2n de batxillerat

1. BIOLOGIA II
ESTRUCTURA I
DINÀMICA DELS COSISTEMES

2. 1. Estructura i dinàmica dels ecosistemes.
2. Interpretació i relació dels conceptes d’ecosistema, biòtop, biocenosi i població.
3. Interpretació de la selecció natural i l’adaptació com a resultat del procés de relació
entre biòtops i biocenosi (concepte general).
4. Relacions intraespecífiquers i interespecífiques (depredació, parasitisme,
competència, mutualisme i simbiosi).
5. Cicle de matèria i del flux d’energia com a motor dels ecosistemes.
6. Anàlisi de la producció primària i secundària. Importància de
la producció primària en el manteniment dels ecosistemes.
7. Representació i discussió de xarxes tròfiques en el context d’ecosistemes
8. terrestres i aquàtics.
9. Interpretació i relació dels conceptes de nínxol ecològic, nivell tròfic i biomassa.
Identificació i explicació de les relacions tròfiques que s'estableixen entre els seus
components.
9. Anàlisi i valoració del rol dels bacteris i fongs en el cicle de la matèria.
10. Reconeixement del caràcter de la biosfera com macroecosistema.
L’ESTRUCTURA DELS ECOSISTEMES
ESTRUCTURA I DINÀMICA DELS ECOSISTEMES

3. L’Ecologia
Relacions abiòtiques
BIOTOP
Medi
Substrat
Factors fq.
Relacions biòtiques
BIOCENOSI
Poblacions
Comunitat
L’ECOLOGIA és la ciència que estudia les relacions entre els
èssers vius i el lloc on viuen.
ECOSISTEMA ( oikos (lloc) sistema (organització): Conjunt de
diferents espècies que viuen en un entorn físic comú, les funcions
de les quals es complementen en un grau variable

4. L’Ecologia
AUTOECOLOGIA: Estudi d’una sola espècie i les seves relacions amb el
medi ambient i les respostes adaptatives que dóna.
SINECOLOGIA: Estudi de tota la comunitat d’organismes i les seves
relacions entre ells i amb el medi.
ECOLOGIA DE POBLACIONS: Estudi que es va dels individus d’una
població.
DINÀMICA DELS ECOSISTEMES: Estudi del fluxe de matèria i energia d’un
ecosistema.
ECOLOGIA TERRESTRE, MARINA, D’AIGUA DOLÇA…..
L’ECOLOGIA és una ciència de síntesi ( multidisciplinària)

5. El medi és el fluid que embolcalla els organismes, i pot ser
l'aire (medi aeri) o l'aigua (medi aquatic).
• Medi aquàtic
• Medi aeri o terrestre
El BIOTOP
Part abiòtica de l’ecosistema

6. Conjunt de variables fisicoquímiques que
influeixen en la vida dels organismes.
TEMPERATURA, HUMITAT, SALINITAT,
PRESSIÓ….
Conjunt de substàncies que forma la
superfície on els organismes es fixen,
s’aguanten o es desplacen.
Sòl, aigua, cos d’altres organismes.
Conjunt de substàncies que constitueixen el
fluid que envolta als èssers vius.
AQUÈTIC i TERRESTRE O AERI
El BIOTOP
Part abiòtica de l’ecosistema, formada per :
MEDI
Substrat
Factors Fisicoquímics

7. El sustrat

8. Els factors abiòtics i les
adaptacions
• Temperatura
• Llum
• Humitat
• Salinitat
• Pressió
• Corrents del medi

9. Cada espècie té, per a cada factor abiòtic, uns valors límits
de tolerància, més enllà d’aquests límit l’espècie no pot
sobreviure.
Els factors abiòtics i les
adaptacions

10. 10
Euri-: gran amplitud de tolerància
Esteno-: gran estretor de tolerància

11. LES ADAPTACIONS PODEN SER DE
DIFERENTS TIPUS:
•MORFOLÒGIQUES ( referents a la forma ),
ex. les orelles de l’elefant, mida del cos o de
certes parts.
•FISIOLÒGIQUES (referents al funcionament)
ex. els camells
•CONDUCTUALS ( referents al hàbits ), ex. els
ritus d’aparellament dels ocells, reconèixer el
menjar dolent o verinós...

12. Temperatura
Mínima -88,3ºC Antartida
Màxima (ombra) 60ºC Sahara
Aigua actua com a regulador tèrmic-
 Temperatures no tan extremes–
superficie temperatures entre -2ºC i
30ºC

13. •Temperatura: Els animals adopten dues estratègies:
homeotèrmia i poiquilotèrmia.
•Homeoterms- mantenen temperatura corporal
•Poiquiloterms- no la poden mantenir constant
Davant les temperatures extremes:
•acumulen greix,
•plomes, pell,
•migren, hivernen, hàbits crepusculars
•adopten formes de resistència…
•Tamany dels individus
•Reducció o extensió de parts del cos
Temperatura

14. 14
En vegetals, les altes temperatures poden fer perdre molta aigua,
cal:
fulles molt primes
estructures carnoses de magatzem d’aigua.
Tricomes
Estratègies metabòliques CAM i C4
Temperatura

15. La llum
•Llum visible – entre 360 i 760 nm
•Influeix a l’estratificació de les plantes
•Plantes heliòfiles o fotòfiles– més llum
•Plants esciòfiles—Poca llum
•Fototropismes– resposta animal o vegetal per la llum

16. 16
La llum al bosc
Estrats del bosc:
• Arbori
•Arbustiu
•Herbaci
•Muscínic
•Edàfic
La llum

17. La llum
ESTRATIFICACIÓ
BOSCOSA

18. 18
La llum és necessària per la fotosíntesi.
Algunes no admeten gran lluminositat
(esciòfiles) i tenen les fulles en disposició
per captar la màxima llum possible doncs
viuen en estrats inferiors. Alguns individus
com les acàcies presenten fototropisme
Altres són heliòfiles i prefereixen la màxima
insolació posssible, tenen tendència a ocupar els
estrats superiors.
La llum

19. La llum
El fotoperiode

20. Fotoperíode

21. La llum
Fototropismes

22. La llum
La llum al medi aquàtic
Zona Fòtica
Zona Afòtica

23. Fílum o divisió Pigments Morfologia
Pirròfits
(dinoflagel·lats)
Clorofil·les a i c carotè i
dinoxatina
Unicel·lulars
Eugrenòfits (euglenes)
Clorofil·les a i b carotens i
xantofil·les
Unicel·lulars
Crisòfits (diatomees)
Clorofil·les a i c carotens i
xantofil·les
Unicel·lulars
Cloròfits (algues
verdes)
Clorofil·les a i b carotens Unicelulars o pluricel·lulars
Feòfits (algues
marrons)
Clorofil·les a i c carotè i
fucoxantina
Pluricel·lulars. Algunes de
mida gran
Rodòfits (algues
vermelles)
Clorofil·les a
carotens,ficocianina i
ficoeritrina
Unicel·lulars i
pluricel·lulars
La llum

24. La llum

25. 25
Adaptacions dels animals a la llum
Coloració críptica: és la que permet confondre’s
amb el medi.
Coloració mimètica: quan al que s’imita és un
organisme perillós sense ser-ho
Coloració aposemàtica: és una coloració vistosa
i contrastada que exhibeixen alguns animals per
advertir de la seva perillositat o que són verinosos

28. • Altres adaptacions:
– Bioluminiscència
– Animals cavernícoles:
• Falta de pigments
• Cecs

29. 29
HUMITAT
És la quantitat de vapor d’aigua que hi ha a l’atmosfera.
Humitat absoluta: és la quantitat real que hi ha i s’expressa en gr/m3
Humitat relativa: és la relació entre l’aigua que hi ha i la màxima que
hi podria haver-hi en aquelles condicions de pressió i temperatura;
s’expressa en %
Transpiració: procés biològic de
pèrdua d’aigua per refrigerar-lo
Evaporació: procés físic que es
dóna en l’aigua lliure

30. Els organismes terrestres han adoptat
diverses estratègies per eviter la
dessecació que suposa el medi aeri:
reducció de la superfície de la fulla,
formació de llavors…en vegetals i en els
animals òrgans respiratòris en l’interior,
fecundació interna, pell, exoesquelet dels
artròpodes, plomes…
La humitat de l’aire

32. 32
Humitat
Els organismes vius tenen porus o estomes ( si
són vegetals), per poder controlar la sortida
d’aigua. Una pèrdua elevada pot representar la
mor de l’individu. Aquests són molt numerosos
amb individus que poden perdre gran quantitat
(com les plantes higròfites de zones molt
humides) i són molt baixos i envoltats de pèls en
plantes xeròfites

33. 33
Alguns éssers tenen una coberta molt
humida i llefiscosa per facilitar la
transpiració, com els que realitzen la
respiració cutània (salamandra)
Altres poseeixen estructures rígides,
superposades per evitar al màxim les
pèrdues d’aigua com les escates dels
rèptils
Humitat

34. 34
Altres estructures serveixen per crear un
microambient que retingui la humitat i
disminueixi la pèrdua d’aigua
Esl artròpodes tenen una coberta
quitinosa que aïlla el cos del medi
extern
Humitat

35. 35
Pressió atmosfèrica i hidrostàtica:
En alçada la concentració o pressió parcial
d’oxigen disminueix, a 6.000m és del 50%, aixó
provoca una anòxia. Les primeres cèl·lules que
ho noten són les neurones, que en pocs segons
sense oxigen moren i deixen uns espais buits en
el cervell
La pressió hidrostàtica es considera igual per tot el cos
de l’individu i correspon al pes de l’aigua que hi ha per
sobre/ superfície. Pot arribar a ser de moltes
atmosferes. Si hi ha cavitats amb gasos l’organisme
s’axafa (els organismes de profunditat no tenen bufeta
natatòria), aixó condiciona també la forma plana

36. •Pressió: Els organismes
que viuen a grans altituds,
estan adaptats a la baixa
pressió atmosfèrica i la
reducció de disponibilitat
d’oxigen que suposa.
Els animals aquàtics de la
zona abissal estan
adaptats a les grans
pressions. Sense bufeta
natatòria, tenen forma
globosa o comprimida.

37. 37
L’aigua de mar fonamentalment està formada
per clorur sòdic (Cl Na) i de magnesi (Cl Mg) i
pobres amb calci.
Aquestes sals provenen del transport de
material continental o de l’aportació de
fenòmens volcànics marins (derivats del sofre)
La concentració de sals depèn de:
• Temperatura (la solubilitat augmenta amb la
temperatura)
• Processos evaporatius (l’evaporació elimina
només l’aigua, no la sal)
• Processos de congelació (la congelació afecta
únicament a l’aigua)
• Processos d’aportació d’aigua dolça
continental
La salinitat

38. 38
És la concentració de sals minerals
que hi ha en un medi. És molt
important per la distribució dels
individus en l’aigua:
•Aigua dolça <0,2 g/l
•Aigua salada
Osmosi: procés de difusió d’aigua a través d’una membrana semipermeable des de
la zona menys concentrada (hipotònica) a la més concentrada (hipertònica)
La salinitat

39. 39
Vegetals: sofreixen molt per absorbir aigua en un medi salí.
Animals homeosmòtics o homeohalins: tenen capacitat de mantenir la seva
concentració de sals interna sigui quina sigui l’externa (salmó).
Animals poiquilosmòtics: adequan la seva concentració a la present en
l’exterior, si aquesta canvia radicalment no poden sobreviure.
La salinitat

40. Els corrents del medi
• Corrents del medi són moviments que
presenten:
– Aigua
• Migracions
• Adaptacions al xoc del mar amb la costa (forts ancoratges,
foradar la roca,...)
• Al rius: Ventoses, amagar-se sota les roques,
– Aire
• Dispersió de pol·len
• Migracions
• Escurçaments de les ales
• Mida petita de plantes
• Nius a terra

41. 4. BIOCENOSI
Els éssers vius de
l’ecosistema, a més de
relacionar-se amb el
biòtop també es
relacionen entre ells.
Quins tipus de relació
es donen?

42. Tipus de relacions de la biocenosi
* 1. Relacions intraespecífiques: les que es
donen entre els individus de la mateixa
espècie
* 2.Relacions interespecífiques: les que
es donen entre els individus d’espècies
diferents

43. 1. Relacions intraespecífiques
Aquestes relacions poden ser temporals o durar gairebé tota la
vida, llavors s’anomenen perennes. Algunes són beneficioses
perquè suposen una cooperació per aconseguir aliments, per
defensar-se dels depredadors, per a la reproducció, … . Altres
relacions, les de competència se consideren perjudicials
BENEFICIOSES PERJUDICIALS
Cooperació Competència
a) Familiars e) Territorialitat
b) Colonial
c) Gregarisme
d) Estatals

44. a)Relacions familiars
Els individus que
s’agrupen tenen
relació de
parentesc: pares,
fills, germans…
Facilita la
reproducció i la
cura de la
descendència.

45. Les famílies poden ser molt diverses:
el pare, la mare i les seves cries…
És el cas de molts ocells…

46. O d’alguns peixos, com aquesta parella de peixos
papallona, que estarà junta tota la vida!

47. La famíla pot estar formada només per la mare i
les seves cries, que de vegades, s’uneixen a grups
similars….
Famílies matriarcals són les de rossegadors,
elefants, felins,…

48. 48
Familiars
Matriarcal: la femella es queda amb
les cries, a vegades, per poder donar
de menjar es menja el mascle
després d’aparellar-se
Parental: estan formades pels
progenitors i la prole, moltes vegades
és polígama (formada per un sol mascle
dominant i diverses femelles amb les
seves cries.
Associacions familiars: impliquen una sèrie de relacions:
aparellament, nidificació, alimentació i cura des descendents

49. 49
Familiars
Patriarcal: estan compostes pels
mascles i les cries. El mascle té cura
fins que les cires ja són el
suficientment grans.
Filial: Els progenitors abandonen els
ous i quan les cries neixen es reuneixen
en grups per defenser-se millor

51. També són mares “solitàries” les aranyes,
els escorpins…

52. b) Colònies
Associacions
d’individus que s’han
originat asexualment,
i que es mantenen
units al llarg de tota
la vida perquè tenen
estructures comunes.
És el cas dels pòlips del
coral.

53. Colònies
Homomorfas.
Madrepora
Heteromorfa.

54. 54
6.4. Els ecosistemes i el temps
1. Relacions intraespecífiques. Colonials
Coral és una associació entre un protozoo
(pòlip que captura matèria orgànica) una
alga (que pot fer la fotosíntesi) que pot
incorporar carbonat càlcic en la seva
estructura
Colònia: quan els individus que s’obtenen per reproducció asexual
romanen junts en una mateixa estructura però independents.
Volvox és una alga d’unes 500
cèl·lules màxim en que comença
a haver-hi especialització

56. c) Gregarisme
Formades per
individus que
viuen junts al
llarg d’un periode
de temps més o
meys llarg amb la
finalitat d’ajudar-
se mútuament.
És el cas de les bandades d’aus migratòries, dels
bancs de peixos, dels ramats d’hervíbors…

57. 57
6.4. Els ecosistemes i el temps
1. Relacions intraespecífiques. Gregàries
Gregàries: constituïdes per conjunts d’individus que viuen junts durant un
període de temps més o menys llarg amb la finalitat d’ajudar-se
Emigrar, recerca d’aliment
Caçar o aparellar-se Defenser-se

60. d) Societats
Grup d’individus que
viuen junts,
s’organitzen,
estableixen jerarquies
i fan reparticions de
tasques. Solen
presentar diferències
anatòmiques i
fisiològiques.
És el cas dels insectes socials, com les abelles, les
formigues, els tèrmits.

61. 61
Socials
1. Ous
6. Larva: depenent de l’alimentació
podran ser obreres (mel) o reines
(jalea)
3. Larva
4. Obrera (femella estèril).Funció A
5. Obrera. Funció B
6. Soldat
7. Ninfa
8. Swarmer
Els mascles a vegades únicament tene una
funció reproductiva.
Socials: Formada per individus jerarquitzats, solen ser diferents
anatòmica i fisiològicament pel que no poden viure fora de la població

62. Formigues i abelles tenen una
jerarquia ben definida

63. e) Territorialitat
Entre individus d’una mateixa espècie poden
donar-se relacions de competència, com per
exemple la rivalitat per l’aliment, l’espai, la
llum, l’aparellament…

64. Batalla d’impales durant l’època de reproducció

66. 2. Relacions interespecífiques
Són les relacions biòtiques que s’estableixen entre els
individus de diferents espècies de la biocenosi. Les
més importants són:
a) competència
b) depredació
c) parasitisme
d) comensalisme (inquilinisme)
e) mutualisme
d) simbiosi

67. 67
Relacions intraespecífiques. Negatives.
Són les que s’estableixen entre individus d’una mateixa espècie i dins d’una
mateixa població.
Poden ser:
• negatives o (efecte de massa o perjudicials): competència per l’aliment, l’espai,
la llum, l’hembra.
• possitives (efecte de grup o d’ajuda, cooperació en la recerca d’aliment, de
defensa, etc.)
Poden ser temporals o perennes (mantenen tota la vida)
La competència intraespecífica és
negativa per al individu però és
possitiva per l’espècie

68. a) Competència (-/-)
Té lloc entre
els individus de
diferents
poblacions quan
existeix la
demanda d’un
mateix recurs
comú, que pot
ser limitant.

69. Dit d’una altra manera: les poblacions del mateix
nivell tròfic lluiten per l’aliment (comp. per
explotació), altres pel territori (comp. per
interferència)(alguns ocells competeixen a l’hora
de niar, per exemple), les espècies vegetals poden
competir per la llum, o pel sòl…
La competència
ha jugat un
paper decissiu
en l’evolució de
les espècies, ja
que ha estat un
factor de
selecció natural

70. 70
6.4. Els ecosistemes i el temps
2. Dinàmica de les comunitats. Competència
En una comunitat on hi viuen espècies diferents s’estableixen relacions entre
elles anomenades relacions interespecífiques; aquestes van des de la cooperació
més absoluta fins l’eliminació entre elles
Competència: quan dues espècies necessiten d’un mateix recurs apareix
aquesta relació, que normalment acaba desplaçant una espècie a l’altre. També
pot portar a una coexistència que defugeix la competència temporal.
Pot ser de dos tipus:
a) Per interferència: quan una activitat d’una
espècie limita l’accés a un recurs d’una
altre. Un arbre i una planta per la llum.
b) Per explotació: quan dos espècies
s’alimenten del mateix
Llei ecològica:
Quan dues espècies lluiten per un mateix
recurs una d’elles desapareix

71. 71
6.4. Els ecosistemes i el temps
2. Dinàmica de les comunitats. Competència
Mecanismes per fugir de la competència:
1. Alimentar-se de diferents estadis, mides
2. Emigrar
3. Alimentar-se en un moment diferent canviant el cicle de vida
4. Disminuir la seva població proporcionalment o coexistir
1. En alimentar-se d’insectes fitòfags però
de diferents mides deixen de competir
4. La coexistència comporta una
disminució del valor k.

72. b) Depredació (+/-)
Es dóna quan una espècie, que anomenem depredadora,
s’alimenta d’una altra, que en diem presa.

74. 74
6.4. Els ecosistemes i el temps
2. Dinàmica de les comunitats. Depredació
Depredació: quan una espècie és capaç de matar (depredador o predador
amb adaptacions per caçar) a una altre per alimentar-se d’ella (presa)
encara que aquesta intentarà tenir mecanismes de defensa

75. 6.4. Els ecosistemes i el temps
2. Dinàmica de les comunitats. Depredació
Aquest terme de depredador és relatiu doncs un pot ser-ne respecte a una
altre espècie, però ser presa d’una espècie superior.
A més no sempre el predador cal que sigui més gran que la presa

76. 76
6.4. Els ecosistemes i el temps
2. Dinàmica de les comunitats. Depredació
En el procés de depredació hi ha un flux
unidireccional de la matèria (va de la presa al
depredador).
Aixó fa que el nombre de preses determina el
nombre possible de predadors i, en
conseqüència el nombre de predadors afecta al
nombre de preses.
Llei ecològica:
El nombre d’individus d’una espècie,
en un ecosistema, depèn en primer
lloc de la quantitat de matèria
disponible per alimentar-se.
El nombre de predadors ve donat pel
nombre de preses però no al revés.

77. 77
Depredació
Aquesta relació depredador/presa porta a un model ecològic de
comportament que rep aquest nom i que presenta gràfiques típiques.
Després d’augmentar la quantitat de preses augmenta el nombre de
predadors i quan aquest s’aproxima al valor k cau el nombre de preses,
cosa que provoca la caiguda del nombre de predadors, etc.

78. c) Parasitisme (+/-)
Es dóna quan
una espècie
paràsita viu a
costa d’una
altra espècie,
que anomenem
hoste i a la que
li ocasiona un
perjudici.
Crisàlida de Papilion parasitada per algun insecte

79. • Endoparàsits: Interior del cos.
• Ectoparàsits: Sobre el cos.
• Paràsits obligats
• Paràsits facultatiuspoden fer vida lliure.

80. 80
Parasitisme
El parasitisme es produeix quan una espècie anomenada paràsit viu a
costa del material nutritiu d’un altre anomenat hostatger. El paràsit li
causa un efecte perjudicial, però aquest no li causa la mor directe.
Els ectoparàsits se situen en l’exterior i necessiten estructures adients
(òrgans perforadors, xucladors, etc. per extraure el nutrients)
Oruga del pi
Pulgons

81. 81
Parasitisme
Tènia en sistema digestiu
Plasmodium (malària) en sistema circulatori
Els endoparàsits viuen en l’interior d’un hostatger, per aixó perden alguns
òrgans que serien inservibles, inútils o que dificultarien la relació; i en
desenvolupen d’altres per parasitar (fixació, etc.)

82. Tenim exemples en el polls, les
paparres, les sangoneres, el vesc, el
puput(parasita els nius)…que viuen fora
de l’hoste. Però també hi ha paràsits
interiors, com la tènia, els bacteris
patògens…

83. C) Explotació
El puput posa els nous en nius d’altres, per a que li crien
els pollets i es donen casos tan disparatats com aquest
pit-roig alimentant una cria més gran que ell !

84. 84
Explotació
Una cria de Cuculus canorus
en un niu d’un altre ocell
És un parasitisme social en la que unes sorten guanyant i altres perdent,
com aquelles que s’alimenten de la caça d’altres
El cucut posa les cries en
nius d’altres ocells perquè
els incubin i els alimentin

85. d) Comensalisme (+/0)
Es dóna quan una espècie anomenada comensal
aprofita les restes d’aliment que deixa una
altra, a la que no beneficia ni perjudica.
Trobem exemples en els voltors, les hienes…

86. e)Inquilinisme
També es donen relacions d’Inquilinisme, què
tenen lloc quan una espècie utilitza una altra
com a refugi.
Com l’esquirol i el pi,
o el pica-soques.

87. I com el peix pallasso i l’anèmona que l’acull

88. 88
Comensalisme: quan un individu (comensal) aprofita les restes de menjar.
En aquest cas una espècie es beneficia i l’altre no, però no en surt
perjudicada
La rèmora que s’enganxa al cos dels
taurons per traslladar-se i menjar les
restes del menjar.

89. f) Tanatocresi
Aprofitament que fa una espècie de restes, escrements, o cadavers

90. g) Foresi +/0
Són aquelles en que una espècie utilitza una
altra com a medi de transport, com és el cas de
les rèmores amb els taurons, rajades o dofins

91. h) Mutualisme (+/+)
És un tipus
d’associació on les
dues espècies en
surten beneficiades, o
s’ajuden mútuament.
Els esplugabous s’alimenten
dels pàrasits de molts
hervíbors, i se’n beneficien
tots dos.

92. Un altre exemple de mutualisme el
trobem amb la relació que s’estableix
entre les flors i els insectes que les
pol·linitzen.

93. 93

94. 94
Comensalisme
Mutualisme: Quan dos individus de diferent espècie cooperant per
beneficiar-se als dos
Protecció i neteja Protecció i eliminació de paràsits

95. i) Simbiosi (+/+)
Quan el mutualisme és
obligat perquè una
espècie és depenent de
l’altra parlem de
simbiosi.
Un exemple són els líquens,
organismes formats per un
fong i una alga simbionts.

96. Un altre exemple és el de les micorrizes, simbiosi que
es produeix entre fongs i les arrels dels vegetals.
Al vegetal li
proporciona una
série d’aventatges,
com ara major
captació d’aigua, de
nutrients, major
protecció davant
altres fongs
patògens i el fong
obté carbohidrats i
vitamines de la
planta o l’arbre.

97. 97
Simbiosi
Lleguminoses són un tipus de
planta que està associada a uns
bacteris que es localitzen en una
espècie de nòduls a les arrels
(agafen nutrients de la planta)
que tenen la capacitat de reduir al
N2 atmosfèric i finalment
convertir-lo en nitrats (necessaris
per la planta)
És un mutualisme obligat. La relació s’ha fet tan íntima que requereixen
per viure un de l’altre; normalment viuen íntimament units

98. Les asociaciones entre bacteris intestinals i animals
hervíbors, o la de les plantes lleguminoses i els bacteris
Rhizobium també són exemples de simbiosi.

99. 99
Simbiosi
Els líquens són una associació
entre un fong i una alga. L’alga fa
la fotosíntesi i produeix glucosa o
matèria orgànica de la que
s’alimenta el fong; aquest
s’encarrega d’obtenir o mantenir la
humitat necessària per què l’alga
visqui.

100. j)Antibiosi
• Impossibilitant de viure junts perquè
aquests secreten una substància
anomenada antibiòtic.
• Ex. fong Penicillium.

101. 4.3. L’estudi de les biocenosi
• L’estudi de les biocenosi Amb mostres.

104. • Freqüència d’una espècie
• Densitat
• Abundància
• Dominància
• Diversitat
Percentatge en
relació al total
Nombre
d’individus per
unitat de
superfície o
volum
Quantitat
d’individus que hi
ha d’una mateixa
espècie
Proporció entre el
nombre
d’individus
recol·lectats
d’aquesta
espècie
Probabilitat que ,
en pendre una
mostra a l’atzar
d’una comunitat,
cada individu
sigui d’una
espècie diferent
F= Mn/Mt * 100
D=n1/S
A= n1 /Mt
D= n1 / Nt
• s– número de especies
•pi –Dominancia
•ni – número de individuos de la especie i
•N – número de todos los individuos de todas las sp

105. Shannon Index Calculation
Sample I pi Ln(pi) pi*ln(pi)
Species
A 24 0.44 -0.81 -0.36
B 20 0.37 -0.99 -0.37
C 7 0.13 -2.04 -0.26
D 3 0.06 -2.89 -0.16
Total 54 1 H'= 1.15
Sample II
A 24 0.41 -0.88 -0.37
B 20 0.34 -1.06 -0.37
C 7 0.12 -2.11 -0.26
D 3 0.05 -2.96 -0.15
E 3 0.05 -2.96 -0.15
F 1 0.02 -4.06 -0.07
Total 58 1 H'= 1.36

106. 106
1. Les poblacions. Característiques
Biocenosi: conjunt de poblacions (comunitat) presents en
un ecosistema.
Població: conjunt d’individus d’una mateixa espècie que
habiten en una zona determinada en un moment
determinat
En un sistema en equilibri, la població d’una espècie es manté pràcticament
constant. Si el nombre pateix fluctuacions en el temps però no canvia
significativament vol dir que el sistema és complex i organitzat (clímax)
Hi ha una sèrie de paràmetres naturals que poden alterar-ne el nombre.

107. Paràmetres poblacionals: (N:nombre total d’individus)
1. Densitat (d): nombre d’individus per unitat de superfície o de volum
d = N / S o V
2. Taxa de natalitat instantània (b): nombre d’individus que neixen en un temps
determinat
b =(dN/dt)/ N dN/dt= Nombre neixement per unitat temps N=nbr inicial
3. Taxa de mortalitat (M): nombre d’individus que moren en un temps determinat
M = (dN/dt)/ N dN/dt= nbr mort unitat de temps N=nbr inicial individus
Corbes de supervivència:
aquelles que mostren què és
el que passa amb la
mortalitat dins d’una mateixa
generació d’individus d’una
mateixa espècie

108. Mortalidad vs. Supervivencia
Tipos de sobrevivencia

109. Los datos de las tablas de
vida proporcionan
antecedentes para analizar
el estado de las poblaciones.
Ej. Patrón de Mortalidad
Según como sea la curva, se
puede inferir que:
I: Los individuos se mueren
viejos.
II: La tasa de mortalidad es
constante.
III: La mortalidad se
concentra en las etapas
juveniles.

110. Tipos de supervivencia
Tipo 3

111. 111
Un altre mètode d’estudi és la realització de piràmides d’edat i sexe.
Ens permet predir el futur i explicar el passat.
Piràmide normal:
• Cap fenomen especial
• Corba de supervivència
Tipus I.
• Està assegurat el futur
Piràmide invertida:
• Aparició depredadors,
paràsits.
• Mala adaptació al medi
• Regressiva o tendència a
extingir-se

113. 113
4. Taxa d’immigració (I): nombre d’individus que ingressen des d’un
altre lloc
i=(dN/dt)/ N i = taxa immigracio dN/dt= nombre immigrants per unitat de temps
5. Taxa d’emigració (E): nombre d’individus que deixen la seva població
e =(dN/dt)/ N e = taxa emmigracio dN/dt= nombre emmigrants per
unitat de temps
6. Taxa de creixement (r): increment d’individus en un cert temps
r = b – m + i - e
Per estudiar els canvis poblacionals es
realitzen diferents mètodes com el de
les gràfiques poblacionals.
Depenen de les formes que agafen
aquestes poden extraure una sèrie de
conclusions, però sempre l’augment
es deu a la disposició de recursos
alimentaris.

114. 114
Quins factors cal tenir en compte per avaluar el creixement d’una població?
Hi ha dues forces oposades:

115. 115
Diferents tipus de corbes:
1. Corba exponencial o en J: es dóna quan no hi ha cap tipus
d’oposició (suficient quantitat de nutrients, sense depredadors, etc.) en
el medi. Succeeix:
* poblacions bacterianes o cultius bacterians durant les primeres
hores.
* espècies oportunistes o generalistes durant un temps

116. 116
2. Corba sigmoïdal o en S: es produeix en les poblacions que troben
algun tipus de resistència ambiental (mancança de nutrients, presència
de depredadors o paràsits, etc.)
S’observen diferents fases:
1. Creixement lent per adaptar-se al
medi (recerca d’aliments i parella
reproductiva)
2. Creixement exponencial
3. Punt d’inflexió (aparició de
resistència amb stress ecològic)
4. Creixement lent fins arribar a k o
capacitat de càrrega del medi.
5. Equilibri dinàmic al voltant de k

124. Creixement exponencial geometric
r =(dN/dt)/ N = b – m + i - e
Nt= No * ert

127. 127
Hi ha dos grans tipus d’estratègies reproductives:
Estratègia r (elevada taxa
reproductiva):
• Espècies oportunistes
• Medis canviants o inestables
• Molts descendents
• Gran mortalitat infantil
• Molt poc especialitzats
Estratègia k (nombre d’individus al
voltant de capacitat de càrrega del
medi):
• Medis estabilitzats
• Pocs descendents, tenen cura d’ells
• Molts arriben a edat adulta
• Molt especialitzats

128. FIN