SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 18
Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta .
-Naix el 13 de novembre de 1952. -Va fer batxillerat a l’institut de Lleida. -En 1969, es translladà a Barcelona on es llicencià en Filologia Clàssica. -En 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol. -A la dècada del vuitanta naix la seua filla Heura. -Mor a Barcelona en 1998.
 
Va pertanyer cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta.  Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
- Obres de gran qualitat. -Compromís amb el seu temps. -Compromís polític, amb les dones i amb la llengua
 
“ A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.” Maria-Mercè Marçal
 
-La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. Ambdues representen el poder ocult de la feminitat, ja sigui el benètic o el malètic. - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
-FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or  Ceptre
-Romanços -Cançons  populars -Poesia culta -Ús del sonet
 
Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada  -Inventa neologismes
-Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació  -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
 
-Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
Bruixa de dol Terra de mai  Sal oberta La germana, l’estrangera
-Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
depcattor
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
itraver
 

La actualidad más candente (20)

A muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestatA muntanya despres tempestat
A muntanya despres tempestat
 
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptxVisions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
Visions, joan maragall y. berrio i r. jiménezpptx
 
La sardana, joan maragall
La sardana, joan maragallLa sardana, joan maragall
La sardana, joan maragall
 
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).pptFeliçment, jo sóc una dona (1).ppt
Feliçment, jo sóc una dona (1).ppt
 
Descartes i el mètode
Descartes i el mètodeDescartes i el mètode
Descartes i el mètode
 
Els reis sol solet
Els reis sol soletEls reis sol solet
Els reis sol solet
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
L’ànima de les flors laia vidal
L’ànima de les flors  laia vidalL’ànima de les flors  laia vidal
L’ànima de les flors laia vidal
 
Dimecres de cendra
Dimecres de cendraDimecres de cendra
Dimecres de cendra
 
Despres de la tempestat
Despres de la tempestatDespres de la tempestat
Despres de la tempestat
 
Purissima anima flors
Purissima anima florsPurissima anima flors
Purissima anima flors
 
Sol solet
Sol soletSol solet
Sol solet
 
Joan Maragall
Joan MaragallJoan Maragall
Joan Maragall
 
Maria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, powerMaria mercè marçal, power
Maria mercè marçal, power
 
Cant del retorn
Cant del retornCant del retorn
Cant del retorn
 
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n batLa narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
La narrativa de Mercé Rodoreda. 2n bat
 
Laura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels santsLaura a la ciutat dels sants
Laura a la ciutat dels sants
 
La dona hermosa
La dona hermosaLa dona hermosa
La dona hermosa
 
L’escola mallorquina
L’escola mallorquinaL’escola mallorquina
L’escola mallorquina
 
Autors d'avantguarda
Autors d'avantguardaAutors d'avantguarda
Autors d'avantguarda
 

Destacado (13)

Manuel de pedrolo
Manuel de pedroloManuel de pedrolo
Manuel de pedrolo
 
Pere calders
Pere caldersPere calders
Pere calders
 
Carme miquel
Carme miquelCarme miquel
Carme miquel
 
Enric valor
Enric valor Enric valor
Enric valor
 
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70 La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
La influencia de la guerra civil en la producció narrativa fins als anys 70
 
Josep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i JornetJosep Maria Benet i Jornet
Josep Maria Benet i Jornet
 
Isabel clara simó
Isabel clara simóIsabel clara simó
Isabel clara simó
 
La plaça del diamant
La plaça del diamant La plaça del diamant
La plaça del diamant
 
Sant vicent andres estellés
Sant vicent andres estellésSant vicent andres estellés
Sant vicent andres estellés
 
Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo Manuel de Pedrolo
Manuel de Pedrolo
 
Quim Monzó
Quim MonzóQuim Monzó
Quim Monzó
 
L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3L’assaig i fuster 3
L’assaig i fuster 3
 
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDADLITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
LITERATURA VALENCIANO SELECTIVIDAD
 

Similar a Maria mercè marçal

Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Amparo
 
Música En L’edat Mitjana
Música En L’edat MitjanaMúsica En L’edat Mitjana
Música En L’edat Mitjana
Victor8
 
Joan Salvat Papaseit
Joan Salvat PapaseitJoan Salvat Papaseit
Joan Salvat Papaseit
catalite
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Berta Allo
 
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per partIntertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
troigg054
 
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraTendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
esther_montesinos
 

Similar a Maria mercè marçal (20)

Pdf online
Pdf onlinePdf online
Pdf online
 
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristinaLes tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
Les tendencies més rellevants de la poesia de postguerra...alba i cristina
 
Música En L’edat Mitjana
Música En L’edat MitjanaMúsica En L’edat Mitjana
Música En L’edat Mitjana
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Maria Mer Ce Ma Rs Al
Maria Mer Ce Ma Rs AlMaria Mer Ce Ma Rs Al
Maria Mer Ce Ma Rs Al
 
Poesia contemporània
Poesia contemporàniaPoesia contemporània
Poesia contemporània
 
Modernisme, power
Modernisme, powerModernisme, power
Modernisme, power
 
Dolors monserdà
Dolors monserdàDolors monserdà
Dolors monserdà
 
Miquel Martí i Pol
Miquel Martí i PolMiquel Martí i Pol
Miquel Martí i Pol
 
Clementina arderiu, power
Clementina arderiu, powerClementina arderiu, power
Clementina arderiu, power
 
Joan Salvat Papaseit
Joan Salvat PapaseitJoan Salvat Papaseit
Joan Salvat Papaseit
 
El noucentisme
El noucentismeEl noucentisme
El noucentisme
 
Miquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_desprésMiquel martí i_pol__10_anys_després
Miquel martí i_pol__10_anys_després
 
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per partIntertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
Intertextualitat i construcció d'una identitat mediterrània per part
 
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerraTendències més rellevants de poesia de postguerra
Tendències més rellevants de poesia de postguerra
 
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
Modernisme, Avantguardes, Noucentisme.1
 
Dossier José Luis Sampedro
Dossier José Luis SampedroDossier José Luis Sampedro
Dossier José Luis Sampedro
 
Joan Salvat Papasseit
Joan Salvat PapasseitJoan Salvat Papasseit
Joan Salvat Papasseit
 
Estellés. 2nBAT
Estellés. 2nBATEstellés. 2nBAT
Estellés. 2nBAT
 
Buenoo
BuenooBuenoo
Buenoo
 

Maria mercè marçal

  • 1. Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta .
  • 2. -Naix el 13 de novembre de 1952. -Va fer batxillerat a l’institut de Lleida. -En 1969, es translladà a Barcelona on es llicencià en Filologia Clàssica. -En 1972 contrau matrimoni amb Ramon Pinyol. -A la dècada del vuitanta naix la seua filla Heura. -Mor a Barcelona en 1998.
  • 3.  
  • 4. Va pertanyer cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
  • 5. - Obres de gran qualitat. -Compromís amb el seu temps. -Compromís polític, amb les dones i amb la llengua
  • 6.  
  • 7. “ A l’atzar agraeixo tres dons: haver nascut dona, de classe baixa i nació oprimida.” Maria-Mercè Marçal
  • 8.  
  • 9. -La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. Ambdues representen el poder ocult de la feminitat, ja sigui el benètic o el malètic. - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
  • 10. -FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or Ceptre
  • 11. -Romanços -Cançons populars -Poesia culta -Ús del sonet
  • 12.  
  • 13. Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada -Inventa neologismes
  • 14. -Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
  • 15.  
  • 16. -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
  • 17. Bruixa de dol Terra de mai Sal oberta La germana, l’estrangera
  • 18. -Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic

Notas del editor

  1. Es perfilà com una de les veus més innovadores de la generació del setanta.
  2. Pertanyo cronològicament a la generació poètica que es dóna a conèixer durant els anys setanta. Una generació que mitifica el concepte de : joventut com a portadora de canvis radicals D’antiautoritarisme D’exaltació de la vida De l’amor lliure
  3. -La lluna és el símbol dels ritmes biològics, la vida de la qual es troba sotmesa a la llei universal del devenir, del naixement i de la mort -La mort – Desglaç - -Bruixa: dona transgressora. Element potenciador de les forces femenines. Té amagades les armes femenines -La fada: oposició a Bruixa. AMBDUES REPRESENTEN EL PODER OCULT DE LA FEMINITAT, JA SIGUI EL BENÈTIC O EL MALÈTIC - Mar i Sal: acrònim dels seus cognoms: mar-çal - Cabellera: sensualitat - Peus: relació directa amb la terra. Realitat Líquids corporals: llàgrimes=purificació orina, pus: repulsió semen: líquid net
  4. -FORÇA: El sol El Llop La destral -PODER: Or Ceptre
  5. -Estrofa sàfica (estrofa formada per 3 decasíl·labs i un tretasíl·lab, blancs i amb terminació paroxítona –accent penúltima síl·laba-) -Decasíl·lab -La Sextina (Clementina Arderiu) -Creació d’un llenguatge propi femení amb l’abolició de la marca lingüística del gènere per aconseguir un estat paradisíac on el sexe no marqui la diferència
  6. -METÀFORA -PERSONIFICACIÓ -SINESTÈSIES amb els 5 sentits -CONTRAST, entre 2 idees mitjançant la ironia o la sàtira
  7. -Ús de dialectalismes -Reprodueix amb fidelitat la variant parlada de certes expressions. Per exemple “escorpit” -Inventa neologismes per fer més just el llenguatge -Ús líric del vocabulari tradicionalment femení: món de la costura, de l’estètica o de la menstruació -La construcció del llenguatge femení ha d’apuntar a la reconstrucció de la cultura femenina, del passat històric de totes les dones, per tal d’establir una relació de SORORITAT -Construcció o reconstrucció d’un alfabet femení
  8. -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos -Explora espais que són exclusivament femenins: la maternitat -O universals: l’amor, la solitud. Que per ser personals esdevenen col·lectius -La seva poesia parla de la Dona, de les seves relacions amb ella mateixa i amb el món. -Amb l’ALTRA -Amb les seves relacions amb la paraula -Amb un gran domini del vers -Amb la seva personal simbologia -Per dotar les dones d’una veu poètica on emmirallar-nos
  9. -Cau de llunes: premi Riba -Bruixa de dol: poemari que la converteix en poeta d’èxit. -Terra de mai:amor entre dones -Sal oberta: naixement de la seua filla -la germana, l’estrangera: rebuig del jo poètic