2. Episodis del mite
d’Èdip
La maledicció de Laius
Naixement i infància
Èdip cap a Tebes
Èdip rei
Èdip detectiu
3. LA MALEDICCIÓ DE LAIUS
Laio s’enamorà d’un jove, Crísip, fill del rei
Pèlops. Un dia el raptà i el violà.
4. Ja rei de Tebes es casà amb Iocasta. Durant anys intentaren
tenir fills, sense aconseguir-ho.
Laios acudí a l’oràcle de Delfos buscant una solució.
… Et donaré el fill que desitges. Però
està decretat que deixes la vida a
mans del teu propi fill. Així ho va
consentir Zeus Crònida, accedint a
les funestes maledicions de Pèlops, el
fill del qual vas raptar.
5. Però com que va
tenir un fill, decidí
abandonar-lo.
Abans el ferí en els
peus.
Un pastor corintí,
Euferb, se’n
compadí, el recollí i
el lliura als reis de
Corint, que no
tenien fills. Ells
l’adoptaren com a
fill propi
6.
7. Mataràs el teu pare, i et
casaràs amb la teua mare…
Per la seva intel·ligència i força provocava
l'enveja dels seus companys de joc, fins que
un d'ells, ressentit, li va revelar el seu
origen adoptiu. Els pares ho neguen, però
ell, turmentat per aquesta idea, consulta
l'Oracle de Delfos
8. Commogut per
aquestes paraules,
Èdip decideix no
tornar mai més a
Corint. No sap que
quan més
s’allunya de
Corint més
s’apropa a la seua
pàtria originària,
Tebes...
11. De viatge cap a Tebes es baralla amb uns homes que
anaven amb carro.
En la baralla mata l’auriga i un vell que diu que és rei.
Fuig un guàrdia que dóna la notícia a Tebes
12. Quin ésser té al matí
quatre potes, al migdia
dos i al vespre tres i com
més potes menys força?
Quan arriba a
Tebes, s’enfronta a
l’Esfinx, que
planteja preguntes
a qui vol entrar o
sortir de la ciutat.
Qui falla, és
devorat...
13.
14. • Segons un oracle Tebes se
n’alliberaria quan algú endevinara
l’enigma,
• Creont, germà de Iocasta i regent de
la ciutat des de la mort de Laius, va
oferir la mà de la reina viuda (i el
regne) a qui encertara l’enigma.
• Així, quan l’Esfinx li planteja
l’enigma, i ell el resol, l’Esfinx,
desesperada, es mata llançant-se per
un penya-segat.
16. • Èdip es casa amb Iocasta i es
convertix així en rei de Tebes.
Del matrimoni naixen dos fills
-Eteocles i Pol·linices- i dos
filles -Antígona i Ismene-.
• Èdip és un governant just i
savi, estimat pels seus súbdits.
• No obstant això, un dia la sort
canvia: una pesta assola
Tebes provocant la mort de
molts dels seus habitants.
• Èdip envia a Delfos a Creont
per a preguntar a l’oracle com
alliberar la ciutat de la pesta.
17. La pesta no acabarà
fins que no abandone la
ciutat l’assassí de
Laius, que viu ara entre
els tebans….
19. Èdip emprén una investigació per a descobrir el culpable, però
descobrirà no sols l’assassí de Laios sinó també la seua pròpia identitat.
• Un missatger de Corint anuncia la mort de Pòlib. Però també li
confessa que el va recollir del bosc quan encara era un nadó.
• A més, interroga el servent supervivent de Laios que resulta ser el
mateix pastor que el va abandonar.
• Tirèsias, l’endeví ceg, confirma al rei la seua vertadera identitat.
Així Èdip descobrix que el seu destí s’ha complit
inexorablement.
20. Afirme que tú eres Tu has estat convivint
l’assassí de l’home sobre vergonyosament, sense saber-ho,
el qual estan investigant. amb els que et són més estimats, i no
te n’adones fins quin punt ets
desgraciat.
21. La primera en entendre el drama és Iocasta que entra dins de
palau i es penja.
25. Èdip i Antígona,
F.Harriet (1798-1799)
• Èdip passarà els últims anys de la seua vida errant com un captaire cec,
acompanyat només per la seua filla menuda, Antígona.
26. • Arriba a Colonos, a l’Àtica,
on és acollit pel rei Teseu.
• No accepta tornar a Tebes,
per a beneficiar així la
ciutat que, segons l’oracle,
serà afavorida pels déus, si
acull el seu cos.
• Mor després de maleir els
seus fills per haver-lo
abandonat
27. Oedipus at Colonus, J. Giroust 1788
Oedipus Cursing his Son, Polyneices, Henry Fuseli, 1741-1825
28. In rp ta n
te re cio s
Psicoanalítica: complex d’Èdip
Moral: rep el càstig per les seues faltes
Èdip en mans del destí
Art per art
Humanística: Èdip = home
L’home és com Èdip
29. Psicoanalítica
• Segons Freud, Èdip rei ens mostra el
compliment dels nostres desitjos
d’infància. Sòfocles hauria elaborat un
primitiu material oníric basat en la
vivència inquietant de la unió sexual
amb la pròpia mare.
• Però en la tragèdia de Sòfocles Èdip no
pareix patir eixe complex, ja que es
desespera i inquieta terriblement quan
comprova la seua identitat.
30. Moral
• La tragèdia justifica els déus
ensenyant-nos que rebem el que
mereixem. Èdip rep el càstig dels déus
pel seu caràcter orgullós, despòtic i
desequilibrat.
• Però Sòfocles no el presenta així en l’obra,
sinó que pretén fer-nos creure que és un
bon home (el més gran i noble dels
hòmens, salvador de Tebes).
• Ha comés una falta –l’assassinat del pare i
l’incest amb sa mare-, però ho fa per
ignorància, sense ser responsable del que
feia. En cas contrari haguera sigut un
monstre, incapaç de suscitar la compassió
que la tragèdia ha de produir en el públic.
31. Tragèdia del destí
• Aquesta tragèdia demostra que l’home no és lliure, sinó un titella en mans dels
déus.
• Però tot el que fa Èdip ho fa com un home lliure: commou l’espectador
l’interés d’un home que tria lliurement trobar la veritat, la seua identitat, encara
que això supose la seua ruïna.
32.
33. Només una obra d’art
• Sòfocles era un artista i, per tant, no
pretenia justificar els déus ni
demostrar res. La tragèdia no és
sinó una obra d’art.
• No obstant això, Èdip rei sí que ens
transmet opinions de l’autor sobre
els déus: encara que creia que els
déus no eren justos, considera que
existixen i l’home ha de retre’ls
culte (V 895).
34. Humanista
• Èdip rei és un drama de revelació, de progrés
inexorable cap al descobriment del que
s’amaga davall l’aparença. Èdip rei
representa la condició humana: una obra
sobre la ceguera i la inseguretat humana,
però també sobre la grandesa de l’home.
• Èdip és gran per la seua força interior,
perquè es responsabilitza de tots els seus
actes. Èdip és el símbol de la
intel·ligència humana que no para fins
a descobrir tots els misteris que
l’envolten, inclús l’últim, la resposta
dels quals és que la vida humana es basa
en una il·lusió.
35. ÈDIP I L’ENIGMA
• Cuadrúpedo en la aurora, alto en el dia
y con tres pies errando por el vano
ambito de la tarde, asi veía
la eterna esfinge a su insconstante hermano,
el hombre, y con la tarde un hombre vino
qué descifró aterrado en el espejo
de la mostruosa imagen, el reflejo
de su declinación y su destino.
• Somos Edipo y de un eterno modo
la larga y triple bestia somos, todo
lo que seremos y lo que hemos sido.
Nos aniquilara ver la ingente
forma de nuestro ser; piadosamente
Dios nos depara sucesión y olvido.
Jorge Luis Borge, El otro, el mismo, 1964
37. El nen (a nivell subconscient) en una
fase del seu desenvolupament se sent
atret per la mare i comença a odiar el
pare.
Freud, pare de la psicoanálisi
38.
39.
40. Max Ernst, Èdip rei
El mite d’Èdip, per la seva interpretació
psicoanalítica, és molt popular entre els
pintors del s. XX
43. • L'Esfinx, la estranguladora, és
símbol de coneixement, de
protecció dels morts (com a
Egipte). És un monstre tan sensual
com una viuua negra, destructora,
anorreadora i elegant.