3. A. La filosofia del llenguatge
L'alt grau de coneixement seria impensable
sense l'adquisició del llenguatge, ja que este ens
permet aprendre, emmagatzemar i transmetre
el nostre saber
4. b. La comunicació
Pareix cada vegada més evident que per a
entendre la comunicació humana no podem
centrar-nos exclusivament en la transmissió de
la informació, sinó que cal ampliar l'objectiu i
veure el pes que realment té cada un dels
factors que intervenen.
Cal distingir entre el significat lingüístic de les
oracions i el seu significat pragmàtic, allò que
realment volem dir
5. c. La pragmàtica
i els actes de la parla
L'estudi de com ha de valorar-se cada un dels
components que entren en joc en la comunicació
perquè la interpretació del significat siga una o altra
correspon a la pragmàtica.
La situació: la relació entre els parlants, els
coneixements previs dels mateixos, el lloc.
Wittgenstein va donar origen a tot l'estudi del
llenguatge a este nivell
Austin va distingir, més tard, entre l'acte locutiu
(enunciar una frase) , acte il·locutiu (la intenció del
parlant) , i l'acte perlocutiu (provocar un canvi)
6. d. El principi de cooperació
Al fer ús del llenguatge tractem de cooperar uns amb
altres.
Grice va distingir entre distints tipus de màximes:
- Màxima de quantitat: Donem la informació que requerix
en la quantitat apropiada. Si li donem menys informació
es quedarà molest i si donem molta informació som molt
pesats.
- Màxima de qualitat (de veracitat) . Dir la veritat
- Maxima de relació (de rellevància) . El que l'un conteste
que a l'altre li vinga al cas
- Màxima de mode: Clar i ordenat
8. No sempre es respecten estes màximes de
cooperació. Però si Grice està en la veritat,
d'això es deriva que quan un veu que l'altra
persona no està cooperant, açò li permet
extraure algunes conclusions