1. L’ÚLTIM DIA DE POMPEIA
Un protagonista del desastre: l’escriptor Plini el Vell
Llegeix la carta dirgida a l’historiador Tàcit en la qual Plini el Jove descriu
l’erupció del Vesubi i la mort del seu oncle Plini el Vell(Epistulae6,16) i
després fes les activitats següents:
1. Investiga qui són Plini el Jove, Plini el Vell i Tàcit. Indica la data de
naixement i de la mort de cada un i les seves obres principals.
Plini el Jove: ( Caius Plinius Caecilius Secundus) va nèixer l’any 61 a
Como (Itàlia). Va estudiar retòrica i lleis a Roma amb Quintiliano fins
fer-se advocat. També va ser científic i escritor de llatí. Era el nebot
de Plini el Vell i n’era també el fill adoptiu.
Obres principals: ( El Panegyricus), única obra de oratoria conservada
que va estar escrita com a agraïment al consolat de Trajà. També, va
publicar les seves epístolas agrupades en 9 llibres que n’eren
d’elements retòrics i poètics, que en conjunt formaven costums
públiques i privades de la societat romana.
La seva mort es donà a Bitinia l’any 113.
Plini el Vell: ( Gaius Plinius Secundus) va nèixer l’any 23 a Itàlia. Va
estudiar i participar a les lluites de Germània l’any 45 sota
comandament del general Pomponi Secundus.També, considerat el
millor naturalista de l’antigüetat . Amb Neró va exercir durant 4 anys
el càrrec de procurador a la Tarraconense i també a l’erari a Bètica.
Desprès exercir de qüestor amb Vespasià a la Península Ibèrica .
L’emperador Titus li confià el càrrec de cap d’esquadra a Misenus.
Obres principals: va escriure una biografía de Pomponi Secundus i
una obra titulada ( De jaculatione equestri) ,l’any 50: la història de
les guerres dels romans de Germània. També d’altres , una
anomenada Aufidi Baso, el tractat studiosus ( Naturalis História )
dedicat a Titus que n’era una enciclopèdia composta de 37 llibres dels
materials dels càrrecs de qüestor i procurador d’exèrcits.
La seva mort es donà el dia 23 d’Agost de l’any 79.
Tàcit:(Cornelius tacitus), va nèixer l’any 55i va morir amb el seu
propòsit, ser historiador de l’imperi de Trajà en temps d’Adrià,en anys 120.
Va ser consul suffectus l’any 97 sota Nerva per substituir-ne al cònsul Lucio
Verginio Rufo. Més tard cap els anys(112-113, sota Trajà) va ser precònsul a
Àsia.
2. La seva dedicació a la oratòria li va fer guanyar molt dora un alt nom. Es
va formar amb els millors advocats i a la seva madurès es va dedicar a la
història, desprès d’una brillant carrera política.La seva ideología política
fonamenta l’obra i l’aproximen a historiadors republicans.
Obres principals:
Obres Menors:
Diàleg sobre els oradors
El Dialogus de oratoribus . És ciceronià amb els conceptes i estil . El
asumpte tractat, és la decadència de la oratòria.
Vida de Juli Agrícola
De vita Julii Agricolae: És la seva primera obra amb contingut históric i
associa la biografia i la història.
Obres Majors:
Les Historiae(«Histories») narren el període que va des de la pujada de
Galba al poder (68) fins la mort de Domicià (96)que relata aconteixements
d’aquells temps.
Els anals: se caracterizaban por referirse a hechos alejados del tiempo vivido por
su autor.
2. A partir del relat de Plini, fes una explicació seqüenciada de l’erupció del
Vesubi.
1) Plini el Jove li envia una carta a Tàcit parlant de la mort del seu tiet
en una catàstrofe, exaltant els seus escrits a fi de perpetuar la
memòria de l ‘oncle mort.
2)
3. El relat de la mort: Plini el Jove es troba estudiant quan apareix un
núvol ( desprès es va saber que havia sigut el Vesubi). El seu tiet es
dirigeix al lloc del qual tots fugeixen apropant-se al perill.El Vesubi
es podien veure grans incendis i col.lumnes de foc. Hi han
terratrèmols i el meu oncle decideix baixar fins a la platja per veure
si es podia fugir per el mar. El fum no el deixava respirar i va morir.
3) Plini el Jove acaba la carta dient-li a Tàcit lo que ell consideri més
important per fer un relat històric.
3. A partir del relat de Plini, fes una explicació seqüenciada de les peripècies
del seu oncle des que veu el núvol del volcà per primera vegada fins que
mor.
1.Miseno 24 d'agost, set de la tarda: la mare de Plini el Jove adverteix un
núvol estranya al cel: que s'alçava a gran altura.
2. A l'oncle li sembla un fenomen important i qiere veure'l més de prop.
Agafa un navili i es dirigeix cap al perill.
3.En apropar-se cauen cendres ardents sobre el navili, es desprenen les
muntanyes. Davant la intranquil·litat de tots, posa rumb a casa de
Pomponiano per calmar al pilot i esclaus fingeix que està de bon humor i
menja algo.També els hi repeteix que les columnes de foc que veuen són
fogueres.
4.Es reuneix amb Pomponiano i deliberen sortir a l'exterior tot i que havien
terratrèmols. Finalment es decideixen i surten protegint els caps dels
objectes que queien amb coixins.
5. L'oncle decideix baixar a la platja per veure si és possible escapar per
mar, però aquest estava perillós. La fumera li va impedir respirar i li va
tancar la laringe que tenia de naixement delicada, i va morir.
4. La ciutat de Pompeia
1. Identifica al mapa la ciutat de Pompeia els edificis i espais següents :
amfiteatre (1), teatre(2 i 3), fòrum (4), basílica(5), termes(centrals,
estabianes i del fòrum, 6,7,i 8), palestra(9), temple(d’Apol.lo, de Júpiter,
de Venus,10,11 i 12) i vil.la urbana(13,14,15).
1.L’amfiteatre: és un teatre a l’aire lliure. Format amb cercles
escalonades que permeteixen els de darrere veure més alt, per poder
veure l’espectacle. N’era com un doble teatre, dos caveas semicirculars,
formant un recinte en que el públic rodejaba el espai escènic.
2.Teatre: era el medi de contemplació que representa escenes que
n’eren aposionats els grecs.( comèdies, drames,tragèdies,episodis)
3.Fòrum: n’era el lloc principal on estaven els edificis públics
d’administració de justícia, temples principals.
4.Basílica: n’era una gran sala rectangular a vegades amb a la capçalera
una abside que estava els palaus dels reis orientals i n’era el saló del tró
on se celebraven les audiències.
5.Termes centrals: eren exclusives per a homes, no tenien frigidarium,
sssssssss
a homes, no tenien frigidarium, però tenien un servei del que mancaven les altres termes: el laconicum,
un ambient per a banys de vapor amb aire calent i sec. Aquest complex, per la lluminositat i amplitud dels
5. ambients, la seva gran gimnàs i l'excel · lent qualitat del material de construcció, es pot assemblar a les
termes de les grans ciutats, inclosa Roma.
