1. EL SÒL 2on de Batxillerat. Geografia . IES Antoni Llidó. Xàbia. Professora: Vicenta Maria Ros

3. LA ROCA MARE La roca mare és el substrat a partir del qual es forma el sòl, n’influeix en textura, composició, acidesa, color, estructura, etc. Segons siga la roca mare, els sòls poden ser: silicis (solts i permeables), calcaris (pastosos i permeables) i argilosos (compactes i impermeables). Roca mare calcària Sòl calcari

5. LA TOPOGRAFIA El pendent afavoreix processos d’erosió i lliscaments que minven l’espessor del sòl. Per contra, en les zones baixes i planes s’acumulen tots els materials, la qual cosa comporta major espessor del sòl.

8. LA FORMACIÓ DEL SÒL

11. ELS SÒLS A L’ESTAT ESPANYOL

12. RÀNKER TERRA FUSCA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA OCEÀNIC Hi creixen, principalment els boscos. Només són aptes per a pastura i bosc.

13. SÒL ROIG MEDITERRANI TERRA ROSSA EXEMPLES DE SÒLS DE CLIMA MDITERRANI Dominen els matolls o boscos de devesa i els cultius com l’ametler i l’olivera. Ric en nutrients, excel·lent per a tot tipus de cultiu.

14. VERTISÒLS Són els sòls més fèrtils de la península i s’empren per a tot tipus de cultiu, excepte els arborescents.

15. EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS SÒLS BRUNS CALCARIS RENDZINES Ambdós sòls, permeten els cultius llenyosos, els cereals i les lleguminoses i les hortes, si es rega.

16. EXEMPLES DE SÒLS INTRAZONALS Els sòls volcànics Son sòls poc evolucionats i molts d’ells improductius. En algunes àrees s’aprofita per al cultiu de la vinya.

17. Sòls Zonals Sòls intrazonals i azonals Clima oceànic Clima mediterrani Roques silícies Terra bruna humida : bastant evolucionat, àcid. Cultius i pastura quan està en pendent. Rànkers : zones més altes o amb més pendent. Poc evolucionat. Sols aptes per a pastures. Terra bruna meridional : sòl pobre. Fàcilment erosionable. Es dedica a deveses d’alzina i pastures, si s’afegeix calç i s’adoba és apta per al conreu de cereals. Bruns calcaris i rendzines :molt rics en calç i pobres en humus. Aptes per al cultiu de vinyes, ametlers, oliveres, cereals i lleguminoses. Al·luvials : a les vores dels rius. Aptes per al cultiu d’horta. Embassats : en les zones endorreiques. Pobres. Cultiu de maduixes. Arenosos: àrids per la infiltració d’aigua i no aptes per al cultiu. Salins : en zones àrides. Sols aptes si es neutralitza la sal amb molta aigua. Volcànics : en gran part improductius, tot i que les seues cendres són aptes per al cultiu de cereals. Roques calcàries Terra bruna calcària : grans rendiments en cultius com dacsa i fesols. Molt apta per a prats. Terra fusca : apareix sobre calcàries dures. Bosc. Sòl roig mediterrani : potent horitzó argilós. Ric en nutrients, terreny excel·lent per a tot tipus de cultius. Terra rossa : sobre calcàries dures, aflora la roca. Predominen els matolls i els boscos d’alzines i cultius d’oliveres i ametlers. Sòl gris subdesèrtic o serosem : es localitza en les àrees estepàries. És molt ric en calç i pobre en humus. Escàs aprofitament en secà però bastant fèrtil en regadiu. Roques argiloses Vertisòls : argiles expansives sotmeses a la renovació constant. Són els sòls més fèrtils de la península. S’empren per a tot, tret dels arborescents.