COMPETIC3 Projecte final de trimestre corresponent al treball fet amb el programa Writer.

2. final de trimestre
Índex de continguts
La Barcelona romana...............................................................................................................................................................................3
L'empremta Àrab .......................................................................................................................................................................................4
L'Edat Mitjana...................................................................................................................................................................................................5
El Compromís De Casp.............................................................................................................................................................................7
Els Reis Catòlics .............................................................................................................................................................................................8
La Guerra Dels Segadors...................................................................................................................................................................8
La Guerra de successió...........................................................................................................................................................................9
La Industrialització .................................................................................................................................................................................10
El Catalanisme Polític ...........................................................................................................................................................................10
Valoració del meu formulari ..............................................................................................................................................................11
2 Conchi

3. final de trimestre
La Barcelona romana
E ls primers romans
arriben a Catalunya
al segle III aC. Funden
També hi havia el mercat, les termes, el temple...La plaça
de Sant Jaume correspon aproximadament al que va ser
el fòrum. El
moltes ciutats,com carrer del Bisbe
Barcino (Barcelona), i el carrer de
Tàrraco Ferran (seguint
(Tarragona),Bètulo pel carrer de
(Badalona) o Ègara Jaume I) eren
(Terrassa). Espanya i els dos carrers
Portugal formen principals.
Hispània. Organitzen una
xarxa viària que enllaça La principal
les ciutats de l'imperi aportació
romà. La Via Augusta romana va ser el
era la via més important dret, que
i comunicava Roma amb regulava les
la capital d'Hispània, relacions entre
Tàrraco1, passant per els ciutadans
Barcino2. romans, els
pobles conquerits
Barcelona va ser
entre tots i Temple romà de Barcelona
fundada per l'emperador
l'Estat. El dret
August. En aquesta
encara és vigent
època la ciutat tenia
en la legislació europea. Els romans també van fer grans
forma rectangular i dos
aportacions en filosofia, medicina i arquitectura,entre
carrers principals que es
d'altres.
creuaven al fòrum,lloc de
reunió i centre polític de
la ciutat.
1* Tarragona
2* Barcelona
3 Conchi

4. final de trimestre
L'empremta Àrab
Després de l'Imperi romà, els visigots s'instal·len a la península Ibèrica.
L'any 711 els àrabs arriben des del nord d'Àfrica i funden el califat Omeia de Còrdova.
Comença l'expansió de l'Al-
Andalus .En només dos anys, el
visir Al Hurr (Al-Hurr ibn Abd al-
Rahman al-Thaqafi) arriba a
Medina Barshaluna. La ciutat
esdevé un lloc estratègic per
l'expansió de l'islam. El visir Al Hurr
pacta la capitulació de la ciutat. Es
respecta l'organització social,
econòmica i administrativa, Mapa d'empremta Àrab
supeditada, per els musulmans. Hi
ha llibertat religiosa i hi conviuen
pacíficament jueus, cristians i musulmans.
L'any 801 Lluís el Pietós, fill de l'emperador franc Carlemany, conquereix Barcelona.
L'Imperi franc està envoltat de territoris que el protegeixen, anomenats marques. El
control de Barcelona consolida la Marca Hispànica.
El comte Guifré el Pelós és el darrer comte de
Barcelona nomenat pels reis francs. A partir de la
seva mort l'any 897 el títol serà hereditari.
Al any 985 Al Mansur fa una incursió a
Barcelona, que queda devastada després d'un gran
setge. El rei franc no ajuda el comte Borrell, però
el comte expulsa l'exèrcit musulmà l'any 986 amb Llegenda de la Senyera
l'ajuda de cavallers i pagesos. Els territoris s'anomenen Catalunya Vella. Els successius
comtes l'expansionen cap al sud i les noves terres formen la Catalunya Nova. El comte
Borrell II manté relacions cordials amb els musulmans i signa un tracta de pau amb
el califa Al-Hakam II.
4 Conchi

5. final de trimestre
L'Edat Mitjana
Els comtes catalans consoliden el comtat de Al segle XII el comte Ramon Berenguer III,
Barcelona iniciat per Guifré el Pelós. Al segle XI, descendent del comte Borrell, inicia l'expansió
Ramon Berenguer I promulga els Usatges de territorial pel llevant peninsular, les illes
Barcelona, primer text legislatiu català i un mediterrànies i el nord occità (el sud de França).
dels primers d'Europa. Els altres comtes És el primer comte nomenat rei dels catalans. La
catalans (d'Urgell, del Rosselló, de Girona...) es ciutat de Barcelona creix i fora de les muralles
declaren vassalls del comte de Barcelona, de es constitueixen nuclis de població al voltant
manera que esdevé el cap del sistema feudal d'una església o d'un monestir que esdevé el
català. El feudalisme és un procés a través del centre del nou raval. És el cas de la vila nova de
qual els nobles s'apropien de castells i terres per la Mar, al voltant del temple de Sta. Maria del
tal de protegir el territori. Els governadors Mar, del monestir de St. Pere de les Puel·les o
converteixen el càrrec en hereditari, de l'església del Pi.
s'autoproclamen barons i els propietaris de
les terres es converteixen en serfs.
L'any 1137 neix la Corona d'Aragó, fruit del El rei Jaume I és proclamat per les Corts l'any
matrimoni del comte Ramon Berenguer IV 1214 i s'instal·la a Barcelona amb tota la cort.
amb la reina d'Aragó. Els dos territoris queden L'expansió comercial i militar cap a la
confederats i la capital és Barcelona. El poder Mediterrània fa augmentar el comerç i la
reial queda limitat per les Corts, representades riquesa de Barcelona, i la converteix en una de
per la noblesa, el clergat i la burgesia. Aquest les primeres potències marítimes europees.
sistema constitucional dóna lloc, al segle XIII, a Jaume I conquereix Mallorca, el País Valencià i
la Diputació del General, anomenada, més Eivissa. Pertànyer a la Corona d'Aragó era molt
tard,Generalitat. La Corona d'Aragó possibilita la avantatjós pels terri-toris per la possibilitat de
continuació de l'expansió feudal pel sud i per negoci i desenvolupament comercial, de manera
ponent. Tortosa és conquerida l'any 1148 i Lleida que no s'oposaven a ser conquerits. Els territoris
el 1149. conquerits no estaven sota el domini colonial,
sinó que s'auto-governaven.
De la Corona d'Aragó destaca, a més de la gran Durant el s.XIV, Pere III, fill de Jaume I,
activitat comercial, l'amplitud de mires dels seus continua l'expansió comercial i militar per la
sobirans i la llibertat dels seus ciutadans. En Mediterrània i conquereix Sicília. La població de
aquesta època, Catalunya disposa del Síndic de Barcelona creix i s'aixeca la tercera muralla que
Greuges per a la defensa dels habitants, i Jaume configura el territori del Raval, amb tres portes
I concedeix a Barcelona un règim municipal de sortida:
anomenat Consell de Cent, format per quatre 1. El carrer de Tallers (per on entraven els
consellers i una assemblea consultiva de cent pagesos),
membres escollits entre totes les classes socials. 2. El carrer de Sant Antoni ( l'accés més
Es tracta del primer Parlament democràtic. important)
3. I el carrer de Santa Madrona.
5 Conchi

6. final de trimestre
El Rei
Noble Senyor Bisbe
Feudal
Monjo Cavaller
Soldat Camperol
6 Conchi

7. final de trimestre
La Decadència
A partir del 1330 vénen un seguit d'anys de molt
males collites . La fam, que s'estendrà entre tota la
població, i la famosa Pesta Negra contribueixen a fer
que en cent anys la població del Principat (que així és
com s'anomena tot el territori de la Corona
catalanoaragonesa) es redueixi a la meitat. Catalunya
també pateix una sèrie de terratrèmols que
destrueixen ciutats senceres. En començar el segle XV,
Mort del Rey Martí l'Humà
mor el rei Martí l'Humà, sense deixar hereu legítim. A
l'hora de succeir-lo, els dos principals pretendents són Jaume d'Urgell i Ferran
d'Antequera, germà del rei de Castellà, que es convertirà en Ferran I.
El Compromís De Casp
L'any 1412 es reuneixen a la ciutat de Casp els representants de la Corona d'Aragó
per elegir el successor del rei
Martí l'Humà: tres
representants de Catalunya i
Mallorca, tres de València i
tres d'Aragó. És elegit Ferran
I d'Aragó, germà del rei de
Castellà; la Corona català no-
aragonesa deixa de tenir reis
catalans. Com que és
una monarquia pactada
s'obliga al nou monarca a
acceptar la redacció en català Compromís de Casp
dels usatges, constitucions i
capítols de cort de Catalunya (conjunt de normes jurídiques catalanes), a aprovar
normes repressives contra la pagesia, i a la conversió de la Diputació del General (la
Generalitat) en institució política. El succeeix Alfons el Magnànim, qui viu a Nàpols i
es desentén dels problemes peninsulars i de les illes.
7 Conchi

8. final de trimestre
Els Reis Catòlics
Els Reis Catòlics van regnar sobre mig món.
Malgrat la unió, el regne de Castellà i el
d'Aragó i Catalunya mantindran les
institucions pròpies i una autonomia total.
Però a poc a poc s'aniran substituint els
costums i la llengua de Catalunya pels de
Castellà. També van prendre el poder als
nobles i burgesos que manaven a la
Generalitat, van reinstaurar el tribunal de la
Inquisició, que era un tribunal pseudoreligiós
per tenir controlat el poble, van expulsar els Els Reis Catòlics
jueus, fet que va comportar molts problemes econòmics, i van fer convertir els
musulmans al cristianisme sota pena d'expulsió.
La Guerra Dels Segadors
El Corpus de Sang
L'any 1618 comença una guerra entre
els regnes catòlics i els regnes
protestants per aconseguir el domini
d'Europa. El rei de Castellà i el rei de
França entren en guerra. Les tropes
castellanes s'instal·len a Catalunya i els
La Guerra dels Segadors catalans, que ja patien un seguit de
males collites, les han de mantenir. Les tropes cometen molts abusos sobre la població.
El 7 de juny del 1640, festa de Corpus, entren pagesos a Barcelona per llogar-se per
a la sega, es revolten i maten el virrei. La revolta s'escampa ràpidament per tot el
territori: comença la Guerra dels Segadors que durarà 12 anys. En aquest
temps es va popularitzar la cançó que avui és l'himne nacional de Catalunya, Els
Segadors. Aquest dia es coneix com el Corpus de Sang.
8 Conchi

9. final de trimestre
La Guerra de successió
L'any 1714
L 'any 1700 mor Carles II i comença
un conflicte dinàstic per la corona
hispànica. El rei havia designat Felip
d'Anjou com a successor , i aquest va
jurar les constitucions catalanes. Però
entre la burgesia i la baixa noblesa de
Catalunya preferien l'arxiduc Carles
d'Àustria, de manera que van signar un
pacte d'ajut militar amb Anglaterra i van
proclamar rei l'arxiduc Carles. La guerra
internacional per l'hegemonia d'Europa es
va convertir a la península Ibèrica en La Guerra de successió
una guerra civil . La superioritat militar
dels partidaris de Felip, i el fet que Carles d'Àustria heretés la corona de l'imperi austríac, va
proclamar rei a Felip amb el nom de Felip V.
A Barcelona, 5.500 homes dirigits pel conseller en cap Rafael de Casanova van resistir l'atac de les
tropes de Felip V fins que, l'11 de setembre de 1714, es va produir l'assalt final a la ciutat després
d'un terrible setge de tretze mesos. La guerra de Successió va significar l'ocupació de Catalunya, la
desaparició de totes les institucions catalanes que s'havien anat configurant des de l'alta edat
mitjana, la prohibició de l'ús de la llengua catalana i la castellanització de tots els noms i cognoms, la
pèrdua de la capacitat legislativa i del control econòmic, fiscal, judicial, duaner i monetari propi i la
dependència als aparells polítics castellans. S'imposa l'autoritat reial per damunt de l'autoritat legal.
La Renaixença
Al llarg del segle XVlll la vida econòmica
progressa malgrat la repressió. El camp català
augmenta la producció i a les viles i ciutats
s'hi emprenen tot tipus de negocis . Neixen
l'Acadèmia de Bones Lletres, l'Escola d'Arts i
Oficis, a la Llotja, i un llarg etcètera
d'institucions culturals. Al segle XlX els
corrents ideològics i culturals que sorgeixen a
Europa també arriben a Catalunya. El
romanticisme, un moviment que exalta el
passat esplendorós, arrela als Països
Origen de l'escut del comtat de Barcelona
Catalans, i s'emparenta amb la base del gran
moviment anomenat Renaixença, que serà l'inici de la represa cultural i del sentiment nacional.
9 Conchi

10. final de trimestre
La Industrialització
A Anglaterra s'inicia la
industrialització . Catalunya també
fa la seva revolució industrial,
malgrat no tenir ni carbó, ni cotó,
ni a penes aigua. És un cas insòlit i
únic al món. A l'interior i al voltant
de la ciutat de Barcelona es
munten les primeres fàbriques
tèxtils: al Raval, a Sants, a Sant
Martí de Provençals... Així, neix la
industrialització a la península
Ibèrica, que s'escampa al llarg dels
rius i
rieres de Catalunya per aprofitar-ne
l'energia . Neixen les colònies fabrils, Barcelona, capdavantera en la industrialització d’Espanya
que seran autèntics pobles al
voltant de la fàbrica, on hi haurà els habitatges, l'escola, el centre cultural, botigues, l'església... i també
la casa de l'amo.
El Catalanisme Polític
Amb el desenvolupament
econòmic i el cultural hi
ha una represa del
sentiment nacional. L'any
1901 es funda La lliga
Regionalista, un partit
polític que tenia com a
objectiu aconseguir
l'autonomia de la nació
catalana. Els seus màxims
eren dirigents Prat de
la Riba i Francesc
Cambó. El primer fou
nomenat president de la Les tesis de la Lliga Regionalista apareixien a la portada del ¡Cu-Cut!
Diputació de Barcelona el
1907. L'any 1914 neix la Mancomunitat de Catalunya, que va ser el primer intent d'autogovern
d'ençà de la Guerra de Successió. Estava presidida per Prat de la Riba i actuava a tot l'àmbit del
territori català. Tenia competències provincials i, malgrat disposa+r de pocs recursos econòmics, va
crear molts serveis i va millorar moltes infraestructures .
Enllaç de la meva Història
10 Conchi

11. final de trimestre
Valoració del meu formulari
ENLLAÇ DEL MEU FORMULARI
En aquesta gràfica es veu clarament que les dones són les que més respòs
En respecte amb l'edat ha estat una mica més variada
Aquesta gràfica ens indica que a la majoria de gent l'agrada la Història
11 Conchi

12. final de trimestre
Un 73% de la gent que ha contestat sabia la resposta correcta
També en aquesta gràfica es pot apreciar que la gent sap qui és en Guifré
12 Conchi