Punt de Trobada, núm. 3, setembre 2007

1. http://puntviladecans.blogspot.com
puntviladecans@telefonica.net
3
Viladecans
Punt de trobada Any 1
15 de setembre 2007
Publicació independent d’informació i opinió
Festa Major
El passat dia 7, el cantant José Galisteo, en el Pregó de Festa Major, va dir tres o quatre
vegades que agraïa “a l’alcalde i a la comissió” que l’haguessin convidat a parlar des del
balcó de l’ajuntament. I la pregunta que alguns ens fèiem era que a quina comissió es
devia referir. Segurament, suposem, als tècnics encarregats de programar les actuacions
i altres activitats d’aquests dies. Perquè una comissió pròpiament dita, en què s’intenti
pensar com fer una festa major que tingui moments centrals, que aglutinin la gent, que
siguin un punt de referència, no sembla que n’hi hagi pas.
Per exemple, el pregó mateix podria ser-ne un. No està malament, convidar un any una
persona popular com José Galisteo a fer-lo. Però tampoc no estaria gens malament vet-
llar també perquè aquest pregó fos un moment de veritable crida ciutadana, cosa que
no seria gaire difícil d’aconseguir. Primer, fent que el pregó fos per parlar de Viladecans
i no de les glòries del pregoner. I després, fent que anés envoltat d’altres activitats, que
caldria pensar, i en què hi participessin tant les figures tradicionals dels gegants o el
drac, com altres elements més novedosos a inventar. El pregó podria ser un moment
central de la festa. I com el pregó, se’n podrien trobar d’altres.
Però el problema és que al nostre govern municipal sembla que li costi fiar-se de la gent i
no cregui gaire que val la pena convidar la ciutadania interessada a participar i a imaginar
i a debatre. Sembla que tot hagi de venir de dalt. I en canvi, Viladecans té prou riquesa de
persones i d’idees com perquè valgui la pena aprofitar-la perquè la nostra vida ciutadana
sigui més viva, més potent, més sòlida. La festa major és un bon mirall de la manera de
funcionar d’una ciutat. I Viladecans, certament, podria funcionar molt millor.
Sumari Equip de redacció
2 Anna Besora
I els serveis socials? Josep Lligadas
M. Carmen Castellano
3 Maria Comas
Final de curs a Càritas. Montserrat Pastor
Encarnació Garcia
3 L’estiu, també a l’agost. M.Carmen Castellano Josep Lligadas
Asunción Polaina
4 Què passa amb l’oferta cultural de Viladecans a l’es- Miguel de la Rubia
Mercè Solé
tiu? Bàrbara Lligadas
5 Malas comunicaciones. Ana Belén Ruiz La distribució d’aquest butlletí es fa
per correu electrònic. Si no desit-
6 Sostenibilitat i arbres urbans de fulla caduca. Jordi geu rebre’l només cal que ens ho
Mazón comuniqueu. I si voleu que li envi-
em a un amic o amiga vostres, feu-
7 Camí de les Filipines? Sí, de tota la vida! Jaume nos arribar la seva adreça. Gràcies.
Lligadas Si voleu enviar articles per publi-
car, tingueu en compte que han
8 Voreres per a vianants o serveis? Maria Comas d’anar signats i no sobrepassar
8 “El Jueves”, episodi de censura? Miguel de la Rubia les 40 ratlles o les 600 paraules.
9 Agraïment després de les eleccions. José M. Carro
El nostre correu electrònic:
9 Participar. Mercè Solé puntviladecans@telefonica.net
10 Entrellaça, el Viladecans multicultural a la Festa Ma- El nostre bloc:
http://puntviladecans.blogspot.com
jor. Idoia Baixench

2. I els serveis socials?
V
iladecans, diuen les estadístiques, és una de les poblacions
de Catalunya amb més necessitats socials i amb més alts
nivells de pobresa. I resulta que ara, en aquesta legislatura
que acabem de començar, no tenim regidor ni regidora de
Serveis Socials.
Sí, ja ho sé. La tinent d’alcalde de Serveis Personals, Gisela Navarro, és
la responsable directa d’aquest tema, així com dels temes d’Educació,
Sanitat, Consum, Polítiques de la Dona, Joventut, Mediació Social i Ci-
visme. Déu n’hi do. Segur que la Gisela Navarro és una persona molt
capaç, i segur també que cada una d’aquestes àrees té tècnics igualment
capaços i que faran una bona gestió. Però no és aquest el problema.
El problema és que, a Viladecans, els Serveis Socials no tenen cap rostre visible.
I que, per molt que vulgui, la tinent d’alcalde de Serveis Personals no podrà
llançar-se a donar l’impuls polític seriós i constant que els Serveis Socials ne-
cessiten. Podrà vetllar la gestió més o menys directament, però no podrà fer de
l’atenció als sectors de població viladecanenca més necessitada una prioritat
de govern com realment hauria de ser.
De fet, resulta ja molt discutible el sistema de distribució de tasques entre els re-
gidors de l’equip de govern, amb un nombre molt reduït que ho acumulen tot
i tenen dedicació completa, mentre la resta no tenen dedicació. I aquesta acu-
mulació fa, a més, que el de Viladecans sigui un ajuntament ple d’assessors
amb grans sous, que no han estat elegits per ningú, mentre que als que han
estat elegits per governar no se’ls dóna temps per dedicar-s’hi.
Però més enllà d’aquest peculiar sistema de funcionament, fa mal veure com un govern
d’esquerres no creu necessari que hi hagi una persona que tingui com a funció específica estar
atenta a la gent amb més necessitats socials. A Viladecans hi ha moltes coses per fer, en aquest
camp. I pel que sembla, al nostre govern municipal no li sembla gaire important fer-les.
No sé qui deia un dia que de fet els treballadors i treballadores socials de
l’ajuntament no reben gaires demandes de serveis i ajuts. I algú altre
m’explicava que això és per dos motius: perquè la gent ja sap que els
recursos són pocs, i per tant s’estalvia anar a sentir que li diuen que no a
les seves peticions, i es resigna a anar aguantant com pot; i perquè no hi
ha una política d’”anar a buscar” les necessitats, de manera que moltes
queden amagades, perquè molta gent està tan malament que ni és capaç
d’anar a demanar.
Si hi hagués un regidor o regidora de Serveis Socials que es dediqués
de ple a aquest departament, podria començar, per exemple, impulsant un treball
de detecció de les necessitats socials de Viladecans, a tots nivells. No a base de
llogar uns tècnics de no sé on perquè vinguin aquí, preguntin als treballadors
socials, facin un informe i cobrin un munt de diners, sinó a base de treballar
des de dintre, amb el regidor o regidora seguint-ho de prop, amb la implicació
dels treballadors socials i de gent voluntària que segur que n’hi hauria, també
amb la implicació de gent de Càritas… Això sol, i les conseqüències que se’n
traguessin a nivell de recursos pressupostaris i humans, seria una gran pas en-
davant. Però per fer-ho, cal que hi hagi un regidor o regidora que tingui com
a dedicació prioritària aquest important problema ciutadà.
No pot ser, que els Serveis Socials no siguin una prioritat clara i visible a
Viladecans.
Josep Lligadas Vendrell
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

3. Final de curs a Càritas Montserratina
D
imarts 19 de juny. satisfetes, alegres, eren uns moments
Avui hem acabat el de convivència i de generositat que em
curs 006/007, però sorprenia.
per a mi, que n’he Vam tastar un munt de plats típics de
acabat uns quants, aquest ha es- la seva terra, barrejats també amb un
tat ben diferent. gran pastís de xocolata, flams i mus que
En apropar-me a la parròquia ens havien fet també la senyora Josefa
del barri de la Montserratina, i la Isabel. Tot era molt bo, però el més
que és on cada dimarts faig clas- important era la sintonia, complicitat i
se de català majoritàriament a amistat que vaig respirar tot el matí.
senyores magribines, ja hi anava La festa es va animar quan la senyora
veient una corrua de dones ben vestides, mudades, Josefa, que és d’Almeria, té 70 anys i vol aprendre
endiumenjades amb robes elegants i carregades de català, es va decidir sense fer-se pregar gaire a can-
bosses. tar-nos una cançó. Ens va interpretar “Ojos verdes“.
Arribo, entro i ja algunes descansaven als bancs tot Això va ser el tret de sortida perquè les alumnes
esperant que les voluntàries, la Isabel, Candelària, magribines s’animessin a cantar. Ho van fer, i ens
Araceli, Josefa… acabessin de preparar la sala on van delectar amb melodies de Marroc que ens feien
faríem el comiat d’aquest curs. posar la pell de gallina.
Les vaig saludar, estaven contentes, per a elles era Aquests moments van ser com un parèntesi a la
un dia molt especial, valia la pena l’esforç que havi- vida d’aquestes dones. El rellotge no para i s’acos-
en fet en llevar-se més d’hora per preparar les men- tava l’hora de recollir la mainada i fer el dinar. El
ges que portaven ufanoses per a ser tastades. comiat arribava, abraçades, ulls plorosos, petons i
moltes moltes gràcies, gràcies…
La sala era a punt, van anar pujant, cada una es col.
locava i treia el menjar que havia fet. Els les vaig acceptar tal i com ens va aconsellar en
Quico Mañós en el curs del “llenguatge no verbal”,
Quin goig, si les haguéssiu vist, era una visió de
però el cert era que jo els havia de donar les gràcies
postal on es barrejaven diferents cultures conjuga-
a elles per tot el que en tant poc temps m’havien do-
des amb harmonia, els colors, les robes, les lluen-
nat, fent-me sentir una bona persona per ajudar-les
tors. Cadascuna havia cuinat un plat o més d’un i
una mica a entrar i entendre el nostre món.
els oferia a la resta de companyes i voluntàries, era
una festa de sabors i d’olors inexplicable, estaven Montse Pastor i Pujadó
L’estiu, també a l’agost
L
a gent que normalment vivim l’agost a Viladecans, podem notar aquest mes pels seus avan-
tatges i inconvenients. Podríem dir com a avantatge el de poder trobar fàcilment aparcament,
una proesa durant la resta de l’any, i que en aquestes dates es veu millorat en part per la
supressió de les zones blaves. També gaudim d’una tranquil·litat, potser en alguns moments
excessiva, ja que hi ha molta menys gent i ens mostra una cara dels nostres carrers que no és l’habitual
degut a un paisatge desolador de carrers buits i persianes abaixades.
L’anar a comprar no sé si definir-ho com a bo o dolent: si bo perquè has de fer una veritable excursió
realitzant un exercici saludable per anar per exemple a comprar un diari o algunes altres coses, o dolent
perquè de vegades no pots trobar fàcilment allò que vols comprar.
Però, el que més empipa és que per al nostre Ajuntament l’estiu sembla acabar el 1 de juliol, com in-
dicava el cartell de activitats culturals de la Plaça de la Vila. Juny i juliol són mesos en els quals l’oferta
cultural és molt àmplia i diversa (teatre al carrer, Croma, cinema a la fresca, etc.). En canvi, a l’agost res.
No es pot exigir una programació ambiciosa en aquest mes, però si demanar alguna activitat que ens
ajudi, als viladecanencs, a conviure amb les calors d’aquest mes que també és d’estiu a Viladecans.
Mari Carmen Castellano
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

4. Què passa amb l’oferta cultural
de Viladecans a l’estiu?
E
tori no avalua quin ha de ser el en segon lloc vull transmetre un
n primer lloc, vull des-
millor espai de cada espectacle a dubte... per què és tant complicat
tacar l’opinió cada
la graella per tal que se’n tregui el accedir de manera gratuïta al fes-
cop més estesa en-
màxim rendiment possible? tival Croma? Actualment existei-
tre els viladecanens i
xen certes mesures de gratuïtat,
viladecanenques sobre la reduc- A més a més, em provoca força
que impliquen anar a recollir les
ció constant de la qualitat del inquietud veure com el festival
entrades a la Torre Baró –és l’únic
festival Al Carrer. Recordo com s’està traslladant al Parc de la
punt de recollida habilitat–, però
fa uns anys et trobaves els amics,
només pots recollir una entrada
coneguts i saludats pel carrer i
per persona i per concert cada ve-
t’anaven recomanant allò que ha-
gada que hi vas –no pots recollir
vies de veure, i tu ho anaves ano-
dues entrades per dos concerts
tant al programa assimilant que et
diferents el mateix dia–, omplint
perdries alguna cosa interessant
una butlleta amb les teves dades.
perquè no tenies el do de la ubi-
Això demostra que hi ha un cert
qüitat. Mentre que ara has d’anar
interès per acostar el Croma a la
marcant aquells espectacles que
població, però ¿per què cal seguir
et diuen que no val la pena que
tot aquest periple?
vagis a veure i les possibilitats es
redueixen estrepitosament. Crec Crec que aquest festival hauria de
que el festival ha de ser una eina ser gratuït com a mínim per a la
que permeti acostar la gent de la gent jove, de manera que es po-
ciutat al teatre, però aquesta dis- dria crear un carnet jove munici-
minució de qualitat pot frenar o pal on, entre altres beneficis per a
fins i tot impedir aquest acosta- la joventut de la ciutat, es podria
ment. trobar aquest accés directe gratu-
ït al festival Croma. Segur que la
Per altra banda, el festival també
seva gratuïtat acostaria el festival
hauria de ser una eina que donés
a molta més gent. Degut al caire
a conèixer la ciutat arreu del país,
Marina, en el que sembla un in- alternatiu del festival, que és on
però això no és així. Tot i que el
tent d’argumentar a la ciutada- resideix el seu encant, els artistes
govern municipal no ha parat
nia per què ha calgut fer aquelles sovint són desconeguts per a la
de repetir l’orgull per la “majo-
obres faraòniques. Em plantejo, i població, de manera que el preu
ria d’edat” del festival, aquest és
m’amoïna, si el festival s’acabarà de l’entrada impedeix que la gent
amb prou feines conegut a la co-
dient “el festival de l’avinguda “s’arrisqui” a assistir-hi.
marca. ¿No creieu que seria inte-
(Marina)”. Espero i desitjo que no
ressant que s’incrementés la pro- En tercer i darrer lloc, un altre
sigui així, i que l’equip de govern
paganda del festival i se’l donés dutbe que vull compartir... ¿per
corregeixi i retorni el festival al
a conèixer arreu, de manera que què l’oferta cultural de l’estiu es
centre històric de Viladecans, re-
la gent de la ciutat se’n beneficiés redueix al mes de juliol? Seria in-
cuperant el seu encant i essència.
–a diferència d’altres campanyes teressant que es tingués en comp-
publicitàries que només compor- Per últim, ¿no creieu que se- te que hi ha molts viladecanencs
ten un “autobombo” de l’alcalde ria interessant que es valorés la i viladecanenques que no poden
i el seu equip? possibilitat de crear una zona marxar de vacances, i que esta-
d’acampada durant el festival, ria bé que poguessin disposar
A banda d’aquesta reducció de la
de manera que els botiguers i d’oferta cultural i d’esbarjo du-
qualitat, el repartiment d’espais
restauradors del municipi se’n rant el mes d’agost, un mes en
i horaris ha estat en molts casos
poguessin beneficiar? què Viladecans recorda a un po-
poc afortunat i les darreres fran-
ble fantasma.
ges horàries han tingut poques Però aquest festival no és l’únic
alternatives en l’oferta d’especta- que m’inquieta en l’activitat cul- Bàrbara Lligadas
cles. Jo em pregunto... ¿el consis- tural estiuenca del meu municipi,
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

5. Malas comunicaciones
Lo peor es a la vuelta. Los auto-
buses que salen de Barcelona, lo
hacen cada cuarto de hora. Eso
estaría muy bien si lo hiciesen
hasta el final, pero no, como pier-
das el de las 1:0h., que es lo que
nos pasa a todos los que tenemos
horarios de tarde, ya que es la
misma hora a la que salimos no-
sotros, tienes que esperarte hasta
las h., y eso si pasa, porque los
días de fútbol no se molestan en
pasar, tienen la excusa perfecta,
ya que la zona universitaria se
encuentra al lado del Camp Nou
y la Avenida Diagonal se colap-
S
sa.
oy estudiante, y como
Si decido coger el tren, ya que se
muchos estudiantes me
supone que va más rápido, pasan
he de desplazar a Barce-
más a menudo y no tienes el ries-
lona. Cada día cuando
go de coger caravana, resulta que
ya estoy preparada para ir a la
tienes que ir con cuidado al ver
universidad, llega el problema: el
cual coger porque ¡no todos pa-
transporte público.
ran en Viladecans! ¿cómo puede
Vivo en la Albarrosa, un barrio
ser eso?
residencial desplazado del cen-
¿Como puede ser que una ciudad
tro de la ciudad, donde la mayo-
que tiene autobús propio como
ría de personas son de alta edad,
en nuestro caso el Vilabús, que
¿pero eso es motivo para que no
tenemos ya ¡hasta Vilabús !, no
puedan ir fácilmente a hacer sus
tenga parada de todos los trenes?
recados o a trabajar?
¿Acaso somos menos que Gavá?
Los pocos autobuses que pasan,
Porque ahí paran todos…
en sus respectivas paradas no
Si es Viladecans una ciudad tan
tienen actualizados sus horarios,
importante como para tener bi-
yo porque lo miro por Internet,
blioteca pública, cine, centros
¿pero y la gente mayor que no
culturales, el famoso Atrium,
conoce este método?
grandes zonas comerciales, par-
Cuando ya estoy en el centro
ques, jardines, campos de fútbol,
para coger el único autobús que
estadio de beisbol, zonas empre-
nos lleva directamente a la zona
sariales, hoteles y ahora un cen-
universitaria, se presenta el pro-
tro comercial, ¿no se merece más
blema de los horarios. Por la
comunicación? Porque no entien-
mañana muy bien, pasan cada
do la relación de la nueva zona
10 minutos, te aseguras que no
de la estación, con unos grandes
llegarás tarde a clase, ¿pero qué
edificios que modifican en canti-
pasa a partir de las 10 de la ma-
dad la imagen y con ella el medio
ñana? ¿qué pasa con los que va-
ambiente, la estación de solo dos
mos de tardes? Os lo voy a decir,
únicas vías y ese gran muro de
pasan cada ¡media hora!, es decir,
hormigón de separación.
una barbaridad, que como per-
damos uno, ya no hace falta ir a
Ana Belén Ruiz
clase, para lo poco que vamos a
estar allí.
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

6. Sostenibilitat i arbres urbans
de fulla caduca
L
’augment de l’1% en la població d’una ciutat dem estalviar energia. I si aquests arbres deixen
(a Viladecans vol dir 600 habitants) incremen- passar el sol a l’hivern, estalviarem també energia.
ta en gairebé el .% el consum d’energia, i de Els arbres urbans són quelcom més que un orna-
la totalitat d’aquest consum, entre el 0 i el 70% es ment. Fan una funció bàsica, i ens poden ajudar a
produeix en els edificis, i per tant és la font d’emis- estalviar energia. A més a més de protegir de la ra-
sió de milers de tones de gasos d’efecte hivernacle diació solar els edificis, també ho fan dels carrers
cada anys. Els edificis són els responsables d’apro- i les voreres, fomentant així la vida al carrer. (¿Us
ximadament el 18% de les emissions de CO, del imagineu les Rambles de Barcelona sense els pla-
10% del CO, el 6% de SO, i el % dels NOx. Bona taners, amb mimoses que a l’hivern no deixessin
part d’aquest consum es produeix en la refrigeració passar la tímida llum solar, i a l’estiu no fessin prou
i l’escalfament dels habitacles. ombra per a poder passejar sense que el sol moles-
Un bon urbanisme, que no el que ha impulsat el nos- ti?).
tre equip de govern en els darrers anys, pot mitigar Doncs ara analitzeu i observeu el tipus d’arbrat que
en molt aquestes emissions. Així per exemple, les es planta d’uns anys ençà a la nostra ciutat. Són ar-
zones pavimentades i asfaltades, que a Viladecans bres de fulla perenne, tipus mimosa, amb fulla peti-
en tenim moltes, com les places dures del Cúbic, ta i present tot l’any. A l’estiu fan molt mala ombra,
Plaça d’Europa, etc..., contribueixen a un escalfa- i a l’hivern, en no caure la fulla, dificulten que el sol
ment de la ciutat a l’estiu, i fomenten l’ús dels aires arribi als carrers o a les cases. A l’avinguda de la
condicionats, i això vol dir més demanda d’energia. Marina, són petits i no creixeran gaire més, a la del
Avui dia, se sap amb certesa que és més econòmic Segle XXI, són raríssims, amb unes fulles en forma
estalviar un megawatt d’energia que generar-la. d’agulla que no fan ombra, a la dels Gabrielistes,
Una d’aquestes bones formes d’estalvi energètic a Sant Jeroni, i altres, unes mimoses que tot l’any fan
les ciutat és la de fomentar les zones verdes (que una mala ombra, i a la primavera deixen anar una
no són les rotondes, ni les mitjanes, ni les rieres, ni flor blava que en caure al terra i ser trepitjada dei-
els torrents) i, sobretot, l’existència d’un arbrat urbà xa tot el terra enganxifós. Les darreres joies, al nou
adequat. tram del carrer Guifré el Pilós, en unes jardineres
A l’estiu, l’ombra dels arbres protegeixen de la de ferro, perquè no creixin i les arrels s’escalfin, uns
radiació solar les cases i les primeres plantes dels arbres que fan una fulla minúscula. Tantes empre-
edificis, i l’evapotranspiració a través de les fulles ses municipals, i uns sous de pel·lícula per això?
redueix la temperatura de l’aire, humidificant l’am- M’agraden més i fan una funció més important els
bient, a banda de filtrar els contaminants i millorar plataners de la Torre Roja, o els garrofers d’Olive-
la qualitat de l’aire. Diversos estudis mostren una retes.
reducció de les hores d’ús dels aparells d’aires con- Les zones verdes són cobertes de vegetació i de ter-
dicionats d’entre el 0 i els 6% en cases i habita- reny permeable que suposen una àrea de refrige-
cles protegits de la radiació solar per l’ombra dels ració, que poden fer disminuir la temperatura fins
arbres. Les simulacions per ordinador mostren cla- a 6ºC respecte a les zones urbanes pavimentades i
rament aquest fet, amb descensos tèrmics de fins a asfaltades, que així es converteixen en zones con-
10ºC en habitacles protegits per l’ombra dels arbres, fortables durant les càlides nits estivals de ciutats
i així la despesa energètica en la seva climatització. mediterrànies com Viladecans.
Si aquests arbres fan una bona ombra a l’estiu, po-
Jordi Mazon Bueso
6
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

7. Camí de les Filipines?
Sí, de tota la vida!
G
airebé ja tenim enllestit l’accés a la platja Algú es preguntarà, i d’on ve el nom de Filipines?
de Viladecans pel Camí de les Filipines. El meu pare, un senyor pagès de 8 anys, diu que
De fet, ja fa molts anys que sentim par- ell no recorda haver sentit mai explicar per què a
lar del projecte de creació d’un accés al l’indret de les Filipines se l’anomena així, tot i que
mar directe des de Viladecans, i també fa molts anys darrerament ha sentit alguna versió sobre la llunya-
que sabem que aquest projecte passava per ampliar nia d’aquelles terres: “On vas, allà baix? Mare de
i asfaltar el Camí de les Filipines. El nou trajecte, co- Déu, això és com anar a les Filipines!”. De fet, sem-
mença a la rotonda del final de la bla que l’origen més probable sigui,
Carretera de la Vila, a l’encreua- efectivament, la llunyania i la insalu-
ment amb el Camí Ral, i passant britat del lloc. De tota manera, tant se
per darrera de cal Simó (abans val quin sigui l’origen del nom, el cas
passava per davant), enllaça amb és que sempre s’ha anomenat així.
l’antic camí ampliat i asfaltat, el Fins aquí tot molt bé. El que ja no està
recorregut continua tot recte fins a tan bé i que no agrada a molts ciu-
l’autovía, allà un pont, encara per tadans, és el canvi de nom. Per què
acabar, salva la via i ens condueix “Camí del Mar”? Que no està bé Camí
fins el mar. En paral.lel i seguint o Carretera de les Filipines? Els nos-
el mateix recorregut, una calçada tres besavis li van donar aquest nom.
per a vianants i bicicletes ens per- Ara l’hem de canviar? Molts creiem,
metrà tot passejant o bé pedalant fins i tot, que seria bo recuperar els
arribar fins a les nostres platges. noms populars d’alguns carrers de
L’indret ocupat per terres de con- Viladecans com per exemple Avingu-
reu que s’estén a banda i banda de da de Gavà / Carretera Vella, Carrer
la nova carretera, s’anomena “les de Jaume Abril / Carrer de les Ca-
Filipines”, excepte el primer tram nals, Carrer de Sant Joan / El Raval,
que se’n diu “les marines de cal Simó”. De fet, tots Carrer Pare Artigas / Carrer dels Barris. La majoria
els indrets del nostre terme tenen un nom, diguem d’aquests noms avui encara són vius, i per tal de
que de tota la vida, i en general els camins que hi mantenir la seva memòria, caldria posar a sota de
menen, reben sovint el mateix nom. Per exemple, a la placa oficial el seu nom popular.
marina tenim els Llenassos, les Xauxes, les Sorres, Pensem-ho bé. Batejarem de nou una carretera que
les Maletes, o les Filipines, i a muntanya, la Roure- ja té nom? Simplement, no cal.
da, la Verdera o Oliveretes, per citar-ne alguns.
Jaume Lligadas Vendrell

EL GRUP TRES TORRES, INICIA UNA CAMPANYA
PER MANTENIR EL NOM
El Grup Tres Torres ha iniciat per la Festa Major una campanya de recollida de
signatures amb l’objectiu de mantenir el nom de Camí de les Filipines. Si vols par-
ticipar en la campanya, trobaràs fulls per signar a la llibreria Nou Rals. O bé, si ho
prefereixes, pots connectar amb el grup escrivint a:
trestorresviladecans@telefonica.net
El camí de Viladecans al mar, s’ha de dir Camí de les Filipines!
7
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

8. Voreres per a vianants o serveis?
A
ixò és el que ens preguntàvem els veïns del barri de l’Alba-rosa, amb instal.lacions
tercermundistes. ¿Les voreres són per als vianants, o per omplir-les d’obstacles de
tota mena?
En ple segle XXI és una vergonya que Fecsa-Endesa i Telefònica tinguin unes línies tan ob-
soletes, que van renovant quan cau algun pal, ja
que molts estan podrits, amb el perill que això
comporta. Els veïns de l’Alba-rosa ja fa temps
que estem lluitant perquè ens millorin el barri. I
el que demanem no crec que sigui tan difícil: tot
és qüestió de voluntat, de començar les conver-
ses amb Fecsa-Endesa, Telefònica, l’Ajuntament,
i els veïns.
Transitar per les voreres del barri és impossible
per tot això que he dit, i a més també hi con-
tribueixen alguns veïns que no poden les seves
plantes i fan encara més difícil el pas.
L’Alba-rosa té quatre residències geriàtriques, i
treure els avis a passejar és una odissea. També
és una odissea anar amb un cotxet de nen petit.
I si plou, com que per la vorera, amb tants pals i
entrebancs diversos, és impossible anar-hi amb un paraigua obert, o et mulles o vas pel mig
del carrer.
Estem en el segle XXI. Quan es notarà en el nostre barri?
Maria Comas
“El Jueves”, episodi de censura?
sura desproporcionada i que considera com “into-
cable” la institució reial.
L’actuació del jutge davant d’aquestes caricatures
ha aconseguit l’efecte contrari, que tinguessin una
difusió més àmplia, i que la revista augmenti les
seves vendes arribant al punt de ser difícil trobar
alguns dels últims números.
Tot i ser preocupant aquest episodi, encara més ho
és el que es permeti per una altra banda l’agressió
verbal i la manipulació de la informació contra po-
lítics i comunitats per part d’una emissora de ràdio
d’àmbit estatal.
U
na de las setmanes del passat mes de Molts dels que van criticar la resposta donada per
juliol, estant de vacances no vaig poder alguns a les caricatures de Mahoma, o la no reno-
trobar una de las revistes d’humor satíric vació a Veneçuela d’una llicència d’emissió a una
més conegudes d’aquest país. El jutge de emissora de TV, ara han callat com si en aquest cas
la Audiència Nacional, Juan del Olmo, va ordenar no estigués en joc la llibertat d’expressió.
la retirada de la revista El Jueves dels quioscos per- No es pot defensar qualsevol manera de tractar i
què a la seva portada apareixia una caricatura dels expressar la informació, però de cap manera no
Prínceps d’Astúries en una situació considerada s’haurien de tornar a repetir episodis de censura
“irreverente”. tan sols per motius polítics.
Això, sens dubte que podria ser considerat un acte
Miguel de la Rubia
de censura, però el que ha estat sobretot és una me-
8
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

9. Participar
R
equisit imprescindible
perquè la democràcia
bilitats. Comporta prendre deci-
ho sigui de veritat. In-
sions i actuar. Comparteix riscos.
compatible amb la man-
Necessita transparència i espais
dra. Imprimeix caràcter. Canvia
adequats.
la percepció de la realitat, perquè
el punt de vista s’eixampla. Crea
No confondre amb la «participa-
consciència col·lectiva. Esmola el
ció-de-molt-baixa-intensitat», o
sentit crític. Ajuda a conviure. És
sigui, el vot i prou. Ni confondre
responsabilitat de tots que sigui
amb el consum (vegeu votacions
accessible a tothom, sigui qui si-
televisives), ni tampoc amb els
gui i vingui d’on vingui, tingui
«òrgans consultius» mai vincu-
les dificultats que tingui.
lants dels quals s’espera la legi-
És l’únic revulsiu «anti-cúpules» timació del poder. La participa-
Requereix esforç, ganes d’apro-
que es coneix. Quan el poder ció autèntica és lliure i no espera
fundir, reflexió, capacitat d’escol-
permet una participació real, pot compensacions individuals ni
ta, respecte per als altres. Provo-
descansar sobre bases sòlides i diners ni privilegis.
ca idees, propostes, opinions. Pot
s’afavoreix el consens, la motiva-
crear conflicte, però també capa-
Ah, i convida a fer alguna festeta
ció i la corresponsabilitat.
citat de negociació i creativitat
de tant en tant entre els partici-
per buscar sortides. També pot Obre horitzons. Estimula. Porta a pants...
crear complicitats i solidaritat. assumir petites o grans responsa-
Mercè Solé
Agraïment després de les eleccions
H
an passat ja uns mesos de les eleccions municipals i volem, en primer lloc, agrair als nos-
tres votants la confiança que han dipositat en nosaltres, en el projecte d’Esquerra Unitària.
A tots i cadascun de vosaltres, mil gràcies!
Els resultats electorals no ens han permès obtenir representació al consistori. Per tant,
reconeixem que no estem satisfets: no hem guanyat. Tot i això, considerem molt positius els 668 vots,
que representen a 668 persones que han estat valentes i han confiat en un projecte de treball en equip,
que busca millorar la vida a la nostra ciutat. Un projecte rigorós que des del coneixement de la realitat
quotidiana de la ciutadania busca construir un projecte alternatiu, d’esquerres i transformador, basat
en la il·lusió, la transparència i la participació.
Avui, des d’aquestes pàgines, volem refermar-nos en el nostre programa; una forma d’entendre la
política que neix del contacte diari amb la realitat a Viladecans. I això vol dir que som plenament
conscients dels grans problemes i reptes de la gent d’aquí, i que treballem colze a colze amb les asso-
ciacions, les entitats, els veïns i veïnes, etc.
No oblidem i continuarem lluitant amb la Plataforma Salvem Oliveretes. Seguirem denunciant les
greus mancances de la sanitat pública i no ens cansarem d’oferir alternatives per millorar la vivenda
social, superar el dèficit del transport públic i el malson quotidià a la Renfe, les guarderies públiques,
l’atenció als més desafavorits, etc.
Moltes persones ens han animat a continuar endavant, a consolidar aquest projecte. I creiem que sí,
que aquest projecte té futur perquè és necessària una altra forma d’entendre la política, una altra for-
ma de ser d’esquerres. Per això, volem comptar amb tu, amb les teves idees, les teves problemàtiques i
la teva energia per a canviar les coses. Ens refermem en el nostre lema de campanya: volem ser la teva
veu! Fes-te sentir. Nosaltres no ens venem!
José María Carro
9
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007

10. el Viladecans
EEntrellaça,
multicultural a la Festa Major
E
l Consell Municipal per hibició de puntaires de la ciutat,
a la Convivència i la Ciu- un taller de cal.ligrafia àrab i un
tadania de Viladecans i tast de tes i cafès.
una Comissió formada La vetllada va continuar amb el
per persones del Consell i alum- Sopar de la Convivència, que va
nes del Curs de Gestió Multicul- gaudir de la participació d’uns
tural, van dur a terme, el passat 10 veïns i veïnes de la ciutat que,
dia 10, l’”Entrellaça!”, una Jor- portant plats elaborats per ells
nada dins la Festa Major en què mateixos, els van compartir amb
s’ha volgut que les cultures pre- la resta d’assistents. I finalment,
sents a Viladecans puguin estar vam tenir la presència de dos
representades. grups de música. En un, la poe-
L’”Entrellaça!” va tenir lloc en sia, veu i música ens van trans-
dos escenaris. Al matí, a la Ram- metre el sentiment de la identi-
bla Modolell, es va realitzat un ta- tat amazigh, i en l’altre, a ritme
ller de sardanes a càrrec d’Amics de son, salsa, rumba, bolero, un
de la Sardana de Viladecans, ta- grup cubà va arrencar força gent
tuatges de henna a càrrec d’un a ballar, cosa que ens va procu-
grup de dones marroquines, i rar un fantàstic final de festa. Tot
un taller de percussió a càrrec de i una certa dosi d’imprevistos
l’Associació Cultural Gitana de i d’improvisació propis d’una
Viladecans. Tot i ser un dia per a Jornada que just ara comença,
molts laborable, i la presència de podem dir que gràcies a la bona
viladecanencs al carrer més aviat voluntat de tots els assistents, va
escassa, les activitats van tenir ser un èxit.
molt bona acceptació entre la L’”Entrellaça!” ha volgut com-
gent que s’hi passejava i ha per- partir més els espais i obrir el
mès l’aprenentatge d’aquestes programa de la Festa Major a
creiem fonamental enfortir el
disciplines. tothom, ha volgut ser un primer
coneixement i el respecte mutu,
A la tarda les activitats es van pas per entendre la pluralitat cul-
per tenir un Viladecans més just
desenvolupar a la Plaça Europa: tural, com una riquesa per a la
i més cohesionat.
una explicació de contes d’arreu nostra ciutat. Des de la Regidoria
Gràcies a tots els que ho heu fet
del món per persones voluntàries de Convivència i Cohesió Social i
possible!
i dues companyies professionals des del Consell de la Convivèn-
van compartir espai amb una ex- cia i la Comissió Multicultural Idoia Baixench
No us perdeu l’exposició de les
masies de Viladecans!
El passat dia 7 es va inaugurar a la Torre del Baró una
exposició que val la pena visitar, i que estarà oberta fins
a l’11 d’octubre. Es titula “Anem a l’Era!”, i recull infor-
mació, fotografies, estris de treball i de vida… de com
eren les masies de Viladecans i com s’hi vivia. Són els
nostres orígens, la nostra història. No us la perdeu!
10
Viladecans, punt de trobada - Núm. 3 - Setembre 2007