Dislèxia: què han de conèixer els professionals de Pediatria?
Salut Planetària. Què podem fer des de les consultes? UVIC 2024.pdf
1. SALUT PLANETÀRIA
Què podem fer des de les consultes?
Ferran Campillo i López, M.D.
Anna Gelis i Pujolar
Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica
Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
3. “Els aspectes de la salut pediàtrica determinats per la
interacció dels agents mediambientals físics, químics,
biològics, psíquics i socials. Així com els aspectes,
teòrics i pràctics, per avaluar, corregir, controlar i
prevenir els factors mediambientals que afecten
negativament la salut de les generacions presents i
futures”
Organització Mundial de la Salut
Declaració de Sofia, Bulgària
1993
SALUT MEDIAMBIENTAL PEDIÀTRICA
4. www.analesdepediatria.org
ASOCIACIÓN ESPAÑOLA DE PEDIATRÍA
Amenazas, desafíos y oportunidades para la salud
medioambiental pediátrica en Europa, América Latina
y el Caribe
Juan Antonio Ortega-Garcíaa,p,n,∗
, Lydia Telleríasb
, Josep Ferrís-Tortajadaa,p
,
Elena Boldoc,p
, Ferran Campillo-Lópeza,d
, Peter van den Hazele,p
,
Sandra Cortes-Arancibiab,f
, Rebeca Ramisc,p
, Marisa Gaiolig
,
Rebeca Monroy-Torresh,i
, Constanza Farias-Guardiaj,p
, Mirta Borrask
,
Karla Yohannessenb,l,p
, Marcelino García-Noriega-Fernándeza,m
,
Alberto Cárceles-Álvarezp,n
, Diana Carolina Jaimes-Vegai
,
Marcia Cordero-Rizoi,o,p
, Fernando López-Hernándezp,q
y Luz Claudiop,r
a
Comité de Salud Medioambiental, Asociación Española de Pediatría (AEP), España
b
Comité de Salud Medioambiental, Sociedad Chilena de Pediatría (SOCHIPE), Chile
c
Área de Epidemiología Ambiental y del Cáncer, Centro Nacional de Epidemiología, Instituto de Salud Carlos III, CIBER en
Epidemiología y Salud Pública-CIBERESP, Madrid, España
d
Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica, Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa, Olot, Girona, España
e
International Network on Children’s Health, Environment and Safety (INCHES), Países Bajos
f
Departamento de Salud Pública, Pontificia Universidad Católica de Chile, Santiago, Chile
g
Comité de Salud Infantil y Ambiente, Sociedad Argentina de Pediatría (SAP); Hospital de Pediatria JP Garrahan, Buenos Aires,
Argentina
h
Observatorio Universitario de Seguridad Alimentaria y Nutricional, Universidad de Guanajuato, Guanajuato, México
i
Red Iberoamericana de Salud Ambiental Infantil (SAMBI)
j
Salud Ambiental, Siprosa, Ministerio de Salud, Tucumán, Argentina
k
Servicio de Toxicología Ambiental y Ocupacional, Hospital Fernández, Grupo de Trabajo de Adicciones del Adolescente; Sociedad
Argentina de Pediatría (SAP), Buenos Aires, Argentina
l
Programa de Salud Ambiental, Escuela de Salud Pública, Universidad de Chile, Santiago, Chile
m
Servicio de Pediatría, Hospital Valle del Nalón, Langreo, Asturias, España
n
Pediatric Environmental Health Speciality Unit, Hospital Clínico Universitario Virgen de la Arrixaca, Murcia, España
o
Universidad Nacional Autónoma de Nicaragua (UNAN), Managua, Nicaragua
p
Network Environment, Survival and Childhood Cancer (ENSUCHICA) in Europe and Latin America
q
Departamento de Métodos Cuantitativos, Universidad Politécnica de Cartagena, Cartagena, Murcia, España
r
Division of International Health, Mount Sinai School of Medicine, Nueva York, NY, Estados Unidos
•Cambio climático.
•Contaminación de aire y suelo.
•Alimentos y malnutrición.
•Seguridad del «agua vida».
•Drogas legales e ilegales.
•Deforestación y desertificación.
•Salud de mares y océanos.
•Falta del contacto con la
naturaleza.
•Pobreza e injusticia ambiental
5. EMERGÈNCIA
CLIMÀTICA
- Esdeveniments climàtics extrems,
onades de calor, inundacions,
inseguretat alimentària, increment
malalties.
- Els menors de 5 anys suporten el 88%
de morbimortalitat associada al canvi
climàtic.
Campillo i López F, Foguet i Vidal A, Sacristán Vázquez E.
Evolución de la patología relacionada con el calor en una
comarca prepirenaica durante el periodo 2008-2018. In: 67
Congreso de la Asociación Española de Pediatría [Internet].
Burgos; 2019. Available from: https://www.researchgate.net/
publication/
333666064_Evolucion_de_la_patologia_relacionada_con_el_c
alor_en_una_comarca_prepirenaica_durante_el_periodo_200
8-2018
6. CONTAMINACIÓ
DE L’AIRE
- Funció pulmonar,
neurodesenvolupament,
pitjors resultats perinatals,
leucèmia…
- Més del 90% dels infants repira
aire contaminat.
7.
8. ALIMENTACIÓ I MALNUTRICIÓ
Willett, W., Rockström, J., Loken, B., Springmann, M., Lang, T., Vermeulen, S., Garnett, T., Tilman, D., DeClerck, F., Wood, A., Jonell, M., Clark, M., Gordon, L.J., Fanzo, J., Hawkes, C., Zurayk, R., Rivera, J.A., De Vries, W., Majele Sibanda, L., Afshin, A., Chaudhary
A., Herrero, M., Agustina, R., Branca, F., Lartey, A., Fan, S., Crona, B., Fox, E., Bignet, V., Troell, M., Lindahl, T., Singh, S., Cornell, S.E., Srinath Reddy, K., Narain, S., Nishtar, S., Murray, C.J.L., 2019. Food in the Anthropocene: the EAT–Lancet Commission on
healthy diets from sustainable food systems. Lancet. https://doi.org/10.1016/S0140-6736(18)31788-4
12. Pedrera de S’Antiga, Begur.
Imatge: SOS Costa Brava
PÈRDUA
D’ENTORNS
NATURALS
Plana agrícola de la Vall d’en Bas
Imatge: Salvem Les Valls
Dèficit de contacte amb la Natura.
• Espais tancats (20h/dia).
• Exposició a pantalles.
• Sedentarisme.
• Confinament
27. Formar professionals sanitaris
en salut mediambiental
pediàtrica
2 Capacitació
Objectius d’una PEHSU
WHO Library Cataloguing-in-Publication Data. Children’s environmental health units. 2010
3 Comunitat
Alertar i informar agències
locals, regionals o estatals per
abordar riscos ambientals a la
infància
4 Assessorament
Col·laborar amb altres
centres per augmentar
evidències i coneixements en
pediatria ambiental
5 Xarxa/recerca
PEHSU
Reconèixer, avaluar i
manejar les malalties i riscos
ambientalment relacionats
amb els nens
1 Assistència
Educar la població asobre els
impactes de les exposicions
ambientals en la salut infantil
30. • Proposar activitats a la natura a nens amb
problemes de salut i població sana.
• Incorporar el “Bosc per la salut” a la
cartera de serveis de l’hospital.
• Vincular cada infant amb el seu arbre
germà, creant consciència de respecte al
medi natural.
• Incrementar la superfície de bosc a la
comarca.
• Augmentar la captació de CO2 i
disminuir l’efecte hivernacle local.
Boscos per la salut
31.
32.
33.
34.
35.
36.
37.
38.
39. • Curs de Capacitació Bàsica PEHSU.CAT. 2ª edició
novembre 2023.
• Curs de Formació Avançada PEHSU-OMS. 2024
• Participació a congressos, cursos, simposis…
• Jornada de SMAP (3ª edició 2025)
• Tutorització pràctiques alumnes universitat (UdG,
UOC Màster Salut Planetària, UOC Nutrició i Salut).
• Rotacions externes.
• Reptes: universitat i MIR.
…
Formació
40. CONCLUSIONS
•Múltiples reptes en salut ambiental
pediàtrica (canvi climàtic, contaminació
atmosfèrica, dèficit de contacte amb la
natura, drogues…).
•Calen abordatges nous (pediatria
ambiental), noves estructures (PEHSU, xarxa
PEHSU) i fora de la consulta tradicional.
•Mirada global: assistència, comunitat,
formació, assessorament, xarxa i recerca.
41. Gràcies!
Ferran Campillo i López
Anna Gelis Pujolar
Lourdes Dorca Vert
Anton Foguet i Vidal
Unitat de Salut Mediambiental Pediàtrica
Equip Pediàtric Territorial de la Garrotxa
Fundació Hospital d’Olot i Comarcal de la Garrotxa
pehsu@hospiolot.cat
www.pehsu.cat