Treball realitzat per Patricia Guasch i Mariuxi Arias de 1r Batxillerat B a

1. La desforestació
Mariuxi Arias i
Patricia Guasch

2. ÍNDEX
1.Introducció
2.Història
3.Període històric
3.1.Segles XV i XVI
3.2.Actualitat
4.Desforestació per regions
4.1.Africa
4.2.Àsia i el Pacífic
4.3.Europa

3. 4.4.Illes Balears
4.5.América Llatina i el Carib
4.6.América del Nord
4.7.Àsia occidental i central
5.Efectes de la desforestació sobre el clima
6.Causes de la desforestació
7.Conclusió
8.Bibliografía

4. INTRODUCCIÓ
La desforestació és la destrucció a gran escala dels boscos per l'acció
humana. Milions d'hectàrees es degraden o destrueixen anualment.
Aquestes son talades o cremades, equivalen a la superficie de un camp de
futbol cada dos segons. La desforestació avança a un ritme d'unes 17
milions d' hectàrees a l'any i estem perdent els més frondosos boscos
tropicals.
Fa uns 8000 anys hi havia 6000 milions d'hectàrees,i des de llavors s'ha
destruït més de la meitat de la coberta forestal de la Terra. De les 3000
hectàrees que queden en l'actualitat només el 40% són boscos primaris
prou grans per albegar la flora i la fauna originals sense suportar el perill
de la pèrdua de la biodiversitat.
Rússia, Canadà i Brasil alberguen el 70% de la superfície d'aquests tipus
de boscos.

5. HISTÒRIA
La desforestació és un procés antic que s'ha incrementat en els darrers tres segles,
amb una mitjana de sis milions d'hectàrees anuals. Principalment es va produir
en l'Hemisferi Nord als segles XVIII i XIX, encara que al segle XX va començar
a realitzar-se en l'Hemisferi Sud, especialment en les selves tropicals de la regió de
l'Amazones.
Fa uns vuit mil anys, els éssers humans van començar a talar boscos en
quantitats petites però significatives.
A mesura que l'agricultura s'anava estenent, l'humà netejava el terreny d'arbres i
arbustos per permetre que la llum del sol arribés fins a terra. Durant l'estació seca
es cremaven els residus caiguts i els arbres morts i se sembrava en el sòl enriquit
amb les cendres.
En els sis mil anys que van des de la prehistòria fins al començament de l'era
històrica, l'home va anar millorant les seves eines per treballar la terra. Aquests
avenços van fer que l'agricultura fos guanyant terres al bosc que va ser talat allí
on aquesta es va desenvolupar.

6. Període històric
Fa dos mil anys, a la Xina, Índia, el sud i l'oest d'Europa i el Magrib
mediterrani, així com a les terres baixes d'Amèrica Central i les terres
altes de Perú, s'empraven pràctiques agrícoles sofisticades. Totes aquestes
regions són naturalment boscoses, i l'agricultura a gran escala va exigir
talar aquests arbres.
L'any 1089, Guillem el Conqueridor va ordenar realitzar l'estudi
Domesday, un estudi dels seus nous dominis. Aquest estudi va demostrar
que s'havia desforestat el 85% dels camps, així com el 90% de la terra
cultivable. Set segles abans de l'era industrial, Gran Bretanya estava
totalment desforestada i molts dels «boscos» que quedaven estaven
protegits en qualitat de reserves de caça per a la reialesa i la noblesa.
El primer cens fiable de la Xina, data de la dinastia Han, el país tenia 57
milions d'habitants, amb una densitat que triplicava la d'Anglaterra en el
moment de l'estudi Domesday, el que implicava que tant Xina com Índia
i Indonèsia, zones densament poblades, estaven desboscades ja fa dos mil
anys.

7. Segles XV i XVI
Les illes del Carib, com també parts de Mèxic i Amèrica Central, comptàven
amb una gran riquesa forestal.
Amb l'arribada dels espanyols a Amèrica va començar l'explotació d'aquests
boscos i davant un perillós increment del consum, la monarquia espanyola
va promulgar lleis per regular l'aprofitament dels boscos i no comprometre
l'ambient.
Davant el poder britànic en els mars, els reis Felip V, Ferran VI i Carles III
van incentivar la creació de drassanes en algunes ciutats americanes amb
l'objectiu de recuperar el poder naval que s'havia perdut. Davant aquesta
situació, es va produir una gran demanda de fusta per la construcció
d'aquests vaixells.

8. Actualitat
En el present, la desforestació ocorre principalment, a Amèrica Llatina,
Àfrica Occidental i algunes regions d'Àsia.
A les selves de l'Amazones, el govern brasiler ha encoratjat un creixement
ràpid en les últimes dècades. Es va construir una supercarretera a les
regions amb major densitat de boscos, i va promoure assentaments humans
i urbanitzacions en elles.
Als països més desenvolupats es produeixen altres agressions, com la pluja
àcida, que comprometen la supervivència dels boscos.
En els països menys desenvolupats les masses boscoses es redueixen any rere
any, mentre que als països industrialitzats s'estan recuperant a causa de les
pressions socials.
Mentre que els boscos secs tropicals s'estan perdent en una taxa
substancialment major, sobretot com a resultat de les tècniques utilitzades
de tala i crema per ser reemplaçades per cultius. La pèrdua de biodiversitat
es correlaciona generalment amb la tala d'arbres.

9. DESFORESTACIÓ PER REGIONS
● Àfrica
Entre els anys 2000 i 2005 es van perdre uns 4 milions
d'hectàrees de boscos a l'any, sent la causa principal la
conversió a una agricultura permanent de les àrees
deforestadas. Com a mesures contra la desforestació a
l'Àfrica s'està adoptant un sistema de certificació, atesa la
preocupació mundial per obtenir fusta a partir de boscos
gestionats de manera sostenible. Dels 306 milions d'ha de
boscos certificats del món (juny 2079), uns 3 milions
(només l'1%) correspon a Àfrica i la majoria són boscos
plantats. Amb uns 15 milions d'ha de boscos plantats a tot
el món (FAO, 2006), Àfrica només representa el 5% del
total.
També s'han dut a terme altres mesures a nivell regional
contra la desforestació i la desertificació com la Iniciativa
de la Gran Muralla Verda del Sàhara (UNU, 2007), amb
un enfocament integrat entre l'agricultura, la ramaderia i
l'activitat forestal.

10. ● Àsia i el Pacífic
Aquesta regió posseeix el 18,6% de la superfície
forestal mundial, repartida en una gran varietat
d'ecosistemes, com boscos tropicals, boscos
temperats, manglars costaners, muntanyes i
deserts.
La regió comptava amb 734 milions d 'hectàrees
de boscos l'any 2005, uns 3 milions més que el
2000. Tanmateix, aquest augment va ser
resultat, en gran mesura, de l'alta taxa de
repoblació forestal de la Xina, la qual oculta la
notable desaparició de boscos naturals en
diversos països, en total, van desaparèixer a la
regió 3,7 milions de hectàrees de bosc a l'any
entre 2000 i 2005

11. ● Europa
Europa compta amb una quarta part dels recursos
forestals mundials, aproximadament 1000 milions
d'hectàrees, el 81% de les quals es troben a la
Federació de Rússia.
Les principals amenaces a què s'enfronten els
recursos forestals a Europa són de naturalesa
ambiental, com incendis, brots de plagues i
tempestes, pluges àcides algunes de les quals es
podrien incrementar amb el canvi climàtic

12. ● Illes Balears
La desforestació a les Illes Balears s'ha produït històricament, i es
produeix en l'actualitat, fonamentalment per dues causes:
a. L'ús tradicional del foc per a l'obtenció de pastures, el que ha
provocat la destrucció d'importants àrees boscoses i de matolls.
b. Incendis forestals. Un dels fets que més negativament repercuteix
en l'ecosistema Mediterrani, i especialment a les Illes Balears. S'ha
passat de comptabilitzar 3 incendis al any 1970 a 115 en l'any 1998.
Segons dades de l'INE, l'any 2003 es van produir 110 conats de foc i
16 incendis, i la superfície total afectada 219,1 has de terres de conreu
i 156,6 has de superfície arbrada.
Els incendis forestals a les Balears es veuen, a més, afavorits per una
sèrie de factors: les característiques climàtiques de les illes, la pèrdua
de valor econòmic del bosc, la manca de consciència conservacionista
en la major part dels sectors agrícoles, l'ús de les zones boscoses per a
àrees d'oci i recreació de manera incontrolada, i la concentració de
població en aquestes zones.

13. ● América LLatina i el Carib
Amèrica Llatina i el Carib perden cada any 4,7 milions d'hectàrees
de superfície boscosa, segons dades divulgades avui pel Programa
de les Nacions Unides per al Medi Ambient (PNUMA) en la setzena
Reunió del Fòrum de Ministres de Medi Ambient d'Amèrica Llatina
i el Carib.
Els països desenvolupats inverteixen un 1,5% del seu PIB en medi
ambient
El deteriorament mediambiental que pateix la regió, que en els
últims anys ha perdut massa forestal a un ritme mitjà del 0,5 per
cent anual, la col·loca en una "situació molt crítica", segons el
PNUMA.
Aquestes dades suposen un preocupant retrocés respecte als anys
90, va agregar un expert del programa, Enrique Provencio, que va
advertir sobre la urgència d'augmentar els fons destinats a la
conservació de la Natura.

14. ● América del Nord
La regió conté el 17% de la superfície forestal global (677 milions
d'hectàrees). Aproximadament una tercera part del territori regional està
cobert de boscos. A causa de la gran varietat de condicions climàtiques hi ha
una gran diversitat d'ecosistemes forestals, des de boscos humits tropicals a
boscos boreales.Algunos dels boscos més productius del món es troben en
aquesta regió.
Amèrica del Nord va contribuir en un 2% aproximadament a la
desforestació mundial anual entre 2000 i 2005, encara que la taxa de
desaparició dels boscos presenta una tendència a la baixa.
La intensitat i la freqüència dels incendis forestals han augmentat tant al
Canadà com als Estats Units, impulsades per prolongades sequeres
(atribuïdes al canvi climàtic) i per programes de control d'incendis que,
encara que han tingut èxit, han incrementat de manera inadvertida la
quantitat de material combustible. D'igual manera, el canvi climàtic està
fomentant les infestacions de plagues: a l'oest del Canadà i dels Estats
Units,

15. ● Àsia Occidental i Central
És la regió amb menys boscos del món, amb tan sols
un 4% de coberta forestal (el 1,1% de la superfície
forestal mundial). La major part de la superfície
forestal correspon a uns pocs països, mentre que en
19 països es troba menys del 10% de la coberta
forestal. Prop del 75% de la regió és àrida, amb una
baixa productivitat de biomassa. La vegetació varia
des matolls desèrtics a Àsia central i la península
Aràbiga fins a petites àrees de manglars a la costa del
golf Pèrsic i praderies d'altura a Àsia central. A causa
d'aquesta reduïda coberta forestal, els arbres fora del
bosc, especialment en granges i en altres terres
arbrades, exerceixen importants funcions productives
i protectores.

16. Efectes de la desforestació en el clima
Els efectes més immediats de la desforestació es donen a nivell local.Amb
la pèrdua de bosc, la comunitat modifica el sistema que el s ofereix serveis
valuosos, encara que freqüentment menyspreats, com aseegurar el flux
regular d' aigua, a més de netejar i pretegir a les comunitats de les
inundacions i la sequera. El bosc actua com un tipus de esponja, que
adsorbeix la precipitació durant les tempestes tropicals, reté els sòls i
allibera aigua a interals regulars de temps. Aquest tipus de regulació dels
boscos plujosos ajuda a moderar els efectes destructius de les inundacions
i l asequera, que ocorren amb la desforestació del boscos.

17. Causes de la desforestació
1.Tala immoderada per extreure la fusta.
2.Generació de majors extensions de terra per a l'agricultura i la ramaderia.
3.Incendis.
4.Construcció de més espais urbans i rurals.
5.Plagues i malalties dels arbres.

18. CONCLUSIÓ
NO MÉS DESFORESTACIÓ !!!

19. Bibliografía
http://www.proyectopv.org/1-verdad/deforestacion.htm
http://es.wikipedia.org/wiki/Deforestaci%C3%B3n
http://braian-deforestacin.blogspot.com.es/2010/12/periodo-historico.html
http://www.monografias.com/trabajos91/deforestacion-concepto/deforestacion-concepto.
shtml#historiada
http://www.eumed.net/libros/2011a/915/Medio%20Ambiente%20Y%20El%20Desarrollo%
20Sostenible%20En%20La%20Comunidad%20Autonoma%20dehttp://vicentvercher.wordpress.
com/2008/01/28/la-terrible-deforestacion-de-america-latina-y-caribe-el-hombre-enemigo-de-la-naturaleza/%
20Baleares.htm
http://es.mongabay.com/rainforests/0902.htm