
Requereix una
EDAR autorització
Gestionada d’abocament amb
connexió a EDAR L’autorització El nivell de risc es considera
per l’ACA
per part de l’ACA fa referència SÍ reduït a un nivell acceptable.
explícita al risc
de introducció
SÍ Nivell de risc NO reduït a un
d’organismes
nivell acceptable. S’emplaça a
nocius i preveu
Al clavegueram Requereix una NO sol·licitar una modificació de
EDAR Compta amb condicions ad
autorització de l’autorització de connexió i
(indirecte a llera) transferida a autorització hoc?
connexió i abocament.
administració de connexió i
abocament per part abocament?
actuant de l’administració Nivell de risc NO reduït a un
actuant NO nivell acceptable. S’emplaça
a sol·licitar una autorització
de connexió i abocament.
Altres Nivell de risc NO reduït a un
nivell acceptable.
30

31. Actualización del análisis de susceptibilidad
de invasión del mejillón cebra
Antecedente: DGMN, 2005 (Palau et al.) ACA, 2010 (Anhidra)
Nuevas necesidades:
Distinguir riesgo de invasión y potencial
de impacto.
Contar con una guía detallada para las
directrices normativas y de planificación
Priorización en la planificación de • Tabla de doble entrada para la
instalaciones de prevención vs. evaluación de la susceptibilidad a
mitigación de impactos la invasión
• Evaluación independiente del
Diseño de protocolos de pre-alerta y potencial de impacto
alerta.
31

32. Actualización del análisis de susceptibilidad
de invasión del mejillón cebra
VALORACIÓ
La massa no forma part de cap sistema 0
CONECTIVITAT DE LA MASSA
La massa forma part d’un sistema NO infectat 4
(1)
d’una població incipient 8
La massa i es troba aigües amunt
(2)
forma part d’un d’una població establerta 12
SISTEMA (1)
d’una població incipient 18
INFECTAT i es troba aigües avall
(2)
d’una població establerta 32
Amb clubs o entitats esportives 12
NAVEGABILITAT
Massa navegable de motor 10
Amb embarcacions privades
legalment
de rem o vela 6
Amb embarcacions confinades 2
Massa NO navegable legalment 0 EVALUACIÓN DEL
Masses d’aigua amb possibilitat de pesca 6
RIESGO DE ENTRADA
PESCA
Masses d’aigua amb prohibició de pesca 0
Amb possibilitat directe fins a la làmina d’aigua 2
ACCESSOS
d’accés
proper a la làmina d’aigua 1
Sense possibilitat d’accés 0
32

33. Actualización del análisis de susceptibilidad
de invasión del mejillón cebra
INTERVALS CAM VALORACI
[Ca+2] < 8,5 Nul·la 0
PARÀMETRES FISICOQUÍMICS DE L’AIGUA
CONCENTRACIÓ DE 8,5-12 Molt baixa 1
CALCI,
en mg l-1 12-25 Baixa 2
(Ca) 25-55 Alta 3
>55 Molt alta 4
<6,5 ó >9,5 Nul·la 0
pH
6,5-7,4 Baixa 1
(pH)
7,4-9,5 Alta o Molt alta 2
MESOS DE L’ANY AMB 0-1 Baixa 1
TEMPERATURA DE
L’AIGUA > 12ºC 1-4 Moderada 2
(T) >4 Alta 3
0-10 ó 90-100 Molt baixa 1
PARÀMETRES
BIOLÒGICS
ESTAT TRÒFIC 10-30 Baixa 2
(ET) 30-40 ó 80-90 Moderada 3
40-80 Alta 4 EVALUACIÓN DE LA
ESTABILITAT MASSA D’AIGUA
OSCIL·LACIÓ DEL NIVELL < 0,0 Moderada 2
D’AIGUA
> 0,0 Alta 3
CAPACIDAD DE ACOGIDA DE LA
(Oa) = 0,0 Molt alta 4 MASA DE AGUA
<15 Molt baixa 1
TEMPS RESIDÈNCIA,
15-28 Baixa 2
en dies
29-35 Moderada 3
(Tr)
>35 Alta o Molt alta 4
33

34. Actualización del análisis de susceptibilidad
de invasión del mejillón cebra
34

35. The role of scientists
- Scientists played a role as planners, advisors and persons in
charge of engaging multi-stakeholders coordination.
- IAS is a topic with difuse responsibilities from an administrative
point of view. Scientits push integrated intervention.
- Networks of stable colaboration with research centers (rather
than consultancy): ACA and CIESM (1992-), ACA-UAB (2006-),
ACA-CREAF (2009-).
- Mutual respect and understanding of the diverging objectives of
science and policy making.
35