SlideShare una empresa de Scribd logo
1 de 38
ARQUITECTURA ROMÀNICA
CARACTERÍSTIQUES

Les obres més representatives són dels segles XI i XII.

Hi ha arquitectura romànica a Itàlia, França, Alemanya i Espanya.

Va rebre moltes influències: romanes, paleocristianes, bizantines,
carolíngies, islàmiques.

La pintura i l’escultura estan subordinades a l’arquitectura.

És una arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs.

Hi ha també una arquitectura civil: castells, muralles i palaus.
CONTEXT HISTÒRIC
El Terror de l’any mil.
      - Incursions dels normands.
      - Invasió dels hongaresos.
      - Avanç dels musulmans per la península.
      - Profecia de l’Apocalipsi.

La multiplicació de monestirs.
    - Els monestirs eren centres culturals, de poder, d’assistència a la
    població i servien per consolidar el cristianisme.

       - L’ordre religiosa més important era la dels benedictins amb seu a
     Cluny (França), amb una xarxa de monestirs pels quals es va difondre
     l’estil romànic.

  Les peregrinacions.
       - Van ser una altra via de difusió del romànic.

        - Les principals rutes de peregrinació eren les de Santiago de Compostel·la,
       Roma i Jerusalem.
El Camí de Santiago contribuí a la difusió del Romànic a la Península
ELEMENTS ARQUITECTÒNICS

Utilització de la pedra com a material de construcció.
Plantes de creu llatina amb creuer sobre el qual s’aixeca el
cimbori.
Sistemes de suport i cobertes:
   Arc de mig punt sobre columnes i pilars.
   Voltes de canó i d’arestes.
   Murs gruixuts i massissos, amb pocs buits, amb contraforts.
Volta de canó   Pilar   Arc faixó   Mur   Contrafort
VOLTA DE CANÓ
1) Volta de canó amb contraforts exteriors
2) Volta de canó reforçada amb arcs faixons.
3) Volta d’aresta.
CONTRAFORTS
ARC DE MIG PUNT
PILARS CRUCIFORMES
ABSIS
Església de Sant Jaume de Frontanyà
Església de Sant Climent de Taüll
Característiques de les esglésies de
                 peregrinació
• Planta de creu llatina, de tres o cinc naus, orientada
  d’oest a est.
• Volta de canó reforçada amb arcs faixons.
• Tribunes a la nau major o central.
• Creuers formats pel transepte.
• Absis amb girola i diverses capelles radials o
  absidioles.
• Exemples més destacats: Sant Martí de Tours, Sant
  Martí de Limoges, Santa Fe de Conques, Sant Sernin
  de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
Església de Santa Fe de Conques
Santa Fe de Conques. Interior.
Reconstrucció de la forma original de la catedral de Santiago de Compostel·la.
1. Catalogació.

1.1.Títol. Catedral de Santiago de Compostel·la
1.2. Autor. Bernal el Vell i Bernat el Jove.
1.3. Cronologia. 1075-1122
1.4. Lloc: Santiago de Compostel·la.
1.5. Dimensions:
      100 m de llargària
      10 m d’amplada de la nau central
      5 m d’amplada de les naus laterals.
Torres de campanes
                             Cimbori    Transsepte
              Tribuna
                                            Àbsis




Arc de mig punt
  Arc former
                                       Absidiola

                               Contrafort
     Espai exterior
Àbsis                 Presbiteri
   Absidioles          Girola o deambulatori



Transsepte



                        Creuer

                        Volta d’aresta
       Naus laterals
                        Volta de canó
      Nau principal
                                 Planta
 Torres de campanes
PLANTA DE CREU LLATINA




SIMBOLOGIA
En recorda la creu on va morir Crist i, a la vegada, el cos humà.
L’absis és el cap i representa el cel. Mira cap a l’est: sortida del sol i naixement.
El creuer és la transició entre el cel (cúpula del cimbori) i la terra.
Les naus representen l’àmbit terrenal i simbolitzen el camí que el creient ha de seguir
durant la vida.
La façana principal o dels peus mira cap a l’oest: posta de sol, mort.
Catedral de Santiago de Compostel·la
Monestir de Poblet
Monestir de Sant Pere de Rodes (Girona, s. XI)
Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Sant Pere de Rodes
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Monestir de Santa Maria de Ripoll
Claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos)
Església de Sant Vicenç de Cardona
Església de Sant Vicenç de Cardona
Església de Sant Vicenç de Cardona
ARQUITECTURA CIVIL
Puente la Reina
(Navarra)




Castell de Loarre
(Navarra)
Muralles d’Àvila




La Paeria (Lleida), seu de l’Ajuntament.
És un dels pocs exemples d’edificis
civils romànics, encara que molt
modificat.
Vista de la muralla nord de la
Cité de Carcassona
Muralla de la Cité de Carcassona
(Aude, França)

Más contenido relacionado

La actualidad más candente

41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
Assumpció Granero
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
Oriol
 

La actualidad más candente (20)

Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Palladio: Villa Capra
Palladio: Villa CapraPalladio: Villa Capra
Palladio: Villa Capra
 
Brunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San LorenzoBrunelleschi: San Lorenzo
Brunelleschi: San Lorenzo
 
Boticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de VenusBoticelli: Naixement de Venus
Boticelli: Naixement de Venus
 
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
41. ESGLÉSIA SAN LORENZO. FILIPPO BRUNELLESCHI
 
Casa del poeta tràgic
Casa del poeta tràgicCasa del poeta tràgic
Casa del poeta tràgic
 
Aqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreresAqüeducte de les ferreres
Aqüeducte de les ferreres
 
Panteó
PanteóPanteó
Panteó
 
Portalada de ripoll
Portalada de ripollPortalada de ripoll
Portalada de ripoll
 
Santa Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de ConstantinobleSanta Sofia de Constantinoble
Santa Sofia de Constantinoble
 
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
28. SANTIAGO DE COMPOSTEL·LA
 
Mesquita de Còrdova
Mesquita de CòrdovaMesquita de Còrdova
Mesquita de Còrdova
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Art romànic
Art romànicArt romànic
Art romànic
 
Art gòtic arquitectura
Art gòtic arquitecturaArt gòtic arquitectura
Art gòtic arquitectura
 
Fitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valènciaFitxa 34 llotja de valència
Fitxa 34 llotja de valència
 
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del RenaixementTEMA 6 - L'Art del Renaixement
TEMA 6 - L'Art del Renaixement
 
Bramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in MontorioBramante: San Pietro in Montorio
Bramante: San Pietro in Montorio
 
Art romànic i gòtic
Art romànic i gòticArt romànic i gòtic
Art romànic i gòtic
 
6.Pintura barroca
6.Pintura barroca6.Pintura barroca
6.Pintura barroca
 

Destacado

Destacado (20)

La unificació de l’imperi
La unificació de l’imperiLa unificació de l’imperi
La unificació de l’imperi
 
Power art medieval
Power art medievalPower art medieval
Power art medieval
 
Imatges roma
Imatges romaImatges roma
Imatges roma
 
La revolució neolítica
La revolució neolíticaLa revolució neolítica
La revolució neolítica
 
Prehistòria
PrehistòriaPrehistòria
Prehistòria
 
Al àndalus
Al àndalusAl àndalus
Al àndalus
 
Imperi bizantí
Imperi bizantíImperi bizantí
Imperi bizantí
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
La ciutat medieval
La ciutat medievalLa ciutat medieval
La ciutat medieval
 
Els regnes germànics
Els regnes germànicsEls regnes germànics
Els regnes germànics
 
L'imperi carolingi
L'imperi carolingiL'imperi carolingi
L'imperi carolingi
 
L'islam
L'islamL'islam
L'islam
 
Pintura gòtica
Pintura gòticaPintura gòtica
Pintura gòtica
 
Els regnes cristians
Els regnes cristiansEls regnes cristians
Els regnes cristians
 
Illes Balears
Illes BalearsIlles Balears
Illes Balears
 
Arquitectura gòtica
Arquitectura gòticaArquitectura gòtica
Arquitectura gòtica
 
La crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romàLa crisi de l'imperi romà
La crisi de l'imperi romà
 
Els Reis Catòlics
Els Reis CatòlicsEls Reis Catòlics
Els Reis Catòlics
 
El feudalisme 1
El feudalisme 1El feudalisme 1
El feudalisme 1
 
Descobriments
DescobrimentsDescobriments
Descobriments
 

Similar a Arquitectura romànic

Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Assumpció Granero
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
neusgr
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
lamasena
 

Similar a Arquitectura romànic (20)

Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitatArquitectura romànica: Fitxes selectivitat
Arquitectura romànica: Fitxes selectivitat
 
Art Romànic
Art RomànicArt Romànic
Art Romànic
 
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitecturaTema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
Tema 4 l'artmedieval 1. romanic 2. arquitectura
 
Romanic 15
Romanic 15Romanic 15
Romanic 15
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
5 art romànic
5 art romànic5 art romànic
5 art romànic
 
art romànic
art romànicart romànic
art romànic
 
Tema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art RomànicTema 4: L'Art Romànic
Tema 4: L'Art Romànic
 
Tema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànicTema 9: Art romànic
Tema 9: Art romànic
 
Romànic
RomànicRomànic
Romànic
 
Art romànic
Art romànic Art romànic
Art romànic
 
El Romanic
El RomanicEl Romanic
El Romanic
 
La catedral de santiago
La catedral de santiago La catedral de santiago
La catedral de santiago
 
El Gotic
El GoticEl Gotic
El Gotic
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Escultura gòtica
Escultura gòticaEscultura gòtica
Escultura gòtica
 
Art gòtic
Art gòticArt gòtic
Art gòtic
 
Arquitectura
ArquitecturaArquitectura
Arquitectura
 
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀL’ART ROMÀNIC CATALÀ
L’ART ROMÀNIC CATALÀ
 
Art romànic europeu
Art romànic europeuArt romànic europeu
Art romànic europeu
 

Más de Sílvia

Alexandre el Gran
Alexandre el GranAlexandre el Gran
Alexandre el Gran
Sílvia
 
Guerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga GrèciaGuerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga Grècia
Sílvia
 
Democràcia d'Atenes
Democràcia d'AtenesDemocràcia d'Atenes
Democràcia d'Atenes
Sílvia
 
Egipte la momificació
Egipte la momificacióEgipte la momificació
Egipte la momificació
Sílvia
 
L'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglíficaL'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglífica
Sílvia
 
Egipte, el Nil
Egipte, el NilEgipte, el Nil
Egipte, el Nil
Sílvia
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humana
Sílvia
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
Sílvia
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
Sílvia
 
Els mapes físics
Els mapes físicsEls mapes físics
Els mapes físics
Sílvia
 
La conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèricaLa conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèrica
Sílvia
 
Coordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiquesCoordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiques
Sílvia
 
El món conegut
El món conegutEl món conegut
El món conegut
Sílvia
 
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpics
Sílvia
 
Déus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmiaDéus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmia
Sílvia
 

Más de Sílvia (18)

Alexandre el Gran
Alexandre el GranAlexandre el Gran
Alexandre el Gran
 
Guerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga GrèciaGuerres a l'antiga Grècia
Guerres a l'antiga Grècia
 
Democràcia d'Atenes
Democràcia d'AtenesDemocràcia d'Atenes
Democràcia d'Atenes
 
Grècia
GrèciaGrècia
Grècia
 
Egipte la momificació
Egipte la momificacióEgipte la momificació
Egipte la momificació
 
L'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglíficaL'escriptura jeroglífica
L'escriptura jeroglífica
 
Egipte, el Nil
Egipte, el NilEgipte, el Nil
Egipte, el Nil
 
Evolució humana
Evolució humanaEvolució humana
Evolució humana
 
Renaixement i Reforma
Renaixement i ReformaRenaixement i Reforma
Renaixement i Reforma
 
Reis catòlics
Reis catòlicsReis catòlics
Reis catòlics
 
Els mapes físics
Els mapes físicsEls mapes físics
Els mapes físics
 
La conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèricaLa conquesta d'amèrica
La conquesta d'amèrica
 
Climes
ClimesClimes
Climes
 
Coordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiquesCoordenades geogràfiques
Coordenades geogràfiques
 
Climes
ClimesClimes
Climes
 
El món conegut
El món conegutEl món conegut
El món conegut
 
Els jocs olímpics
Els jocs olímpicsEls jocs olímpics
Els jocs olímpics
 
Déus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmiaDéus de mesopotàmia
Déus de mesopotàmia
 

Arquitectura romànic

  • 2. CARACTERÍSTIQUES Les obres més representatives són dels segles XI i XII. Hi ha arquitectura romànica a Itàlia, França, Alemanya i Espanya. Va rebre moltes influències: romanes, paleocristianes, bizantines, carolíngies, islàmiques. La pintura i l’escultura estan subordinades a l’arquitectura. És una arquitectura religiosa: catedrals, esglésies, monestirs. Hi ha també una arquitectura civil: castells, muralles i palaus.
  • 3. CONTEXT HISTÒRIC El Terror de l’any mil. - Incursions dels normands. - Invasió dels hongaresos. - Avanç dels musulmans per la península. - Profecia de l’Apocalipsi. La multiplicació de monestirs. - Els monestirs eren centres culturals, de poder, d’assistència a la població i servien per consolidar el cristianisme. - L’ordre religiosa més important era la dels benedictins amb seu a Cluny (França), amb una xarxa de monestirs pels quals es va difondre l’estil romànic. Les peregrinacions. - Van ser una altra via de difusió del romànic. - Les principals rutes de peregrinació eren les de Santiago de Compostel·la, Roma i Jerusalem.
  • 4. El Camí de Santiago contribuí a la difusió del Romànic a la Península
  • 5. ELEMENTS ARQUITECTÒNICS Utilització de la pedra com a material de construcció. Plantes de creu llatina amb creuer sobre el qual s’aixeca el cimbori. Sistemes de suport i cobertes: Arc de mig punt sobre columnes i pilars. Voltes de canó i d’arestes. Murs gruixuts i massissos, amb pocs buits, amb contraforts.
  • 6. Volta de canó Pilar Arc faixó Mur Contrafort
  • 8. 1) Volta de canó amb contraforts exteriors 2) Volta de canó reforçada amb arcs faixons. 3) Volta d’aresta.
  • 10. ARC DE MIG PUNT
  • 12. ABSIS
  • 13. Església de Sant Jaume de Frontanyà
  • 14. Església de Sant Climent de Taüll
  • 15. Característiques de les esglésies de peregrinació • Planta de creu llatina, de tres o cinc naus, orientada d’oest a est. • Volta de canó reforçada amb arcs faixons. • Tribunes a la nau major o central. • Creuers formats pel transepte. • Absis amb girola i diverses capelles radials o absidioles. • Exemples més destacats: Sant Martí de Tours, Sant Martí de Limoges, Santa Fe de Conques, Sant Sernin de Toulouse i Santiago de Compostel·la.
  • 16. Església de Santa Fe de Conques
  • 17. Santa Fe de Conques. Interior.
  • 18. Reconstrucció de la forma original de la catedral de Santiago de Compostel·la.
  • 19. 1. Catalogació. 1.1.Títol. Catedral de Santiago de Compostel·la 1.2. Autor. Bernal el Vell i Bernat el Jove. 1.3. Cronologia. 1075-1122 1.4. Lloc: Santiago de Compostel·la. 1.5. Dimensions: 100 m de llargària 10 m d’amplada de la nau central 5 m d’amplada de les naus laterals.
  • 20. Torres de campanes Cimbori Transsepte Tribuna Àbsis Arc de mig punt Arc former Absidiola Contrafort Espai exterior
  • 21. Àbsis Presbiteri Absidioles Girola o deambulatori Transsepte Creuer Volta d’aresta Naus laterals Volta de canó Nau principal Planta Torres de campanes
  • 22. PLANTA DE CREU LLATINA SIMBOLOGIA En recorda la creu on va morir Crist i, a la vegada, el cos humà. L’absis és el cap i representa el cel. Mira cap a l’est: sortida del sol i naixement. El creuer és la transició entre el cel (cúpula del cimbori) i la terra. Les naus representen l’àmbit terrenal i simbolitzen el camí que el creient ha de seguir durant la vida. La façana principal o dels peus mira cap a l’oest: posta de sol, mort.
  • 23. Catedral de Santiago de Compostel·la
  • 25. Monestir de Sant Pere de Rodes (Girona, s. XI)
  • 26. Monestir de Sant Pere de Rodes
  • 27. Monestir de Sant Pere de Rodes
  • 28. Monestir de Santa Maria de Ripoll
  • 29. Monestir de Santa Maria de Ripoll
  • 30. Claustre de Santo Domingo de Silos (Burgos)
  • 31. Església de Sant Vicenç de Cardona
  • 32. Església de Sant Vicenç de Cardona
  • 33. Església de Sant Vicenç de Cardona
  • 35. Puente la Reina (Navarra) Castell de Loarre (Navarra)
  • 36. Muralles d’Àvila La Paeria (Lleida), seu de l’Ajuntament. És un dels pocs exemples d’edificis civils romànics, encara que molt modificat.
  • 37. Vista de la muralla nord de la Cité de Carcassona
  • 38. Muralla de la Cité de Carcassona (Aude, França)