2. L’alumnat de 3r i 4t hem realitzat un treball de
recerca d’informació relacionat amb el projecte
interdisciplinar d’aquest curs: ELS ANIMALS DEL
MAR.
A les sessions de TIC català, hem treballat la
presentacions d’imatges amb el programa
POWER POINT.
Hem cercat la informació al buscador GOOGLE,
hem copiat i enganxat, seleccionant el que més
ens interessava, i hem afegit les animacions a les
imatges i als textos.
T o t u n t r e b a ll e n e q u ip !
ESPEREM QUE US AGRADI !!!!
4. • És un peix verinós de la família dels
Scorpaenidae.
• Habita en zones coral·lines costaneres
poc profundes de l'Oceà Índic i a la zona
Occidental de l'Oceà Pacífic.
• El peix escorpí s'alimenta de peixos o
crustacis de mida inferior.
• Assoleix una mida màxima de 38 cm.
6. • Aquesta serp visqué fa quaranta
milions d'anys.
• Un serpent marí és qualsevol tipus de
monstre marí allargat i de forma
serpentina, i no cal que sigui una serp .
• Hi ha casos ocasionals en què es dóna
notícia de criatures allargades i
serpentines a l'oceà, i en altres casos hi
ha múltiples observadors.
8. • És la més gran de les ratlles.
• Pot arribar a 8,4 metres de llarg.
• Pot arribar a pesar 1.400 kilograms
• S’alimenten de plàncton,peixos petits i
calamars.
10. • Són rèptils marins que habiten la majoria
d'oceans del món, excepte a l'Àrtic.
• Totes les espècies de tortugues marines
estan classificades com a amenaçades o
en perill d'extinció .
• Després de l'aparellament al mar, les
tortugues marines femelles adultes tornen
a terra a niar a la nit.
• Algunes espècies posen 250 ous.
12. • Són un gènere de grans mamífers aquàtics.
• El manatí és herbívor i passa la major part del
temps pasturant en aigües poc profundes.
• Les cues dels manatins són en forma de paleta.
• Habiten les àrees costaneres poc profundes i els
manglars i marjals de Nord-amèrica,
Centre-Amèrica i Sud-amèrica, així com el
Carib.
14. • Les balenes arriben a la seva maduresa
sexual al 8 o 9 anys.
• Poden arribar a viure uns 50 anys, tenint
una cria cada tres anys.
• Es diu que els seus salts poden ser un
codi de comunicació.
• El busseig de la balena sols durar uns 4 o
5 minuts encara que poden arribar a estar
submergides 40 minuts en cas de perill.
16. • El cos dels cavallets de mar està cobert
per una armadura de plaques o anells de
constitució osea.
• Es distribueixen globalment al tròpic i
viuen en aigües càlides.
• La femella fa servir l’ ovopositor per
insertar els ous madurs dins la bossa
incubadora del mascle.
18. • Són criatures marines de la família dels
cefalòpodes.
• Són animals d'uns quinze centímetres de
diàmetre.
• Existeixen des de fa 500 milions d'anys, per la
qual cosa són considerats fòssils vivents.
• Es mouen lentament, però tot i això són capaços
d'alimentar-se de petits peixos i crustacis.
20. • Talla màxima de 6 m, comuna entre 80 i
220 cm.
• Tenen petites dents els juvenils, que
desapareixen quan són adults.
• Tenen dues aletes dorsals i anals
separades als adults, però no en els
juvenils.
• És una espècie oceànica que es troba des
dels 0 a 800 m de fondària.
22. • Els pops es caracteritzen per tenir vuit
tentacles.
• Els pops són molt intel·ligents, més
intel·ligents que qualsevol altre
invertebrat.
• Té un sistema nerviós molt complex, amb
un bon cervell.
• Tenen una vida relativament curta, i
algunes espècies viuen uns sis mesos.
24. • Les orques en llibertat poden viure 80
anys o més, però en captivitat no solen
passar dels 20.
• Els mascles poden arribar a fer 9,5 metres
de llarg i pesar 6.000 kg.
• Són animals carnívors que s'alimenten
principalment de peixos.
• Les femelles són un 10% més petites que
els mascles.
26. • És un mamífer marí de grans dimensions
que pertany a l’ordre dels cetacis.
• Té una llargada de fins a 30 metres.
• Pesa fins a 177 tones.
• Té la pell molt llisa, i a sota de la pell té
una capa de greix que la fa servir com a
roba tèrmica.
28. • Cos pinzellat de ratlles multicolors.
• Va aparèixer a l'Atlàntic.
• Des de l’any 1992, aquest peix ha estat
observat en diverses zones.
• Un grup de biòlegs van aconseguir
capturar i identificar el primer exemplar en
aigües de Veneçuela.
30. • Es caracteritzen per tenir vuit apèndixs
que cal anomenar braços i no tentacles .
• Els tentacles són més llargs i tenen
ventoses només a la part final.
• Són calamars, que tenen vuit braços i deu
tentacles.
32. • Es un animal invertebrat del grup dels
mol·luscs.
• Les ostres viuen adherides a les roques i
estan considerades com un marisc
comestible apreciat.
• Hi ha diferents espècies, i pertanyen al
gènere Ostrea.
• Algunes subespècies són capaces de
produir perles en el transcurs del temps.
34. • Viu a l'est del Pacífic, entre les costes d'
Oregon i la Baixa Califòrnia.
• Són peixos que presenten esquelet
cartilaginós.
• Poden detectar una milionèsima part de
sang a l'aigua del mar.
• No són maquines de matar, són capaços
de desenvolupar conductes summament
complexes i d' aprendre.
36. • Els pingüins australs són un grup d'espècies d'
ocells no voladors que habiten l'hemisferi sud.
• L'espècie més gran és el pingüí emperador: els
adults tenen una alçada mitjana de 1,1 metres i
pesen 30 o més quilograms.
• La majoria dels pingüins s'alimenten de krill,
peix, calamars i altres criatures marines que
capturen en les seves immersions submarines.
38. • És un peix marí emparentat amb el
cavallet de mar.
• És autòcton de les aigües que voregen les
costes sud i oest d'Austràlia, i
generalment viu en aigües temperades i
poc profundes.
• Poden arribar a créixer fins a 45 cm.
• S'alimenten de plàncton, algues i altres
petits organismes marins .
40. • Aquests pòlips s'anomenen així a causa
de la seva analogia amb la flor
anomenada anemone.
• Les anemones de mar són animals
generalment carnívors .
• També s’alimenten d'algues unicel·lulars
que viuen amb elles en simbiosi.
42. • Respiren a través de 7 o 8 brànquies.
• Arriben a viure uns 30 anys, en llibertat
• Mengen peixos, tortugues o crustacis.
• Són bons nedadors i poden aconseguir
grans velocitats,
44. • Els mascles poden assolir 11 cm de
llargària total.
• Es troba a l'est de l'Oceà Índic .
• És una espècie força popular .
• Viu en esculls coral·lins, associats amb
anemones.
46. • La Morsa és un animal mamífer
semiaquàtic que viu en les costes dels
mars freds .
• Pesa entre 800 i 2 000 kg.
• Viuen uns 40 anys.
• La seva gestació dura 11 mesos .
• Els ullals fan 1 m aproximadament.
48. • Són un grup d'animals ja conegut des de
temps remots.
• La classificació d'aquest grup està dins
del món animal o vegetal .
• Però les esponges, gràcies a les cèl·lules
que produeixen aquest corrent d'aigua en
el seu interior, cèl·lules que posseeixen un
llarg flagel i un collar.
• Després, l'aigua és llançada una altra
vegada cap a fora a través de l'òscul.
50. • Té el cos pla i molt gran, fins a 9 metres
de longitud.
• Pot arribar a pesar quasi 1 tonelada i
mitja.
• Mengen plàcton i petits peixos.
• El seu pitjor enemic és el tauró.
• La femella manté els seus ous a l’interior
durant 10 o 12 mesos.
52. • El tauró balena és el peix més gran del
món i pot sobrepassar els 15 metres de
longitud.
• Viu en aigües càlides tropicals i
subtropicals.
• La seva gran boca tindria la capacitat per
empassar-se una foca nedant de costat .
• Són animals d'un color grisós fosc, amb
llunars blancs o groguencs per tot el cos .
• S'alimenta únicament de plàcton i de
petits peixos.
54. • El cap té forma de T, amb els ulls i els orificis
nasals situats en els extrems del cap.
• Les aletes pectorals es localitzen darrere de
les brànquies, i té la punta negra de l'aleta
cabal.
• Igual que la majoria dels taurons, el tauró martell
és d’un color fosc en el llom i un clar en el
ventre.
• Vist des de baix, el tauró martell es confon amb
la lluentor de les aigües de la superfície; vist
des de dalt, es confon amb el fons marí fosc.
56. • Són qualsevol de les criatures marines de
la família de cefalòpodes.
• Existeixen des de fa 500 milions d'anys,
per la qual cosa són considerats fòssils
vivents.
• Es mouen lentament, però tot i això són
capaços d'alimentar-se de petits peixos i
crustacis.
• Es troben exclusivament a l'oceà Pacífic.
58. • El celacant (Latimeria chalumnae) és una
espècie de peix i representa el llinatge
més antic de peixos vius coneguts avui
dia.
• La latimèria va aparèixer per primer cop al
Carbonífer, ara fa 400-350 milions d'anys.
• És molt proper als peixos amb pulmons,
va viure en molts tipus d'aigües a la
prehistòria.
60. • Ja hi havia taurons molt abans dels
dinosaures.
• El més impressionant del taurons
prehistòrics va ser el Carcharodon
Megalodon.
• Generalment són bons nedadors i poden
aconseguir velocitats com les d’una moto
petita.
• Els taurons mengen peixos, tortugues o
crustacis i fins i tot aus aquàtiques.
62. • És una espècie especialment estranya de
tauró descoberta l'any 1976.
• El seu cos és de forma afilada, flàccida,
de color marró negrós.
• Els mascles maduren sexualment als 4
metres, mentre que les femelles ho fan als
5 metres de longitud total.
• És desplaça lentament a través de l'aigua
amb la boca semioberta per capturar el
plàncton, crustacis i els peixos petits dels
que s'alimenten.
64. • Té un cos en forma de disc.
• Del seu cos surten cinc o més
braços.
• Es desplacen amb unes punxes
que es mouen.
• Té una boca al mig del cos .
• Amb aquesta boca xucla el
menja.
66. • Prové dels mars d'Austràlia.
• Es tracta d'un animal que fa al
voltant de 45 centímetres de llarg.
• Es semblant al cavallet de mar.
• S'assembla a les algues presents
en el seu hàbitat natural.
68. • La tonyina és un peix blau .
• Es consumeix fresc o en conserva.
• La seva carn és ferma, agradable al
paladar i nutritiva.
• És molt importants per a una nutrició
equilibrada.
70. • Aquestes estranyes criatures marines viuen
en l’oceà Atlàntic, en profunditats de 3.000
a 5.000 metres.
• Té al voltant de 20 centímetres de longitud.
• S'han trobat exemplars de gairebé dos
metres.
• Les seves "orelles" són de gran ajuda pel
seu moviment.
72. • Mesura entre 2 i 3 metres amb un màxim
de 3,85 metres.
• S’alimenta de peixos, i cefalópodes.
• Tè un color molt estrany, rosat amb el
dorsal gris.
• La primera especie coneguda va ser
capturada per un pescador a la
corrent de Kuroshio, a prop de la costa de
Yokohama al 1898.
74. • Els Peixos Agulla, de la família
Syngnathidae són petits peixos, amb una
llunyana semblança amb la del cavallet de
mar.
• Mesuren de 25 a 300 mm, de lents
moviments, realitzen petites ondulaciones,
de fins a 35 vibracions.
• La femella pega els ous sobre el mascle.
76. • Cranc és el nom comú de diverses
espècies de crustacis decàpodes.
• Els crancs són animals bàsicament
bentònics, és a dir, viuen sobre el fons
dels mars, llacs, rius, etc.
• Aquest cranc no te closca per tant es
proteixeix sota les pedres o els mol·luscs.
78. • La Salpa Democràtica mesura 5 cm.
• La profunditat on es troba la salpa
democràtica es en -3 m.
• L’ habitat de la salpa es localitza enganxat
en roques i zones poc il·luminades.
• Es pot desplaçar de forma circular.
80. • És un dofí de riu que només es troba al riu
Iang-Tsé de la Xina.
• El dofí de riu xinès és una espècie en perill greu
d'extensió.
• Els registres fòssils indiquen que van emigrar de
l'oceà Pacífic al riu Iang-Tsé fa 20 milions
d'anys.
• S'estima que hi havia uns 5000 quan van ser
descrits al diccionari de la dinastia "Erya".
82. • L'Axolot és conegut en idioma nàhuatl
que vol dir monstre aquàtic.
• A primer cop d'ull el seu estrany aspecte
recorda el d'un cap gros gegant.
• El seu cos és allargat i el cap gran amb
els ulls xics.
• A l'alçada del coll té tres parells de
brànquies.
84. • És de grans dimensions i pertany a la
família Cheloniidae.
• L'espècie es distribueix pels mars
tropicals i subtropicals al voltant del món.
• Són verdes a causa del greix que tenen
sota la seva closca.
• És il·legal capturar, danyar o matar
tortugues d'aquest tipus.
86. • Espécie molt gran i robusta que fou
comuna al Pacífic nord fins el 1840.
• És molt difícil de trobar a causa de la
caça de balenes dels segles XIX i XX.
• Hi ha dues poblacions de l'espècie al
Pacífic nord.
• Una població podria comptar amb 50
animals o menys.
88. • Les meduses són cnidaris.
• Les meduses no poden controlar gaire el
seu moviment i normalment depenen de
les corrents marines o, en alguns casos,
de les corrents d'aire.
• No tenen cervell, però sí una xarxa
nerviosa a la part més exterior del seu
cos.
• Les meduses s'alimenten de plàncton i
petits peixos.
90. • El dofí és un mamífer aquàtic de l'ordre
dels cetacis, que també inclou les
balenes i marsopes.
• Els dofins mengen en un dia una quantitat
d'aliment equivalent a un terç del seu pes.
• S'alimenten bàsicament de peixos,
gambes, crancs , pops i calamars .
• Agafen el menjar amb les seves dents
còniques i esmolades.
92. • La balena geperuda és un mamífer de fa
60 - 65 milions d’anys.
• Cada individu té un patró de colors
només a la part inferior de la cua.
• Aquestes criatures eren peludes, tenien
quatre potes, una cua i carregaven a les
seves cries fins l’hora del naixement.
• Antigament alletaven a les seves cries.
94. • Els lleons marins són de la família dels
mamífers.
• Són de la família dels otàrids.
• Viuen a regions de baixes temperatures.
• S'alimenten principalment de peixos i
mol·luscs.
• Els mascles adults tenen un pelatge
diferent del de les femelles.
