1. LA REVOLUCIÓ
INDUSTRIAL
H.M.C. 1

2. Sumari
1. Transformacions agràries i creixement
demogràfic
2. El desenvolupament de la indústria
3. Liberalisme econòmic i capitalisme
4. Les conseqüències socials
H.M.C. 2

3. 1. Transformacions agràries i creixement demogràfic
1.1 La revolució agrícola
• 3 grans innovacions en el camp:
a) Supressió del guaret i rotació de conreus:
cereals i plantes farratgeres.
b) Introducció de noves màquines i nous
mètodes de conreu: nous conreus (patata,
blat de moro) i ús del guaret
c) Nova estructura de la propietat. De
l’openfield a l’enclosure. Terres comunals
passen a mans privades que els tanquen.
Aquest tancament va provocar l’expulsió de
pagesos del camp.
H.M.C. 3

4. 1. Transformacions agràries i creixement demogràfic
1.2 L’augment de la població
• El increment de producció agrícola afavoreix el
creixement de la població.
• Disminueix la fam i millora la resistència a les
epidèmies i malalties.
• La natalitat al segle XVIII creix per la millora
econòmica, però a mitjan segle XIX ja disminueix
a causa de la disminució de la mortalitat infantil.
• La mortalitat baixa per la millora en l’alimentació
• L’esperança de vida creix (al voltant dels 50
anys)
H.M.C. 4

5. 2. El desenvolupament de la indústria
2.1 La mecanització i el sistema fabril
• Canvis en el sistema de producció: introducció
de màquines i noves fonts d’energia (aigua i
carbó). Nòria i màquina de vapor de Watt.
• Concentració d’obrers en fàbriques per a
millorar-ne el control
• Reducció significativa de la indústria artesanal
• Noves màquines: llançadora volant, noves
filadores, telers mecànics, ... en el tèxtil.
• Aquesta mecanització arribarà també a
l’agricultura, la mineria i el sector metal·lúrgic.
• Augmenta producció i productivitat.
H.M.C. 5

6. 2. El desenvolupament de la indústria
H.M.C. 6

7. 2. El desenvolupament de la indústria
2.2 La indústria cotonera
• Sector emblemàtic de la Rev. Industrial
• Abans el cotó venia de la Índia, pero al 1750 es
prohibeix a Gran Bretanya l’entrada de cotó
estampat (indianes).
• Es va començar a fabricar a Gran Bretanya a
partir de les importacions de primeria matèria de
la Índia i del EUA.
• Es va abastir el mercat interior i també va caldra
buscar mercats exteriors.
H.M.C. 7

8. 2. El desenvolupament de la indústria
H.M.C. 8

9. 2. El desenvolupament de la indústria
2.3 El carbó i el ferro
• Foren d’altres sectors en expansió a la Rev. Ind.
• El carbó va servir per alimentar la màquina de
vapor.
• Va millorar la mineria amb la introducció de
vigues de ferro, rails i vagonetes.
• Demanda creixent de ferro: vaixells, municions i
eines i màquines.
• Substitució del carbó vegetal per mineral (més
poder calorífic)
• Fosa en alts forns
• Posteriorment s’introdueix el laminat de ferro i el
convertidor Bessemer (ferro en acer).
• Això possibilità l’expansió del ferrocarril.
H.M.C. 9

10. 2. El desenvolupament de la indústria
H.M.C. 10

11. 2. El desenvolupament de la indústria
2.4 Altres sectors industrials
• La indústria química va créixer a remolt de la
tèxtil: tints i blanquejadors.
• La indústria metal·lúrgica va créixer per les
necessitats de maquinària i mitjans de transport
• També el sector de la construcció va créixer
vinculat al creixement de les ciutats, colònies i
fàbriques.
H.M.C. 11

12. 2. El desenvolupament de la indústria
H.M.C. 12

13. 2. El desenvolupament de la indústria
2.5 Els nous transports
• Millora de camins i canals per a fer arribar
productes a Anglaterra.
• La revolució va venir donada pel ferrocarril:
velocitat, càrrega, cost i seguretat.
• 1829: Stephenson inventa la locomotora
• Primera línia ferroviaria a vapor: Liverpool-
Manchester.
• 1807: Fulton aplica la màquina de vapor a la
navegació (riu Hudson).
• Boom borsari de les empreses ferroviàries a la
decada de 1840.
H.M.C. 13

14. 2. El desenvolupament de la indústria
H.M.C. 14

15. 2. El desenvolupament de la indústria
H.M.C. 15

16. 2. El desenvolupament de la indústria
2.6 L’impuls del mercat
•
H.M.C. 16

17. 2. El desenvolupament de la indústria
2.7 La industrialització del continent
• Fora d’Europa, només Japó i els EUA van sofrir
un desenvolupament industrial important.
• França i Bèlgica van seguir Gran Bretanya,
especialitzant-se en la mineria del carbó i la
innovació agrícola. Xarxa de transport.
• Alemanya va fonamentar la seva revolució
també en el carbó i ferro, la creació d’importants
bancs i indústria química.
• Al Sud d’Europa va tardar més anys a introduir-
se. Només Piemont i Catalunya en foren
excepcions.
• A l’Europa Oriental encara es va introduir més
tard.
H.M.C. 17

18. 2. El desenvolupament de la indústria
H.M.C. 18

19. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme
3.1 El liberalisme econòmic
• L’escola clàssica britànica (Smith, Ricardo,
Malthus i Stuart Mill) van difondre els principis
del liberalisme
• Smith: supremacia de l’individu, mercat com a
lloc de trobada d’oferta i demanda, no
intervencionisme estatal, supressió del
proteccionisme i dels monopolis.
• Ricardo: Teoria del salari
• Malthus: Teoria demogràfica
H.M.C. 19

20. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme
H.M.C. 20

21. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme
3.2 Capital, treball i mercat
• El capitalisme es fonamenta en la propietat
privada d’uns pocs (burgesia).
• El proletariat hi aporta el treball
• Burgesia i proletariat es troben i negocien en el
mercat de treball.
• El capitalisme busca la maximització de beneficis
• Per assolir nous mercats cal abaratir productes i
controlar costos, la qual cosa genera conflicte
amb els treballadors.
• El capitalisme no resolt els cicles econòmics.
Presència de crisis periòdiques.
H.M.C. 21

22. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme
3.3 El proteccionisme i el lliure canvi
• Gran Bretanya va optar pel lliurecanvisme (no
intervenció de l’estat en el comerç internacional)
• Per contrarestar la competència britànica, els
EUA i la resta d’Europa van optar pel
proteccionisme (aranzels).
• Fins i tot al 1846 la mateixa Gran Bretanya
promou unes lleis proteccionistes sobre la
importació del blat (Corn Laws).
H.M.C. 22

23. 3. Liberalisme econòmic i capitalisme
3.4 Nous mètodes de finançament de les empreses
• Increment de les societats mercantils (especial la
societat anònima)
• Capital dividit en accions que generen dividends
• La borsa com a mercat financer
• Les entitats bancàries (caixes i bancs) capten
diner i el venen en forma de préstecs i crèdits.
H.M.C. 23

24. 4. Les conseqüències socials
4.1 El procés d’urbanització
•
H.M.C. 24

25. 4. Les conseqüències socials
4.2 La segregació urbana
• Forta segregació social pel barris.
• La burgesia va edificar barris residencials
confortables, al voltant de grans avingudes i amb
presència de serveis públics (enllumenat,
clavegueram, ...)
• Els barris obrers van créixer sense planificació ni
serveis bàsics. Mala qualitat en les
construccions. Barraquisme.
H.M.C. 25

26. 4. Les conseqüències socials
4.3 La nova societat industrial
• La revolució industrial va portar a que pagesos i
artesans es reconvertissin en proletariat
industrial.
• La burgesia va rivalitzar en riquesa i poder amb
l’aristocràcia terratinent.
• La burgesia formada per empresaris, banquers i
propietaris agrícoles van aconseguir fer-se amb
el poder polític. També impulsaren la cultura
d’acord amb els seus valors (propietat privada,
feina, estalvi i individualisme).
• Els joves burgesos van poder accedir a la
universitat.
H.M.C. 26

27. 4. Les conseqüències socials
• La família
burgesa va
voler copiar
els costums
aristocràtics
(servei
domèstic,
maneres de
vestir, ...)
• Va sorgir
una classe
mitjana
formada
per
H.M.C. professional 27
s liberals i

28. 4. Les conseqüències socials
H.M.C. 28

29. 4. Les conseqüències socials
H.M.C. 29