1. Ciència Salut i
estils de vida

2. El treball que hauràs de realitzar
aquest trimestre és
Faràs un monogràfic d’una de les malalties que tractarem al
llarg de la unitat.
Per fer el treball hauràs de buscar informació de la malaltia en
qüestió, com per exemple, les causes, les conseqüències, el
tractament, l’afectació a nivell mundial de la malaltia, etc.
Una vegada tinguis la informació, la presentaràs davant la resta
de la classe mitjançant una presentació en power point.
Escull: diabetis, obesitat, al·lèrgies, infart de miocardi,
tabaquisme, alcoholèmia, anorèxia, bulímia, depressió,
síndrome de dèficit d’atenció i hiperactivitat, altres malaties
mentals i malaltia d’Alzheimer.

3. Salut i malaltia
Què entenem amb els termes salut i malaltia??
Imgres.htm

4. SALUT I MALALTIA
SALUT: estat complet de benestar físic, mental i
social
 MALATIA: alteració de l’estat de salut, és a dir,
pèrdua transitòria o permanent d’aquest
benestar.

5. Esperança de vida
 És una estimació mitjana d’anys que viuria un grup
de persones si no variessin les condicions sanitaries
i socials a la zona on es fa l’estudi

6. Salut = genotip + ambient
 Malaties genètiques: degudes a alteracions del genoma:
síndrome Down, diabetes,…
 Malaties en les que el genotip marca la pre-disposició a
patir-les: malaties cardiovasculars, obesitat…..
 Malaties congènites:Es manisfesten des del naixement per
problemes durant el desenvolupament de l’embrió o
degudes a factors ambientals com rX, alguns fàrmacs,
algunes infeccions com la rubeola o la toxoplasmosi.

7. Agressions i riscos per a la salut
Origen dels riscos:
 Intern (predisposició
genètica)
 Mals hàbits de vida
 Entorn sociocultural
 Ambientals

8. Tipus de malalties
1.Depenent de l’origen
Infeccioses
No Infeccioses
2. Depenent del curs
Agudes
Cròniques
3.Depenent de l’òrgan o
sistema al que afecti
Cardiovasculars
Digestives.....

9. Agressions ambientals
Físiques Químiques Biològiques
radiacions ionitzants contam. aire virus
sorolls contam. aigua bacteris
variacions de contam. aliments fongs i
temperatura protozous

10. La radiación en Fukushima alcanza un nuevo máximo
Los expertos creen que podría haber una fuga de agua contaminada. -Los trabajadores del reactor 2 abandona
Fukushima ante el riesgo
JOSE REINOSO - Tokio - 28/03/2011
(http://www.elpais.com/articulo/internacional/radiacion/Fukushima/alcanza/nuevo/maximo/elpepuint/20110328elpepuint_2/Tes
 Que las cosas vayan mal no quiere decir que no puedan ir peor. La radiación registrada ayer en la central
nuclear de Fukushima I ha sido la más alta registrada desde que las instalaciones colapsaron como
resultado del terremoto y el tsunami del 11 de marzo. Tokyo Electric Power (Tepco), la empresa que opera
la planta, aseguró que había detectado un nivel de radiación de 1.000 milisievert por hora (100.000 veces
por encima de la radiación habitual), y todo indica a que procede de una fuga de agua del segundo reactor.
Ante los altísimos índices de radiactividad, los trabajadores que desde hace dos semanas luchan para
estabilizar el reactor se vieron obligados a evacuar las instalaciones.
 La compañía que opera la planta rectificó una medición exagerada
 El 58% de los japoneses critica la gestión del Gobierno en la crisis nuclear
 "Es un valor muy elevado", afirmó Hidehiko Nishiyama, portavoz de la agencia de seguridad atómica de
Japón, quien añadió que había una "alta probabilidad" de que el agua contaminada proviniera de una fuga
en el segundo de los seis reactores que tiene la central. Existe la posibilidad de que las vasijas de las barras
de combustible usado o el sistema de tuberías estén dañados. Algunos expertos extranjeros afirman que
estos niveles de radiactividad en el agua indican que el núcleo del reactor se ha fundido en parte.
 Una única dosis de 1.000 milisievert puede causar mareo, náuseas y vómitos y, según la agencia de
Protección Medioambiental de Estados Unidos, es suficiente para provocar hemorragias. Se considera que
una exposición a 100 milisievert por año es el umbral a partir del cual es evidente el incremento del riesgo
de sufrir cáncer.
 Tepco dijo inicialmente que la cantidad de yodo radiactivo en el agua era 10 millones de veces superior a la
normal, pero más tarde rectificó y aseguró que había cometido un error de medición y que se trataba de
100.000 veces. La situación en las turbinas de los otros reactores tampoco es precisamente idílica: en los
números 1 y 3, la radiación es 10.000 veces superior a la normal.

11. MALALTIES INFECCIOSES
AGENT
PREVENCIÓ
INFECCIÓS
VEHICLE
D’INFECCIÓ
INFECCIÓ I CURS DE LA Símptomes
MALALTIA
TRACTAMENT
GUARIMENT
INMUNITAT

12. AGENTS INFECCIOSOS
BACTERIS
FONGS VIRUS
PROTOZOUS
PARÀSITS
METAZOUS

14. Transmissió de malaties infeccioses
 Per contacte directe: per
contacte cutani, a través
de l’aparell respiratori o
bé per transmissió sexual.
 Per mitjà de l’aigua.
 Per mitjà d’aliments.
 Per mitjà d’animals:
VECTORS

15. El desenvolupament de les malalties
infeccioses
 Infecció: el microorganisme entra al cos i es comença a
reproduir.
 Incubació: temps transcorregut entre la infecció i
l’aparició dels símptomes.
 Període agut: la malaltia és manifesta plenament.
 Declivi: van remetent els símptomes.
 Convalescència: tornem a l’estat normal de salut.

16. La prevenció de les malalties
infeccioses
 BONS HÀBITS:
Veure aigua embotellada quan anem de viatge.
Conservar i manipular els aliments correctament.
Rentar bé els aliments que haguem de menjar crus.
Rentar-se les mans i tenir una bona higiene.
Utilitzar preservatius en les relacions sexuals.

17. La defensa contra les infeccions
 Mecanismes de defensa
inespecífics: ens defensem davant de qualsevol infecció
específics: van dirigits a microorganismes concrets

19. Mecanismes de defensa inespecífics
El nostre cos disposa de diferents barreres per evitar que entrin
microorganismes:
 La pell: si no hi ha cap ferida, la pell és una barrera molt
eficient.
 Les mucoses: estan recobertes de mucositats que destrueixen
els microorganismes.
 La inflamació: resposta de l’organisme davant de
microorganismes aliens. Intervenen els glòbuls blancs de la
sang que fagociten els microorganismes i els destrueixen.

20. Mecanismes de defensa específics :
sistema immunitari
El component més important des sistema immunitari són els glòbuls
blancs (LIMFÒCITS).
Els limfòcits reconeixen els microorganismes aliens.
N’hi ha de dos tipus i cada un actua d’una manera diferent:
LIMFÒCITS B
LIMFÒCITS T
Els microorganismes contenen molècules diferents de les del nostre
cos que són reconegudes pel nostre sistema immunitari.
S’anomenen ANTÍGENS i desencadenen la resposta del sistema
immunitari.

21. Limfòcits B i anticossos
Els anticossos són molècules proteiques anomenades
immunoglobulines, alliberades pels limfòcits B.
Aquests s’uneixen als antígens
LIMFÒCITS T
Quan un virus infecta una cèl·lula, deixa fora les seves
proteïnes. Els limfòcits T les reconeixen i destrueixen les
cèl·lules en que es troben.
Dibuixos

23. Els trastorns del sistema immunitari
 Malalties autoimmunes:  Al·lèrgies:
Es produeixen que els sistema Apareixen quan el sistema
immunitari reconeix com a immunitari respon a
estranya alguna molècula antígens als quals no hauria
dels nostre propi de respondre en condicions
organisme: normals.
Esclerosi múltiple,
diabetis,...

24. Alèrgies QQC

25. El tractament de les malalties
infeccioses
Tractament contra malalties causades per bacteris:
Es tracten amb ANTIBIÒTICS: substàncies letals pels bacteris i
inofensives per les persones.
El primer antibiòtic que es va descobrir va se la penicilina
(Fleming 1881-1955)
Problemàtica actual: degut a la generalització dels antibiòtics
han sorgit bacteris resistents que fan que l’ús d’aquest hagi
percut efectivitat.

26. Informe setmanal Vacuna
contra la malària

27. Les vacunes
Tenen com objectiu
immunitzar les persones
contra una sèrie de
microorganismes patògens.
Per fer-ho, s’injecta el
mateix microorganisme
dins l’organisme.
Amb un programa de
vacunació a escala mundial
s’han aconseguit eradicar
malalties com la verola.

28. Informe setmanal vacuna
contra la SIDA

29. Les malalties tumorals i el càncer
 Què és un tumor?
En els teixits del nostre organisme es produeix un
reemplaçament de les cèl·lules velles per noves cèl·lules.
Quan es trenca l’equilibri de producció i destrucció de cèl·lules
apareix un tumor, que es defineix com una massa de teixit
desorganitzat.
Aquests tumors poden ser benignes o malignes.
Un tumor maligne és aquell les cèl·lules del qual és poden
desplaçar des de lloc inicial del tumor per fer tumors en
altres parts del cos.

30. Les cèl·lules d’un tumor maligne tenen
dos característiques
Invasivitat Metàstasi
 Capacitat de penetrar i  Capacitat de penetrar dins
estendre’s pels teixits els vasos sanguinis i
contigus. limfàtics, moure’s per la
sang i la limfa i dipositar-se
en qualsevol part del cos
per formar un altre tumor.

31. El tractament del càncer
 Cirurgia: extirpació del tumor.
 Radioteràpia: ús de radiació per eliminar les cèl.lules
canceroses.
 Quimioteràpia: administració de fàrmacs.
 Tractaments hormonals: ús de fàrmacs per contrarestar
l’efecte d’hormones que ajuden en el desenvolupament del
càncer.
 Immunoteràpia: ús d’agents que reforcen el sistema
immunitari.

32. Malalties endocrines, nutricionals i
metabòliques.
S’inclou un ampli grup de trastorns, congènits o adquirits,
causats per una alteració dels enzims o les hormones que
intervenen en el metabolisme o per malalties de les glàndules
endocrines o dels òrgans que intervenen en el metabolisme.
Les dues malalties més freqüents dins d'aquest grup són la
diabetis i l’obesitat.

33. Conductes addictives
S’engloben dins les malalties mentals, ja que una persona que
pateix una addició experimenta canvis en la seva personalitat.
Drogodependència o drogoaddicció:
 La persona pateix un trastorn per abús d’alguna substància.
 Hi ha dependència.
 Es pateix el síndrome d’abstinència.
Els components principals de les addiccions són la pèrdua de
control i la dependència.

34. Les drogues
 Una droga és una substància que, introduïda en l’organisme,
és capaç de produir canvis en el cervell que comporten
alteracions del comportament, condueixen a processos
d’abús i dependència i provoquen un impuls irreprimible a
prendre la substància, sigui per obtenir-ne els efectes o per
evitar el malestar de l'abstinència.
 Les drogues és poden classificar com:
Depressores del sistema nerviós
Estimulants del sistema nerviós
Pertorbadores del sistema nerviós.

35. Com afecten les drogues a la
salut

36. El diagnòstic de les malalties
Anomenem diagnòstic al procediment pel qual s’identifica la
malaltia que té un pacient.
La diagnosi té diverses fases:
 Entrevista clínica anamnesi
 Exploració física
 Exploracions complementàries.
A partir d’aquí és pot donar un diagnòstic, al qual li seguirà el
pronòstic o evolució i la fase del tractament.

37. Exploracions complementaries més
utilitzades
 Anàlisi de sang: és una prova diagnòstica que consisteix en
extreure sang d’un pacient per analitzar-ne paràmetres com:
Hematies = nombre de glòbuls vermells
Glucosa= quantitat de sucre a la sang
Triglicèrids= greix ingerit en la dieta
Ferro= forma part de l’hemoglobina
Colesterol= component de les membranes cel·lulars
Leucòcits= nombre total de glòbuls blancs

38. Tècniques de diagnòstic per imatge
 Radiografia
 Tomografia axial computada (TAC o escàner)
 Ressonància magnètica
 Ecografia
 Medicina nuclear

39. Altres tècniques de diagnòstic són:
 Cateterisme cardíac: es porta un catèter a través d’una
artèria fins al cor i es prenen imatges.
 Tècniques de registre de l’activitat elèctrica: en formen part
l’electrocardiograma, i l’electroencefalograma.
 Test d’esforç.
 Tècniques endoscòpiques: utilitza l’endoscopi que és un
instrument en forma de tub amb una càmera que capta
l’interior de la cavitat.
 Biòpsia: extracció d’una petita part de teixit per examinar-la
al laboratori. S’utilitzen per determinar si un tumor és
benigne o maligne.

40. Tractament de malalties : fàrmacs i
medicaments
Un medicament és un
producte que utilitzem per
curar, prevenir o alleujar
una malaltia.
Els medicaments contenen un
fàrmac que és el principi
actiu del mateix.
Els medicaments s’han de
prendre en dosis adequades
i sota prescripció mèdica.

41. La indústria farmacèutica: patents i
genèrics
Comercialització d’un
medicament:
 Proves amb animals de
laboratori
 Proves amb humans sans
 Proves amb malalts: assaig
clínic.
 Comercialització.

42. Quan una empresa crea un nou fàrmac en sol.licita una patent.
Aquesta l’autoritza a ser l’únic fabricant i comercialitzador del
fàrmac durant un període d’entre 10 i 20 anys.
A partir d’aquest temps aquesta patents expira i altres
laboratoris poden comercialitzar el fàrmac, llavors rep el
nom de genèric.

43. La llarga i increíble
historia d'un comprimit
(subtitulat en català)

44. Tractament de malalties: la cirurgia
La cirurgia és un mètode
agressiu d’extirpació
d’òrgans, teixits o d’altres
que s’efectua mitjançant
una incisió, la qual
posteriorment haurà de
cicatritzar.
Avui en dia s’avança en el
camp de la cirurgia no
agressiva: endoscòpica o
angioplàstica.

45. La medicina als països en vies de
desenvolupament
L’ONU reconeix la salut com un dret universal, però en
realitat és així?

46. Problemes sanitaris al tercer món
Els països en vies de
desenvolupament tenen
una esperança de vida
d’entre 40 i 50 anys.
Influeixen factors com : LA
POBRESA, DESASTRES
NATURALS, MANCA DE
PERSONAL SANITARI I
RECURSOS, GUERRES,
FALTA D’AIGUA
POTABLE……….

48. Fi