European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio

Taula de Continguts
Introducció..................................................................................................................................4
L’accessibilitat a la destinació turística.......................................................................5
1. Què és la discapacitat?...........................................................................................................6
1.1. Concepte de discapacitat.....................................................................................6
1.2. Marc legal.............................................................................................................7
1.3. Tipologies de discapacitat .................................................................................10
1.4. La discapacitat en xifres ....................................................................................12
2. Discapacitat i turisme............................................................................................................18
2.1. Antecedents.......................................................................................................18
2.2. Del Turisme Accessible al Turisme Universal.....................................................19
2.3. El col·lectiu discapacitat com a segment de mercat turístic..............................22
2.3.1. Volum..........................................................................................................22
2.3.2. Característiques del turista discapacitat: comportament de consum........24
2.3.3. Característiques del turista discapacitat: necessitats ................................33
3. La governança de la destinació turística accessible.............................................................37
3.1. La xarxa d’actors.................................................................................................38
3.3. Àmbits d’actuació...............................................................................................41
3.4. Instruments per la gestió de l’accessibilitat a la destinació...............................44
3.4.1. Instruments per l’avaluació de l’accessibilitat i per la implementació de
mesures.............................................................................................................................44
3.4.2. Instruments per a la gestió de processos col·laboratius.............................46
3.5. Comunicació.......................................................................................................47
2

4. Manual de bones pràctiques en accessibilitat a les platges.................................................50
4.2. Disseny i equipaments de platges accessibles...................................................50
4.3. Les certificacions................................................................................................54
4.4. Casos on s’implementen bones pràctiques.......................................................56
CONCLUSIONS...........................................................................................................................64
BIBLIOGRAFIA............................................................................................................................65
3

Introducció
El turisme ha esdevingut en els darrers anys una de les principals activitats d’oci, la pràctica
del qual s’ha estès per gran part del món. L’aparició de nous mercats emissors i el nombre
cada any creixent de turistes així ho certifica.
En aquest context d’expansió de l’activitat turística trobem no obstant sectors de la
societat a qui encara és difícil accedir-hi. Entre d’ells, el col·lectiu de discapacitats,
protagonista d’aquest document.
Les persones amb discapacitat suposen un gens menyspreable 10% de la població
total de la Unió Europea i el seu desig d’integració a la vida econòmica i social es fa sentir
cada cop més, les iniciatives per facilitar-ho s’incrementen, però moltes vegades es mostren
insuficients o poc adequades .
El turisme no ha quedat al marge d’aquestes noves propostes i ha donat lloc al
concepte de turisme accessible. Es tracta que qualsevol oferta que es faci en aquest sector
de servei, tant en el seu disseny, com en el seu desenvolupament, pugui ser gaudida per
TOTES les persones.
En els seus inicis, la millora de l’accessibilitat es centrava en la supressió de barreres
arquitectòniques, urbanístiques i comunicatives. Actualment l’accessibilitat s’entén dins
l’aplicació del disseny universal, pensat per a tothom. Totes les persones han de poder
accedir i utilitzar espais, edificis i serveis, independentment dels seu grau de mobilitat o
discapacitat, i més tenint en compte que al llarg de la vida d'una persona es viuen diferents
etapes, i algunes d'aquestes porten implícita una discapacitat, per exemple, el naixement,
els accidents, les malalties o la vellesa. En totes aquestes etapes tenim el dret de ser
considerats iguals; tenim el dret a la integració. Es tracta, doncs, de facilitar la integració i la
qualitat de vida a totes les persones, ja siguin amb mobilitat reduïda o no.
La possibilitat d’accés a l’oferta turística per a les persones amb discapacitat no ha
d’entendre’s ni utilitzar-se com un element de segregació, sinó que ha de ser vist com una
millora de la comoditat de TOTS els usuaris. Obrint l’accés a les destinacions turístiques
avançarem en la no discriminació, aportarem valor afegir a l’oferta turística, donarem
satisfacció a una demanda de ciutadans que no sempre han vist ateses les seves necessitats,
i obrirem les nostres destinacions a un nou segment de mercat.
4

L’accessibilitat a la destinació turística
La destinació turística està configurada per un seguit de recursos, equipaments i
serveis que han de funcionar de manera coordinada. En matèria d’accessibilitat, tal i com
succeeix també en altres àmbits d’actuació dins la destinació turística, és necessari que els
diferents responsables del producte turístic actuïn coordinadament, de manera que el
turista percebi una política d’accessibilitat coherent en el conjunt de la destinació.
Idòniament, allà on vagi el turista s’hauria de trobar amb els equipaments i el serveis
d’acollida adequats. Actors públics i privats cal que treballin plegats per tal de gestionar
l’accessibilitat en el conjunt de la destinació i oferir una destinació accessible en tots i
cadascun dels espais que el turista utilitza. És per això que l’accessibilitat es concep en el seu
conjunt, ja que no fer-ho pot portar a incongruències: si les platges tenen un alt nivell
d’accessibilitat però el turista no pot moure’s per la destinació per que, per exemple, no
existeix un transport adequat a les seves necessitats, l’esforç realitzat en l’adequació de les
platges es veurà afectat negativament per una mancança en una altra part de la destinació.
El turista percep la destinació com un tot, per això és important establir polítiques d’actuació
en els diferents espais que utilitza.
Aquesta visió global de la destinació implica necessàriament la col·laboració entre els
diferents actors que de forma directa o indirecta estan relacionats amb el sector turístic i
amb el sector de discapacitats. En aquest sentit, tant dins de la destinació com fora
d’aquesta ens trobarem amb actors rellevants a tenir en compte per elaborar polítiques
d’accessibilitat.
L’accessibilitat en turisme és un tema que cal tractar a nivell local, regional, estatal i
internacional si es vol actuar amb una certa coherència. Calen polítiques locals però també
en coherència amb altres realitats politicoadministratives i de destinacions més grans. És per
això que a nivell local caldrà gestionar la destinació internament i simultàniament col·laborar
fora d’aquesta amb altres actors. Dit d’altra forma, tal i com sabem que el turista percep la
destinació com ‘un tot’, també sabem que aquest ‘tot’ a vegades és un municipi, a vegades
un conjunt de municipis, a vegades una regió i a vegades tot un estat. És per això que,
pensant en l’usuari final, haurem d’activar els mecanismes i estructures adequades per
treballar conjuntament a diferents nivells.
5

1. Què és la discapacitat?
1.1. Concepte de discapacitat
Discapacitat: Qualsevol restricció o impediment causats per una deficiència de
la capacitat per a realitzar una activitat de manera o en l’àmbit considerat
normal per a l’ésser humà (OMS)
Tradicionalment, dos models s’han imposat a l’hora de fer una aproximació al
concepte de discapacitat: d’una banda el model mèdic, d’altra banda el model social
(Jiménez Lara 2002, Buhalis i Darcy 2010).
El model mèdic té un enfocament personal i entén la discapacitat com un fenomen
causat per una malaltia, traumatisme o alteració de la salut i que per tant requereix
assistència mèdica i/o rehabilitadora en forma de tractament individualitzat. L’objectiu en
aquest cas és facilitar l’adaptació de la persona a la seva nova situació biològica. Les
solucions socials (adaptació de la diferència, igualtat de drets, etc.) no es contemplen.
El model social enfoca el tema des del punt de vista de la integració de les persones
amb discapacitat a la societat, considerant que la discapacitat no és un atribut de la persona,
sinó un conjunt complex de condicions, moltes de les quals estan originades o agreujades
per l’entorn social. Des d’aquest punt de vista, es considera que la solució ha d’arribar des de
l’acció social: la societat té la responsabilitat col·lectiva de realitzar les modificacions
necessàries a l’entorn per facilitar la participació plena a totes les esferes de la vida de les
persones amb discapacitat.
Darrerament s’imposa un tercer model integrador on la discapacitat es
conceptualitza com un problema social i personal alhora, que requereix no només atenció
mèdica i rehabilitadora, sinó també l’acompanyament per la integració social. Les respostes
han de venir dels tractaments individuals i també de l’acció social, ja que els ajustaments per
l’adaptació de la persona a la seva situació s’han de realitzar a l’individu però també al seu
entorn.
Aquest és el punt de vista des del qual ha partit l’OMS. En la seva 54ª Assemblea
celebrada el 22 de maig de 2001, va aprovar una nova versió de la Classificació Internacional
del Funcionament, la Discapacitat i la Salut (CIF). El terme Funcionament fa referència en
primer lloc a les funcions i estructures corporals, la capacitat de desenvolupar activitats i la
possibilitat de participació social de l’ésser humà. El terme Discapacitat fa referència a les
deficiències que poden portar a limitacions, restriccions o incapacitat per portar-les a terme.
En tercer lloc s’utilitza el terme Salut com a element que està a l’origen d’algunes de les
6

problemàtiques anteriors i per tant té a veure amb els dos conceptes anteriors i els
relaciona.
La diferència amb classificacions anteriors rau en què ara s’entén la discapacitat com
un terme genèric que abasta diferents dimensions abans clarament diferenciades les unes
de les altres:
• Deficiències de funció i deficiències d’estructura corporals (abans anomenades
deficiències).
• Limitacions per portar a terme activitats (abans anomenades discapacitats).
• Limitacions en la participació a la societat (abans anomenades minusvalies).
A partir d’ara doncs, s’utilitza únicament el terme discapacitat, entenent-lo com a
vàlid per a qualsevol persona: tant deficient, com discapacitat (en el sentit antic del terme),
com minusvàlid. Té doncs una aplicació universal, fent mostra d’aquest esperit inclusiu.
La legislació de molts països també es fa ressò d’aquesta problemàtica, definint per la
seva banda aquest concepte i detallant els àmbits on creu necessari actuar per garantir la
igualtat d’oportunitats de la població discapacitada. A continuació veurem el marc legal en el
context espanyol i català.
1.2. Marc legal
El principal document legal a l’estat espanyol que aborda els drets dels discapacitats és la
Llei 51/2003, de 2 de desembre, d’Igualtat d’Oportunitats, No Discriminació i Accessibilitat
Universal de les Persones amb Discapacitat, coneguda com a LIONDAU (BOE 289, de 3 de
desembre de 2003). Té per objectius bàsics l’establiment de mesures que garanteixin i facin
efectiu el dret a la igualtat de les persones amb discapacitat i fixar pautes d’actuació en
matèria de discapacitat. Alguns dels articles d’aquesta llei es van modificar amb l’aprovació
de la Llei 26/2011 d’1 d’agost (BOE 184, de 2 d’agost de 2011) sobre adaptació normativa a
la Convenció Internacional sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat.
Aquesta llei en el seu article 2 exposa els principis fonamentals sobre els quals es
construeix el text i que han de guiar per tant les polítiques i decisions públiques en relació a
la discapacitat. Aquests principis són els que segueixen:
7

• Vida independent: la situació en què la persona amb discapacitat exerceix el poder
de decisió sobre la seva pròpia existència i participa activament a la vida de la seva
comunitat, d’acord al dret al lliure desenvolupament de la personalitat.
• Normalització: el principi en virtut del qual les persones amb discapacitat han de
poder portar una vida normal, accedint als mateixos llocs, àmbits, béns i serveis que
estan a disposició de qualsevol altra persona.
• L’accessibilitat universal: la condició que han de complir els entorns, processos,
béns, productes i serveis, així com els objectes o instruments, eines i dispositius, per
ser comprensibles, utilitzables i practicables per totes les persones en condicions de
seguretat i comoditat i de la manera més autònoma i natural possible. Pressuposa
l’estratègia de “disseny per a tothom” i s’entén sense perjudici dels ajustaments
raonables que hagin d’adoptar-se.
• El disseny per a tothom: l’activitat per la qual es concep o projecta, des de l’origen, i
sempre que sigui possible, entorns, processos, béns, productes, serveis, objectes,
instruments, dispositius o eines, de tal manera que puguin ser utilitzades per totes
les persones, en la major extensió possible.
• Diàleg civil: el principi en virtut del qual les organitzacions representatives de
persones amb discapacitat i de les seves famílies participen, en els termes que
estableixen les lleis i demés disposicions normatives, en l’elaboració, execució,
seguiment i avaluació de les polítiques oficials que es desenvolupen en l’esfera de les
persones amb discapacitat.
• Transversalitat de les polítiques en matèria de discapacitat: el principi en virtut del
qual les actuacions que desenvolupen les Administracions públiques no es limiten
únicament a plans, programes i accions específics, pensats exclusivament per a
aquestes persones, sinó que comprenen les polítiques i línies d’acció de caràcter
general en qualsevol dels àmbits d’actuació pública, on es tindran en compte les
necessitats i demandes de les persones amb discapacitat.
L’article 3 especifica com a àmbits d’aplicació de la llei les telecomunicacions i
societat de la informació; espais públic urbanitzats, infraestructures i edificació; transports;
béns i serveis a disposició del públic; i relacions amb les Administracions públiques. A aquest
article s’hi afegeixen després de la reforma amb la Llei 26/2011 dos àmbits nous:
l’administració de justícia; i el patrimoni cultural, d’acord amb el què preveu la legislació de
patrimoni històric.
8

Recull per tant el dret a la igualtat d’oportunitats de les persones amb discapacitat
així com l’absència de discriminacions, exigint l’accessibilitat i la realització d’ajustos
raonables i mesures d’acció positiva adreçades a compensar les dificultats especials que
tenen les persones amb discapacitat per a la seva participació plena a la vida social. Estableix
igualment l’obligació gradual i progressiva de tots els entorns, productes i serveis de ser
oberts, accessibles i practicables per a tothom. Disposa a aquest efecte de terminis i
calendaris per a la realització de les adaptacions necessàries en compliment de les
obligacions establertes en matèria d’accessibilitat i no discriminació.
En el marc de desplegament d’aquesta llei, l’any 2007 es va publicar el Reial Decret
505/2007 de 20 d’abril (BOE 113, de 13 de maig de 2007) que aprova les condicions bàsiques
d’accessibilitat i no discriminació de les persones amb discapacitat per l’accés i utilització
dels espais públics urbanitzats i edificacions (ampliat posteriorment amb l’ordre
VIV/561/2010, d’1 de febrer amb el document tècnic de condicions), i el Reial Decret
1494/2007 de 12 de novembre (BOE de 21 de novembre de 2007) sobre el reglament de
condicions bàsiques per l’accés de les persones amb discapacitat a les tecnologies, productes
i serveis relacionats amb la societat de la informació i mitjans de comunicació social.
També el 2007 es va aprovar la Llei 27/2007 de 23 d’octubre, per la qual es
reconeixen els llenguatges de signes espanyols i es regulen els mitjans de suport a la
comunicació oral de les persones sordes, amb discapacitat auditiva i sordes-cegues.
La darrera normativa aprovada en aquest àmbit han estat el Reial Decret 422/2011
de 25 de març que aprova el reglament sobre les condicions bàsiques per a la participació de
les persones amb discapacitat en la vida política i en els processos electorals.
Sense tenir rang normatiu, cal fer esment del I Plan Nacional de Accesibilidad 2004-
2012 que va implementar el Ministerio de Trabajo y Asuntos Sociales a través de l’IMSERSO,
que tenia per objectiu equiparar els drets de totes les persones a partir de l’eliminació de les
barreres de l’entorn.
A nivell català, trobem com a llei marc la Llei 20/1991 de 25 de novembre de
Promoció de l’Accessibilitat i la Supressió de Barreres Arquitectòniques i com a desplegament
d’aquesta llei el decret 135/1995 de 24 de març per a la promoció de l’accessibilitat i la
supressió de barreres arquitectòniques i d’aprovació del Codi d’Accessibilitat, modificat en
alguns aspectes pel decret 204/99 de 27 de juliol.
L’any 1993 es va aprovar la Llei 10/93 de 8 d’octubre que regula l’accés a l’entorn de
les persones amb disminució visual acompanyades de gossos pigall.
9

La darrera normativa aprovada ha estat el decret 97/2002 de 5 de març sobre la tarja
d’aparcament per a persones amb disminució i altres mesures adreçades a facilitar el
desplaçament de les persones amb mobilitat reduïda.
El marc normatiu espanyol i català considera com a discapacitats aquelles persones
que presenten deficiències físiques, mentals, intel·lectuals o sensorials (sense detallar quines
casuístiques inclouria cadascuna d’aquestes tipologies) a llarg termini, i que la seva
participació plena i efectiva en la societat, en igualtat de condicions amb la resta, es veu
dificultada o impedida per l’existència de diverses barreres. Fa doncs una classificació en
diferents tipologies de la discapacitat que aprofundirem tot seguit.
1.3. Tipologies de discapacitat
Totes les discapacitats tenen el seu origen en una o diverses deficiències funcionals o
estructurals d’algun òrgan corporal, i en aquest sentit es considera com a deficiència
qualsevol anomalia d’un òrgan o d’una funció pròpia d’aquest òrgan amb resultat
discapacitant.
Partint d’aquesta distinció bàsica, es poden identificar un gran nombre de
deficiències que originen diferents discapacitats. L’OMS agrupa les deficiències en les
categories física, mental i sensorial, sempre tenint en compte la gran heterogeneïtat que
existeix a cada grup, donant lloc doncs a discapacitats físiques, mentals i sensorials. Cada
país adapta en la seva legislació la classificació donada per l’OMS, de manera que podem
trobar petites diferències entre les casuístiques concretes que es contemplen a cadascun
d’aquests tres grups. Ja hem vist que en el cas de la legislació espanyola la discapacitat
intel·lectual es diferencia de la discapacitat mental establint així 4 tipologies de discapacitat
juntament amb les sensorials i físiques. L’EDAD (Encuesta sobre Discapacidad, Autonomía
personal y situaciones de Dependencia efectuada periòdicament pel Ministerio de Sanidad y
Política Social i l’Instituto Nacional de Estadística), no fa aquesta diferenciació i estableix les
tipologies següents:
a) Les discapacitats originades per deficiències físiques :
Es considera que una persona té deficiència física quan pateix anomalies orgàniques
a l’aparell locomotor o a les extremitats (cap, columna vertebral, extremitats superiors i
extremitats inferiors). També s’inclouen els tipus de deficiències del sistema nerviós,
referides a les paràlisis d’extremitats superiors i inferiors, paraplegies i tetraplegies i als
trastorns de coordinació dels moviments en general. Un últim tipus recollit en aquesta
categoria és el que fa referència a les alteracions viscerals, és a dir, als aparells respiratori,
cardiovascular, digestiu, genitourinari, endocrí-metabòlic i sistema immunitari.
10

b) Les discapacitat originades per deficiències mentals:
La manca de precisió en la determinació del seus límits fa que sigui difícil delimitar
l’abast d’aquest col·lectiu. L’EDAD inclou en aquesta categoria l’espectre del retard mental
en els seus graus sever, moderat i lleu, a més del retard maduratiu, les demències i altres
trastorns mentals, com poden ser l’autisme, les esquizofrènies, els trastorns psicòtics,
somàtics i de la personalitat, entre d’altres. En aquest sentit, la LIONDAU considera el retard
mental i maduratiu com a discapacitats intel·lectuals i els trastorns mentals com a
discapacitats mentals.
c) Les discapacitats originades per deficiències sensorials:
Aquesta categoria inclou els col·lectius que presenten trastorns relacionats amb la
vista, l’oïda i el llenguatge.
Les deficiències auditives presenten diferents graus, des de les hipoacúsies (mala
audició) de caràcter lleu fins a la sordesa total prelocutiva i postlocutiva, i els trastorns
relacionats amb l’equilibri. A aquestes diferències s’hi afegeixen les diferents estratègies
tècniques i comunicatives que es fan servir pels que pateixen deficiències auditives
(llenguatge del signes, implants coclears o audiòfons), configurant un col·lectiu de
característiques molt heterogènies, tant pels seus perfils orgànics com per les estratègies
d’integració que fan servir. L’altre gran col·lectiu que inclou la categoria i que és igualment
heterogeni són les persones amb trastorns visuals, que poden anar de la ceguesa total a la
mala visió. Per últim, com a trastorns relacionats amb el llenguatge, aquesta categoria
inclouria les persones amb problema de mudesa no causada per sordesa, i les persones amb
parla dificultosa o incomprensible.
Això seria pel que fa a discapacitats permanents, però trobem també que l’EDAD , a
diferència de la LIONDAU (recordem que contempla com a persones discapacitades només
aquelles que tenen discapacitats permanents), amplia la consideració de discapacitat a un
sector més ampli:
1. Les persones majors de 60 anys.
2. Els discapacitats temporals, entre els quals dones embarassades, persones
enguixades, entre d’altres. Tot i que val a dir que aquest criteri l’ha desestimat a
partir de la darrera enquesta efectuada el 2008.
Posar xifres per tant al col·lectiu de discapacitats no és fàcil, les quantitats poden
variar ostensiblement en funció del criteri de classificació. No obstant, val la pena fer un
exercici d’aproximació per determinar el volum d’aquest col·lectiu.
11

1.4. La discapacitat en xifres
Segons dades de l’Organització Mundial de la Salut (OMS, 2011), el continent europeu
compta amb 50 milions de persones amb discapacitat, de les quals al voltant de 37 milions
viuen en algun país de la Unió Europea (Comissió Europea, 2004).
Buhalis i altres (2005), en un estudi efectuat per l’OSSATE (One-Stop-Shop for
Accessible Tourism in Europe) xifraven el total de discapacitats als 27 països de la Unió
Europea en 46,6 milions, més 80,9 milions de població major de 65 anys, considerats pels
autors susceptibles de ser població discapacitada en una part. Aquest mateix estudi classifica
en 7 tipus les diferents casuístiques de discapacitat i les quantifica de la manera següent:
Taula 1. Població discapacitada per països UE i tipus de discapacitat (xifres en milers)
País
Disminució de
mobilitat
Disminució
visual
Disminució
auditiva
Disminució de
la parla
Disminució
mental/intel.
lectual
Altres
disminucions
(1)
Total
discapacitats
(entre 16-64
anys)
3ª edat (més
de 65 anys) TOTAL
Alemanya 1.124,4** 109,5** 136,6** 4,3** 731,5** 1.373,8** 6.161*** 15.577 21.738
Àustria 353,6 23,4 17,8 5 36,9 271,9 708,6 1.357 2.065,60
Bèlgica 536,3 60,1 18,8 8,8 91,5 537,5 1,253 1.807 3.060
Dinamarca 321 15 12,9 2,9* 64,4 298,2 714,4 817 1.531,40
Eslovàquia 125,5 8,2 4,8 0* 29,5 145,5 313,5 643 956,5
Eslovènia 117,4 9,4 3,3* 0* 14,7 132,1* 276,9 309 585,9
Espanya 932,9 83,5 40,6 11,9 365,1 952 2.386 7.103 9.489
Estònia 77,3 14,8 0* 0* 11,6 98,4* 202,1 224 426,1
Finlàndia 362,7 15,7 11,2 0* 59,5 657 1.106,10 831 1.937,10
França 3.764 943,4 252,9 48,6 885,1 3.832 9.726 9.962 19.688
Grècia 166,6 38,2 7,3 4,4* 67,2 449,2 732,9 2.007 2.739,90
Holanda 1.284,50 56,5 53,6 14,1 285,1 1.019,10 2.712,90 2.313 5.025,90
Hongria 242,4 14,1 7,8 3,1* 107,1 406,6* 781,1 1.507 2.288,10
Irlanda 81,9 5,1 6 0* 31,4 172,2* 296,6 636 932,6
Itàlia 981,5 89,5 43,5 17,9 263,3 1.155,30 2.551 11.289 13.840
Letònia 0* 0* 0* 0* 0* 0* 0* 370 370
Lituània 39,9* 0* 0* 0* 30,2 119,4* 189,5 546 735,5
Luxemburg 19,4 2,1 0* 0* 1,4* 12,1* 35 68 103
Malta 8,4* 0* 0* 0* 3,1* 8,5* 20 54 74
Noruega 238,1 18,3 16,8 1,5* 52 115,3* 442 681 1.123
Polònia 0* 0* 0* 0* 0* 0* 0* 5.094 5.094
Portugal 546,7 77,5 19,7 0* 183,2 573,5 1.400,60 1.802 3.202,60
Rep. Txeca 529,2 91,1 17,6 5,9 58,8 765,9* 1.468,50 1.458 2.926,50
Romania 202,7 26,1 9 8,1 92,8 563,1 901,8 3.255 4.156,80
Suècia 500,9 21,1 42,2 0* 96,2 507,9 1.168,30 1.568 2.736,30
Regne Unit 3.486,70 185,8 262,3 109,3 950,9 5.989,60 10.984,60 9.536 20.520,60
Xipre 24,1 2,2 0,7 0* 6,5 29,3* 62,8 89 151,8
Total 16.068,10 1.910,60 985,4 245,8 4.519 20.185,40 46.594,20 80.903 127.498,20
(1) L’estudi considera “altres disminucions” malalties cròniques relacionades amb l’aparell circulatori,
digestiu, respiratori, excretor, la diabetis i l’epilèpsia. *Dades no disponibles o incertes. **El nombre
de discapacitats s’estima superior a les dades donades, ja que el govern alemany no quantifica com a
discapacitats algunes casuístiques sí tingudes en compte per altres països. ***Estimació extreta
d’Eurostat pels mateixos autors.
Font: Buhalis i al. (2005)
12

A Espanya, segons una estimació de l’Instituto Nacional de Estadística (INE) a partir
de l’Encuesta sobre Discapacidad, Autonomía personal y situaciones de Dependencia (EDAD
de 2008), el nombre de persones discapacitades puja a un total de 3,85 milions, el que
representava en aquell moment el 8,5% de la població. D’aquest total, 2,2 milions
corresponien a població major de 65 anys i 1,6 milions a població per sota d’aquesta edat.
Les previsions de futur apunten a un increment degut a diferents factors com
l’increment de l’esperança de vida, els accidents de trànsit i accidents laborals.
Segons la mateixa font estadística (EDAD 2008), el 59,8% de les persones amb
discapacitat a l’estat espanyol són dones. Els percentatges, per edats, són lleugerament
superiors en els homes fins als 44 anys, però a partir dels 45 anys s'inverteix aquesta situació
i la diferència entre ambdós sexes creix a mesura que augmenta l'edat.
Les discapacitats majoritàries són les que suposen problemes de mobilitat, en la vida
domèstica i en la cura personal.
Taula 2. Tipus de discapacitat per sexe (en percentatges per mil habitants)
Homes Dones
Total* 72,6 106,3
Mobilitat 42,6 77,5
Vida domèstica 29,5 69,2
Cura personal 31,3 55,3
Audició 21,9 28,4
Visió 17,8 28,4
Comunicació 16,3 18,6
Aprenentatge i aplicació de coneixements 12,7 17,1
Interaccions i relacions personals 14 15,4
Font: INE-EDAD 2008
13

Els serveis que més utilitza aquest col·lectiu són les cures mèdiques en general, les
activitats culturals, recreatives i d’oci queden en situació minoritària.
Taula 3. Serveis utilitzats
Nº usuaris (milers)
Cures mèdiques i/o d'infermeria 1149,3
Proves diagnòstiques 660,3
Atenció psicològica i/o en salut mental 139,9
Rehabilitació mèdica-funcional 138,7
Serveis de podologia 118,4
Atenció domiciliària programada 105,6
Ajut a domicili de caràcter social 97,2
Activitats culturals, recreatives, d'oci i temps lliure 75
Centre de dia 64,2
Font: INE-EDAD 2008
14

Pel que fa a l’activitat, del total de població discapacitada en edat laboral (1,5
milions), treballen el 33,4% dels homes i el 23,7% de les dones.
Taula 4. Activitat. Total població i per sexes
Nº persones
(milers) % Homes % Dones
Total 1.482,10 100 100
Actius
Treballen 419,3 33,4 23,7
Estan a l'atur 106,8 6,9 7,5
Inactius
Perceben pensió contributiva 451,1 38,2 23,4
Perceben un altre tipus de pensió 157,2 9,4 11,7
Dedicat principalment a tasques de la llar 183,6 0,2 23,5
Incapacitat per treballar sense rebre
pensió 87,2 5,7 6
Estudiant 33,9 3 1,7
Altres inactius 43,1 3,3 2,6
Font: INE-EDAD 2008
15

Per tipus de discapacitat, els que estan més incorporats al mercat laboral són els
discapacitat auditius, dels quals treballa un 42,8%, seguits dels discapacitats visuals amb un
32,8%. La població discapacitada que presenta més problemes d’integració laboral és la que
té problemes d’aprenentatge i aplicació de coneixements, dels quals només treballa un
8,2%.
Taula 5. Participació en el mercat laboral per tipus de discapacitat
Nº
persones
(milers)
% que
treballen
Audició 291,3 42,8
Visió 295,6 32,8
Mobilitat 2,7 21,6
Vida domèstica 693,3 17,2
Cura personal 504,9 13,5
Comunicació 247,8 13,3
Interacció i relacions personals 280,2 11,1
Aprenentatge i aplicació de coneixements 217,7 8,2
Font: INE-EDAD 2008
16

El temps lliure el dediquen majoritàriament a mirar la televisió (un 76%), i a escoltar
la ràdio o música (un 34,9%), tot i que hi ha activitats que desitjarien fer i no les fan a causa
de la seva discapacitat, principalment exercici físic (un 23%) o viatjar (22,4%).
Taula 6. Activitats principals de lleure
Principals activitats que realitzen %
Veure TV o DVD 76
Escoltar ràdio o música 34,9
Exercici físic 28,3
Llegir 27,8
Els agradaria fer i no poden a causa de la discapacitat
Exercici físic 23
Viatjar 22,4
Artesania, manualitats 12
Compres 10,8
Font: INE-EDAD 2008
En tots els casos de deficiències el problema a tractar per a la integració de l’individu
és l’autonomia personal, ja que, tot i que a cada etapa del cicle vital les expectatives pel que
fa a autonomia són diferents, també entre les persones que no pateixen discapacitats, es
tracta d’un punt essencial per la qualitat de vida. Parlar d’autonomia fa referència a
diferents àmbits, des del laboral, a l’educatiu, la comunicació social, i per descomptat,
l’accessibilitat, que aglutina totes les facetes vitals. L’accessibilitat a les destinacions
turístiques amb la conseqüent facilitat a viatjar serà l’àmbit en què ens centrarem
seguidament.
17

2. Discapacitat i turisme
2.1. Antecedents
L’Organització Mundial del Turisme (OMT), a la seva assemblea general celebrada a Manila
el 27 de setembre de 1980, va aprovar la Declaració de Manila sobre el Turisme Mundial on
es recollia el dret al turisme amb les millors condicions d’accés i sense discriminació,
afirmant que el dret a la utilització del temps lliure i en particular el dret d’accés a les
vacances i a la llibertat de viatjar i de turisme, conseqüència natural del dret al treball, són
reconeguts com elements d’expansió de la persona humana per la Declaració Universal dels
Drets Humans, com també per la legislació d’una gran quantitat de països. Això significa per
a la societat el deure de crear per al conjunt de ciutadans les millors condicions pràctiques
d’accés efectiu i sense discriminació a aquest tipus d’activitats. Un esforç d’aquest tipus ha
de ser concebut en harmonia amb les prioritats, institucions i tradicions de cada país en
particular. Aquesta era la primera vegada que un organisme oficial associava els termes
turisme i accessibilitat, tot i que aquesta problemàtica s’havia fet visible amb anterioritat,
concretament l’any 1976, quan es va crear la Society for the Advancement of Travelers with
Handicaps a Estats Units, amb l’objectiu de promoure i millorar el turisme per a les persones
amb discapacitats.
El turisme accessible adquireix una importància rellevant quan el 1989 un grup
d’experts per encàrrec de l’English Tourist Board redacta l’informe Tourism for All, conegut
com a informe Baker, que posava l’accent en el fet de dissenyar productes i destinacions
turístiques que contemplessin totes les necessitats de forma global.
L’OMT va anar més enllà de la proclamació del dret a viatjar del col·lectiu discapacitat
quan l’any 1991 va aprovar la resolució Creating Opportunities for Handicapped People in
the Nineties, on proposava un seguit d’actuacions per aconseguir-ho. A partir d’aquí altres
organismes van anar apropant-se a aquesta temàtica, com per exemple la Unió Europea, que
va aprovar el mateix any el Pla d’Acció Comunitari a favor del Turisme. A partir d’aquest pla,
les Direccions Generals competents en matèria d’afers socials i turisme de cadascun dels
estats membres van acordar la creació el 1994 d’un grup d’experts que havia de coordinar
les activitats relaciones amb el turisme per a tots a l’àmbit nacional de cada estat.
La Unió Europea segueix recomanant polítiques als seus estats membres adreçades a
millorar l’accessibilitat turística, com la comunicació de la Presidència de la Unió Europea a
Bruixes del 2 de juliol de 2001, on es destaca la necessitat del turisme per a tots, o la
resolució adoptada el 15 de febrer de 2001 pel Comitè de Ministres al Consell d’Europa, on
18

es recomanen polítiques basades en el disseny universal. L’any 2003 va ser declarat Any
Europeu de les Persones amb Discapacitat.
A l’estat espanyol es va signar un conveni l’any 2003 de col·laboració de turisme per
tots entre la Secretaria General de Turisme i el Comitè Espanyol de Representants de
Minusvàlids (CERMI) que pretenia la incorporació de les persones amb discapacitat i
mobilitat reduïda al gaudi i accés dels serveis turístics. Les actuacions en aquest sentit han
anat tenint una continuïtat que es veu reflectida en la legislació que s’ha anat aprovant en
els darrers anys, que tot i no mostrar encara a la realitat resultats molt visibles (els terminis
d’adequació a les noves normatives són amplis), sí marquen un horitzó al qual s’ha d’arribar
a mitjà termini.
Com veiem, el turisme accessible és un tema que està a l’agenda de les
administracions. Anem a veure amb més detall de què estem parlant exactament quan fem
servir aquest terme.
2.2. Del Turisme Accessible al Turisme Universal
Diferents terminologies es barregen per denominar aparentment el mateix concepte, des de
turisme de fàcil accés, a turisme sense barreres, turisme inclusiu, turisme universal (Buhalis i
Darcy, 2010), i el turisme per a tots (Fernández Alles, 2009).
La diferència en la terminologia no ha estat gratuïta, inicialment es parlava de
turisme accessible, o de fàcil accés, o sense barreres entès com aquell que persegueix la
supressió de barreres d’accés a la gent amb discapacitat, adequant els edificis i els espais a
les necessitats d’aquest col·lectiu. Amb els anys aquest concepte ha evolucionat cap a
termes com turisme per a tots, turisme inclusiu, o turisme universal. Sota aquestes
denominacions es concep un turisme que no es limita a l’eliminació de barreres físiques, sinó
que té per finalitat aconseguir que els entorns turístics puguin ser gaudits en igualtat de
condicions per qualsevol persona, discapacitada o no.
El turisme per a tots o universal és doncs una forma de turisme que implica processos
col·laboratius entre els diferents agents que permet a la gent amb condicionants d’accés
(incloent les diferents dimensions de l’accés, com poden ser: la mobilitat, la visió, l’oïda, o el
coneixement), funcionar de manera independent i en condicions d’igualtat i dignitat gràcies
a productes turístics, serveis i entorns de disseny universal (Buhalis i Darcy, 2010). Quan es
parla de persones amb condicionants d’accés s’adopta un enfocament de tot el procés vital,
on tothom pot beneficiar-se de la prestació de turisme accessible en un moment o altre de la
seva vida, es contempla des del col·lectiu amb discapacitats permanents fins a tercera edat,
dones embarassades o famílies amb nens amb cotxet (Darcy i Dickson, 2009).
19

Tal i com s’ha dit, el concepte del turisme per a tots o universal basa els seus principis
en el paradigma del Disseny Universal. Els 7 principis del disseny universal van ser postulats
pel Centre pel Disseny Universal1
, i són els següents:
Principi 1: Ús equitatiu. El disseny és útil i consumible per a persones amb capacitats
diverses. Les directrius principals d’aquest principi són:
• Que proporcioni els mateixos mitjans d'ús per a tots els usuaris: idèntics quan sigui
possible, equivalents quan no ho sigui.
• Que eviti segregar o estigmatitzar a qualsevol usuari.
• Les disposicions relacionades amb la privacitat i la seguretat han d'estar igualment
disponibles per a tots els usuaris.
• Que el disseny apel·li a tots els usuaris.
Principi 2: Flexibilitat d’usos. El disseny s'adapta a una àmplia gamma de
preferències i habilitats individuals. Les directrius principals d’aquest principi són:
• Que l’usuari pugui triar entre diferents maneres d'ús.
• Que l'accés i l’ús sigui possible per dretans i esquerrans.
• Que faciliti l'exactitud i precisió de l’usuari.
• Que es pugui adaptar al ritme d’ús de l'usuari.
Principi 3: Ús simple i intuïtiu. L'ús del disseny és fàcil d'entendre, independentment
de l'experiència de l'usuari, el coneixement, les habilitats lingüístiques o el nivell de
concentració actual. Les directrius principals d’aquest principi són:
• Que elimini la complexitat innecessària.
• Que estigui al nivell de les expectatives dels usuaris i la seva intuïció.
• Que doni cabuda a una àmplia gamma de nivells i habilitats lingüístiques.
• Que organitzi la informació d'acord amb la seva importància.
1
The Principles of Universal Design, publicats pel Centre pel Disseny Universal de la Universitat Estatal
de Carolina del Nord l’any 1997. El document es pot consultar en línea a la web de la mateixa universitat:
http://www.ncsu.edu/project/design-projects/udi/center-for-universal-design/the-principles-of-universal-
design/
20

• Que proporcioni avisos eficaços i mètodes de resposta mentre s’estigui portant a
terme la tasca i després de finalitzar-la.
Principi 4: Informació fàcilment perceptible. El disseny comunica la informació
necessària amb eficàcia a l'usuari, independentment de les condicions ambientals o les
capacitats sensorials de l'usuari. Les directrius principals d’aquest principi són:
• Que utilitzi diferents maneres (gràfica, verbal, tàctil) per presentar de manera
redundant la informació essencial.
• Que faci un contrast adequat entre la informació essencial i la secundària.
• Que maximitzi la "llegibilitat" de la informació essencial.
• Que diferenciï els elements en formes que puguin ser descrites (per exemple, fer que
sigui fàcil donar instruccions o adreces).
• Que tingui en compte la compatibilitat entre les diferents tècniques o dispositius
usats per persones amb limitacions sensorials.
Principi 5: Amb tolerància a l’error. El disseny minimitza els riscos i conseqüències
provocats per un accident o acció involuntària de l’usuari. Les directrius principals d’aquest
principi són:
• Que organitzi els elements per minimitzar els riscos i errors: elements més usats, més
accessibles; elements perillosos eliminats, aïllats o protegits.
• Que proporcioni advertències de perills i errors.
• Que proporcioni funcions segures d’interrupció.
• Que desaconselli accions inconscients en tasques que requereixen vigilància.
Principi 6: Esforç físic baix. El disseny pot ser usat eficientment, confortablement i
amb un mínim de fatiga. Les directrius principals d’aquest principi són:
• Que permeti que l'usuari mantingui una posició corporal neutra.
• Que utilitzi forces de funcionament raonables.
• Que minimitzi les accions repetitives.
• Que minimitzi l'esforç físic sostingut.
21

Principi 7: Mida i espai d’acord amb l’accés i l’ús. S’ha previst una mida i espai
adequats per a l'accés, manipulació i ús, independentment de la mida del cos de l'usuari, la
postura o la mobilitat. Les directrius principals d’aquest principi són:
• Que proporcioni una línia de visió clara enfocada cap als elements importants per a
qualsevol usuari, ja estigui assegut o dret.
• Que es pugui arribar a tots els components de manera còmoda per a qualsevol
usuari, ja estigui assegut o dret.
• Que s’adapti a variacions que hi pugui haver en la mida de la mà i l'empunyadura.
• Que proporcioni un espai adequat per a l'ús d’ajuts tècnics o assistència personal.
Aquests principis aplicats a una destinació turística ens portarien a concebre
destinacions accessibles des d’un punt de vista global, abastant al conjunt d’instal·lacions i
serveis que configuren l’oferta turística: des de les agències de viatges i oficines d’informació
fins als allotjaments, passant pels diferents mitjans de transport, estacions, ports, aeroports,
restaurants, serveis d’oci, platges, etc. (Fernández Alles, 2009). El nombre d’usuaris que
podrien beneficiar-se de destinacions que tenen en compte aquests aspectes no és
anecdòtic. Entrem al detall de quins són el volum, característiques i necessitats del col·lectiu
de discapacitats com a turistes.
2.3. El col·lectiu discapacitat com a segment de mercat turístic
2.3.1. Volum
Al punt 1.4. hem pogut veure el volum d’aquest col·lectiu en termes globals a nivell europeu
i a nivell espanyol. D’altra banda, també hem pogut veure que es tracta d’un mercat
heterogeni, ja que tothom té les seves pròpies necessitats individuals a causa de capacitats
diferents. Buhalis i altres (2005) determinen 7 sub-mercats:
1. Les persones amb mobilitat reduïda (amb diferents nivells de mobilitat).
2. Les persones cegues o deficients visuals.
3. Les persones sordes o amb audició parcial.
4. Les persones amb impediments de la parla.
5. Les persones amb una discapacitat mental o intel·lectual.
22

6. Les persones amb malalties cròniques amb algun efecte discapacitant.
7. Les persones d'edat avançada (que sovint pateixen una o més de les discapacitats
esmentades).
Poques dades existeixen sobre el volum de discapacitats viatgers, i menys encara de
les característiques de cadascun d’aquests subsegments. Podem fer algunes aproximacions a
partir de dades extretes de diferents organismes oficials que s’han apropat a realitats
diferents:
La US Open Doors Organisation deia a partir de dades de l’estudi de mercat realitzat
per Harris Interactive el 2005 que el nombre de viatgers discapacitats d’Estats Units era d’un
69% del total d’aquest col·lectiu, o el que equival a 21 milions de persones, i d’aquests, un
7% eren viatgers internacionals (Van Horn, 2007).
No es disposa de dades globals dels discapacitats que viatgen de la Unió Europea, tot
i que alguns països han efectuat enquestes i així s’ha pogut detectar que un 54,3% de la
població discapacitada alemanya viatja, segons dades del BMWA (Ministeri Federal
d’Economia i Treball, 2004), i que Visit England, l’organisme oficial de promoció turística
britànic xifrava el 2009 el nombre de turistes discapacitats al seu país en un 12% del total del
turisme domèstic (ENAT, 2009).
A Espanya, segons un estudi efectuat per la PREDIF (Plataforma Representativa
Estatal de Discapacitados Físicos)2
el 59% dels enquestats havien pernoctant 1 nit o més fora
de casa durant l’any anterior, el 34% no ho havien fet durant l’any anterior però sí altres
vegades, i un 7% no havia viatjat mai. De tot el grup d’enquestats, el 84% afirmaven que els
agrada viatjar, i del 41% que no havien viatjat un 38% havia fet alguna sortida d’un dia
(excursió). Segons l’estudi efectuat pel BMWA als discapacitats alemanys, un 37% afirmaven
que si no trobaven els serveis adequats no viatjaven, i de fet, un 48% afirmaven que
viatjarien més sovint si trobessin més serveis que s’adeqüessin a les seves necessitats.
A partir d’aquestes dades podríem afirmar en termes generals que aproximadament
la meitat del col·lectiu de discapacitats viatja de manera habitual i que ho farien més sovint o
en més quantitat si els serveis s’adeqüessin millor a les seves necessitats. Analitzem doncs a
continuació les característiques d’aquest col·lectiu quan assumeix el paper de turista i les
seves necessitats.
2
Es va efectuar l’any 2003 a una mostra representativa de socis de la PREDIF de tot l’estat espanyol,
per tant, les dades fan referència a discapacitats físics (amb deficiències físiques o sensorials) que pertanyen a
aquesta associació.
23

2.3.2. Característiques del turista discapacitat: comportament de consum
Per l’elaboració d’aquest apartat s’han utilitzat tres estudis efectuats sobre el comportament
dels turistes discapacitats. Es tracta concretament d’un estudi efectuat per la NOP Consumer
l’any 2003 entre la població discapacitada del Regne Unit, un altre estudi efectuat pel BMWA
(Ministeri Federal d’Economia i Treball) l’any 2004 entre la població discapacitada alemanya,
(en aquests dos casos les dades han estat recollides per Buhalis i altres a l’estudi efectuat per
la OSSATE, 2005) i l’estudi anteriorment esmentat efectuat per la PREDIF també l’any 2004
entre la població discapacitada física espanyola.
Dades de caràcter sòcio-demogràfic només es disposen de l’estudi efectuat per la
PREDIF, segons aquest, el perfil sòcio-demogràfic del discapacitat físic de l’estat espanyol
seria el següent:
En un 28,5% dels casos té entre 36-45 anys, un 30,7% té entre 18 i 35 anys i un 33%
entre 46 i 65 anys3
.
Gràfic 1. Població discapacitada física per edats
Font: PREDIF
3
L’enquesta es va efectuar a població major de 18 anys.
24

Pel que fa als seus ingressos, el grup majoritari es troba entre els 1200 i els 1800€
d’ingressos mensuals. Els que s’ubiquen per sota dels 1200€ sumen un 33% dels casos.
Gràfic 2. Ingressos mensuals
Font: PREDIF
La font d’aquests ingressos és en un 62% una pensió, el 38% restant treballa.
Gràfic 3. Font d'ingressos
Font: PREDIF
25

Pel que fa a l’ocupació, del 38% que treballa un 14,1% ho fa a temps complert, un
4,2% a temps parcial i un 2,2% treballa com a autònom. El 17,5% es trobava a l’atur en el
moment d’efectuar l’enquesta.
Gràfic 4. Ocupació de la població treballadora
Font: PREDIF
Pel que fa a la situació familiar, el 49,5% dels enquestats són solters, el 41% viuen
amb la seva parella, un 5,9% són separats o divorciats i el 3,6% són vidus. El 27,2% viuen en
un nucli familiar de 3 membres, el 24,4% en un nucli de 4 membres. Els que viuen sols
representen només el 10,4%.
Gràfic5. Situació familiar i membres del nucli familiar
Font: PREDIF
26

Pel que fa al nivell d’estudis, el 45,7% té estudis de primària o no hi arriba, els que
tenen un títol d’estudis de secundària representen el 36,6%, mentre que els que tenen un
títol universitari són el 17,7%.
Gràfic 6. Nivell d'estudis
Font: PREDIF
Estem parlant d’un col·lectiu que en el 88,5% dels casos la discapacitat ha estat
sobrevinguda, i que en un 1,3% dels casos la discapacitat els ha arribat a partir dels 65 anys.
De la població enquestada, el 50% tenen una disminució superior al 75% i el 32% la tenen
entre un 65 i el 75%.
Gràfic 7. Grau de disminució
Font: PREDIF
Si entrem a analitzar el seu comportament a l’hora de viatjar, trobem com a primera
dada significativa que el grau de discapacitat no influeix en la presa de decisió de viatjar o no
(PREDIF, 2004). Els motius que s’exposen per no viatjar són diversos: perquè quan viatgen
gaudeixen de menys independència, perquè no tenen ningú que els acompanyi, perquè
volen evitar els problemes que es trobaran, o perquè consideren que les ofertes no
27

s’adapten a les seves necessitats (amb aquesta darrera afirmació estan d’acord el 30% dels
discapacitats de menor grau i el 60% dels discapacitats de més grau). A banda de
condicionants externs, també existeixen condicionants interns: viatjar genera inseguretat,
així ho manifesta el 45,9% de la gent que no ha viatjat mai, tot i que aquest percentatge es
redueix a un 33,8% entre la gent que ha viatjat durant l’any anterior a l’enquesta. La manca
d’informació sobre les possibilitats existents per les persones amb discapacitat juga un paper
important en el foment d’aquestes dificultats internes, els que accedeixen a aquesta
informació, fonamentalment a través d’associacions, viatgen més (PREDIF, 2004).
A l’hora de planificar les vacances, el turista discapacitat fa una recerca d’informació
més acurada que la resta de turistes, especialment pel que fa a aspectes que vénen
condicionats per la seva discapacitat: quan més gran el grau de discapacitat, més necessitat
d’informació acurada té l’usuari (Buhalis i al., 2005). Els discapacitats britànics s’informen en
un primer moment a través d’internet, premsa o catàlegs de tour operadors, seguidament
contrasten la informació a través d’associacions de discapacitats o les oficines de turisme
locals i, finalment, s’asseguren que la informació és correcta contactant directament els
diferents proveïdors dels serveis.
Pel que fa als alemanys, la recomanació de familiars o amics és el mitjà més utilitzat
(un 28,4% dels casos), seguit dels catàlegs d’operadors turístics generalistes (25,5,% dels
casos). Els operadors especialitzats són utilitzats per un 22,4% dels casos i la font menys
utilitzada és internet amb un 9,9% dels casos, mentre que entre la població no discapacitada
aquesta font d’informació és la majoritària utilitzada en un 56% dels casos (Buhalis i al.,
2005).
Pel que fa als discapacitats espanyols, la font d’informació més utilitzada per
organitzar les vacances és la família o els amics (un 36% dels casos), les agències de viatge
(un 27,2% dels casos) i les associacions de discapacitats (un 26,6% dels casos). Internet
suposa un 20,7% dels casos, aquest percentatge podria ser superior si les webs milloressin la
seva accessibilitat. Curiosament, les guies especialitzades en turisme accessible és una font
poc utilitzada (el 63,7% dels enquestats no l’han utilitzada mai, i només un 9% les han
utilitzat moltes vegades).
28

Taula 7. Font d'informació per organitzar les vacances
Família o
amics
Associacions
discapacitats
Altres
associacions
Admin.
pública Premsa
Guies tme.
accessible Internet
Agències de
viatge
Moltes vegades 36% 26,60% 4% 5,60% 5,10% 9% 20,70% 27,20%
Algunes vegades 36,80% 32,80% 19,40% 20,50% 29,30% 18,30% 20,20% 28,30%
Mai 23,50% 36,80% 70,70% 69% 60,90% 63,70% 54,10% 39,40%
NS/NC 3,70% 3,80% 5,90% 4,90% 4,70% 9,10% 5% 5%
Font: PREDIF
L’ús d’una o altra font d’informació està condicionat pel grau de confiança que
mereixen als enquestats. Els familiars i amics (59,9%) és la font que mereix més confiança
seguida de les associacions de discapacitats (58,8%). Les fonts d’informació que mereixen
menys confiança als enquestats són la premsa (34,6%), internet (25,4%) i l’administració
pública (21,2%). Les guies de turisme accessible, tot i ser una font utilitzada amb poca
freqüència, ofereix un grau de confiança bastant elevat.
Pel que fa a les motivacions, els discapacitats del Regne Unit viatgen majoritàriament
buscant el descans, la relaxació, la sensació de llibertat i l'experiència de visitar llocs nous.
Pel que fa als alemanys, es determinen com a principals motivacions de viatge la relaxació
com a primera opció, seguit de la recerca d’un clima saludable, carregar bateries i gaudir de
la natura (Buhalis i al., 2005). En el cas dels discapacitats espanyols, el 73,8% viatgen per oci i
lleure, i el 16% per visitar a familiars o amics, altres motivacions (feina, salut, activitats
reivindicatives del col.lectiu de discapacitats, estudis, etc.) són minoritàries. Dintre dels que
viatgen per oci, les motivacions principals són divertir-se amb un 91,1% dels casos, seguit
d’escapar de la rutina (89,3%), conèixer llocs nous (79,5%) i descansar (79,3%).
Gràfic 9. Motivacions de les vacances
Font: PREDIF
29

El mitjà de transport més utilitzat pels discapacitats espanyols és el vehicle particular,
ja sigui vehicle adaptat o el vehicle de familiars o amics (71% dels casos). Els mitjans de
transport menys utilitzats són el vaixell (1%) i l’autobús discrecional (3%). Els usuaris de
cadires de rodes no utilitzen mai l’autocar discrecional en un 80% dels casos, ni l’autocar de
línia regular en un 70% dels casos, ni el tren un 70% dels casos, el seu mitjà de transport
habitual és el cotxe adaptat (PREDIF, 2004). El 55,4% dels enquestats espanyols opina que el
trasllat suposa grans problemes en els viatges. Aquest percentatge augmenta quan major és
el grau de discapacitat.
Pel que fa al tipus d’allotjament, els més utilitzats pels enquestats espanyols són els
hotels de 2-3* i els de 4-5*. Els usuaris de cadires de rodes utilitzen els hotels de 4-5* en una
proporció més gran que la resta d’usuaris discapacitats físics perquè consideren que aquest
tipus d’equipament presenta millors condicions d’accessibilitat que la resta. La tria d’un tipus
d’allotjament o altre no ve condicionada per la capacitat de despesa de l’usuari, sinó per les
facilitats que l’allotjament presenti en termes d’accessibilitat.
Taula 8. Allotjament utilitzat
Hotels 4-5* Hotels 2-3*
Hotels 1* o
pensió Apartament
Segona
residència Balnearis
Moltes vegades 12,70% 6,80% 3% 5,50% 14,10% 2,10%
Algunes vegades 43,80% 50,70% 18,40% 28,10% 13,30% 13,40%
Mai 41% 39,20% 74,70% 62,70% 67,50% 81,30%
NS/NC 2,60% 3,30% 4% 3,70% 5,10% 3,30%
Font: PREDIF
El 63,9% dels enquestats espanyols realitzen viatges entre 2-4 nits, i el 74,6% dels
enquestats viatgen en període vacacional, o bé perquè treballen, o bé perquè ho fan
acompanyants de persones que treballen. La forma de grup de viatge més habitual és viatjar
amb la família (parella i fills), en el 28,5% dels casos, el 25,5% ho fan amb la seva parella i el
15,4% amb amics sense discapacitat (PREDIF, 2004). Els turistes alemanys fan estades més
llargues, de 13,9 dies de mitjana (una mica per sobre de la mitjana de la resta d’alemanys), i
viatges majoritàriament en temporada baixa (maig, setembre i octubre). L’estada mitjana
dels turistes discapacitats britànics és de 4 dies (Buhalis i al., 2005).
La forma d’organització pels discapacitats espanyols és majoritàriament de manera
particular independentment del grau de discapacitat, en tots els casos l’opció de viatge
particular suposa més d’un 62% de les respostes. Viatjar amb grup de discapacitats és més
freqüent quant més gran és el grau de discapacitat, tot i així, només suposa un 17,3% dels
casos en discapacitats amb un grau superior al 75%.
30

Taula 9. Forma d'organització
Viatge
particular
Viatge amb
grup de
discapacitats
Viatge amb
grup de no
discapacitats
Menys d'un 65%
de discapacitat 62,40% 9,20% 28,40%
Entre un 65-75%
de discapacitat 63,20% 16,80% 20%
Més del 75% de
discapacitat 64,40% 17,30% 17,30%
Font: PREDIF
El 52% dels enquestats espanyols preparen el viatge amb una antelació superior a 4
setmanes (amb menys d’una setmana ho fan el 15%).
El 61% dels enquestats espanyols tenen la percepció que la seva discapacitat suposa
una despesa extra en el seu viatge, aquesta percepció és més generalitzada quant més alt és
el grau de discapacitat (PREDIF, 2004).
Tot i tenir la percepció que viatjar és més car quan es té una discapacitat, el nivell
d’ingressos no condiciona la presa de decisió de viatjar o no: del grup de persones
entrevistades que no perceben cap tipus d’ingrés, el 43% havien fet un o més viatges amb
pernoctació durant el 2003, d’aquest grup, més d’un 30% es va gastar entre 600 i 1199€ en
el viatge de referència. Val a dir no obstant, que tot i que no influeix en la presa de decisió,
l’aspecte econòmic és percebut com una dificultat més a l’hora de viatjar, i aquest aspecte
influirà en la tria de les destinacions i en la freqüència del viatge (PREDIF, 2004).
La despesa mitjana efectuada per aquest col·lectiu és superior a la mitjana: segons
dades de FAMILITUR (Estadística de los Movimientos Turísticos de les Españoles que efectua
l’Instituto de Estudios Turísticos anualment) el 2003 la despesa mitjana dels viatgers
espanyols va ser de 46,05€/dia, mentre que la despesa mitjana del col·lectiu de discapacitats
físics va ser de 82,3€/dia. Val a dir que el 80% dels viatges efectuats per aquest col·lectiu no
estaven subvencionats (PREDIF; 2004). Els turistes alemanys fan una despesa mitjana de
945€ per viatge (Buhalis i al., 2005)
Pel que fa a la presa de decisió de viatjar en el cas dels discapacitats espanyols, en el
50% dels casos ha estat el propi enquestat qui ha pres la decisió de viatjar, en un 33% dels
casos la decisió es pren en família i en un 17% dels casos la decisió la pren algú altre.
31

Gràfic 11. Presa de decisió del viatge
Font: PREDIF
Un cop presa la decisió de viatjar, l’organització de les vacances la fa en un 51,2% dels
casos l’enquestat mateix, en un 29,2% dels casos es fa en família, i en un 19,6% dels casos ho
fa algú altre.
Gràfic 11. Organitzador del viatge
Font: PREDIF
Pel que fa a les destinacions triades pels discapacitats espanyols, les majoritàries són
les destinacions de platja (57%), el camp (57%) i les grans ciutats (57%). La muntanya (14%) i
les ciutats patrimonials (9%) són les destinacions menys triades. Només el 6,3% dels viatges
s’han fet a l’estranger, i el 27% no es mou de la seva comunitat autònoma (PREDIF, 2004).
Els discapacitats alemanys es queden al seu país en un 42,2%, pel que fa als britànics,
també trien de forma majoritària el seu país fer efectuar les seves vacances (Buhalis i al.,
2005).
32

Per acabar, pel que fa a la percepció de l’accessibilitat de les destinacions en el cas
dels turistes discapacitats espanyols, la platja és percebuda com la destinació més accessible
(ho pensa així el 33,2% dels enquestats), seguida de les grans ciutats (25,2% dels casos).
Gràfic 12. Percepció de l'accessibilitat de les destinacions
Font: PREDIF
El comportament del col·lectiu discapacitat a l’hora de viatjar ve determinat en molts
aspectes per les necessitats específiques que genera la disminució o disminucions que
pateixi cada individu, val la pena doncs determinar, ni que sigui a trets generals, quines són
aquestes necessitats.
2.3.3. Característiques del turista discapacitat: necessitats
Malgrat la grandària del mercat potencial del turisme accessible, podem identificar
problemes que impedeixen la realització del ple potencial d'aquest mercat, molts d’ells
vinculats al desconeixement de les necessitats d’aquest col·lectiu i a la manca de consciència
per part de la indústria turística, de la mateixa administració i dels ens gestors de les
destinacions.
Segons dades de l’enquesta efectuada per la PREDIF, el 72% dels enquestats té la
percepció que el personal dels diferents serveis turístics no coneixen les necessitats del
col·lectiu de discapacitats. Aquesta és una dada preocupant si pensem que en un mercat
orientat a la demanda i que busca la qualitat del producte el punt de partida és satisfer les
necessitats del consumidor.
La principal barrera que es presenta a aquest col·lectiu és l’accessibilitat al servei.
L’accessibilitat afecta principalment a tres grans àmbits: la mobilitat, la comunicació i la
33

comprensió (Marcos i González, 2003), per tant, pensar en una destinació accessible voldrà
dir pensar en una destinació on es posen els mitjans suficients perquè no hi hagi problemes
de mobilitat, comunicació i comprensió.
Si fem l’exercici de pensar en la cadena d’actuacions que porta a terme un individu
quan viatja, i ens posem en la pell d’una persona discapacitada, començarem a entendre les
principals barreres que es troba el col·lectiu de discapacitats quan vol fer aquesta activitat:
34

Font: adaptat de Marcos i González (2003)
D’aquest recull de dificultats podem veure que les necessitats del col·lectiu de
discapacitats abastarien tres grans àmbits: el de la informació, el dels equipaments, i els dels
recursos humans. La persona discapacitada necessita uns dispositius d’informació específics i
un contingut que respongui a les seves necessitats informatives, necessita també uns
35

equipaments particulars que tinguin en compte la seva disminució o disminucions, i per
últim, necessita que l’atengui personal que el sap tractar de la manera adequada, que li pot
facilitar la informació adequada, i que coneix les característiques de les seves necessitats i
com donar-hi resposta.
Diversos organismes han editat guies molt útils pels professionals del turisme amb
recomanacions i pautes d’actuació a seguir en diferents casos, la PREDIF té editats diferents
manuals sobre com fer hotels, cases rurals i restaurants accessibles, com organitzar
congressos per a discapacitats i com ha de ser l’atenció al client amb discapacitat. La
Comissió Europa va publicar igualment l’any 2004 el manual Improving information on
accessible tourism for disabled people on es donen recomanacions sobre com tractar el
client en funció de la seva disminució, aspectes de construcció, equipaments i serveis que
han de contemplar els hotels, els restaurants i els comerços, etc. Les eines per fer que un
turisme per a tots sigui possible hi són.
Algunes destinacions turístiques han començat a sensibilitzar-se amb aquest tema i
han començat a treballar perquè l’accés a unes vacances satisfactòries per part d’aquest
col·lectiu sigui una realitat.
36

3. La governança de la destinació turística accessible
Aplicar la governança al desenvolupament i implementació de polítiques d’accessibilitat
implica gestionar un procés de col·laboració entre actors. En aquest procés col·laboratiu serà
important comptar amb la participació dels representants més rellevants dins el sector
turístic, de manera que aquests puguin formar part del desenvolupament de la política
d’accessibilitat i, així, s’hi puguin sentir identificats. La participació dels diferents actors
condiciona l’èxit de la política i de les mesures resultants ja que si s’ha participat en el procés
hi ha més possibilitats que s’acceptin les mesures previstes dins la política d’accessibilitat. En
canvi, mesures que no hagin sorgit de processos col·laboratius, sinó de processos unilaterals,
poden no anar en consonància amb els interessos d’alguns actors i això pot dificultar la seva
adopció i implementació. En resum, la governança de la destinació accessible implica fer la
destinació accessible per a tothom amb la implicació de tothom.
El govern local, i el gestor públic com a representant d’aquest, es perfila com a
l’organisme capaç de gestionar l’accessibilitat de la destinació turística de forma integral. Hi
ha diversos factors importants que fan que el govern local sigui l’actor més capacitat per
portar a terme aquesta tasca: té capacitat normativa; té potestat de gestió dels espais
públics; representa el interessos de la ciutadania en el seu conjunt; té els recursos per iniciar
processos de col·laboració entre els actors. Si bé és cert que la capacitat del consistori local
està delimitada per les competències que exerceixen altres governs supralocals i, per tant, la
seva actuació en ocasions es podrà veure condicionada, com és el cas de la gestió de les
platges o la regulació de les activitats turístiques. Dins aquesta realitat, el govern local podrà
iniciar processos de governança a nivell local i farà també una funció a nivell supralocal de
comunicació i coordinació amb els governs d’altres nivells.
Si bé és cert que l’encarregat per liderar aquests processos col·laboratius ha de ser el
govern, la gestió no pot recaure únicament en aquest. Així que la resta d’actors tant públics
com privats s’han de responsabilitzar de les actuacions dins el seu àmbit competencial. Per
aquest motiu és important que la tasca de coordinació que fa el consistori local es vegi
complementada amb la tasca que cadascun dels actors fa dins de la seva organització.
L’existència d’un gran nombre d’actors en la destinació que tenen interessos en la
implementació de la política d’accessibilitat fa poc factible la participació simultània de tots
ells, per això pot ser útil comptar amb un nucli de treball on participin els principals
representants dels diversos col·lectius: indústria, sector públic i ciutadania.
D’altra banda, la governança implica portar a terme un procés obert, de manera que
tot i poder disposar a efectes pràctics d’un nucli de treball més o menys reduït, tota la
ciutadania ha de sentir-se identificada amb el procés i ha de tenir la possibilitat de participar.
37

Per això, cal tenir en compte qui participarà, però també en què i com. Per algunes
qüestions caldrà fer sessions de treball i emprar tècniques en grups reduïts i per d’altres, es
podran obrir fòrums i organitzar trobades amb més participants. En aquest capítol es
proposen instruments per gestionar processos col·laboratius on participen diversos actors.
3.1. La xarxa d’actors
Les interaccions entre actors s’esdevenen tant a nivell local com supralocal, donant
així forma a diferents xarxes interconnectades. És rellevant tenir en compte i interactuar
amb els actors presents a aquest nivells i per tant formar part d’aquestes xarxes si es vol
gestionar un destí turístic accessible de forma coordinada.
Tots els actors de la destinació han de ser conscients tant de l’obligació que tenen de
garantir a tothom l’accessibilitat a les instal·lacions, com de l’oportunitat que representa en
termes socials i econòmics l’adequació a les necessitats de tots tipus de públics.
En aquest apartat es detallen els grups d’actors més rellevants a tenir en compte en
matèria d’accessibilitat turística. La xarxa d’actors s’agrupa en tres grans blocs: ciutadania,
indústria i govern.
La ciutadania: residents i turistes. Fer una destinació accessible vol dir dissenyar
pensant en tots els usuaris, de manera que les mesures i actuacions vagin destinades tant a
turistes com a residents. Per aquest motiu és important tenir en compte les necessitats i
interessos d’ambdós grups. Pel que fa als residents, cada població té unes característiques
singulars i unes necessitats concretes que el gestor ha de mirar de conèixer i tenir en compte
a l’hora de planificar mesures d’accessibilitat a la destinació. En definitiva es tracta de, amb
les eines que el gestor té al seu abast, fer un recull de les necessitats dels residents i mirar de
satisfer-les a l’hora de planificar i implementar mesures concretes. L’altre públic a qui va
dirigida la gestió de la destinació són els turistes. Aquest manual serveix com un primer
referent per conèixer les necessitats i interessos d’accessibilitat que tenen els turistes amb
discapacitats. Aquest coneixement s’haurà d’actualitzar de forma contínua mitjançant la
interacció amb les organitzacions que representen aquest col·lectiu. Les més rellevants
apareixen en el Quadre 1.
La indústria turística. Les empreses turístiques locals s’enfronten al repte de ser
rendibles, fita que no és mai fàcil. Estalviar en costos i en inversió pot ser una forma
d’incrementar la rendibilitat de l’empresa; aquest estalvi, però, no pot anar en detriment
d’una infraestructura i uns serveis adequats i accessibles. Per tant, coneixent les necessitats i
interessos de les empreses locals, el gestor públic ha de saber convidar-les a participar en el
procés i incentivar-les per que portin a terme les adequacions necessàries en matèria
38

d’accessibilitat: cal implicar-les en la planificació conjunta de la destinació i cal idear
incentius especials com, per exemple, incloure en accions promocionals especials a les
empreses que adeqüin les seves instal·lacions. En resum, doncs, es tracta d’activar els
mecanismes que permetin el treball conjunt amb la indústria.
Fora de la destinació col·laborar amb la indústria implica identificar els intermediaris
especialitzats i els líders d’opinió que afavoreixin la comunicació i comercialització del
producte. Caldrà, doncs, identificar i establir vincles col·laboratius amb turoperadors i
agències de viatges especialitzades, així com amb les associacions, fundacions i ONGs que
exerceixen de líders d’opinió.
Els governs. La coordinació a nivell intergovernamental és necessària per planificar el
destí de forma coherent a escala local i supralocal. La dependència entre administracions fa
necessària aquesta coordinació, tant per aprofitar sinèrgies i compartir recursos com per
crear una lògica de producte que segueixi uns criteris similars. La col·laboració continuada
entre els diferents governs és el que aconseguirà tirar endavant polítiques concretes tant a
nivell local com a tota Catalunya. Iniciatives com “Turisme per a Tothom” de l’Agència
Catalana de Turisme o el present manual poden ajudar a crear aquesta coherència a nivell
de tot el territori.
Fora de Catalunya també és necessària la interacció amb d’altres organismes
governamentals. Especialment caldrà tenir en compte els organismes governamentals
estatals, europeus i internacionals que elaboren polítiques relacionades amb l’accessibilitat
en la destinació turística. En el Quadre 1 es detallen els més rellevants.
Quadre 1. Llistat i enllaços de les organitzacions més rellevants
En aquest llistat s’inclouen els actors més rellevants que el gestor local hauria de tenir en
compte a l’hora de planificar i implementar polítiques d’accessibilitat al destí turístic.
Associacions, fundacions i/o ONGs que representen els interessos del col·lectiu de
discapacitats:
• Elsa Integració - Associació d’Integració de les Persones amb Disminució de Girona:
elsaintegració@hotmail.com
• Comitè Espanyol de Representants de Persones amb Discapacitat (CERMI):
http://www.cermi.es
• Fundació ONCE: http://www.fundaciononce.es
39

• Discapnet – Portal amb recursos per persones amb discapacitat:
http://www.discapnet.es
• Plataforma Representativa Estatal de Discapacitats Físics (PREDIF):
http://www.predif.org
• European Disability Forum: http://www.edf-feph.org/
• European Union of the Deaf: http://www.eud.eu
Xarxes d’organitzacions dedicades a l’accessibilitat en turisme:
• Xarxa Espanyola de Turisme Accessible (Red Estable): http://www.redestable.com
• European Network for Accessible Tourism (ENAT): www.accessibletourism.org
• International Social Tourism Organization: www.bits-int.org
Organismes governamentals:
• Agència Catalana de Turisme: http://www.act.cat/;
http://www.turismeperatothom.com; Direcció General de Turisme:
http://www20.gencat.cat/portal/site/empresaiocupacio
• Ministeri de Sanitat, Serveis Social i Igualtat: http://www.msps.es/
• Observatori Estatal de la Discapacitat: http://www.observatoriodeladiscapacidad.es/
• Institut de Gent Gran i Serveis Socials (IMSERSO): http://www.imserso.es
• Comissió Europea: Unitat de Turisme de la Direcció General d’Empresa i Indústria:
http://ec.europa.eu/enterprise/sectors/tourism/index_en.htm; Unitat per la
integració de persones amb discapacitat a Europa de la Direcció General de Justícia :
http://ec.europa.eu/justice/discrimination/disabilities/index_en.htm
• Organització Mundial de la Salut (OMS): http://www.who.int
• Organització Mundial del Turisme (OMT): http://www.unwto.org/
• Convenció sobre els drets de les persones amb discapacitat de la ONU :
http://www.un.org/spanish/disabilities/index.asp
40

3.3. Àmbits d’actuació
L’accessibilitat com a política transversal. En la destinació turística és fonamental
que la política d’accessibilitat s’integri amb la resta de polítiques que directa o indirectament
afecten al turisme. La visió de destinació accessible ha d’impregnar els diferents àmbits
d’actuació del consistori. De forma que la política d’accessibilitat es torni una política
transversal de totes aquelles àrees que d’una forma o altra afecten i són afectades pel
turisme. Es tracta de que la política d’accessibilitat es sostingui en el temps i impregni tota la
destinació i l’única forma de fer-ho és que estigui present en múltiples àmbits d’actuació.
Fonamentalment caldrà actuar en: (1) espais públics: recursos del territori,
infraestructures i serveis públics; (2) empreses i serveis turístics: allotjament, restauració,
transport, intermediació i oferta complementària. L’heterogeneïtat d’espais fa que per cada
tipus d’actuació concreta calgui coordinar a diversos actors públics i privats. Un exemple clar
és l’accessibilitat a les platges, on s’han de coordinar, com a mínim, el govern local, la
direcció general de costes i les empreses privades que ofereixen serveis turístics a la platja.
Aquest combinació d’actors, dependrà de l’espai a actuar.
En aquests dos àmbits, públic i privat, caldrà pensar tant en l’adaptabilitat dels
serveis i equipaments a les diferents discapacitats, com en la informació que es transmet al
turista. En aquest sentit les mesures no només estaran encaminades a millorar la
infraestructura sinó també a sensibilitzar a les persones que ofereixen un servei turístic.
Caldrà superar els estàndards que s’inclouen a la normativa i tenir en compte tant la
infraestructura, equipaments i serveis com la formació dels professionals turístics.
Un referent en la planificació de la destinació accessible a l’estat espanyol és el Pla
d’Accessibilitat Turística (PAT). Dins el context del PAT, el Ministeri d’Indústria, Comerç i
Turisme va editar un Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística, per tal de dotar
tant als establiments turístics com al conjunt de la destinació amb una eina metodològica
que permeti avaluar i fer actuacions en matèria d’accessibilitat (veure Quadre 2).
Quadre 2. El Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística
El decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística és una eina metodològica per
l’avaluació i adequació de les infraestructures, equipaments i serveis turístics que sorgeix de
la col·laboració entre la Secretaria General de Turisme del Ministeri d’Indústria, Comerç i
Turisme i la Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments turístics. Aquest es divideix en
dos parts: un decàleg elaborat el 2007 destinat a l’accessibilitat en allotjaments turístics,
restaurants i locals d’atenció al públic; un decàleg elaborat el 2009 destinat a l’accessibilitat
en destins i recursos culturals i naturals. A banda de tenir en compte la destinació turística
41

en el seu conjunt, inclou tant l’adequació tècnica de la infraestructura com la formació dels
professionals del sector turístic.
En el Decàleg els recursos turístics estan agrupats en: allotjaments turístics;
restaurants; locals d’atenció al públic; vies i espais urbans; museus i edificis històrics; parc
naturals; platges.
Els àmbits d’actuació dins la part del decàleg destinada a l’accessibilitat en
allotjaments turístics, restaurants i locals d’atenció al públic són:
• Edificis, establiments i instal·lacions: accessibilitat exterior; accessos; comunicació
vertical; circulació horitzontal; zones d’estada; establiments hostalers; instal·lacions.
• Comunicació sensorial: il·luminació; senyalització.
• Sistemes d’alarma i evacuació.
Els àmbits d’actuació dins la part del decàleg destinada a l’accessibilitat en destins i
recursos culturals i naturals són:
• Vies i espais urbans: itineraris per vianants; aparcaments; places, jardins i àrees
recreatives; mobiliari urbà; comunicació sensorial.
• Museus i edificis històrics: accessibilitat exterior; accés, comunicació vertical;
circulació horitzontal; instal·lacions i serveis; comunicació sensorial.
• Parcs naturals: aparcament; centres de visitants, punts d’informació i eco museus;
senders i itineraris; miradors i observatoris; serveis; comunicació sensorial.
• Platges: platges accessibles; aparcaments; passeigs marítims i senders de vianants;
accessos; itineraris sobre la sorra; equipaments i serveis; mobiliari; zones de bany;
comunicació sensorial.
Cadascun d’aquest àmbits compta amb diverses fitxes que permeten avaluar els
requisits d’accessibilitat per als diferents tipus de discapacitat. Les fitxes també inclouen
recomanacions tècniques per cadascuna de les àrees d’actuació.
Amb l’objectiu de formar i sensibilitzar als professionals del sector turístic el decàleg
inclou el Manual d’Atenció per a Persones amb Discapacitat, el qual recull informació sobre
els tipus de discapacitats existents i recomanacions a tenir en compte a l’hora d’interactuar
amb persones que pateixen alguna de les discapacitats.
42

El decàleg doncs es postula com un referent a nivell de l’estat espanyol en matèria
d’accessibilitat en destinacions turístiques. L’anàlisi fet per elaborar la Guia de les millors
pràctiques en Turisme Accessible a Catalunya de l’Agència Catalana de Turisme, per
exemple, s’inspira en aquesta eina metodològica per avaluar l’accessibilitat a destins
turístics del territori català (veure Quadre següent).
Quadre 3. Turisme per a Tothom a destinacions turístiques de Catalunya: una visió
integral de l’accessibilitat
La iniciativa Turisme per a Tothom de l’Agència Catalana de Turisme posa de manifest la
necessitat d’actuar tant en àmbits públics com en privats; tant en infraestructures i
equipaments com en formació de les persones. Dins aquesta iniciativa s’han analitzat
organitzacions pertanyents a la indústria turística i destins en el seu conjunt per presentar
un recull de 23 destinacions per a un Turisme Accessible. Part d’aquest anàlisi s’ha publicat
en forma de Guia de les millors pràctiques en Turisme Accessible a Catalunya.
Els àmbits que es tenen en compte a Turisme per a Tothom dins l’estudi
d’infraestructures, equipaments i serveis estan recollits en 5 grans blocs representant els
diferents recursos turístics. Els diferents àmbits estan inspirats en el Pla d’Accessibilitat
Turística (PAT):
1. Allotjaments turístics: accessibilitat exterior; accés principal al recinte; comunicació
vertical; comunicació sensorial; zones comunes; habitacions; formació; clients.
2. Museus i monuments: accés principal al recinte; comunicació vertical; comunicació
sensorial; zones comunes; dotació; formació; visitants.
3. Transport: accés i facilitats a estacions de tren i aeroports; taxis accessibles; línies
d’autocars accessibles regulars i discrecionals; transport turístic.
4. Platges: accessibilitat al recurs; accés principal a la platja; accés dins la platja; serveis;
ajudes tècniques; comunicació sensorial; bars/restaurants.
5. Espais naturals: transport; punts d’informació; centres d’interpretació; miradors;
senders, carrils de cicloturisme, vies verdes; observatoris; visitants.
L’anàlisi efectuat en les diferents destinacions posa de manifest la necessitat de
millorar l’accessibilitat en el conjunt de la destinació. Les destinacions incloses, tot i ser
exemples de bones pràctiques, no presenten unes condicions d’accessibilitat en tots i
cadascun dels seus equipaments, infraestructures i serveis. L’estudi fa palès que cal integrar
43

cadascun dels components del producte turístic dins una política comuna de la destinació.
3.4. Instruments per la gestió de l’accessibilitat a la destinació
3.4.1. Instruments per l’avaluació de l’accessibilitat i per la implementació de
mesures
Fitxes i qüestionaris. Utilitzar fitxes específiques per cadascun dels recursos turístics i
cadascuna de les zones dins el recurs facilita la tasca d’avaluació. El model de fitxa proposat
al Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística pot ser utilitzat com a referent per
l’elaboració de fitxes específiques a cada destinació. A partir de les fitxes cal elaborar
qüestionaris específics per cada subsector, els quals poden ser distribuïts a les diferents
organitzacions per que avaluïn internament l’accessibilitat del recurs que gestionen.
Naturalment, per que l’avaluació mitjançant qüestionaris tingui èxit caldrà comptar amb la
participació i implicació dels diferents actors; caldrà que cada actor es responsabilitzi
d’avaluar la seva organització i es comprometi a fer les millores necessàries.
Quadre 4. Exemples de fitxes
El Decàleg de Bones Pràctiques en Accessibilitat Turística proposa utilitzar fitxes que
incloguin els criteris ha seguir per garantir l’accessibilitat als diferents recursos i
infraestructura turística. En les imatges veiem exemples de les fitxes proposades pels
elements arquitectònics portes i rampes a museus i edificis històric.
44

Font: Secretaria General de Turisme i Confederació Espanyola d’Hotels i Allotjaments turístics (2009).
Pla d’Accessibilitat de la Destinació. Si es vol disposar d’un instrument de
periodificació, monitoratge i avaluació de les accions incloses dins la política d’accessibilitat
és recomanable elaborar un Pla d’Accessibilitat de la Destinació que reculli la visió, els
objectius, les estratègies i les actuacions acordades entre els diferents actors. En la
45

planificació i periodificació de les mesures a realitzar serà important identificar els
responsables de cadascuna de les mesures, de manera que no recaigui tota la responsabilitat
en el consistori local, sinó que el mateix pla sigui una continuació del propi procés
col·laboratiu i els diferents actors es continuïn responsabilitzant de la implementació de
mesures dins els seu àmbit d’actuació.
3.4.2. Instruments per a la gestió de processos col·laboratius
Els fòrums. Els processos col·laboratius oberts a tota la ciutadania ofereixen la
possibilitat de participar en espais de debat. Als fòrums es poden convidar a tots els
ciutadans de la destinació que es vulguin implicar en l’elaboració de la política
d’accessibilitat. Aquests són molt útils a l’inici del procés, quan encara s’han de definir les
prioritats i els àmbits d’actuació de la política d’accessibilitat ja que tothom que participa pot
aportar la seva visió. Serveixen per recollir idees que posteriorment es poden treballar en
grups més reduïts. També es poden utilitzar com a instrument de seguiment que es reuneix
periòdicament i avalua el desenvolupament de la política d’accessibilitat.
Les comissions de treball. Per tal de que el procés col·laboratiu sigui efectiu, cal
establir una o més comissions de treball que s’encarreguin d’elaborar les polítiques
concretes i d’assegurar la seva implementació. És important que dins d’aquestes comissions
de treball hi hagi els representants dels diferents sectors socials. Per tal de que siguin
efectives cal que es limitin a un màxim d’entre 12 i 15 participants.
Les entrevistes amb experts. El procés col·laboratiu pot necessitar la recollida
d’informació externa, bé per que es necessita adquirir coneixement que els participants en
les comissions no tenen, bé per que hi ha divergències respecte a la interpretació d’algun
tema en concret. Una manera de recollir informació és entrevistar experts individualment o
en grups. En qualsevol del casos caldrà acordar entre els participants quins experts es
consulten i com s’utilitzarà la informació adquirida per tal de minimitzar possibles actuacions
oportunistes d’alguna de les parts.
La facilitació i la mediació. Els processos col·laboratius estan subjectes a incerteses i
a controvèrsies. En ocasions aquestes controvèrsies poden derivar en un conflicte
irremeiable entre diferents participants que faci estancar el procés i aturi el
desenvolupament de la política d’accessibilitat. Per evitar que això succeeixi pot ser útil
incorporar la figura d’un facilitador del procés. La tasca del facilitador consisteix en crear
espais d’interacció entre els participants que potenciïn el treball conjunt. Per això, en
ocasions, caldrà acordar unes normes de treball a seguir. En definitiva, es tracta de crear un
espai on tothom es senti còmode, representat i escoltat; un espai on tothom puguin fer
aportacions i desenvolupar propostes concretes conjuntament. La mediació, en canvi, es
46

porta a terme quan hi ha diferents interessos confrontats. El mediador a banda de fer de
facilitador també té la funció en aquests casos d’intentar apropar a les diferents parts per
trobar una solució conjunta. Quan es tracta de facilitar el procés de col·laboració, aquest rol
potser desenvolupat per algun dels actors que participen en el procés. En canvi, quan
apareix un conflicte és recomanable que la mediació la porti a terme una persona que no
tingui interessos directes en el conflicte en qüestió.
3.5. Comunicació
Disposar d'una destinació turística accessible requereix crear plataformes conjuntes que
agilitzin i permetin canalitzar la comunicació d’una banda amb els turistes, amb els
operadors turístics, i amb els mitjans de comunicació dels principals mercats emissors, i
d’altra banda amb els agents del territori: empresaris, administració, col·lectius d’interès i
població local. Per tant, sorgeix la necessitat de crear diferents eines de comunicació
capaces de captar l'atenció i informar d’una banda, i sensibilitzar i aglutinar de l’altra.
En el primer cas (comunicació amb els diferents agents del mercat emissor),
s’identifiquen cinc components interrelacionats sobre els quals construir la política de
comunicació de la destinació (Buhalis i al., 2005):
• Riquesa de la informació.
• Fiabilitat de la informació.
• Fonts d'informació adequades.
• Eines de comunicació adaptades.
• Orientació al client.
Entenem com a riquesa de la informació que es doni el màxim de detalls sobre les
característiques de tots els serveis que l’usuari és susceptible de necessitar o de consumir
fent esment especial de l’accessibilitat o no, i la seva naturalesa, d’aquests serveis. La
fiabilitat de la informació és essencial per donar confiança a l’usuari. En aquest sentit, la
verificació dels serveis i les instal·lacions per part d’una organització independent que tingui
un cert reconeixement i autoritat entre el col·lectiu de discapacitats pot ser una eina molt
útil. En quant a les fonts d’informació, la provisió de la informació es pot establir a través
d’organitzacions de discapacitat reconegudes, ja que aquestes organitzacions donen
confiança i seguretat als usuaris, o bé incloure les experiències i testimonis d'altres persones
que ja han visitat la destinació, hotel, etc. Si tenim en compte la capacitat de persuasió que
té el boca-orella entre aquest col·lectiu, incloure testimonis de persones amb discapacitat
47

que han utilitzat els serveis que s'ofereixen és una eina promocional essencial: la gent
discapacitada tendeix a confiar en les recomanacions específiques donades per altres
persones amb una situació similar. Per a eines de comunicació adequades entenem que cal
utilitzar els canals que habitualment fa servir aquest col·lectiu per informar-se i comprar
adaptant alguns aspectes per facilitar al màxim l’accés a la informació donada per part
d’aquest col·lectiu. Com a eines principals a aquest nivell tindríem les següents (Marcos i
González, 2003):
• Pàgines Web: Actualment Internet constitueix un element de comunicació molt
important amb el qual accedir al públic objectiu potencial. El disseny de pàgines web
accessibles per a persones amb discapacitat constitueix una eina i un poder de venda
bàsic. Cal esmentar que tot i que el nombre general d’usuaris d’Internet creix cada
any, segons el Parlament Europeu aquest segment concret segueix estant a la cua de
les llars connectades a causa de la inaccessibilitat existent a la xarxa, tot i constituir
un element de comunicació molt important per a les persones amb discapacitat. Una
pàgina web accessible ha de tenir en compte requeriments específics per a cada tipus
de discapacitat, l’objectiu ha de ser la construcció de llocs que no excloguin a les
persones amb deficiències de mobilitat, visuals, auditives o cognitives per tal d'assolir
la major audiència possible. Això implicarà la provisió d'alternatives al contingut
visual i auditiu i a la navegació per als discapacitats visuals o auditius o amb
problemes de mobilitat, com lectors de pantalla, selectors de la mida de la lletra,
teclats alternatius, navegació per veu, continguts àudio subtitulats i un mecanisme
de navegació clar, necessari per les persones amb discapacitats intel·lectuals (World
Wide Web Consortium, 2012).
• Guies d'Accessibilitat Turística: Els objectius principals que persegueix l'edició
d'aquestes guies són donar a conèixer al públic final, a les associacions de
discapacitats i als operadors turístics a través d'una simbologia universal l'existència
de l’oferta turística accessible (allotjaments, restaurants, recursos, etc.) de les
destinacions i les seves característiques de forma detallada. Les guies haurien de ser
editades en diferents formats: visuals (sigui en format digital o en format paper) i
auditives en format digital per invidents.
• Informadors Turístics: La correcta gestió i distribució dels fluxos turístics a la
destinació passa per la correcta formació de la figura de l'informador turístic. La
informació i la forma de comunicació al turista amb discapacitat difereix molt de la
de qualsevol turista. La premissa bàsica que tot informador turístic hauria de tenir
per prestar un servei de qualitat a tot el món és el coneixement de l'accessibilitat en
l’oferta de serveis turístics (en el transport, en l'allotjament, etc.), unit a la forma de
comunicar i tractar una persona en funció de la seva discapacitat. D’altra banda,
l’informador pot desenvolupar igualment un paper important de pont entre
48

l’operador turístic i la destinació: cal que l’informador conegui a fons l’oferta de la
seva destinació per a públic discapacitat per a poder informar-ne a fons als operadors
turístics que estiguin interessats en programar-hi viatges.
Totes aquestes eines no poden perdre mai de vista quines són les necessitats del
públic final, per tant, l’orientació al client ha de ser la filosofia de fons de totes les
actuacions.
La comunicació amb els agents del territori (empresaris, administració, col·lectius
d’interès i població local) és igualment essencial: l’accessibilitat de la destinació no és un
conjunt de mesures preses de forma aïllada, és més aviat un canvi de plantejament global
del funcionament de la destinació en el seu conjunt, demana per tant el consens i
l’assumpció dels seus principis per part de tots els agents, i la comunicació és en aquest
sentit un dels elements que més pot ajudar a aconseguir la seva sensibilització i cohesió.
49

4. Manual de bones pràctiques en accessibilitat a les platges
Aquest manual es centra en les bones pràctiques en accessibilitat a les platges. Tot i així no
oblida que cal concebre la destinació com un tot i garantir l’accessibilitat als diferents
recursos turístics.
Les bones pràctiques en accessibilitat inclouen totes les accions encaminades a
facilitar el desplaçament, l'accés i l’ús, tant d’espais públics com privats. És molt important
complementar l’accessibilitat als equipaments turístics amb una bona xarxa de transport
adaptada, una bona recepció als punts d’arribada, un bon entramat urbà amb itineraris
accessibles. Les bones pràctiques també inclouen la informació als usuaris i la formació de
les persones.
4.2. Disseny i equipaments de platges accessibles
L’accessibilitat a les platges s’ha de dissenyar pensant en tots els usuaris, estiguin o no
afectats per una discapacitat. El disseny universal es basa en tenir tota una sèrie de
consideracions respecte a:
• Espai suficient pel moviment horitzontal. S'ha de garantir a totes les persones la
possibilitat de moure's lliurement. L’itinerari de vianants ha que tenir una amplada
suficient i els obstacles no poden sobrepassar una determinada alçada; el paviment a
de ser no lliscant i lliure d’irregularitats; els usuaris han de trobar informació concreta
sobre com orientar-se en el recorregut.
• Entrades. Totes les portes han de ser suficientment amples i altes per poder ser
utilitzades per qualsevol persona. El mecanisme d’obertura de portes ha d’estar
pensat per que es pugui accionar amb el menor esforç possible i pugui ser utilitzar
per tot tipus d’usuaris. Aquestes consideracions s’han de tenir en compte en les
construccions dins la platja del tipus casetes, banys i altres serveis.
• Instal·lacions pel moviment vertical. Tots els usuaris han de tenir la possibilitat de
salvar les diferències d'alçada amb el menor esforç possible. Es consideren
insalvables pels usuaris de cadira de rodes diferències de més de 20 mil·límetres. Per
desnivells superior a aquest es necessiten guals i rampes d'un pendent adequat.
• Espai suficient per l'usuari. Els diferents elements inclosos en el mobiliari urbà i les
instal·lacions han de garantir que hi hagi un espai suficient per transitar i així garantir
l’ús per a tots els usuaris.
50

• Facilitat de funcionament. Els mecanismes d'accionament de les instal·lacions han de
quedar a l'abast de totes les persones i la seva utilització no requerir grans esforços.
Les instruccions han de ser fàcilment perceptibles i comprensibles per a tots.
A banda d'aquest cinc aspectes genèrics relacionats amb l’accessibilitat universal,
caldrà tenir en compte diferents directrius tècniques:
• Els materials utilitzats han de complir totes les exigències de seguretat per a la salut i
la integritat física de les persones. Seran no lliscants i compactes.
• Tant en el disseny com en l'elecció dels materials, cal tenir en compte les solucions
que produeixin el mínim impacte visual i s’harmonitzin amb l'entorn. Són
particularment interessants els itineraris fets amb fusta.
• Són recomanables el formigons acolorits amb pigments orgànics de colors similars als
de la terra natural, que presenten un aspecte més agradable i harmònic amb el medi
que els formigons convencionals.
Tenint en compte aquests criteris sobre el disseny universal, a les platges
l’accessibilitat passa per implementar tot un seguit de mesures específiques:
1. Punts de platja accessibles i practicables. La sorra de la platja constitueix una
superfície inabordable per les persones que necessiten una cadira de rodes per a
desplaçar-se. Si no es disposa de les infraestructures necessàries, aquests usuaris no
podran arribar sense ajuda a la vora del mar. Per aquest motiu, cal establir una sèrie
d’itineraris fins a la vora del mar que puguin ser utilitzats de manera autònoma. Quan
algun d'aquests itineraris permet, a més, l'accés sense restriccions als serveis propis
de la platja, i la utilització dels mateixos, sense cap tipus d'impediment es pot
considerar com un punt de platja accessible.
2. Passarel·les. Les passarel·les són elements lineals de circulació que uneixen l'accés de
la platja, l'aigua i els diferents equipaments. Poden ser permanents o mòbils. Cal que
minimitzin l'acumulació de sorra i que afavoreixin l’evacuació de l'aigua. Els materials
de fabricació han de ser els adequats per poder caminar descalços i resistents al
trànsit de vianants i les condicions climàtiques.
3. Dutxes. S’ha de poder accedir a les dutxes a través d’algun itinerari. Aquestes cal que
estiguin adaptades per poder ser utilitzades per tothom: el paviment ha de ser
antilliscant i el botó d'accionament ha d’estar a l'alçada que indica la llei vigent. A
més han d’estar fabricades amb materials resistents a la corrosió.
4. WC adaptats. S’ha de poder arribar a través d’un itinerari accessible. Poden ser
individuals, col·lectius o annexos a quioscos. És recomanable que estiguin situats a les
51

European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio

European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio

Recomendados

Recomendados

Más contenido relacionado

Destacado

Destacado (17)

Similar a European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio

Similar a European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio (20)

Más de Scott Rains

Más de Scott Rains (20)

European Beach Access Best Practices - Elsa Integracio