Eucació

1. .
LECTURA 17-4-2015
100 ENIGMES QUE LA CIÈNCIA (ENCARA) NO HA RESOLT
Daniel Clossa. Cossetània Edicions
LA MIDA DEL DINOSAURES
Parlar dels dinosaures fa que pensem immediatament en un terrible
tiranosaure, un gegantesc braquiosaure o un monstruós estegosaure. Però
això és una visió molt esbiaixada d’aquests fantàstics animals. I és que parlar
de dinosaures és com parlar de mamífers. Certament , n’hi havia de
gegantins, però també de molt petits. Igual que els mamífers engloben des
de l’elefant fins a la musaranya, els dinosaures incloïen des del diplodocus,
gran com dos elefants, fins al mussaurus, de la mida d’un ratolí.
I molts tenien mides ben normals, com un xai o una persona. De manera
que no tots eren gegantins. Però, certament, entre els dinosaures les
espècies enormes abunden més del que estem acostumats a veure en el
món actual. I resulta inevitable preguntar-se per quin motiu van evolucionar
tants grups fins a fer-se tan grans.
En realitat no tenim resposta. Actualment hi ha animals grans, però no són
tan freqüents com en l’època dels dinosaures. És veritat que l’animal més
gran que ha existit mai és un mamífer, la balena blava, però al mar és
més fàcil assolir mides grans. No han de lluitar contra la gravetat com els
animals terrestres. A terra ferma, les dimensions dels mamífers s són
clarament més modestes que en l’època dels grans saures.
Potser només és casualitat. Hi ha èpoques amb animals grans i altres
èpoques amb animals més petits. O potser va ser el resultat de carreres
evolutives entre depredadors i preses el que els va anar empenyent a
créixer cada vegada més i més. Qui sap si a la llarga, si els humans no els
extingim abans, els lleons començaran a ser més grans, per poder caçar
elefants, que alhora tindran tendència a ser més grans per evitar ser caçats
pels lleons, que es veuran obligats ser més grans per...
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
LA MIDA DELS DINOSAURES vers ABRIL 2015
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 1 de

2. O potser la constitució genètica dels dinosaures els permetia créixer més. Els
nostres cossos estan condicionats per un grapat de paràmetres físics, més
enllà dels que no poden ser eficients. La forma dels ossos, l’estructura de les
proteïnes dels músculs, el gruix de les parets dels vasos sanguinis, tot són
factors que condicionen d’una manera o altra les mides que podem arribar a
tenir. Potser els dinosaures tenien altres condicionants que els permetien
créixer més i alguns van aprofitar-los.
Finalment, també és possible que fos un sistema per controlar la
temperatura. Els animals de “sang freda” però de mida molt gran tenen una
temperatura corporal molt més estable que els de mida petita. Potser el
gegantisme va ser un sistema per mantenir amb més eficàcia la temperatura
del cos.
En tot cas, això va ser una gran cosa sobretot per als museus de ciències
naturals. Tindrien molta menys gràcia sense un gran esquelet de tiranosaure
al mig de la sala principal!
PC2 Ensenyament -
Aprenentatge
LA MIDA DELS DINOSAURES vers ABRIL 2015
Elaborat : Pla lector Revisat Aprovat Pàgina 2 de