SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 18
Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta .
-Naix el 13 de novembre de 1952. -Va fer batxillerat a l’institut de Lleida. -En 1969, es translladà a Barcelona on es llicencià en Filologia Clàssica. -En 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol. -A la dècada del vuitanta naix la seua filla Heura. -Mor a Barcelona en 1998.
 
Va pertanyer cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta.  Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
- Obres de gran qualitat. -Compromís amb el seu temps. -Compromís polític, amb les dones i amb la llengua
 
“ A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.” Maria-Mercè Marçal
 
-La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. Ambdues representen el poder ocult de la feminitat, ja sigui el benètic o el malètic. - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
-FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or  Ceptre
-Romanços -Cançons  populars -Poesia culta -Ús del sonet
 
Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada  -Inventa neologismes
-Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació  -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
 
-Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
Bruixa de dol Terra de mai  Sal oberta La germana, l’estrangera
-Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçalJanaUrpina
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallBiannyIbaezRodrguez
 
Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santjoanmolar
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argumentitraver
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsitraver
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembrejoanmolar
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30montse.ciberta
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestatjoanmolar
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)joanmolar
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolJordialejandro
 
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2joanmolar
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDAjoanpol
 
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civilBartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civiljoanmolar
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragalljoanmolar
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)joanmolar
 

La actualidad más candente (20)

El modernisme
El modernismeEl modernisme
El modernisme
 
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
Comentari de Avui les fades i les bruixes s'estimen Maria Mercè MArçal
 
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan MaragallComentari l'esposa parla de Joan Maragall
Comentari l'esposa parla de Joan Maragall
 
Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 
Lo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous santLo divi en el dijous sant
Lo divi en el dijous sant
 
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
1. laura a la ciutat dels sants tema i argument
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Cant de novembre
Cant de novembreCant de novembre
Cant de novembre
 
La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30La renovació literària dels anys 20 i 30
La renovació literària dels anys 20 i 30
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)La canco de sant ramon (cantada per una russa)
La canco de sant ramon (cantada per una russa)
 
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñolEl teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
El teatre modernista simbolista, santiago rusiñol
 
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2El cant de la senyera  joan maragall aida gilbert linares 2.2
El cant de la senyera joan maragall aida gilbert linares 2.2
 
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDALit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
Lit anàlisi de la plaça del diamant 1 RODOREDA
 
El teatre modernista catala
El teatre modernista catalaEl teatre modernista catala
El teatre modernista catala
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civilBartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
Bartomeu rosello pòrcel- a mallorca durant la guerra civil
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragall
 
Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)Vinyes verdes vora la mar (1)
Vinyes verdes vora la mar (1)
 

Destacado (13)

Manuel de pedrolo
Manuel de pedroloManuel de pedrolo
Manuel de pedrolo
 
Pere calders
Pere caldersPere calders
Pere calders
 
Carme miquel
Carme miquelCarme miquel
Carme miquel
 
Enric valor
Enric valor Enric valor
Enric valor
 
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70 La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
 
Josep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i JornetJosep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i Jornet
 
Isabel clara simó
Isabel clara simóIsabel clara simó
Isabel clara simó
 
La plaça del diamant
La plaça del diamant La plaça del diamant
La plaça del diamant
 
Sant vicent andres estellés
Sant vicent andres estellésSant vicent andres estellés
Sant vicent andres estellés
 
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
 
Quim Monzó
Quim MonzóQuim Monzó
Quim Monzó
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3
 
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADLITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
 

Similar a Maria mercè marçal

Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaAmparo
 
Música En L’edat Mitjana
Música En L’edat MitjanaMúsica En L’edat Mitjana
Música En L’edat MitjanaVictor8
 
Joan Salvat Papaseit
Joan Salvat PapaseitJoan Salvat Papaseit
Joan Salvat Papaseitcatalite
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésBerta Allo
 
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per partIntertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per parttroigg054
 
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraTendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraesther_montesinos
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Joan Buades Beltran
 
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Florit
 

Similar a Maria mercè marçal (20)

Pdf online
Pdf onlinePdf online
Pdf online
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
 
Música En L’edat Mitjana
Música En L’edat MitjanaMúsica En L’edat Mitjana
Música En L’edat Mitjana
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Maria Mer Ce Ma Rs Al
Maria Mer Ce Ma Rs AlMaria Mer Ce Ma Rs Al
Maria Mer Ce Ma Rs Al
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Modernisme, power
Modernisme, powerModernisme, power
Modernisme, power
 
Dolors monserdà
Dolors monserdàDolors monserdà
Dolors monserdà
 
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i PolMiquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol
 
Clementina arderiu, power
Clementina arderiu, powerClementina arderiu, power
Clementina arderiu, power
 
Joan Salvat Papaseit
Joan Salvat PapaseitJoan Salvat Papaseit
Joan Salvat Papaseit
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_després
 
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per partIntertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
 
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraTendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
 
Dossier José Luis Sampedro
Dossier José Luis SampedroDossier José Luis Sampedro
Dossier José Luis Sampedro
 
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat Papasseit
 
Estellés. 2nBAT
Estellés. 2nBATEstellés. 2nBAT
Estellés. 2nBAT
 
Buenoo
BuenooBuenoo
Buenoo
 

Maria mercè marçal

  • 1. Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta .
  • 2. -Naix el 13 de novembre de 1952. -Va fer batxillerat a l’institut de Lleida. -En 1969, es translladà a Barcelona on es llicencià en Filologia Clàssica. -En 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol. -A la dècada del vuitanta naix la seua filla Heura. -Mor a Barcelona en 1998.
  • 3.  
  • 4. Va pertanyer cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
  • 5. - Obres de gran qualitat. -Compromís amb el seu temps. -Compromís polític, amb les dones i amb la llengua
  • 6.  
  • 7. “ A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.” Maria-Mercè Marçal
  • 8.  
  • 9. -La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. Ambdues representen el poder ocult de la feminitat, ja sigui el benètic o el malètic. - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
  • 10. -FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or Ceptre
  • 11. -Romanços -Cançons populars -Poesia culta -Ús del sonet
  • 12.  
  • 13. Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada -Inventa neologismes
  • 14. -Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
  • 15.  
  • 16. -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
  • 17. Bruixa de dol Terra de mai Sal oberta La germana, l’estrangera
  • 18. -Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic

Notas del editor

  1. Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta.
  2. Pertanyo cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
  3. -La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. AMBDUES REPRESENTEN EL PODER OCULT DE LA FEMINITAT, JA SIGUI EL BENÈTIC O EL MALÈTIC - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
  4. -FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or Ceptre
  5. -Estrofa sàfica (estrofa formada per 3 decasíl·labs i un tretasíl·lab, blancs i amb terminació paroxítona –accent penúltima síl·laba-) -Decasíl·lab -La Sextina (Clementina Arderiu) -Creació d’un llenguatge propi femení amb l’abolició de la marca lingüística del gènere per aconseguir un estat paradisíac on el sexe no marqui la diferència
  6. -METÀFORA -PERSONIFICACIÓ -SINESTÈSIES amb els 5 sentits -CONTRAST, entre 2 idees mitjançant la ironia o la sàtira
  7. -Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
  8. -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
  9. -Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic