Presentacio Ceres resultats Diagnosi TSA

DIAGNOSI DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL
DE CATALUNYA

Presentació de resultats

Març de 2011 Per a:

Raval de Jesús, 36. 1ª planta
43201 Reus
T. 977 773 615
F. 977 342 405
DIAGNOSI DEL TERCER SECTOR AMBIENTAL DE CATALUNYA
1 www.gabinetceres.com
Març 2011

Presentació ►
Contingut de la presentació de resultats

Objectius

Metodologia de treball

- Metodologia

- Fitxa tècnica

Diagnosi

- Estructura i característiques del tercer sector ambiental

- Característiques de les entitats

- Les entitats com a actors socials

Propostes /expectatives de futur

- Dirigides a l'Administració

- Dirigides al propi sector

DAFO

Conclusions principals

2 Març 2011

Presentació ►
Objectius

Objectius de la diagnosi

• Conèixer quina és l’estructura del Tercer Sector Ambiental de Catalunya, com funciona,
quina és la situació de les entitats que el conformen i com aquestes es relacionen.

• Identificar els principals reptes del sector ambiental a Catalunya, així com instruments
que permetin, des del sector públic, impulsar la consolidació d’aquest sector i oferir-li
eines per enfortir-se i millorar les relacions amb la resta d’agents socials.

• Obtenir informació per proporcionar-la a les pròpies entitats del sector, per poder situar-
se dins el context, trobar línies de treball de cara a la seva consolidació i enfortir el lligam
amb d’altres entitats properes.

3 Març 2011

Presentació ►

METODOLOGIA
Per fer aquesta diagnosi, s’ha realitzat una investigació exploratòria, mitjançant la combinació de
metodologies qualitatives i quantitatives, com a formes d’aproximació.

FITXA TÈCNICA

FASES METODOLOGIES

• Recerca i anàlisi documental
1. Definició de l’univers d’estudi
• Anàlisi i validació de bases de dades

• Qualitativa: 31 entrevistes
2. Descripció i categorització del
sector • Qualitativa: 5 grups de discussió
• Quantitativa: 102 enquestes en línia (telemàtiques)

3. Anàlisi de la informació i • Integració i explotació de les dades obtingudes en
elaboració de l’informe final les fases anteriors

4 Març 2011

Presentació ►

Principals dificultats trobades en el desenvolupament del treball de camp

• Localització de les entitats

• Base de dades inicial poc depurada

• Treball de camp qualitatiu molt dificultós, per les reticències trobades

• S’ha obtingut resposta a l’enquesta en línia del 30% de les entitats del 3r Sector Ambiental
de Catalunya; per tant, aquestes dades reflecteixen l’opinió de les entitats que han tingut
la voluntat de respondre el qüestionari i participar en l’estudi en la fase quantitativa.

BD inicial
400 Emails env iats
331 Obtenció feedback
232 Respostes enquesta en línia
102

5 Març 2011

Presentació ►
Diagnosi: estructura i característiques del Tercer Sector Ambiental de Catalunya

Mapes de la distribució territorial de les entitats del Tercer Sector Ambiental de Catalunya

LLEIDA GIRONA Gironès
23 entitats 33 entitats Osona Baix
La Empordà
Selva
Vallès
VallèsOriental
Segrià Occidental
BARCELONA
151 entitats Baix Barcelonès
Llobregat

TARRAGONA
Cap entitat
25 entitats Tarragonès 1 entitat
2 entitats
3 o 4 entitats
5 o 6 entitats
Entre 7 i 20 entitats
232 entitats ambientals contactades: 20 entitats o més
distribució a nivell provincial

Distribució comarcal de les 232 entitats ambientals contactades

6 Març 2011

Presentació ►

Tipologies d’entitats

segons qui són els seus associats

Entitat de primer niv ell 80% per la seva naturalesa jurídica

Entitat de segon niv ell 17% Associació 68%

Ns/Nc 3%
Fundació 14%

Entitat sense personalitat jurídica 4%

segons el seu objectiu bàsic Altres 3%

Entitat ambiental 64% Ns/Nc 12%

No és ambiental, tot i que
18%
té una àrea ambiental

Altres 13%

Ns/Nc 5%

7 Març 2011

Presentació ►

Antiguitat de les entitats ambientals

Any de fundació

Abans de l'any 1965 4%
1966 - 1979 2%
1980 - 1984 7%
1985 - 1989 12%
1990 - 1994 13%
1995 - 1999 18%
2000 - 2004 12%
2005 - 2009 17%
2010 2%
ns/nc 15%

La gran majoria d’entitats, 62%, apareixen de l’any 1990 en endavant

8 Març 2011

Presentació ►
Diagnosi: característiques de les entitats del Tercer Sector Ambiental

Àmbits de treball: temes amb els que treballen

Comunicació i educació ambiental 63%
Biodiversitat i gestió d´espais naturals 57%
Flora i fauna 39%
Canv i climàtic 35%
Participació ciutadana 34%
Aigües continentals 28%
Energia 27%
Residus 27%
Boscos, incendis forestals i reforestació 24%
Contaminació de l´aire, acústica i lumínica 21%
Desenv olupament rural 21%
Medi urbà 21%
Mobilitat 21%
Ordenació del territori 21%
Solidaritat i cooperació 17%
Medi marí i submarí 14%
Voluntariat ambiental 2%
Activitat agrària 2%
Altres 3%
Ns/Nc 5%

9 Març 2011

Presentació ►

Àmbits de treball: tipus d’activitats que realitzen i projectes emblemàtics de l’any 2010

S’han realitzat 171 Projectes emblemàtics

Sensibilització (I nformació) 78% 44 projectes

Formació (Educativ es) 67% 32 projectes

Assessorament 57% 11 projectes

Conserv ació i millora 50% 36 projectes

Recerca 34% 29 projectes

Defensa 31%

Reivindicativ es 23%

Altres 2%

Cap 1%

Ns/Nc 5%

10 Març 2011

Presentació ►
Socis
Nombre de socis Evolució del nombre de socis (2008-2010)
Cap 11%
Increment 34%
1 a 10 11%

11 a 20 9% Pèrdua 27%

21 a 60 12%
Mant eniment 20%
61 a 150 12% El 34% de les entitats ha
incrementat socis en el
151 a 300 16%
Ns/Nc 18% període 2008-2010, tot i
que també hi ha un 27%
301 a 800 7% d’entitats que n’ha perdut.
Més de 800 8%

Ns/Nc 17%
Edat dels socis

Menors de 18 anys 6%

18 a 30 anys 24%

31 a 45 anys 36%

46 a 60 anys 24%

Majors de 60 anys 10%

11 Març 2011

Presentació ►
Voluntariat
Entitats que disposen de voluntariat Formes de col—laboració del voluntariat

No Formant part de comissions per fer les
74%
24% activitats

Ns/Nc Formant part dels òrgans de gov ern 69%
13%
Formant part de comissions de treball
57%
intern

Aportant la quota 35%

Aportant nous socis/col—laboradors 20%

Col—laborant en els projectes (treball de
14%
camp, traduccions, etc.)

Participant en activitats i actes 11%
Si
63% Col—laborant en les tasques d'estructura
5%
de l'entitat

Aportant els seus coneixements 2%

• Fins un 70% entre les entitats de primer nivell
• Es compta amb una mitjana de 33 voluntaris per entitat
- 23% 10 o menys voluntaris
- 46% entre 11 i 50
- 22% més de 50
12 Març 2011

Presentació ►
Treballadors contractats

Entitats que compten amb personal contractats
No
32%
Ns/Nc
14%

• entre 1 i 5 persones contractades per entitat
Si
• 4 de cada 10 entitats tenen menys de 5 treballadors contractats
54%
•45% de treballadors contractats, ho són a jornada parcial

13 Març 2011

Presentació ►

Aspectes organitzatius de les entitats Disposició de quotes
No Ns/Nc
25% 17%
Disposició de Pla Estratègic,
Pla Director o similar

No
39%
Ns/Nc
10%

Si
58%

Modalitat
Si única
51% Diverses 28%
modalitats
72%

14 Març 2011

Presentació ►
Finançament Procedència del finançament a nivell global

Finançament priv at 74%

Finançament públic 66%

Altres tipus de finançament 3%

Ns/Nc 20%

Procedència del finançament privat Procedència del finançament públic

Quotes socis individuals 73% Generalitat 79%

Donacions 37% Ajuntament 66%

Patrocinis 31% Diputació 50%

Serv eis oferts per l'entitat 24% Consell Comarcal 15%

Activ itats realitzades 17% "Fundación Biodiversidad" 7%

Obres socials de les caixes 16% Administració central espanyola 4%

Accions de màrqueting 4% Ministeri Medi Ambient 3%

Altres 16% Altres organismes públics 12%

15 Març 2011

Presentació ►
Finançament
Evolució ingressos de les entitats 2009 vs. 2007

Increment 45% Perspectives dels ingressos de l’any 2010

Pèrdua 15%
No contesten
Augmentaran
Manteniment 15% 23%
7%

Ns/Nc 25%
No ho saben
10%
Disminuiran
Evolució del resultat econòmic 2007-2008-2009 33%
Es mantindran
els del 2009
2007 14% 18% 43% 25%
27%

2008 14% 21% 40% 25%

2009 14% 22% 39% 25%

Pèrdua Excedent Equilibri Ns/Nc
16 Març 2011

Presentació ►
Diagnosi: les entitats com a actors socials
Relació entre entitats del Tercer Sector

Relació amb altres entitats Relació amb entitats
del 3er Sector Ambiental del 3er Sector Social
No s'hi
No s'hi
relaciona
22% Ns/Nc relaciona
25% 57%
Ns/Nc
25%

S'hi relaciona
S'hi relaciona 18%
53%

Les entitats es relacionen de forma molt més intensa amb la resta d’entitats
del 3r Sector Ambiental que amb les entitats del Tercer Sector Social
Rati de relació observat: 53% vs. 18%

17 Març 2011

Presentació ►
Treball en xarxa
Necessitat de treballar en xarxa
No és
Només necessari
puntualment 5%
33%
Ns/Nc Eines TIC
14% Ús i aprofitament per fer treball en xarxa

Pàgina W eb 35% 47% 9% 10%

Coneixement
Intranet 21% 11% 58% 10%
de xarxanet.org
És necessari
Coneix 49% Perfil a Facebook 19% 26% 45% 10%
Ns/Nc 17%
27%
Participa a Twiter 6%10% 75% 10%

Participa en altres xarxes socials 6%4% 81% 10%

Utilitza i s'aprofita per fer treball en xarxa
No coneix Uilitza però no s'aprofita per fer treball en xarxa
56% No utilitza
Ns/Nc
18 Març 2011

Presentació ►
L’OBRADOR

Coneixement de l’existència d’un ens que agrupa Valoració de la creació d’un ens
les entitats ambientals de Catalunya que agrupi les entitats ambientals
de Catalunya
Coneix
(diuen que ja
existeix un ens Ns/Nc
integrador) 42%
No coneix 12%
88%

Bastant
negatiu
1%
Molt positiu
Coneixement de “l’Obrador” Bastant positiu 31%
26%
CONEIXEMENT TOTAL
25%
2%

23% 49% 26% Positiva
pel 57%
Coneix. espontani Coneix. suggerit No coneix Ns/Nc

19 Març 2011

Presentació ►

Relació amb la ciutadania i amb empreses o entitats privades

Obtenció del nivell de seguiment i implicació
que desitja l’entitat, per part de la ciutadania
Nivell de relació amb empreses o entitats privades

Bastant
42%

Puntualment
41% No s'hi
S'hi relaciona
relaciona
42%
33%

Gairebé mai o
Sí,
mai
absolutament Ns/Nc Ns/Nc
5%
5% 7% 25%

Un major i adequat nivell de comunicació afavoriria un major nivell de relació

20 Març 2011

Presentació ►
Propostes i expectatives de futur
Dirigides a l’Administració

• Defensa activa dels interessos del medi ambient, dignificant i recolzant la tasca de les entitats,
visualitzant el Tercer Sector com col—laborador de les polítiques publiques.

• Arribar a un consens polític i social amb les entitats en les decisions ambientals importants,
treballant amb elles i no en contra d’elles, com moltes entitats s’han sentit en alguns moments.

• Definició d’un pla de suport pel 3r Sector Ambiental, que inclogui un full de ruta amb objectius
assumibles.
• Disseny d’un Pla Estratègic a “x” anys vista, amb la col—laboració de les entitats, prèviament
consensuat amb les entitats.

• Procurar donar estabilitat a les entitats, conveniant projectes estables.

• Major apropament a les entitats i als territoris.

• Adopció de mesures per millorar i incrementar la comunicació entre entitats:
- plataforma conjunta de totes les entitats ambientals,
- punts de trobada per l’intercanvi d’inquietuds i idees,
- disposar i facilitar la base de dades amb les entitats i els projectes que es desenvolupen anualment

21 Març 2011

Presentació ►

Respecte a la gestió amb l’Administració

• Donar recolzament tècnic i assessorament a les entitats per optimitzar el seu funcionament.

• Es vetlli per la transparència, ja que sovint s’ha observat certa opacitat en concursos, en facilitar
informació,...

• Evitar al màxim el tracte preferent envers les entitats.

• Simplificació administrativa: reducció de la burocràcia i dirigir els esforços a tenir finestreta única.

• Disseny d’un sistema pel qual es pugui fer un control exhaustiu, però fàcil i transparent, de la
destinació real dels diners públics (ajuts i subvencions) que gestionen les entitats.

• S’evitin els solapaments amb altres departaments, quant a les temàtiques mediambientals.

• Es treballi per aconseguir que la resta de departaments de la Generalitat coneguin la normativa
ambiental, per facilitar el seu compliment.

• Foment de la relació i creació de xarxes en el Tercer Sector Ambiental, per aprofitar les sinèrgies
entre entitats, fins i tot amb les vinculades al Tercer Sector Social.
22 Març 2011

Presentació ►

Dirigides al propi sector

• Es considera bàsic aconseguir que el Tercer Sector Ambiental tingui entitat pròpia, que sigui clau
per la societat i pel país: ha de trobar la manera de ser percebut com necessari i de saber
vendre’s millor.

• Aconseguir la màxima unitat entre les entitats del sector per tenir força, tasca difícil per la seva
pròpia idiosincràsia: dispersió, heterogeneïtat, personalismes, etc.

• S’espera que s’arribi a treballar de forma més similar al Tercer Sector Social.

• S’espera que es puguin sumar esforços, lluny dels personalismes actuals, aprofitant les
sinèrgies que es generen i que, avui, sovint s’ignoren o es desaprofiten.

• Evitar el personalisme excessiu de les persones que lideren les entitats ambientals, perquè pot ser
contraproduent per l’entitat i per la imatge del sector.

• Procurar que la vocació i implicació personal dels gestors principals de les entitats, es vagi
ampliant a més persones.

• Honestedat per part de les entitats. Que no sigui l’obtenció de subvencions el motor de les
entitats per formar part del tercer sector ambiental.

23 Març 2011

Presentació ►
DAFO- Present
FORTALESES DEBILITATS (internes)
•Catalunya és sensible a la conservació i millora del medi •Baix reconeixement del Tercer Sector Ambiental.
ambient: s’observa un important i creixent nivell de
sensibilització. •Sector molt atomitzat i heterogeni, a vegades amb excés de
personalisme per part de les persones que lideren entitats.
•Molt voluntariat col—laborant amb entitats ambientals,
tot i que amb diferents nivells d’implicació i compromís. •Manca de claredat en la identificació de les entitats
ambientals.
•Possibilitat de connexió entre entitats mitjançant les
xarxes socials (Internet). •Estructures molt petites i poc estables, amb poques possibilitats
de disposar de tècnics suficients i experts; els sous són més
•Riquesa per poder actuar: hi ha moltes entitats que baixos que els d’altres tipus d’organitzacions.
aborden moltes temàtiques per tot el territori català.
•Pocs recursos econòmics i la majoria subjectes a l’obtenció
•Transversalitat: el medi ambient està present a les d’ajut extern.
activitats socials i empresarials i la ciutadania va
interioritzant consignes. •Manca de bons gestors i tècnics amb disponibilitat de temps.

•Constatació dels efectes de les actuacions realitzades •Cansament dels veterans i manca de relleu generacional al
per les entitats. front de les entitats.

•Manca de compromís dels diferents agents socials i baix nivell
•Molts projectes endegats i finalitzats (coneixement) i
d’implicació personal en la cura del medi ambient.
molts altres en cartera.
•Baix nivell d’utilització dels recursos a l’abast, per manca de
•El medi ambient és, també, una aposta política i s’hi
temps i interès (eines TIC).
dediquen esforços.
•Ordres de subvenció: restrictives, amb manca de criteris clars,
•Conselleria/Departament propi, amb capacitat per fer gestió complexa, ...
polítiques ambientals favorables.
•Es dediquen al medi ambient menys esforços dels necessaris.
24 Març 2011

Presentació ►
DAFO- Futur
OPORTUNITATS AMENACES (externes)
•Clarificació del rol de les administracions. •Recursos econòmics insuficients a les entitats, per causa de:
- la crisi econòmica
•Promoure polítiques ambientals perdurables, afavoridores - que no arribi el 0,7 de l’IRPF a entitats sense seu a Madrid.
del medi ambient.
•Professionalització excessiva del sector amb la consegüent
•Promoure la suma d’esforços entre entitats, ciutadania i pèrdua de participació del voluntariat: que la motivació
polítics, mitjançant lleis que es puguin complir i la s’allunyi dels objectius fonamentals del sector.
implicació /participació de tots els agents socials.
•Pèrdua de valor del “voluntariat” = mancança de voluntaris.
•Tenir cura del voluntariat, ja que és un valor difícilment
substituïble. Cal el reconeixement. •Creixement de l’individualisme en detriment de la
preocupació per a tot allò que és col—lectiu.
•Aconseguir sensibilitzar al món empresarial per tal que a la
RSC de les empreses s’incrementi la destinació de recursos •Altres prioritats de la societat: pèrdua de pes del medi
pel Tercer Sector Ambiental. ambient com un dels objectius prioritaris.

•Dedicar pressupost a la formació de bons tècnics i gestors •Pèrdua d’interès i confiança en els valors del medi natural i
ambientals. el medi ambient.

•Identificar i conèixer les entitats del sector i ajudar-les en el •Manca de rellevància des dels mitjans de comunicació:
que sigui possible, equitativament: consell consultor temàtica poc venedora.
autònom amb criteris objectius.
•Dependència dels canvis polítics (genera inestabilitat).
•Apropament del Departament a les entitats ambientals, per
conèixer i identificar necessitats (treball de camp). •Desaparició del departament propi, de tal manera que el
medi ambient estigui present en totes les àrees, però amb
•Vendre més i millor la necessitat del sector i comunicar pèrdua de control/dispersió sobre les polítiques concretes.
intensament el que es fa: insistir en l’educació ambiental
en l’àmbit formal educatiu.
25 Març 2011

Presentació ►

Cal una definició clara de quina és la línia que vol seguir el Departament, respecte el medi ambient i
les entitats que conformen el Tercer Sector Ambiental.

Cal definir i consensuar què vol dir ser una entitat del Tercer Sector Ambiental i aplicar el criteri.

Cal apostar fort pel Tercer Sector Ambiental, donant-li eines per un millor funcionament, per tant, la
Generalitat de Catalunya, i amb ella el Departament, no ha de ser el motor de les entitats, sinó que les
ha d’acompanyar en el desenvolupament de la seva tasca.

Les entitats necessiten estabilitat econòmica per poder desenvolupar projectes i disposar d’un equip
tècnic professional.

Cal que des de l’Administració s’ajudi a les entitats en funció de l’interès i vàlua dels seus projectes
ambientals, amb els terminis adequats, i des del principi, evitant duplicitat de projectes.

Cal donar el suport necessari i fer front comú amb les entitats en la lluita per aconseguir l’arribada a
Catalunya del tram del 0,7% de l’IRPF i la seva distribució equitativa a totes les entitats ambientals que
responguin a criteris definits i consensuats prèviament.

26 Març 2011

Conclusions ►

Cal treballar per aconseguir que es produeixi el necessari relleu generacional al front de les entitats,
ja que aquest els hi proporcionarà un major dinamisme, quant a la seva gestió, activitat i relacions
amb altres entitats i amb la societat en general.

L’Obrador interessa, sobretot com a punt de debat i reflexió interna del sector:

Positiu: pot actuar com catalitzador del interessos del Tercer Sector Ambiental de Catalunya,
actuant com lobby de poder, amb força per defensar-los davant el DMAH, el govern
de Catalunya i les entitats i organismes públics i privats a nivell de l’estat espanyol
Reticències:
- por a la pèrdua d’autonomia i d’entitat en el sector
- por que només afavoreixi els interessos d’algunes entitats
- quin sigui el concepte d’ens integrador

Caldrà que quedin clarament definides quines són les funcions i atribucions, quines són les entitats
que s’hi poden “adherir” i quin és nivell de representativitat que aquestes li assignen, a partir dels
estatuts que s’acordin i que hagin de regir el seu funcionament.

27 Març 2011

DIAGNOSI DEL TERCER SECTOR
AMBIENTAL DE CATALUNYA

MOLTES GRÀCIES !

28 Març 2011

Presentacio Ceres resultats Diagnosi TSA

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Más de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya

Más de Medi Ambient. Generalitat de Catalunya (20)

Presentacio Ceres resultats Diagnosi TSA