Recomendados
Más contenido relacionado
Destacado
Similar a Art romànic (marina, núria i soukaina)
Similar a Art romànic (marina, núria i soukaina) (20)
Más de psalaman
Más de psalaman (20)
Art romànic (marina, núria i soukaina)
- 3. SITUACIÓ Europa occidental Com estava repartida Espanya al s.X.
- 6. L’abat Oliba va ser el responsable de la construcció de la catedral romànica de Sant Pere, a Vic. Actualment només se’n conserva el campanar i la cripta. La comtessa Ermessenda de Carcassona va manar construir el monestir de Casserres.
- 7. PLANTA BASILICA PLANTA DE L CREU LLATINA
- 8. PARTS DE LES ESGLÉSIES Portalades Naus (central Absis i laterals) Absidioles Campanar cimbori transsepte
- 9. ELEMENTS DE SUPORT Contrafort Volta de canó Columnes amples Arc de mig punt Volta d’aresta
- 10. ESPAIS DECORATIUS DE L’ESGLÉSIA DECORACIÓ DECORACIÓ ESCULPIDA PINTADA Capitells Altars i frontals Portalades Murs
- 12. ESCULTURA SOBRE PEDRA LES PORTALADES
- 13. CAPITELLS MOTIUS FLORALS I RELIGIÓ VEGETALS
- 14. MOTIUS GEOMÈTRICS VIDA QUOTIDIANA ANIMALS
- 15. ESCULTURA EN FUSTA Les magestats Mare de deu amb l’infant Devallaments
- 17. ALGUNES CARACTERÍSTIQUES Frontal de Sant Quirc de Durro
- 18. TIPUS DE PINTURES Pintura Mural Pintura sobre fusta Les miniatures
- 19. Trebal elaborat per: Soukaina El Messaudi Núria Figueres Marina Roca
- 20. FONTS D’INFORMACIO • http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa? p_id=25573&p_ex=rom%E0nic • http://ca.wikipedia.org/wiki/Escultura_rom%C3%A0nica • http://www.onogueras.com/romanic/art_romanic.htm#arq uitectura • http://dlc.iec.cat/ • http://ca.wikipedia.org/wiki/Edat_mitjana
Notas del editor
- L’art romànic es va desenvolupar a l’Europa occidental entre els segles X i XIII. A Catalunya el romànic té unes característiques pròpies i és conegut com el Romànic Català . En aquest treball ens centrem, bàsicament en aquesta branca del romànic. Als segles VIII i IX hi havia poca població i molta pobresa. Pels vols de l’any 1000 hi va haver un ressorgiment i va augmentar la població i el cristianisme. Això explica que hi hagi tantes obres romàniques al nostre país.
- Catalunya és el país amb més obres romàniques de tot Europa. Sobretot trobem aquestes obres al Pirineu i prepirineu perquè és aquí bàsicament on vivien els cristians de l’època en el nostre territori. Trobem l’art romànic en diferents branques artístiques: Arquitectura Pintura Escultura
- L’arquitectura és la branca fonamental del romànic. Fins aquests moments les esglésies es construïen amb fusta i és ara que es comencen a construir amb pedra per evitar els incendis que destruïen moltes esglésies.
- La majoria dels edificis romànics de Catalunya són petites esglesioles, tot i que els més coneguts són catedrals, castells, monestirs, torres i palaus que comptes, barons, bisbes i abats van manar construir per mostrar la seva riquesa i poder. L’abat Oliba de Ripoll i bisbe de Vic i la comtessa Ermessenda de Carcassona van ser els responsables de la construcció de diversos edificis romànics de Catalunya Les esglésies servien als senyors feudals per controlar el poble i recaptar el delma (impostos) però també serveixen de locals de reunió social.
- Les esglésies romàniques es construïen sobre dos tipus de plantes: La planta basilical i la planta de creu llatina. La planta basilical era copiada de les edificacions romanes. Té forma rectangular i tres o cinc naus. La planta de creu llatina representa la crucifixió de Crist i es construïa orientant la porta al sud. Té una nau central i pot tenir-ne dues o quatre de laterals. Els edificis romànics donen la sensació de ser molt pesants, degut a que els murs són molt gruixuts, i tenen molt poca llum, ja que les finestres són molt petites. Els murs gruixuts i les finestres petites feien més fàcil la construcció que havia de ser valenta per aguantar l’estructura d’arcs de mig punt que formaven la volta de canó. Aquesta, recordava la volta celeste.
- Naus: Espai que s’estén al llarg d’una església i d’altres edificis, entre murs o rengleres d’arcades. Poden ser naus centrals i laterals. Absis: Part d’una església, normalment de planta semicircular, que sobresurt de la façana posterior i que conté un altar. Absidioles: Les absidioles són els absis més petits situats al costat d’un de més gran. Portalades: portal d’accés a l’església. Solien haver-hi més de dues, una de principal i la resta laterals. Torre o campanar: construcció més alta que ampla que està separada o sobresurt d’un edifici com una església o un castell. Quan aquesta torre té campana es diu campanar . Cimbori: construcció de planta quadrada o octogonal que s’aixeca sobre el creuer d’una església. Transsepte: és el braç que travessa les naus laterals i centrals de forma perpendicular.
- Els elements de suport utilitzats a l’època són: Murs gruixuts. Contraforts: A l’exterior hi construïen uns pilars adossats al mur per ajudar a suportar l’estructura tan pesada. Arcs de mig punt: Arcs que uneixen els dos murs laterals formant una semicircumferència a la part alta. La volta de canó: Es el sostre corbat que uneix els arcs de mig punt. La volta d’aresta: Es la intersecció de dues voltes de canó. Les columnes amples: Les feien amples perquè aguantessin millor.
- Els llocs on es podia trobar decoració en les esglésies són: DECORACIÓ ESCULPIDA Els capitells: són la part superior de les columnes Les portalades: estaven decorades amb columnes amb capitells i imatges esculpides que representaven diferents parts de la bíblia. Poden ser amb relleu o amb baix relleu. DECORACIÓ PINTADA L’altar: està format per diferents parts: el frontal (es la part davantera) i els laterals. Murs: Sobretot es pintaven el absis. De vegades també es trobaven pintures als murs exteriors.
- L'escultura va tenir una estreta relació amb l'arquitectura com un element complementari, i es va dedicar principalment a l'ensenyament de les escenes bíbliques amb relleus de pedra que fossin comprensibles per als creients laics. La majoria d’obres escultòriques romàniques són de temàtica religiosa. L’escultura podia ser sobre pedra o sobre fusta.
- Podem trobar elements esculpits sobre pedra a: Les portalades. Aquestes tenen cinc parts diferenciades que són: El timpà: és la part interior del frontó. La llinda: és l’element horitzontal que suporta la paret damunt seu. L’arquivolta: és el conjunt de motllures que ornamenten l’arc. El mainell: element vertical que apareix un portalada. El braçal: costats del mur que limiten lateralment la portalada.
- Els capitells, hi ha cinc tipus: Vegetals o florals: hi tenen esculpides plantes o flors. Religiosos: passatges de la Bíblia.
- Geomètrics: figures i dibuixos geomètriques. De la vida quotidiana: representaven la vida al camp. Animalari: animals reals i bíblics
- Els tipus d’escultures més comuns sobre fusta són: Les magestats: la imatge del crist crucifixat es pot presentar de diferents maneres: Amb el tors nu i amb la faldilla curta lligada a la cintura i mort a la creu amb els ulls tancats i el rostre amb dramatisme i certa tensió. El Crist en Majestat que es presenta damunt la creu amb la túnica llarga fins els peus, cenyida a la cintura i triomfant, amb la particularitat de tenir els ulls oberts i sense cap signe de dolor. La Mare de Déu amb l’infant: la Mare de Déu es representava asseguda en un tron, vestida amb una túnica, mantell i normalment amb la corona. L’infant es troba sobre els seus genolls. Les dues figueres miren endavant. Sembla que no hi ha comunicació entre els dos personatges. Les mans de la mare estan obertes, com per protegir el fill, però sense arribar a fregar-lo. Els fidels tenien molta devoció per aquestes imatges i els atribuïen en miracles. Eren usades com a reliquiaris. Es col·locaven a l’altar i també es treien en processons. Davallaments: Els davallaments es van crear per ocupar els absis de les esglésies. Es representava Crist en diferents moments del davallament de la creu. Es pot trobar encara clavat a la creu, amb una o les dues mans declavades i amb el cos ja separat de la creu.
- La pintura romànica era decorativa i didàctica. Era didàctica perquè explicava els fets religiosos als fidels. Aquestes imatges eren com els llibres de religió actual. A l’interior, els murs de les esglésies sovint es pintaven. Sobretot els absis. A l’exterior les pintures eren menys freqüents. Però també es pintava molt sobre fusta (retaules, altars, imatgeria,...)
- Les característiques principals de la pintura romànica són: La representació dels personatges és mes simbòlica que realista. No hi havia perspectiva. Els colors són plans i es busca el contrast cromàtic. Als fons de les pintures no hi havia paisatge. Normalment era monocromàtic o s’omplia amb motius geomètrics. Els colors més utilitzats són: blanc, negre, ocre, groc, vermell, carmí, siena, verd clar, verd terra i dues tonalitats de blau. El color negre s’utilitza per resseguir les formes, mentre que el blanc, emprat en forma de taca o de línia, dóna una certa brillantor a les figures. Cada color significava una cosa diferent: El color blau representa l’aigua. El color marró representa la terra. El color verd representa l’aigua, també era el color de la vegetació primaveral i de l’esperança. El color vermell representa el foc, també es el color de l’amor adiví. El color negre representa el mal. El color groc representa l’enveja. El color blanc representa color del papat, evocava llum i virginitat i puresa. Podem classificar la pintura romànica segons el suport:
- Pintura mural. És aquella que es pinta sobre els murs. La tècnica utilitzada era el fresc que consistia en pintura sobre una base de sorra o calç, es pinta abans que s’assequi, un cop sec, els pigments s’integren en l’estructura. Les pintures murals mes representatives són les que es troben als absis. Les pintures dels absis es dividien en diferents nivells. El nivell superior representa el cel. S’hi pot trobar el Pantocràtor, els evangelistes, àngels, sants,... El nivell intermedi s’hi representava l’Església. S’hi pot trobar Sants, escenes de la Bíblia,... Al nivell inferior s’observen elements del món terrenal (animals, plantes,... Pintura sobre fusta. Es pinta sobre taula. Bàsicament retaules i altars. La tècnica utilitzada era la del tremp que consistia en barrejar els pigments amb rovell d'ou. Té la característica que s'asseca i s'adhereix ràpidament. Les pintures sobre fusta més representatives són els frontals i els altars. Els frontals acostumen a estar dividits en cinc compartiments amb uns fons individualitzats i d’un sol color. Al centre hi trobem la figura principal representada més gran dins d’una mandorla (forma d’ametlla). En els quatre espais restants hi ha escenes diferents, moltes vegades relacionades amb els quatre evangelistes o amb la vida d’un sant o santa. Són quadres molt simètrics. Els marcs i els espais que separen les escenes es decoren amb motius geomètrics i vegetals. Miniatures. S’anomenen així les il·lustracions dels llibres de l’època.